Cartografic 2019a

L’exposició Geologia en femení [[[Media:Draft_dtes_725721678-Triptic_expo_dones_2019.pdf|tríptic]]], organitzada per l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya(ICGC), s’emmarca dins dels actes del Dia de la Dona de 2019. Ja al 2018 es va iniciar aquest cicle d’exposicions de caire divulgatiu amb un resum històric del paper de les dones al món de la cartografia [[[Media:Draft_dtes_725721678-triptic_dones_cartografia.pdf|tríptic]]].

En aquesta ocasió, la Comissió d’Igualtat de l’ICGC - amb el suport organitzatiu de la Cartoteca -, va fer una crida oberta a tot el personal de l’ICGC per participar en l’elaboració de l’exposició. Resultat d’aquest procés participatiu i transversal són 10 plafons que composen un recorregut per algunes de les fites de la Geologia protagonitzades per dones.

Amb aquesta mostra es vol fer un reconeixement al treball de les dones, tantes vegades invisibilitzat o deixat en un segon pla, i destacar la trajectòria de set científiques que han contribuït a l’avenç de les ciències de la Terra. Totes elles van haver de lluitar per superar la desigualtat de gènere i així poder desenvolupar-se professionalment. Algunes, a més, es van comprometre activament en la política i en la defensa dels drets de les dones.

A l'exposició també es mostra gràficament l’evolució de la presència de les dones al Departament de Geologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona, i com es distribueix, per categories professionals, la seva presència a ambdues universitats i als departaments de Geologia de l’ICGC. L’exposició es va mostrar primer a la sala d’actes de la seu del Montjuïc de l’ICGC i fins al juny de 2019 es pot veure al hall del Departament de Territori i Sostenibilitat. Gràcies al seu format està previst que sigui itinerant.

• Mary Anning (Lyme Regis, Regne Unit, 1799 - 1847)
• Maria Gordon (Monymusk, 1864 - Regent’s Park, Regne Unit, 1939)
• Inge Lehmann (Coppenhagen, Dinamarca 1888 - 1983)
• Marie Tharp (Michigan, EUA, 1920 - Nyack, Nova York, EUA, 2006)
• Larissa Popugaieva (Kaluga, 1923 - Sant Petersburg, Rússia, 1977)
• Carmina Virgili i Rodón (Barcelona, 1927 - 2014)
• Adriana Ocampo (Barranquilla, Colòmbia, 1955)
• Redactat de la notícia i més informació

Mary Anning (Lyme Regis, Regne Unit, 1799 - 1847)

El 1823 Mary Anning va trobar, identificar i descriure per primera vegada un esquelet complet d’ictiosaure. A més, amb les seves troballes i estudis va contribuir a demostrar la teoria de l’origen de les espècies, formulada l’any 1859 per Charles Darwin. Des de ben petita anava a buscar fòssils per vendre’ls a científics i turistes que visitaven el seu poble. A banda del descobriment de l’esquelet d’ictiosaure, va trobar un esquelet de plesiosaure després de 10 anys de treball per extreure’l, ja que es trobava en una zona de difícil accés. Malauradament la difusió de la troballa li va ser arrabassada i va ser publicada pel paleontòleg William Daniel Conybeare , que ni tan sols la va anomenar. Els seus descobriments van ajudar a tenir un millor coneixement de l’evolució de la vida i de les extincions de les espècies.

Maria Gordon (Monymusk, 1864 - Regent’s Park, Regne Unit, 1939)

Va ser la primera dona en doctorar-se en Ciències al Regne Unit per la Universitat de Londres, i el 1900, per la Universitat de Munic.

La seva vocació per la geologia va sorgir en la primera visita que va fer a les Dolomites., el 1891. Va dedicar tota la seva carrera científica a l’estudi estratigràfic, paleontològic i geomorfològic d’aquestes muntanyes. A banda, va implicar-se amb la  defensa activa dels drets de les dones, amb l’activisme polític i amb la participació en diverses associacions.

Per al treball de camp, que de vegades feia sola, va haver d’adquirir nocions d’alpinisme i d’escalada. Però no només l’orografia va ser un obstacle a la seva carrera: cap professor volia supervisar el seu treball, ningú no la incloïa en les seves campanyes de camp ni revisava amb ull crític els seus mapes i seccions. Tot i això, va publicar les primeres guies geològiques modernes de les Dolomites.

