Gil 2019i

La Secretaria de Govern Obert i Transparència de la Generalitat de Catalunya va organitzar el passat 19 de novembre, juntament amb el Departament de Territori i Sostenibilitat, les Jornades d’Innovació Democràtica, titulades “Territoris Oberts. Pensant l’espai físic amb la ciutadania” amb l’objectiu de transformar la planificació i ordenació territorials en una solució més democràtica a l’incorporar la visió de la ciutadania en aquest procés. La gestió del territori és també la gestió de les relacions amb el diferents actors, de vegades amb interessos contraposats, però que cal escoltar-los perquè és el seu territori, on ells viuen i treballen.

A la presentació de la jornada, el secretari d’Hàbitat Urbà i Territori va explicar que des de la seva secretaria ja s’estan impulsant projectes de participació ciutadana, com l’Agenda Urbana, i també, com es fomenta la transparència en el cas de les comissions d’urbanisme pel fet de penjar-les a internet i fer-les accessibles als ciutadans.

• En trobar-se una arquitecta i un biòleg
• Ordenació territorial, transparència i dades obertes
• Ordenació territorial i participació ciutadana
• Ordenació territorial i col·laboració
• Redactat de la notícia i més informació

En trobar-se una arquitecta i un biòleg

A la primera part, Itziar González, arquitecta de l’Institut Cartogràfic de la Revolta i Ferran Miralles, director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, responen a les preguntes que els fa la moderadora Nel·la Saborit, enginyera civil del Gabinet Tècnic del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. A la pregunta de com entenien la planificació territorial, González va explicar que ella preferia el concepte de planificació versus el de planejament, ja que el primer implica participació ciutadana. La planificació no ha de ser només un procés vertical, de dalt a baix, sinó que ha de tenir una component horitzontal provinent de la participació ciutadana.

Miralles incideix en planificar de manera eficient, amb el menor cost possible aconseguir el millor territori, amb la millor mobilitat i en conseqüència això el farà més competitiu. Gràcies a les dades obertes podem generar mapes que a més de ser descriptius, aporten coneixement, més informació per als que han de prendre decisions sobre el territori.

González parla de planificació oberta com a procés obert a les persones. Abans dels processos participatius calen debats oberts, espais d’escolta a nivell municipal on els ciutadans parlen i escolten els seus veïns. Les persones han de ser el centre de la planificació, per davant de la cartografia de paper. A la qual cosa, Miralles afegeix que com més baixem d’escala, més s’ha de pactar amb la ciutadania. L’escala defineix el model de participació a aplicar. Però si no hi confiança entre ambdues parts – Administració i ciutadania- els processos participatius no tindran èxit. Cal millorar els canals de comunicació entre Administració i ciutadania incidint sobre tot en la transparència cap a la informació. Itziar González resumeix els reptes de la planificació en escoltar i guanyar-se la confiança de la ciutadania.

Ordenació territorial, transparència i dades obertes

Mar Santamaria, urbanista de la firma d'arquitectes 300.000Km/s, va parlar de la nova manera de fer mapes avui en dia gràcies a l’ús de les dades obertes. Hem passat dels mapes descriptius tradicionals a mapes que ens donen informació dels comportaments de les persones que es mouen pel territori cartografiat.  A 300.000Km/s, la firma d’arquitectes, on ella hi treballa, fan ús de les dades per generar mapes per exemple, del consum elèctric d’un veïnatge que ens pot donar pistes de si ha problemes de pobresa energètica, o del comportament de la mobilitat de les empreses de repartiment a les ciutats que pot influir en el planejament urbà. Les dades obertes són una necessitat per planificar ciutats més sostenibles i equitatives.

Miguel Mayorga, arquitecte i urbanista de Mayorga-Fontana va exposar quatre casos d’utilització de dades obertes i participació ciutadana a la ciutat de Barcelona- “Transversalitzar meridiana”, “Més barri Poblenou-22@”, “Més carrer Perú – Paraguai” i “Xarxa urbana escolar de refugi climàtic”- . Mayorga diu que cal aprofitar les dades, ja siguin les que provenen de l’Administració o el big data que genera la gent només per portar a sobre un telèfon mòbil, per conèixer els fluxos de moviments i comportament de la gent al territori. Mayorga adverteix que si les Administracions Públiques no ha fan, quedaran en mans únicament de l’empresa privada.

