Apostem per reutilitzar les ampolles de vi: Jornada de tancament del projecte REWINE. 21 d’octubre de 2020


==Apostem per reutilitzar les ampolles de vi: Jornada de tancament del projecte REWINE. 21 d’octubre de 2020==

Projecte es va iniciar en el 2016 amb l’objectiu de demostrar la viabilitat del sistema sostenible de recollida, neteja i reutilització de les ampolles de vi a Catalunya.

La inauguració de la Jornada va córrer a càrrec dels directius de les institucions que han dirigit el projecte: l’ARC (Josep Maria Tost, director de l’ARC) i la UAB (Armand Sánchez, vicerector de Recerca i Transferència de la UAB). Ambdós van remarcar que la prova ha demostrat la viabilitat tècnica, ambiental, econòmica i social; i ha involucrat 7 cellers catalans, més de 30 comerços, 50 restaurants i 3 deixalleries del Consorci per a la gestió dels residus del Vallés Oriental. La prova ha incorporat punts de recollida a comerços i a restaurants.

El projecte REWINE recolza el concepte de veure els residus com a recursos i transfereix els coneixements a d’altres regions, ja que suposa la possibilitat de crear una nova activitat econòmica El projecte és un exemple de transferència de coneixement a la societat, que a més, en aquest cas, està alineat amb l’agenda 2030 i els ODS. També posa a prova el fet de que diferents organismes es posen a treballar per transferir coneixement. A més, s’ha difós per conscienciar la societat i comprovar si estava preparada per a la reutilització, ja que sobretot el projecte està basat en dur a terme una prova pilot sostenible en termes de reutilització.

:*[https://territori.gencat.cat/ca/detalls/Article/REWINE Presentació dels resultats. Conclusions des del punt de vista de la coordinació. Juan Fran Sangüesa, cap d’Àrea de Projectes de Recerca de la UAB.]

:*[https://territori.gencat.cat/ca/detalls/Article/REWINE Presentació dels resultats de la prova pilot. Marta Beltran. Directora de Projectes de ReZero.]

:*[https://territori.gencat.cat/ca/detalls/Article/REWINE Resultats de les anàlisis de viabilitat ambiental i econòmica. Gabriela Benveniste, Project manager de Inèdit.]

:*[https://territori.gencat.cat/ca/detalls/Article/REWINE Taula rodona virtual]

==Presentació dels resultats. Conclusions des del punt de vista de la coordinació. Juan Fran Sangüesa, cap d’Àrea de Projectes de Recerca de la UAB.==
Al començament ja hi havia un repte, perquè cada any es produeixen 157 milions de tones de residus en el sector del vi, ja que cap ampolla es reutilitzava. Tanmateix, la indústria del vi és una de les que més pateix els efectes del canvi climàtic. El projecte ha tingut un cost d’1 milió d’euros, dels qual un 60% prové del programa LIFE. A més de les dues institucions esmentades el projecte va començar amb la participació de Rezero, la fundació encarregada dels estudis de mercat inicials, així com de la coordinació de la prova pilot, i Inèdit, empresa especialitzada en estudis de sostenibilitat i que ha emprat una tecnologia d’anàlisi per verificar la viabilitat del sistema des del punt de vista tècnic, ambiental i econòmic del cicle de vida de la reutilització de les ampolles de vi.

A més, els actors clau han estat les bodegues. Al començament, i per analitzar dues tipologies de negoci, es va optar per una gran empresa com ara Vins Familia Torres i una altra tipus d’organització més petita, com és la Cooperativa Falset Marçà. A més es va comptar amb la planta de reutilització i venda d’ampolles, Infinity a Villena, Alacant.

El ponent va descriure les cinc etapes del projecte:

:1. Estudi de mercat: més de 1.100 contactes amb cellers, punts verds, associacions de restaurants, gremis de comerciants, minoristes, etc. Tot per identificar els obstacles, com ara la varietat d’ampolles, dur a terme l’emmagatzematge i la classificació, la necessària logística de retorn, la falta de sensibilització tant pel que fa a consumidors com per part d’altres actors. L’estimació inicial va donar uns potencials de reducció, gràcies a la reutilització, d'entre el 8 i el 13% de la producció total del mercat català.