Inge Lehmann (Coppenhagen, Dinamarca 1888 - 1983)

L’any 1936 va descobrir que el nucli intern de la Terra estava format per una part sòlida i una part líquida. Fins aleshores s’havien succeït moltes teories. Per exemple Jules Verne, a la noveŀla Viatge al centre de la Terra (1864), recollia la controvèrsia entre les teories que defensaven que el nucli de la Terra era totalment sòlid i les que defensaven que estava format per roques foses. Per demostrar la seva teoria va estudiar el comportament  de les ones generades pels terratrèmols segons si el medi de propagació és sòlid o líquid.  El terratrèmol de magnitud 7.8 que va patir Nova Zelanda al 1929 li va servir per demostrar la seva teoria, ja que després d’analitzar les ones P (primàries) enregistrades pels sismògrafs del món, va deduir que hi havia un nucli sòlid intern dins del nucli exterior fos que reflectia algunes ones P. Si el nucli intern no fos sòlid, aquestes ones P reflectides no existirien. La discontinuïtat entre el nucli sòlid i el nucli líquid de la Terra porta el seu nom: discontinuïtat de Lehmann.

Marie Tharp (Michigan, EUA, 1920 - Nyack, Nova York, EUA, 2006)

Treballava al Laboratori d’Observació de la terra Lamont-Doherty durant la Guerra Freda. S’encarregava de cartografiar el sòl oceànic a partir de les dades batimètriques que li enviava el seu col·laborador Bruce C.Heezen, ja que ella no es va poder embarcar mai en el vaixell de recerca pel fet de ser dona. Els mapes de Tharp són els primers on apareix una gran esquerda, la dorsal mesoatlàntica, al bell mig de l’oceà Atlàntic, entre les plaques tectòniques de Nord-amèrica i Europa. També va detectar que una part dels grans desnivells submarins eren epicentres d’una elevada activitat sísmica. L’aportació de Marie Tharp va ser fonamental per entendre com era la superfície de la Terra en la seva totalitat.

Larissa Popugaieva (Kaluga, 1923 - Sant Petersburg, Rússia, 1977)

L’any 1956 Larissa Popugaieva va descobrir el jaciment que donaria lloc a la primera mina de diamants de l’antiga Unió Soviètica, la mina Zarnitsa. Dissortadament els honors del descobriment se’ls va endur una altra expedició i Popugaieva va haver d’esperar fins l’any 1970 per a que se li reconegués la descoberta del jaciment i l’autoria del mètode de prospecció que va emprar per detectar-ne l’existència. Actualment, la regió on es troba aquesta mina constitueix el 20% de la producció mundial, i situa Russia als primers llocs del rànquing mundial de països productors de diamants, i en el capdavanters en reserves.

Carmina Virgili i Rodón (Barcelona, 1927 - 2014)

Va ser una geòloga que, tot i moure’s en un món masculí, va ser la primera catedràtica d’Oviedo i la tercera d’Espanya. La seva passió era la docència i va formar moltes generacions de geòlegs a qui va transmetre la importància del treball de camp en l’estudi de les ciències geològiques.

Durant la seva trajectòria dins de la Universitat, va ocupar diferents càrrecs, i com a investigadora va publicar més d’un centenar d’articles i llibres,  i ve rebre molts premis per la seva trajectòria professional.

En la seva lluita per la igualtat de les dones sempre va assenyalar que existia un problema sense resoldre, i que les dones havien de tenir els mateixos drets i oportunitats que els homes.

Adriana Ocampo (Barranquilla, Colòmbia, 1955)

Mitjançant l’anàlisi d’imatges satèl·lit, va descobrir el cràter de Chicxulub al Yucatán(Mèxic) i va demostrar geològicament que era l’indret on un gran asteroide havia impactat contra la Terra fa 65 milions d’anys. Aquest impacte va causar un dels majors canvis climàtics en la història del planeta i va provocar l’extinció del 75% de les espècies que l’habitaven, entre ells els dinosaures. Adriana Ocampo és actualment directora del programa New Frontiers de la NASA, on lidera diversos projectes espacials amb l’objectiu d’ampliar el coneixement de l’origen del sistema solar i de la Terra.

Redactat de la notícia i més informació

Redactat per: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Per saber-ne més: Carme Montaner, Noelia Ramos