Luis Torre 2019b

• L'estudi
• Un declivi amb conseqüències greus que podrien reproduir-se en l’agricultura
• L’efecte incert de la temperatura
• Autors

L'estudi

L’experiment s’ha dut a terme en 54 parcel·les amb vegetació arbustiva natural situades en sis països europeus (Regne Unit, Holanda, Dinamarca, Hongria, Espanya i Itàlia), i abasta un ampli rang de temperatures i precipitacions.

Durant quatre anys, els investigadors van simular, en aquestes parcel·les, dos efectes associats al canvi climàtic: el fet que cada vegada plou menys i que cada vegada fa més calor. Per simular la reducció de precipitacions, en algunes parcel·les van instal·lar una lona que s’estenia automàticament en cas de pluja expulsant part de l’aigua caiguda, fora de la parcel·la. I per simular l’augment de temperatura, en altres parcel·les van instal·lar una lona reflectant que s’estenia cada nit per reduir la pèrdua de calor cap a l’atmosfera.

Els investigadors van estimar la velocitat en què es descomponien les fulles i branques caigudes (fullaraca) i al final dels quatre anys van mesurar la diversitat d’uns organismes del sòl anomenats col·lèmbols (directament implicats en la descomposició). Finalment, van comparar els resultats d’aquestes parcel·les amb les d’altres en què no s’havia aplicat cap tractament experimental.

El resultat és claríssim pel que fa a la reducció de precipitacions: com més gran és la sequera, més petita és la diversitat de col·lèmbols i més lenta és la descomposició de les restes vegetals que cauen a terra.

Col·lèmbols de l’espècie Protaphorura fimata. Foto: Cortesia de la Aarhus Universitet.

Col·lèmbols de l’espècie Sinella curviseta. Foto: Cortesia de la Aarhus Universitet.

Un declivi amb conseqüències greus que podrien reproduir-se en l’agricultura

Els col·lèmbols són un grup molt ampli d’animals diminuts que viuen al sòl, molt semblants als insectes, i són una peça clau en la descomposició de les fulles i branques que cauen a terra i en el reciclatge dels nutrients perquè les plantes els puguin aprofitar. Com argumenta Guille Peguero, investigador del CREAF i primer autor de l’estudi, los col·lèmbols, tot i no ser els únics implicats en aquests processos de descomposició i reciclatge de nutrients, són molt abundants, són molt importants i ens poden servir com a sensors del que li està passant a l’ecosistema.

Per tant, si els col·lèmbols (i altres organismes implicats en la descomposició de les restes vegetals) van desapareixent, les plantes tindran moltes dificultats per aconseguir els nutrients que necessiten, els animals que se les mengen, també, i els que es mengen aquests animals, també.

Pel que fa a l’àmbit de raonament de l’estudi, segons Guille Peguero  tot i que l’estudi  s’ha fet en parcel·les de vegetació natural, és molt probable que es doni també en ecosistemes agrícoles, perquè el clima és igual per a tothom. Així que, al final, l’efecte en cadena fàcilment pot comportar conseqüències en la nostra capacitat d’alimentar-nos. També remarca que el més curiós és que la sequera no només va reduir el nombre total i la quantitat d’espècies de col·lèmbols que estan presents en el sòl, sinó que, a més, les espècies que van resistir estan evolutivament més emparentades entre si. Això redueix l’eficàcia amb què els nutrients tornen a estar disponibles per a les plantes.  Com també, en general, les espècies molt emparentades solen exercir funcions semblants dins de l’ecosistema. El que ha passat a les nostres parcel·les es podria comparar amb la desaparició de alguns oficis en una població humana.

Col·lèmbol de l’espècie Orchesella cincta. Foto: Cortesia de la Aarhus Universitet.

Col·lèmbols de l’espècie Folsomia candida. Foto: Cortesia de la Aarhus Universitet.

L’efecte incert de la temperatura

Pel que fa a l’efecte de l’escalfament, l’impacte sobre els col·lèmbols i la descomposició de les fulles va ser molt lleu. Malgrat això, el mètode experimental emprat va aconseguir un augment de temperatura de tan sols mig grau, molt per sota de les prediccions actuals de canvi climàtic per al futur més immediat, i no es pot saber què hagués passat si s’haguessin aconseguit temperatures més similars a les previstes. Queda per veure si les conseqüències de la sequera es mantenen en el temps i si es traslladen a altres grups d’organismes clau.

Peguero reforça la idea que l’important és adonar-se que sota dels nostres peus habita un univers de vida del qual depenem completament i que també està patint el canvi climàtic i que  tot just ho estem començant a investigar.

Autors

Redactat per: José Luis Ordónez i Marga Torre

Per saber-ne més: José Luís Ordóñez