Rodriguez Torre 2019a

• La gambeta d’aigua dolça
• Estudis semblants a l'ICRA
• Fàrmacs al mar Menor i al Segre
• Drogues en aigües residuals
• Autores

La gambeta d’aigua dolça

Recentment ha aparegut un estudi d’investigadors del King’s College de Londres i de la Universitat de Suffolk en què detecten drogues com la cocaïna i ketamina en gambetes de rius britànics. Els investigadors assenyalen que si bé les concentracions trobades són baixes, es tracta de substàncies amb un impacte ambiental preocupant.  La gambeta d’aigua dolça s’ha convertit en testimoni de càrrec sobre la presència de fàrmacs, plaguicides i fins i tot drogues d’abús en alguns rius britànics. Un estudi revela l’existència, en les mostres recollides, de cocaïna i ketamina, però també de fàrmacs per a l’angoixa, anestèsics i un plaguicida prohibit a la Unió Europea. Els resultats es publiquen a la revista Environment International.

Els investigadors del King’s College de Londres i de la Universitat de Suffolk van prendre mostres en aquest comtat anglès. Es van obtenir en 15 punts diferents corresponents a cinc rius repartits per diverses zones de Suffolk. Van analitzar la presència de 67 substàncies en mostres d’aigua i en exemplars de gambeta d’aigua dolça −de nom científic Gammarus pulex.

Exemplar de gambeta d’aigua dolç. Font: Flickr

Estudis semblants a l'ICRA

No és la primera vegada que es detecten drogues en organismes aquàtics, Sara Rodríguez i altres investigadors de l’ICRA han fet diversos estudis semblants, però centrats en fàrmacs. Així, han detectat, per exemple, carbamazepina (emprat en el tractament de l’epilèpsia) i el seu metabòlit epoxicaramazepina en peixos, musclos i marisc del mar Menor, troballes descrites en un article a la revista Environmental Research, i d’altres zones marines d’Europa, els Estats Units i l’Argentina. També en un estudi recent de l’ICRA es va detectar restes de fàrmacs, com ara antibiòtics (els més freqüents eren el sulfametoxazol i la ciprofloxacina) en macroinvertebrats similars a aquestes gambetes angleses, tot i que en aquest cas no es van estudiar drogues il·legals, com en el cas de l’estudi anglès.

A l’estudi de King’s College, la cocaïna estava present en totes les mostres analitzades, tant d’aigua com de la gambeta. Un percentatge molt elevat de crustacis també presentaven lidocaïna –un anestèsic local–, alprazolam –un sedant–, fenuron –un plaguicida prohibit a la UE– i ketamina –una altra droga d’abús. A les mostres d’aigua, totes presentaven també cocaïna, fenuron, ketamina i lidocaïna, però, a més, hi havia carbamazepina –utilitzat en epilèpsia i en dolor neuropàtic–, propranolol –un fàrmac per a certs problemes de cor però que sovint s’utilitza com automedicació per reduir la taquicàrdia– i tramadol –un analgèsic de tipus opioide.

Els investigadors assenyalen que si bé les concentracions trobades són baixes, es tracta de substàncies que poden tenir un impacte ambiental preocupant i que poden posar en risc la vida salvatge. És poc probable que causin problemes greus de salut a humans.

Sobre la presència de cocaïna, afirmen que caldrà fer més estudis per veure si Suffolk és un cas aïllat o també es detecta en altres llocs. La troballa, però, no deixa de ser sorprenent, segons un dels autors principals, Leon Barron, del King’s College: la presència de drogues il·lícites en àrees urbanes com ara Londres era esperable, però no tant en zones rurals i més petites.

Un altre dels autors que han liderat la recerca, Nicolas Bury, de la Universitat de Suffolk, considera que és molt necessari prestar atenció a aquest tipus de contaminació pel seu possible impacte, ja que aquesta contaminació química atreu molt menys l’atenció que la causada per microplàstics, atesa la seva invisibilitat.  Aquesta contaminació és molt important per la salut de la vida salvatge. Reforcen la idea que encara calen més estudis sobre plaguicides com ara el fenuron, que està prohibit a la UE.

Fàrmacs al mar Menor i al Segre

Segons Sara Rodríguez Mozaz,  l’estudi és interessant perquè els autors han analitzat una gran quantitat de substàncies i perquè detectar-les en mostres biològiques és molt més difícil que en mostres d’aigua. També explica que les mostres biològiques aporten informació valuosa. Remarca que una mostra d’aigua ofereix dades puntuals, perquè les concentracions varien i el consum de fàrmacs o de drogues també és diferent segons les èpoques de l’any o el dia de la setmana. En canvi, les mostres biològiques acumulen les substàncies al llarg del temps i donen una visió més àmplia en el temps.

Drogues en aigües residuals

No hi ha gaires estudis sobre la presència de cocaïna en rius o en aigües litorals. De forma regular es publica un estudi sobre la presència de drogues en les aigües residuals de diverses ciutats europees. En el més recent, fet en unes 70 poblacions, hi apareix, com en els anteriors, Barcelona com una de les ciutats on es troba més concentració de cocaïna.

Bristol, al sud d’Anglaterra, Amsterdam i Zuric superen Barcelona, que es troba en el quart lloc. En l’estudi anterior, fet el 2017, era la primera de 56 ciutats. Aquests estudis revelen el consum de drogues i ofereixen patrons sobre el seu ús. Així, el 2017 Barcelona era la primera en el consum de cocaïna els dies feiners, però Zuric la superava els caps de setmana. En la majoria de ciutats, les concentracions de cocaïna i èxtasi augmenten els caps de setmana, però el consum d’amfetamina està distribuït de forma més homogènia durant tota la setmana.

Autores

Redactat per: Sara Rodríguez i Marga Torre

Per saber-ne més: Sara Rodríguez