Fusió de matrius de mobilitat.

<ul><li>[[#bloc1|Fusió de matrius de mobilitat per obtenir la matriu general de 2006 que recull les diverses informacions sobre mobilitat contingudes.]]</li>
<li>[[#bloc2|Enquestes de mobilitat]]</li>
<li>[[#bloc3|Objectiu i procediment]]</li>
<li>[[#bloc4|Autors]]</li>
</ul>

<span id='bloc1'></span>

==Fusió de matrius de mobilitat per obtenir la matriu general de 2006 que recull les diverses informacions sobre mobilitat contingudes.==

Aquesta fusió de matrius descriu la metodologia que es va emprar en el desenvolupament de l’estudi ''Elaboració d’una matriu de mobilitat de Catalunya 2006'', iniciat pel Servei de Planejament i Estudis de la Direcció General del Transport Terrestre (DGTT). Per elaborar aquest estudi, un grup de treball constituït ''ad hoc'' va mantenir, entre 2007 i 2009, un seguit de reunions en les quals es plantejava el problema d’aprofitar conjuntament la informació continguda en les dues matrius. Els participants en aquest grup de treball, a més de Xavier Roselló, van ser: '''Santi Ribas'''''',''' cap del Servei de Planejament i Estudis de la DGTT, i '''Fèlix Burgos'''''',''' de la mateixa Direcció General; '''Lluís Herran,''' tècnic de la Secretaria per a la Mobilitat;''' Francesc Calvet'''''',''' de l’ATM; '''Josep M. Aragay,''' de la Universitat de Barcelona (UB); '''Andreu Esquius,''' de MCrit; '''Francesc Delgado'''''',''' de l’Idescat; i '''Jordi Singla, Núria Llopart, David Abeijón i Enric Lluelles,''' de l’empresa adjudicatària de la redacció de l’estudi, ALG.


<span id='bloc2'></span>

==Enquestes de mobilitat==

Les enquestes de mobilitat que s'han tingut en compte han estat:

<ul><li>L'enquesta de mobilitat obligada (EMO) es feia juntament amb el cens, a tot Espanya, els anys acabats en 1 així com els acabats en 6, aprofitant l’actualització del padró municipal. El mètode seguit consistia a afegir una pregunta específica al full censal o padronal, o bé a annexar-hi un full que versava sobre la ubicació del lloc de treball o d’estudi dels actius residents en el domicili. A més, els fulls censals o padronals també incloïen la pregunta del mode de transport utilitzat o modes, si n’hi havia més d’un, per accedir al lloc de feina o d’estudi. Aquestes enquestes proporcionen una informació exhaustiva sobre la mobilitat obligada o ocupacional, però nul·la per als altres motius de desplaçament. Els resultats d’aquesta sèrie d’enquestes han estat profusament utilitzats pels planificadors de transport i pels professionals de la mobilitat. En són un bon exemple el Pla de carreteres, el Pla d’infraestructures de transport i el Pla de transport de viatgers, tots tres referits a Catalunya durant el decenni 2000-2010. Per la seva banda, l’Autoritat del Transport Metropolità, l’àmbit de la qual és la Regió Metropolitana de Barcelona, també ha elaborat les seves previsions de mobilitat a partir de les enquestes esmentades: les ha utilitzades, per exemple, en la redacció del Pla director d’infraestructures 2001-2010 i 2009- 2018, i en el Pla director de mobilitat 2008-2012. I l’EMO01 ha esdevingut una eina de referència obligada en els diversos estudis de mobilitat municipal i comarcal que s’han anat duent a terme.</li>
<li>Enquestes de mobilitat quotidiana (EMQ) i de mobilitat en dia feiner (EMEF). Les EMQ tenen la finalitat de conèixer tots els desplaçaments efectuats per la persona enquestada, per qualsevol motiu, al llarg d’un dia sencer i superar així la limitació de motius que imposen les EMO. Són una enquesta domiciliària continguda en un quadern que el cap de família havia d’emplenar fent-hi constar els desplaçaments fets per tots els membres de la família, o només per alguns de seleccionats, al llarg de tota una setmana. L’EMQ06, en canvi, va fer-se per enquesta telefònica a un membre de la família escollit a l’atzar. Suposava que cada desplaçament podia estar format per un cert nombre d’etapes, fins a un màxim de quatre. De cada etapa se’n coneixia el punt inicial i final, amb precisió d’adreça postal. Per a cada etapa es preveien fins a vint-i-un modes de transport diferents. Pel que fa als motius, se’n preveien un total de vint-i-tres (tres d’ocupacionals, vint de personals i, el més freqüent, la tornada a casa). Es duen a terme quinquennalment en una mostra gran de la població, però només es tenen en compte els residents a Catalunya i no els transeünts, entre els quals els turistes, grans generadors de mobilitat. La mostra de l’EMQ06 va consistir en 106.000 persones més grans de quatre anys residents a Catalunya, que van informar sobre un conjunt de 406.000 desplaçaments.</li>
</ul>


