Luis Torre 2019c

• L'estudi
• Autors

L'estudi

L’estudi, que ha dut a terme un grup de recerca internacional liderat per Viktoriia Radchuk, Alexandre Courtiol i Stephanie Kramer-Schadt, del Leibniz Institute for Zoo and Wildlife Research (Leibniz-IZW) de Berlín, es basa en una revisió de les dades de 71 estudis seleccionats entre més de 10.000 articles científics sobre l’adaptació dels animals al canvi climàtic.

Cal destacar que aquest treball ha aplegat la participació de Constantí Stefanescu, investigador del Museu de Ciències Naturals de Granollers i associat al CREAF, Iolanda Filella, investigadora del CREAF i el CSIC, i Joan Carles Senar i Antoni Borràs, investigadors del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

El canvi climàtic amenaça les espècies i això pot tenir repercussions en la salut dels nostres ecosistemes. Per aquest motiu, analitzar si els animals són capaços de respondre per fer front a aquest canvi climàtic és crucial. A la natura, els canvis més evidents que ens mostren les espècies com a resposta al canvi climàtic són les alteracions fenològiques, és a dir, canvis en el seu calendari natural, com ara el moment de l’any en què hivernen, es reprodueixen o migren, entre d’altres. També s’han documentat canvis en la mida i el pes del cos d’algunes espècies, però l’estudi conclou que aquests canvis morfològics no mostren tendències tan clares com els canvis fenològics.

Els investigadors d’aquest estudi han tornat a analitzar les dades de 71 estudis ja publicats i han extret informació molt rellevant que ajuda a relacionar els canvis en el clima al llarg dels anys amb possibles canvis en els calendaris naturals o els trets morfològics dels animals. Amb aquesta informació, han avaluat si els canvis observats en les espècies els conferien alguna mena d’“avantatge evolutiu”, és a dir, els ajudaven a sobreviure o a tenir mes descendència.

Per investigar si les respostes dels animals al canvi climàtic els permeten adaptar-se, els autors s’han centrat en els ocells perquè no tenen informació tan completa de cap altre grup.  Ara bé, la revisió de la informació disponible per a altres grups d'animals (insectes, amfibis, mamífers) demostra que els canvis són qualitativament similars als que experimenten els ocells. Per exemple, és molt clar que a les zones temperades, l’augment de les temperatures està provocant un avançament dels calendaris naturals en la majoria d'espècies.

El coautor Steven Beissinger, professor de la University of California a Berkeley,  comenta que l’estudi suggereix que les espècies podrien viure en el seu ambient natural tot i l’escalfament sempre que canviessin suficientment ràpid per suportar el canvi climàtic.  Tot i això, Alexandre Courtiol, del Leibniz-IZW, afegeix  que això no està passant, perquè tot i que hi ha poblacions que s’estan adaptant, ho fan a una velocitat que no els garanteix la seva supervivència. Els canvis fenològics observats, tot i produir-se, no tenen prou magnitud per compensar les noves condicions ambientals que s'estan generant.

Per arribar a aquesta conclusió, es van comparar, en vàries poblacions d'ocells,  els canvis fenològics mesurats al camp amb els que prediu un model teòric que assumeix un canvi fenològic òptim per compensar les noves condicions ambientals. En 9 de 13 espècies estudiades, es va comprovar que la magnitud del canvi fenològic era insuficient per evitar el risc d'extinció de la població.

El més preocupant és el fet que aquestes dades analitzades incloïen, generalment, espècies comunes i abundants, com la mallerenga carbonera (Parus major), el mastegatatxes (Ficedula hypoleuca) o la garsa (Pica pica), totes elles espècies conegudes per la seva capacitat d’adaptar-se a noves condicions ambientals.

Els investigadors conclouen que encara els queda per analitzar les respostes al canvi climàtic de les especies més rares o amenaçades, per a les quals actualment hi ha una manca important de dades. Tot i que sospiten que en aquests els pronòstics encara són més pessimistes.  Els científics esperen que la seva anàlisi i els conjunts de dades reunits estimulin la recerca sobre la capacitat de les poblacions animals per fer front al canvi global i contribueixin a millorar les prediccions per ajudar a futures accions de gestió i conservació.

 

Mascle de llucareta (Carduelis citrinella), una de les especies d’ocells incloses en l’estudi. Foto: Antoni Borràs.

Saltabardisses de solell (Pyronia cecilia), una espècie de papallona que avança clarament el seu moment de vol quan les temperatures de primavera són més altes del que és habitual. Foto: Jordi Corbera.

Autors

Redactat per: José Luis Ordónez i Marga Torre

Per saber-ne més: José Luís Ordóñez