Impuls a l’Estalvi i l’Eficiència Energètica dels edificis de la Generalitat.

Millorar l’eficiència de l'Administració constitueix un dels principals reptes de la política energètica catalana per als propers anys, tant per contribuir a disminuir la demanda d'energia del país com per minimitzar els impactes econòmics i ambientals que se'n deriven.

<ul><li>[[#bloc1|Document estratègic]]</li>
<li>[[#bloc2|Redactat de la notícia i més informació]]</li>
</ul>

<span id='bloc1'></span>

==Document estratègic==

En aquest sentit, la Generalitat de Catalunya està impulsant el Pla d’Estalvi i Eficiència Energètica als seus edificis, document estratègic que planteja com a reptes emfatitzar el paper exemplificador de l'Administració davant la resta de sectors i del conjunt de la ciutadania, impulsar nous projectes dins del marc dels objectius del Pla de l'Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020, i iniciar accions encaminades a assolir els objectius de la Directiva Europea d’Eficiència Energètica en Edificis. Entre d'altres l’Estratègia Catalana per impulsar la Renovació Energètica d’Edificis (REE), liderada des del Departament de Territori i Sostenibilitat, i amb la intervenció d'entre d'altres de l'Institut Català de l'Energia (ICAEN), que té com objectiu final un acord governamental que s'espera sigui aprovat al gener de 2014.

Amb aquests objectius com a referents, la Generalitat ha engegat en els darrers mesos un conjunt de mesures per reduir de forma efectiva el consum energètic dels seus principals edificis -així com els costos econòmics i ambientals associats-, algunes de les quals han començat a donar els seus fruits. Dues de les actuacions se centren en la reducció exclusiva dels costos econòmics, ja que els estudis previs han detectat el potencial d'estalvi en aquest àmbit; són l'optimització dels contractes de subministrament d'energia elèctrica per a reduir el cost fix i optimitzar la potència contractada; la compra agregada d'energia per a optimitzar els preus de l’energia, tenint en compte que aquests preus s’aniran encarint en els propers anys.

En matèria de reducció del consum, i com a actuacions més destacades pel seu abast, s'han impulsat diversos projectes de gestió energètica en edificis concrets, tot aplicant el nou model de contracte d'estalvis garantits (a través d'empreses de serveis energètics), que serà la base per a totes les contractacions. Aquest model crea un marc legal estable d’aplicació en funció de la legislació vigent; defineix una metodologia de càlcul dels estalvis segons la mesura d’eficiència energètica aplicada i planteja un pla d’inversió en funció dels estalvis obtinguts, dels períodes de retorn de cada mesura i del global d’inversions.

 
==L’edifici i el consum d’energia ==

''

El Parc Sanitari Pere Virgili amb el suport de l’Institut Català d’Energia, estan treballant en la licitació d’un contracte de serveis energètics per millorar l'eficiència de les instal·lacions dels seus edificis, així com implantar un sistema de control que n'optimitzi la gestió i garanteixi les actuals condicions de treball. Els àmbits d’actuació són la il·luminació, les unitats de tractament d’aire, la climatització i la gestió, supervisió i control de tots els equips i sistemes dels edificis que configuren el parc. A banda d'aquestes mesures de conservació de l'energia, també hi ha previst reduir el consum d'aigua de les cisternes, les dutxes, les aixetes i les torres de refrigeració, en cas que n’hi hagi.

El Parc Sanitari Pere Virgili, situat a Barcelona, ocupa una superfície de 53.064 m2, dels quals 36.087 estan edificats i es reparteixen en 11 edificis. Aquestes instal·lacions es van construir durant la dècada del 1930 com a hospital militar i es va transmetre al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya fa una dècada per desenvolupar un projecte sociosanitari de referència. En l’actualitat, en termes de superfície construïda, el projecte social està desenvolupat al 42%.

El consum elèctric anual (any de referència 2011) va ser de 5.361.950 kWh/any, amb un cost de 536.195 €/any i un consum de gas de 263.691 m3/any, amb un cost de 93.420 €/any. És a dir, un cost energètic total de 629.615 €/any.