:2. Proves inicials a un entorn controlat per a les dues distribuïdores de vins. Van provar dos tipus de rentat diferents (MNUTO, Infinity), i van determinar factors crítics com el número màxim de cicles de rentat que suporten les ampolles sense que apareguin signes de degradació, i el tipus d’etiquetes més òptimes per la reutilització, que es van demostrar ser les hidrosolubles. Les proves van ser validades als dos tipus de cellers amb els criteris propis que sempre passen les seves ampolles, siguin les reutilitzades, com les noves.

:3. Un cop validat el sistema de rentat i dissenyada la logística, l’any 2018, es va fer la prova pilot que va aconseguir que 7 cellers, amb 32 marques i 12 tipus d’ampolles amb les corresponents etiquetes, passessin per tot el procés. Es van arribar a acords amb distribuïdores, majoristes, tendes, restaurants i cadenes de supermercats. Amb una àmplia cobertura geogràfica i 100 punts entre els de venda i els de devolució. Es van establir 9 casos d’estudi amb 5 escenaris diferents. A la prova pilot es va aconseguir una taxa de recuperació d’ampolles usades mitjana del 54%.

:4. Anàlisi de la viabilitat. El resultat va ser positiu tant pel que fa a l’anàlisi tècnic com al medi ambiental. La qualitat de les ampolles rentades va ser totalment acceptada, i els indicadors pel que fa a la petjada de carboni, així com en els residus generats. És evident que les ampolles reutilitzades són més “ecològiques” que les d’un sol ús, i la resta de beneficis ja estan associats a la distància entre els cellers i les instal·lacions de rentat, així com al nombre de rentats per cicle. Com es presenta més endavant, en més detall, el cost de reutilitzar una ampolla de vi és lleugerament superior a emprar una de nova, en mitjana. Ara bé, s’esperen millores importants si es redueixen les distàncies entre celler i planta de rentat, i si s’optimitzen les rutes de transport ja que en moltes ocasions era un transport molt artesà i a demanda.

:5. Impacte i replicació amb transferència a altres regions com ara València, Baleares, Euskadi i Navarra. Així com la sensibilització dels consumidors mitjançant informacions a medis de comunicació. Ara és aquesta l’etapa que s’està duent a terme.

==Presentació dels resultats de la prova pilot. Marta Beltran. Directora de Projectes de ReZero.==

La ponent comenta que s’ha treballat amb 100 punts de venda i retorn, que als cellers esmentats anteriorment s’han afegit 52 restaurants, 32 tendes o cadenes de supermercats i 3 punts verds a tota Catalunya, però amb presència majoritària a la província de Barcelona. Las bodegues participants van vendre el vi amb capses de cartró que es van emprar per recollir les ampolles buides. També es van agefir una cadena de supermercats, que va fer la cadena inversa d’acopi i transport de les ampolles buides, i a un supermercat es va fer anar el serveis d’una cooperativa social com a empresa de recollida. També hi va participar un altre supermercat en què els usuaris havien de deixar les ampolles retornades a un punt verd. En questa figura posem els cinc escenaris de prova pilot.

 &nbsp;

[[Image:Draft_Gil Riba_787907480-image2.png|600px]]

És important tenir en compte que s’han implementat diferents incentius pel retorn, com per exemple el sorteig d’experiències al celler participant, o una bonificació de 10 cèntims quan hi ha retorn o bé, un dipòsit que s’ha de pagar en comprar i que es recupera en tornar l’ampolla.

El resultat global és que de 150.294 ampolles venudes, 82.239 (un 54%) s’han recuperat.

Pel canal dels restaurants s’han recuperat un 96% i pel canal de botigues un 21%. El fet de que la recuperació sigui major en els restaurants té el sentit ja que estan acostumats al mecanisme per causa de la recuperació d’ampolles de refresc i de cervesa. A banda, en el supermercat, el consumidor compra un vi i pot estar un temps fins que el consumeix. Segons el tipus d’incentiu el retorn varia, així per exemple els sortejos assoleixen un retorn del 20%, mentre que el dipòsit arriba fins al 80 o 90%.

