Rubert 2019k

El dijous 5 de desembre es va celebrar la jornada “Els serveis ecosistèmics de Catalunya. Eines i oportunitats per a l’avaluació ambiental i la planificació de la infraestructura verda” (visualització en línia: primera part, segona part). Com va destacar Ferran Miralles, director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, l’aproximació des dels serveis ecosistèmics és una oportunitat de sumar al valor intrínsec de la natura, la comprensió del valor social que aporta a les societats humanes.

 

• La Recerca
• L'encaix a l'avaluació ambiental
• La connexió amb la infraestructura verda
• Un instrument de confluència
• Redacció de la notícia i més informació

La Recerca

La Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat, a principis de l’any 2018, va encarregar a dos centres de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona –l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF)- que aprofundissin en l’estudi dels serveis ecosistèmics i n’elaboressin una cartografia a escala territorial que abastés tot el país. L’objectiu era passar de l’aproximació conceptual, als serveis ecosistèmics que amb els anys s’ha anat madurant i desenvolupant en l’àmbit de les ciències de la natura, a la concreció pràctica dels serveis ecosistèmics en una eina aplicable a la planificació i gestió del territori i a la presa de decisions.

 

  El precedent de referència eren els treballs de cartografia de serveis ecosistèmics a escala 1:50.000 de la Diputació de Barcelona, la qual també ha col·laborat en la definició d’aquesta cartografia perquè s’estengui més enllà de la província de Barcelona. Com va destacar Carles Castell, de la Diputació de Barcelona, la gravetat dels impactes ambientals provocats pel canvi global comença a preocupar les elits polítiques i econòmiques a nivell mundial i, en aquest context, els serveis ecosistèmics són una manera de valoritzar amb força el valor de la natura.

Joan Pino, director del CREAF, i Johannes Langemeyer, investigador de l’ICTA, van explicar que el repte principal va ser definir un protocol metodològic prou sòlid i complet per constituir una base primera de cartografia dels serveis ecosistèmics. Així, es van escollir 12 indicadors dels 4 tipus de serveis ecosistèmics que es distingeixen habitualment.

 

  La tria es va realitzar tenint en compte que la informació de base a l’escala de treball disponible permetés construir indicadors prou rellevants i rigorosos tant ara com en un futur. Els obstacles principals han estat la manca d’informació sobre molts aspectes ambientals importants i la manca de geolocalització de les dades.

De resultes de les possibilitats que obren les noves tecnologies, els indicadors sobre serveis de caire cultural s’han començat a treballar amb informació de base no habitual en el món naturalístic (per exemple, el nombre de fotografies penjades a les xarxes socials ha estat processat per avaluar les oportunitats recreatives del territori), obrint una via innovadora dins d’un treball innovador de per si. La quantificació de la resta de serveis s’han basat sobretot en la combinació de dades de caràcter biofísic.

 

   

L'encaix a l'avaluació ambiental

Antoni Sorolla, cap del Servei de Projectes, va precedir Laura Camprubí de la cooperativa el Risell en l’exposició del treball “Orientacions d’aplicació de la cartografia de serveis ecosistèmics en l’avaluació ambiental”. El document que es va presentar té per objectiu facilitar la utilització de la cartografia de serveis ecosistèmics en l’avaluació ambiental tant de plans i programes com de projectes i proposa el mètode següent:

 

  També inclou una primera proposta de classificació dels rangs de valors de cada indicador i diverses observacions per millorar la precisió del mapa de cada indicador en treballs futurs o en el marc de projectes concrets.

La connexió amb la infraestructura verda

Sara Pont, cap del Servei de Planificació de l’Entorn Natural, va parlar de la utilitat que la cartografia dels serveis ecosistèmics tindrà per definir la infraestructura verda de Catalunya. Aquesta infraestructura es pot definir com una xarxa ecològica coherent i planificada que ha de millorar l’estat dels ecosistemes i les poblacions humanes. Un cop el marc estratègic espanyol establert, hi ha 3 anys per definir-la i la cartografia dels serveis ecosistèmics del territori serà informació valuosa per decidir quin territori s’hi inclou, ja sigui formant part d’àrees nucli, corredors, àrees d’esmorteïments, àrees multifuncionals o àrees urbanes.

 

Font: Comissió Europea.

   

Un instrument de confluència

La jornada es va cloure amb una taula rodona moderada per Sergi Cantó, de la Sub-direcció general d’Avaluació Ambiental, on es van compartir diferents visions sectorials sobre el potencial del serveis ecosistèmics i les perspectives que obre aquesta nova cartografia. Xavier Baulies, responsable de RDI del DTES, Júlia Trias, cap de l’Observatori del Territori, Antoni Enjuanes, sub-director general d'Infraestructures Rurals i Joaquin Rodríguez, de la Direcció General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, van coincidir a destacar que és un primer pas molt interessant que pot permetre visibilitzar qüestions que passen desapercebudes, tot i que cal vigilar amb la visió antropocèntrica. Posar els humans fora dels sistemes naturals en realitat és situar-los al centre. I els sistemes naturals són, per definició, sistemes: els humans no hi són ni fora ni al centre, sinó simplement a dins.

 

Redacció de la notícia i més informació

Redactat per: Sergi Cantó i Jordi i Júlia Rubert i Tayà

Per saber-ne més: Sergi Cantó i Jordi i Júlia Rubert i Tayà