[[Image:Torre_Rosello_2011a-Fusio-de-matrius-de-mobilitat-atm_noticia_1_imatge_1.jpg_1973185597.jpg|center|903px|Esquema primera proposta RetBus]]

Esquema de la primera proposta d'un sistema ortogonal d'autobusos per a Barcelona, amb vint-i-sis línies (2006)


<span id='bloc3'></span>

==Objectiu i procediment==

Les EMEF es duen a terme anualment, per reforçar les EMQ i, a l'igual que aquestes últimes, recullen tots els elements que cal saber d’un desplaçament; són eines excel·lents per conèixer tendències, proporcions i ràtios de tot tipus amb referència a la mobilitat. Les EMEF comparteixen la metodologia de les EMQ, però se centren en una mostra molt més reduïda, d’unes 5.700 persones. Fins a 2008 es realitzaven només a la Regió Metropolitana de Barcelona; des de 2009, s’elaboren per a tot Catalunya.

Malgrat tot, l’EMQ i l’EMEF es revelen insuficients per estimar matrius de mobilitat amb el nivell de desagregació que requereix la planificació: només amb zones molt grans (comarques o grans municipis) s’hi poden inferir els seus valors fiables dels fluxos. A mesura, que es redueix la grandària de les zones, també decreix la mostra assignada a cada casella de la matriu corresponent a aquella zonificació i s’atenua de manera irremissible la capacitat predictiva de la mostra. El dilema, doncs, rau a saber què cal mantenir agregat i què es pot desagregar: els motius de desplaçament, els modes de transport o les zones del territori. I sovint l’estadística inferencial ensenya que no n’hi ha prou amb una sola concessió a l’agregaci

, sinó que cal fer-ne dues o totes tres.

==Fusió de les matrius de mobilitat de l’EMO01 i de l’EMQ06==

==Objectiu==

L’objectiu d’aquest treball era aconseguir una matriu de mobilitat de l’any 2006 que recollís la informació inclosa tant a l’EMO01 com a l’EMQ06. L’EMO01 era exhaustiva, però només per a la mobilitat obligada i, a més, amb 5 anys d’antiguitat. L’EMQ06, tot i que contenia informació molt extensa de tots els motius de desplaçaments, tenia un error estadístic associat perquè fou elaborada segons una mostra, la qual cosa l'impedia arribar al nivell de desagregació territorial que permetien les EMO.

Per això, amb el treball ''Elaboració d’una matriu de mobilitat de Catalunya'', es va desenvolupar una metodologia que permet servir-se de la informació de les dues enquestes , l’EMQ06 i l’EMO01, a fi d’obtenir una sola matriu de mobilitat per a 2006 que aprofités els punts forts de cada una de les enquestes. Cal remarcar que les principals explotacions que s’han fet de les dues enquestes han estat en forma de matrius de mobilitat, actuals o futures, que és la forma que solen prendre les prediccions necessàries en el planejament. Així mateix, cal precisar que les matrius de mobilitat utilitzen una desagregació o zonificació territorial que en els nivells superiors, fins al municipi, coincideixen, però que deixen de fer-ho en les divisions intramunicipals, ja que les que considera l’EMQ06 no sempre són agregacions de les emprades per l’EMO01, la qual està referida a un nivell de desagregació superior al de l’EMQ06: aquesta, a causa d’una taxa de mostratge més baix, no podia assolir una subdivisió tan fina. A més, aquestes zonificacions tenen una llarga història en la planificació de la mobilitat a Catalunya, la qual cosa ha permès l’elaboració de sèries temporals per la qual raó convé conservar-les.