[javascript:tornarAmunt();  [[Image:Draft_Gil Riba_787907480-image1.png|12px]]  AMUNT]

==Resultats de les anàlisis de viabilitat ambiental i econòmica. Gabriela Benveniste, Project manager de Inèdit.==

La ponent presenta els diferents escenaris de la prova pilot:

[[Image:Draft_Gil Riba_787907480-image3.png|600px]]

 &nbsp;

La viabilitat ambiental s’ha fet amb la metodologia de l’Anàlisi del Cicle de Vida (ISO 14040-44) amb la comparació de reutilització i de l'ús d’ampolles noves. La mateixa comparació s’ha fet per a l’anàlisi de la viabilitat econòmica.

A la prova pilot es va determinar que el nombre de cicles de rentat admissibles, fins que no apareix cap defecte visible a l’ampolla, és de 7 (8 usos de l’ampolla). En el vuitè rentat ja apareix algun efecte estètic.

Pel que fa a la logística i en estudiar els diferents escenaris, s’ha vist que s’assoleixen costos òptims en reduir la distància entre la planta de rentat i el celler. S’ha vist que 60 km o menys és l’escenari que ja aporta uns costos acceptables.

S’han analitzat diferents indicadors ambientals, el més significatiu ha estat el que analitza la petjada de Carboni (kg CO<sub>2</sub>eq/ampolla). Un exemple de viabilitat econòmica apareix a la figura següent on es comparen els impactes que s’assoleixen amb ampolles noves (marró) i les diferents gradacions en verd són las reutilitzades en els diferents cicles de rentat.

 &nbsp;

[[Image:Draft_Gil Riba_787907480-image4.png|600px]]

 &nbsp;

Per a cada ampolla s’estalvien 2,54 kg CO<sub>2</sub> en aquests 8 cicles de rentat. Aquest estalvi s’assoleix de manera progressiva en augmentar el nombre de cicles de rentat, com apareixen als nou grups de gràfiques. Pel que fa al cost de la reutilització és lleugerament superior, però és de l’ordre de 6 cèntims. I s’estableix que l’escenari de mínim cost és quan la distància entre el centre de rentat i els cellers és de 60 km. Així si s’establís un centre de rentat a cada DO les ampolles es mourien distàncies inferiors a 60 km i per tant es reduiria el cost. A més cal tenir en compte que els costos no estan optimitzats perquè és una prova pilot i no està refinat i simplificat el circuit. Per tant Inèdit determina clarament que els costos encara es poden reduir més.

 &nbsp;

[[Image:Draft_Gil Riba_787907480-image5.png|600px]]

Pel que fa als aspectes tècnics, s’ha fet una valoració en els nou escenaris i s’han marcat en diferents colors depenent de la dificultat de diferents aspectes: verds, no hi ha cap dificultat; taronja, quan cal fer alguna correcció, i vermell, quan hi ha un problema que cal solucionar.

 &nbsp;

<span id="_GoBack"></span> [[Image:Draft_Gil Riba_787907480-image6.png|600px]]

 &nbsp;

 &nbsp;

Abans de començar la prova pilot ja es tenia una idea de que la recollida en un punt net era un escenari d’especial repte. També és un aspecte a tenir en compte que potser calen dos cicles de rentat per evitar algun residu microbiològic, cosa que fa augmentar en un 20% el cost econòmic.

En resum, i com a dada molt important, la reutilització d’ampolles pot estalviar entre 1,7 i 3,7 kg de CO<sub>2</sub> eq/ampolla després de 8 reutilitzacions (7 rentats).

==Taula rodona virtual==

A la taula rodona virtual participaven els cellers esmentats que hi són des de l’inici del projecte i Vins Pravi. A la pregunta de si veuen viable instal·lar una planta de rentat al celler, Vins Pravi, que és un dels cellers participants a la prova pilot i que ja disposa d’una planta de rentat pròpia, defensa el model ja que és un dels cellers que pel que fa a la despesa econòmica ha estat la més ajustada, i la Familia Torres veu que s’hauria de valorar si posar una planta de rentat per a cada DO seria una de les opcions a tenir en compte per escalar la prova.

