Gil 2019g

Cada any la comunitat d’informació geogràfica del Departament, Geocom, organitza una jornada sobre alguna temàtica relacionada amb el seu àmbit d’interès. Aquest any el títol escollit va ser “El món és 3D” i la jornada, celebrada el 25 d’octubre passat, va tractar temes diversos que anaven des de l’aplicació del 3D als museus d’història de les ciutats de Barcelona i Tarragona, la implantació de la tecnologia BIM (Building Information Modeling) al Deparatment  fins l’obtenció de dades 3D  a partir del Lidar i dels drons.

Destaquem

Programa de la jornadaVídeos de la jornada

• Joan Roca i Albert, Ramon J. Pujades i Daniel Alcubierre, MUHBA-Museu d'Història de Barcelona
• Ariadna Just, Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
• Ferran Camps, Servei d’Inspecció Tècnica d’Obres, DTES
• Eugenia Álvarez, Direcció General d’Infraestructures de Mobilitat(DGIM), DTES
• Vicenç Carabassa, CREAF
• Josep Sabaté, Parc Natural dels Ports
• Joaquim Calafí, Consorci del Besós
• Juan Menchón, Ajuntament de Tarragona
• Redactat de la notícia i més informació

Joan Roca i Albert, Ramon J. Pujades i Daniel Alcubierre, MUHBA-Museu d'Història de Barcelona

El museu de la ciutat de Barcelona fa una interpretació d’aquesta en perspectiva històrico-metropolitana, i el seu repte és explicar-la als ciutadans de la manera més didàctica possible. Així doncs, el museu és el lloc on els sabers tècnics i la ciutadania convergeixen. Joan Roca titula la seva ponència “3d- aprehendre el territori”, aprehendre en el sentit de voler entendre i conèixer, per després, fent ús de la tecnologia, poder-ho explicar al públic.

El 3D serveix tant per descriure el monument com per estudiar-lo perquè se li ha de fer alguna intervenció o per crear un món virtual. Amb el 3D podem fer-nos una idea de com era la ciutat en una altra època, a més és un instrument per a fer els plafons explicatius del museu, i també és d’utilitat als arquitectes quan demanen el 3D per fer actuacions sobre els edificis i/o monuments.

Com a exemples d’ús del 3D Pujades  va presentar l’evolució patrimonial i urbanística del cor històric de Barcelona en 3D: el projecte del Palau Reial Major, i Alcubierre va mostrar el vídeo que fa el recorregut virtual de la casa el guarda del Parc Güell.

Ariadna Just, Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

El LiDAR és un sensor actiu aerotransportat, que emet uns raigs làser que tenen reflectivitat en gairebé totes les superfícies excepte la pissarra i l’aigua. Això retorna unes dades al sensor que es transformen en un núvol de punts tridimensional que dona informació del terreny. Lidar proporciona dades d’altimetria de molta precisió, per tant resulta útil per generar models digitals del terreny, models digitals de superfície, models d’alçada de vegetació i d’edificis, generació de corbes de nivell, mapes d’ombres i mapes d’orientacions.

Ferran Camps, Servei d’Inspecció Tècnica d’Obres, DTES

El BIM, acrònim de Building Information Modeling, és una tecnologia per generar i gestionar les dades al llarg del cicle de vida de construcció d’un edifici fent ús de software per a la modelització d’edificis en 3D en temps real, que permet reduír despeses, un 20% els costos de producció i un 33% els de manteniment de l’obra, i també temps en el disseny i la construcció. La Generalitat comença a treballar amb aquesta tecnologia al 2013 i a partir del juny del 2019 s’estableix l’obligatorietat d’incloure el BIM en els contractes de serveis per a la redacció de projectes i també en les licitacions de contractes d’obres. Amb el BIM s’aconsegueix millorar la qualitat del disseny amb un model 3D de pre-construcció, facilita la comprensió i la comunicació visual de l’obra. Ferran Camps va donar alguns exemples d’ús del BIM per part del Departament, com l’obra de l’estació del Putxet d’FGC, la millora de la carretera C-17 a Centelles o l’obra del túnel de la C-14 a Organyà.