==Procediment==

La metodologia seguida per construir la matriu única de mobilitat 2006 consistia a extreure de l’EMQ06 el primer viatge diari fet per motius ocupacionals de cada persona enquestada activa. La matriu així obtinguda era, doncs, comparable a la de l’EMO01, la qual cosa va permetre d’obtenir una sola matriu a partir de les dues.

Es va treballar de més a menys agregació territorial i, per tant, començant per la matriu de vegueries. En aquesta matriu s’estimaven, en primer lloc, els totals marginals i, posteriorment, cadascuna de les 7x7 caselles. El valor que s’atribuïa tant als totals marginals com als valors de cada casella era una mitjana ponderada dels valors corresponents que figuraven a l’EMO01 i a l’EMQ06, donant tant més pes a la darrera com més gran era la mostra disponible en aquella casella. És a dir, els valors de l'EMQ06 es consideraven més fiables com més petit era l’interval de confiança amb què s’havien pogut estimar. En canvi, si la mostra de l’EMQ06 era petita, es donava més credibilitat als resultats de l’EMO01. Posteriorment, es verificava la coherència de les sumes marginals per files i per columnes.

Un cop estimada la matriu de mobilitat entre vegueries es passava a la de comarques. En aquesta matriu, cada una de les caselles d’aquella matriu esdevenia una submatriu, ja que una vegueria és una agregació de comarques. El valor total havia de coincidir i, a l’hora d’estimar cada casella, es repetia el procediment anterior utilitzant una combinació lineal entre els valors fornits per les dues enquestes de partida segons la metodologia descrita més amunt. Finalment, de la matriu comarcal es va passar a la matriu municipal, amb la mateixa metodologia. Cal fer notar que la immensa majoria dels valors eren nuls, la qual cosa simplificava la tasca d’estimació. A més, a mesura que es reduïa la dimensió de les zones, també ho feia la mostra de cada desplaçament.

A grans trets, doncs, l’EMQ06 va servir per determinar els grans totals i per fixar les tendències que s’havien manifestat entre el 2001 i el 2006, mentre que l’EMO01 va precisar els desplaçaments més subtils a nivell fi, és a dir, dins petits municipis i zones intramunicipals.

D’aquesta manera, es va obtenir una matriu de primer desplaçament ocupacional actualitzada a 2006. Aplicant-li els coeficients i les ràtios que s’havien estimat, es va poder estimar la matriu de mobilitat quotidiana ocupacional completa.

La darrera etapa de l’estudi va consistir a afegir-hi la mobilitat personal, que només es coneixia del 2006, també utilitzant les mateixes ràtios i valors agregats que s’havien determinat de manera global.

 
Per aprofundir en el mètode i conèixer la formalització matemàtica podeu veure l’informe, en què també hi ha una descripció més detallada dels antecedents.

===Informació relacionada===

[[Media:Perpublicarfusioenquestes atm.pdf|Descripció de les enquestes de mobilitat a Catalunya. Procediment de fusió de matrius de mobilitat per obtenir la matriu general del 200 ]]

[[Image:Torre_Rosello_2011a-Fusio-de-matrius-de-mobilitat-NG_ico_pdf.png|center|link=File:Perpublicarfusioenquestes atm.pdf]]
[230,44 kB ]

==Autors==

Redactat per: [mailto:margarita.torre@gencat.cat Marga Torre] i [mailto:xrosello@atm.cat Xavier Roselló]

Per saber-ne més: [mailto:margarita.torre@gencat.cat Marga Torre] i [mailto:xrosello@atm.cat Xavier Roselló]


<span id='bloc5'></span>