Pot ser un factor encara més limitant és la col·laboració que s’ha de tenir en compte per causa de la logística inversa i coordinar els diferents actors. El celler Familia Torres té un mercat molt ampli, i veuen molt factible escalar el projecte a països nòrdics i Canadà, per l’acceptació que la reutilització ja té en aquests països. En canvi, en d’altres pot ser caldria fer un estudi del mercat abans de la incorporació d’aquest tipus d’ampolles.

També comenten que els clients no han tingut cap queixa pel que fa a l’aspecte de les ampolles reciclades, no han destacat que notessin cap defecte. Aquest celler també destaca que les ampolles han passat per tots els controls de detecció de residus microbiològics sense donar cap problema.

Des de Bodegas Torres pensen que han de continuar per aquesta línia ja que en el període (2008-2019) han reduït un 30% las emissions de CO<sub>2</sub>, i tenen com a propòsit que fins al 2030 han de reduir un 55%, per tant estan obligats a seguir avançant. Aquest celler està treballant amb la Federación Española del Vino per seguir en un projecte similar.

Els representants de les dues cadenes de supermercats que hi assisteixen i que s’han incorporat a la darrera fase del pilot (Ametller Origen i Caprabo) consideren que és molt important començar amb marques de vi que tenen una elevada rotació, i valorar també el fet dels costos de l’emmagatzematge pel retorn.

Consideren, des del punt de vista d’Infinity (empresa que ha fet el rentat), que és fonamental que l’administració fomenti la instal·lació de plantes de rentat i valorar el disseny únic d’ampolla i d’etiquetes per facilitar tot el procés, tal com ha fet una iniciativa que s’ha presentat d’Àustria. També cal promoure normativament la reutilització per facilitar el retorn i la reutilització d’ampolles. Des d’Infinity destaquen que el tipus de rentat d’aquestes ampolles és totalment mecànic, per fricció tot submergint-les en una bany sabonós. Amb rodets netegen tant l’interior de l’ampolla com l’exterior. Remarquen que des d’Infinity ja es venen les ampolles que netegen a qualsevol envasadora per tant és possible que una ampolla que en origen era de vi, en el següent ús, contingui oli. El seu concepte ja ha passat de residu a recurs.

L’Alfred Vara, cap del Departament de Prevenció i Eficiència dels Recursos de l’ARC, parla de la iniciativa com un èxit rotund, ja que demostra que la reutilització de les ampolles de vi és totalment possible, i també ho ha estat l’acceptació i acollida que la iniciativa ha tingut, no només des del punt dels clients, sinó dels cellers.

A la Jornada, molts cellers s’han interessat a participar en aquesta iniciativa, i a les peticions de no tancar el projecte, l’Alfred Vara comenta que cal tancar-lo perquè és un programa Life, però que ha obert nous camins i descriu quin és marc en què es troba actualment el projecte: el Parlament de Catalunya ha instat al Govern de la Generalitat a crear un grup de treball sobre la reutilització d’envasos. Aquest grup ja està creat i hi participen diferents departaments de la Generalitat (el DTES, Empresa i Coneixement, Vicepresidència, etc.), per suposat l’ARC i molts altres actors entre els quals en destaca, per la rellevància en el context de proximitat al ciutadà, l’Associació de Municipis de Catalunya i les associacions d’envasadors i distribuïdors, Foment, empreses tant importants en aquest àmbit com Ecoembes, Ecovidrio, així com societats ambientalistes com ReZero. Els objectius del grup de treball és donar compliment de les directives comunitàries, reduir els residus de plàstic per combatre la crisi climàtica des de la gestió dels envasos i fomentar en aquest àmbit l’economia circular. Els resultats dels projecte REWINE ja s’han presentat en aquest grup de treball. A més, ens trobem en el procés de redacció de la Llei de Residus i Recursos a Catalunya, Llei que pretén posar l’accent sobre els recursos, no sobre els residus. Per tant en aquest marc hi haurà més oportunitats per fixar normativament un marc regulador que doni sentit i seguretat jurídica, més enllà de només pensar en subvencions per a plantes de neteja.

== Autores ==
Redactat per: [mailto:margarita.torre@gencat.cat Marga Torre] i [mailto:laura.casanova@gencat.cat Laura Casanova]

Per saber-ne més: [mailto:laura.casanova@gencat.cat Laura Casanova]