Eugenia Álvarez, Direcció General d’Infraestructures de Mobilitat(DGIM), DTES

L’ús de la teledetecció en l’anàlisi de riscos geotècnics és de gran utilitat ja que permet generar imatges en 3D dels llocs on es podrien produir incidències i siguin de difícil accés. La DGIM ha experimentat amb 3 tècniques de teledetecció, l’InSAR, el LiDAR i la fotogrametria. La tècnica InSAR –satèl·lits radar d’alta resolució- permet detectar si hi han hagut moviments al terreny de la següent manera: a cada passada al voltant de la Terra el satèl·lit calcula la distància amb precisió mil·limètrica entre el sensor i el terreny, de manera que comparant diferents passades es pot determinar si hi ha hagut canvis en el terreny. Pel que fa a l’experiència amb la tècnica LiDAR, es van posar com exemples la utilització en les tasques de supervisió dels túnels, ja que permet representar-los en 3D, en benefici dels inspectors que fins ara havien de fer la feina de manera absolutament manual, fent dibuixos de l’interior dels túnels, amb el risc dels cotxes circulant, i qe de vegades no aconseguien recollir tot el detall del sostre degut a l’enlluernament que produïa  la il·luminació. Es va observar que si l’escàner-làser estava embarcat en un vehicle, la qualitat de les dades era inferior a si el sensor es trobava fixe. Pel que a fa a la tercera tècnica, la fotogrametria, consistent en extreure el model en 3D a partir de fotografies georeferenciades en x, y i z, dona resultats d’alta qualitat però per contra requereix càmeres d’alta resolució i el processat de les dades és laboriós. Però, tot i els avenços en la tecnologia i en conseqüència, en l'automatització de la feina, al final sempre es requereix la supervisió dels tècnics.

Vicenç Carabassa, CREAF

Cada vegada més els drons són utilitzats per fer aixecaments topogràfics en les activitats extractives, i a nivell de l’Administració també s’utilitzen per fer-ne el seguiment de la restauració i explotació. Els drons poden portar, a part dels seus sensors propis, sensors que cobreixin altres bandes de l’espectre no visible com l’infraroig, aportant així molta més informació de la zona a estudiar. Les utilitats són molt diverses, des de poder determinar l’estat de les zones restaurades de les pedreres, fins a poder quantificar les afectacions per la pols generada en les activitats extractives.

Josep Sabaté, Parc Natural dels Ports

Es presenten tres projectes de l’aplicació de la modelització 3D, el primer és el projecte LIFE Redbosques, d’actuacions de millora de l’hàbitat en espais oberts, el segon tracta de la recuperació de l’hàbitat fluvial eliminant infraestructures hidràuliques obsoletes al Parc Natural dels Ports, i en darrer lloc el projecte d’aixecament d’una parcel·la permanent se seguiment de la dinàmica forestal mitjançant LiDAR terrestre. Pels dos primers projectes es fan servir drons per volar les zones d’estudi i tècniques de fotogrametria, i en el darrer projecte s’utilitza una estació LiDAR estàtica i també tècniques fotogramètriques.

Joaquim Calafí, Consorci del Besós

Realment el 3D no es pot considerar un a eina pe planejament, però sí que pot ser útil per prendre decisions sobre com pot ser la ciutat. El Consorci del Besós disposa d’una eina per representar el seu àmbit en 3D i poder navegar per ell, i a l’igual que amb el GIS, s’hi poden afegir les capes d’informació (cadastre, classificació del sòl, etc.) que es vulgui per a després visualitzar-les.

Juan Menchón, Ajuntament de Tarragona

Les noves tecnologies són de gran ajut per a la gestió  i millor coneixement del patrimoni. Així per exemple, les tècniques fotogramètriques els permeten disposar d’un catàleg amb imatges 3D de molt bona qualitat dels monuments. També, relacionat amb la conservació del patrimoni, l’Ajuntament compta amb aplicacions que fan medicions ambientals a partir de les dades obtingudes dels sensors col·locats als monuments. I per últim, el 3D els ha ajudat a difondre i donar a conèixer el gran patrimoni de Tarragona amb vídeos de realitat virtual que recreen la ciutat tal com era a l’època romana.

Redactat de la notícia i més informació

Redactat per: Cristina Gil Riba

Per saber-ne més: Cristina Gil Riba