Duran Torre 2019a

• El projecte
• Estalvis de consum i increments de producció de biogàs
• Autors

El projecte

El consorci del projecte ha estat format per l’ACA, Depuración de Aguas del Mediterráneo (DAM), la Water Supply and Sanitation Technology Platform (WssTP) i la UAB que és la coordinadora del projecte. El resultats de la finalització del projecte s’han presentat a finals del mes març. El projecte ha tingut una assignació pressupostària superior a l’1,1 milions d’euros.  Aquesta iniciativa europea, que s’ha dut a terme entre 2015 i 2019, fa possible el salt d’escala laboratori a planta pilot per redissenyar una depuradora i reconvertir-la en un procés productor d’energia. És indubtable que aquest fet és un pas endavant cap a l’autosuficiència energètica de les depuradores d’aigües residuals.

El principal objectiu del projecte era avaluar la possibilitat de convertir les actuals EDAR urbanes en sistemes energèticament autosuficients o fins productors nets d’energia. Aquests procés és totalment innovador ja que no s’ha provat anteriorment ni a escala real, ni pilot.

Tot el projecte i els resultats s’han centrat entorn d’aquesta planta pilot ubicada a l’estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) de Rubí i que ha servit per analitzar l’eficàcia i l’eficiència d’una nova tecnologia que permetria redissenyar una depuradora urbana per reconvertir-la en un procés productor d’energia.

La tecnologia Saving-e tracta la matèria orgànica que entra amb l’aigua residual en un reactor aerobi d’alta càrrega amb baix consum d’oxigen. El fang produït en aquest reactor té un gran potencial per a la producció de metà, més gran que el que s’aconsegueix en una EDAR urbana actual. Posteriorment, l’aigua residual entra en un reactor aerobi granular de nitritació parcial, on el nitrogen amoniacal s’oxida parcialment a nitrit i es redueixen de forma substancial els requisits energètics de ventilació respecte als sistemes actuals de tractament. A continuació, en un reactor anammox granular, el nitrit i l’amoni són conjuntament transformats a nitrogen gas, innocu per al mediambient, sense cap necessitat d’aportació de matèria orgànica.

El projecte Saving-e ha demostrat, a escala pilot i amb aigües residuals urbanes reals, tant a altes com a baixes temperatures (15 graus C), que el balanç energètic d’una depuradora urbana pot millorar fins a convertir-la en un sistema amb consum nul d’energia, o fins i tot, en un productor net.

Estalvis de consum i increments de producció de biogàs

L’aplicació d’aquesta nova tecnologia a escala real faria possible un estalvi energètic de fins al 35% en el procés biològic de tractament, el procés més consumidor de les actuals EDAR urbanes. Aquesta reducció del consum d’energia es complementa amb un augment del 35% en la producció de biogàs, implementant un pas més cap a l’autosuficiència energètica de les depuradores i la seva contribució a l’economia circular.

Al llarg de 2019, mitjançant un nou conveni signat recentment entre els socis, s’operarà la planta pilot per contrastar les dades obtingudes i consolidar els resultats previstos, en particular quan s’opera a baixes temperatures. Aquests resultats serviran per establir les bases del futur dimensionament a escala real de la tecnologia Saving-e.

Esquema de la tecnologia Saving-e. RCTA: reactor continu de tanc agitat, UAnSB: reactor anammox de flux ascendent de fangs.

Autors

Redactat per: Xavier Duran i Marga Torre

Per saber-ne més: Xavier Duran