Camil Cofan, Sub-director general d'Urbanisme del Departament de Territori i Sostenibilitat(DTES) va explicar el procés d’obertura de les seves dades, començant al 2002 amb l’aplicatiu GEU, per gestionar els expedients d’urbanisme, passant per l’RPUC al 2007, el registre de planejament urbanístic, gràcies al qual el ciutadà pot consultar els expedients, fins al MUC al 2010, el Mapa Urbanístic de Catalunya, que construït sobre un programari de SIG(Sistema d’Informació Geogràfica) dona transparència a la informació urbanística vigent. L’Observatori del Territori del DTES està apostant per les dades obertes i per això posa a disposició de la ciutadania les dades del MUC, les dels indicadors territorials i les de l’activitat administrativa a la Secretaria d’Hàbitat Urbà i Territori per municipis.

Ordenació territorial i participació ciutadana

Rafael Sánchez Guerra, tècnic del Govern Basc, va compartir l’experiència del procés participatiu de la revisió de les Directrius d’Ordenació Territorial del País Basc al 2016. Les directrius dataven del 1997 i ara fa tres anys que es van proposar de revisar conjuntament amb la ciutadania. Van dividir el territori en 15 àrees per baixar a una escala més petita, es van fer més de 15 reunions i tallers adreçats al ciutadà i van publicar un portal al web per a que la gent pogués expressar les seves idees. És clau que la gent participi des dels inicis en la planificació territorial i que les seves aportacions es tinguin en compte.

Carlos Jesús Oliván, cap de Servei de Participació del Govern d'Aragó va explicar com treballen al Laboratorio de Aragón Abierto per promoure la participació ciutadana en les polítiques públiques. Segons Oliván, els processos de planificació territorial no es poden realitzar només des de les capitals administratives, sinó que cal apropar-se al territori per escoltar el que la gent vol i generar confiança.

Josep Armengol, sub-director general d’Acció Territorial i de l’Hàbitat Urbà del DTES, va insistir en que cal enfortir la confiança entre Administració i ciutadania i per fer-ho, una manera és introduir la participació a l’inici i mantenir-la al llarg de totes les etapes de la planificació urbanística. També va remarcar que és important detectar entre els que hi participen, qui pot aportar en positiu, i com obtenir el màxim de visions sobre el tema territorial a tractar.

Ordenació territorial i col·laboració

Marc Vilahur, president de la Xarxa per a la Conservació de la Natura, va justificar la bondat de la custòdia del territori entès com un conjunt d’estratègies que impliquen tant a propietaris com usuaris per tal de conservar els valors naturals, culturals i paistgistics del territori. Mitjançant els convenis de custòdia del territori, les entitats sense lucre que treballen per la conservació de la natura i els propietaris es comprometen a mantenir els valors de la finca en qüestió, obtenint com a resultats una major vinculació entre el propietari i les entitats de custòdia, la millora dels ecosistemes, la generació d’impactes positius i la conscienciació de mantenir la custòdia amb perspectives de futur.

Marc Torres, membre de Geoinquiets i Geostart, va proposar un canvi en la manera de treballar de l’Administració, on la col·laboració i l’obertura cap a la ciutadania siguin habituals. Cal que les Administracions Públiques s’afegeixin als debats ciutadans, i que per tant la participació sigui un procés de baix cap a dalt, i d’aquesta manera es facilitaria que els empleats públics compartissin la seva visió.

Carolina Mirapeix, Mirapeix Advocats, va destacar el paper – de vegades poc conegut per la ciutadania- de la regulació legal en la planificació. Si no hi ha una bona comunicació, des d’un bon principi de la planificació, sobre els aspectes legals que comporta, quan finalitzi el projecte la gent pot acabar descontenta al descobrir que determinats usos no estan permesos. Per tant, per prevenir el conflicte cal introduir la participació des del principi de la planificació.

Redactat de la notícia i més informació

Redactat per: Cristina Gil Riba

Per a saber-ne més: Jornades d'innovació democràtica 2019