 
==Les instal·lacions i els equips==

 
Els equips i les infraestructures dels diferents edificis són heterogènies, ja que depenen de la tecnologia aplicada en el moment de la seva construcció o rehabilitació.

Pel que fa a l'enllumenat, consisteix bàsicament en làmpades de baix consum, fluorescència amb balast electrònic o electromagnètic i làmpades de VSAP. En els edificis on s’ha renovat el sostre, hi predominen les bombetes de baix consum.

L’aigua calenta sanitària té una importància rellevant en els edificis hospitalaris, mentre que a la resta el consum és poc significatiu. Així, presenta dos esquemes bàsics:

 
<ul><li>Edificis sense gas, caldera-acumulador d’efecte Joule. Pedraforca, Llevant, Gregal, Mestral i Montseny.</li>
<li>Edificis amb gas, caldera de gas i acumuladors. Puigmal, Tramuntana, Xaloc, Cuina.</li>
</ul>

Quant als sistemes de climatització, s'unifiquen en quatre esquemes bàsics de funcionament:

<ul><li>Sistema d’expansió directa autònom.</li>
<li>Sistema d’expansió directa VRV.</li>
<li>Sistema amb bomba de calor aire-aigua.</li>
<li>Sistema amb refredadora aire-aigua amb recuperació de calor.</li>
<li>Sistema amb refredadora aire-aigua i caldera de gas.</li>
</ul>

No s’ha detectat un criteri clar per explicar aquesta diversitat de sistemes, atès que edificis amb la mateixa activitat tenen diferents tecnologies de producció de fred i calor.

 
==Els estalvis previstos==

 
L'auditoria energètica duta a terme mostra que l'edifici té un potencial d’estalvi energètic de fins al 40% en un període de 10 anys (2.144.478 kWh/any), ja que la vida útil dels equips està esgotada, per la qual cosa el consum és molt elevat. Això exigeix una renovació completa de les infraestructures i instal·lacions i la implantació d'un servei de manteniment amb garantia total, així com una millora en el sistema de gestió.

En darrer terme, s'estan impulsant també accions de formació i sensibilització dirigides als gestors energètics dels edificis de la Generalitat, entès el factor humà com a fonamental a l'hora d'implementar aquestes accions d'estalvi i eficiència energètica. A mesura que s'aconsegueixi reduir el consum i la factura, i s'evidenciïn els beneficis de l'estalvi i la gestió energètica en edificis i equipaments, el paper exemplificant de l'Administració contribuirà a què altres agents s'impliquin també en aquest repte comú. Al mateix temps, donarà suport a les empreses de serveis energètics, sector emergent dins l'economia productiva en l'àmbit de l'estalvi i l'eficiència energètica que anirà guanyant protagonisme en l'activitat del país.

''


[[Image:Draft_Garcia_384892405-PereVirgili-ParcSanit.I1.JPG_942393271.jpg|center|1024px|Impuls a l’Estalvi i l’Eficiència Energètica dels edificis de la Generalitat]]


[[Image:Draft_Garcia_384892405-PereVirgili-ParcSanit.I2.JPG_801214377.jpg|center|1024px|Impuls a l’Estalvi i l’Eficiència Energètica dels edificis de la Generalitat]]


[[Image:Draft_Garcia_384892405-PereVirgili-ConsumEnergetic.JPG_942393271.jpg|center|1024px|Consum d’electricitat per edifici (kWh)]]


[[Image:Draft_Garcia_384892405-PereVirgili-ConsumInstallacio.JPG_942393271.jpg|center|1024px|Consum d’electricitat per tipus d’instal·lació]]


[[Image:Draft_Garcia_384892405-PereVirgili-ConsumGas.JPG_1110962312.jpg|center|1303px|Consum de gas per instal·lació]]


<span id='bloc2'></span>

==Redactat de la notícia i més informació==

Redactat per: [mailto:argeme.perez@gencat.cat Argeme Pérez]


<span id='bloc3'></span>