Catalunya necessita repensar la gestió de l’aigua, dels boscos i de l’agricultura.

<ul><li>[[#bloc1|Resultats generals]]</li>
<li>[[#bloc2|Revisar la gestió de l’aigua]]</li>
<li>[[#bloc3|La Muga, gran demanda a l’estiu que no té solució amb el recreixement de Boadella]]</li>
<li>[[#bloc4|Reduir el transvasament d’aigua cap a Barcelona és la prioritat al Ter]]</li>
<li>[[#bloc5|Al Segre cal redefinir les concessions de l’aigua i replantejar el Segarra-Garrigues]]</li>
<li>[[#bloc6|Gestionem els boscos per afrontar les sequeres]]</li>
<li>[[#bloc7|Agricultura: reguem millor, optimitzem els conreus i gestionem els secans]]</li>
<li>[[#bloc8|Procés participatiu]]</li>
<li>[[#bloc9|Autors]]</li>
</ul>

<span id='bloc1'></span>

==Resultats generals==

El MEDACC presenta els resultats finals i les estratègies que proposa el projecte, desenvolupat per l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic del Departament de Territori i Sostenibilitat, el CREAF, l’Institut Pirenaic d’Ecologia-CSIC i l’IRTA, per adaptar les conques fluvials de la Muga, el Segre i el Ter a  les noves condicions d’aridesa que provocarà el canvi climàtic.

El 2014, l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC) va establir un indicador global per valorar com de preparada o adaptada estava Catalunya per fer front al canvi climàtic. El resultat va ser d’aprovat ben just, prop de 5 sobre 10. Més endavant, el projecte LIFE MEDACC ha adaptat aquesta metodologia de treball de l’OCCC quantificant el mateix però focalitzant a l’agricultura, la gestió de l’aigua i els boscos.

Des de l’OCCC el seu responsable, Gabriel Borràs, destaca que segons els 22 indicadors que han creat, de les tres conques, la que millor preparada està en els tres àmbits analitzats és la del Ter. Sobretot després de l’acord assolit l’estiu del 2017 entorn la Taula del Ter. Tanmateix, la situació de la Muga és força preocupant quant la gestió de l’aigua, sobretot a l’estiu; i la del Segre en l’àmbit de l’agricultura, que caldrà replantejar profundament.


[[Image:Draft_Garcia_855426714-Catalunya-necessita-repensar-la-Noticia_MEDACC_CREAF_imatge_1.png_1691659132.png|center|515px|Esquema de les tres conques en les quals ha treballat el MEDACC]]

Esquema de les tres conques en les quals ha treballat el MEDACC


<span id='bloc2'></span>

==Revisar la gestió de l’aigua==

Tot apunta que davant la manca futura d’aigua caldrà revisar-ne la gestió i fabricar-ne de forma artificial.

L’aigua cada cop és més escassa, no només a les tres conques, sinó a tota la Mediterrània. El projecte LIFE MEDACC ha confirmat que la precipitació s’està reduint, sobretot a l’estiu, amb sequeres més freqüents i intenses i més evaporació de l’aigua cap a l’atmosfera.

Al gràfic es mostren les projeccions que MEDACC ha fet a les tres conques en les quals poden veure tendències genèriques, tot i que cada conca presenta unes particularitats que cal analitzar.

Des de 1973 fins al 2013, les precipitacions estivals s’han reduït un 60%, i el cabal dels rius a la capçalera ha disminuït gairebé a la meitat. Això és conseqüència tant d’un clima més sec i àrid com dels canvis que hi ha hagut en els usos del sòl.


[[Image:Draft_Garcia_855426714-Catalunya-necessita-repensar-la-Noticia_MEDACC_CREAF_imatge_2.png|center|px|Noticia_MEDACC_CREAF_imatge_2]]


<span id='bloc3'></span>

==La Muga, gran demanda a l’estiu que no té solució amb el recreixement de Boadella==

La conca de la Muga és la més petita (només 758 km<sup>2</sup>), i la que presenta una situació més preocupant ja que de les tres és la més vulnerable. Des de 1973 fins al 2013, les precipitacions estivals s’han reduït un 60%, i el cabal dels rius a la capçalera ha disminuït gairebé a la meitat. Això és conseqüència tant d’un clima més sec i àrid com dels canvis que hi ha hagut en els usos del sòl.

Segons l’investigador d’IPE-CSIC, Javier Zabalza, La conca té una demanda molt elevada a l’estiu, per la gran afluència turística de la zona a la part costanera i per les campanyes de reg. Amb les simulacions fetes durant el projecte, constataren que la solució no depèn en absolut de fer més gran l’embassament de Darnius-Boadella, com es planteja. De fet, els resultats mostren que no hi ha cap gestió possible que permeti garantir les demandes futures i el compliment dels cabals de manteniment.

Des de l’OCCC, Gabriel Borràs insisteix en que cal centrar l’esforç en reduir la demanda d’aigua, millorar-ne l’eficiència en l’ús i posar en marxa instal·lacions dessalinitzadores i regeneradores d’aigua a la costa. I que són infraestructures en les quals el sector del turisme ha d’estar disposat a invertir, si vol mantenir el nombre de visitants. La recàrrega dels aqüífers locals és una altra mesura d’adaptació a implementar i millorar, en aquest context d’elevada vulnerabilitat a la conca de la Muga.


[[Image:Draft_Garcia_855426714-Catalunya-necessita-repensar-la-Noticia_MEDACC_CREAF_imatge_3.png_1590021559.png|center|335px|Vista del pantà de Boadella. Foto: Jordi Verdugo CCBY ]]

Vista del pantà de Boadella. Foto: Jordi Verdugo CCBY


<span id='bloc4'></span>

==Reduir el transvasament d’aigua cap a Barcelona és la prioritat al Ter==

El Ter ha vist com el seu cabal s’ha reduït quasi un 42% a la capçalera i un 66% al tram baix des de 1971. Novament, el clima més sec i els canvis d’usos del sòl, però sobretot la gran quantitat d’aigua transvasada cap a la regió metropolitana de Barcelona, en són unes causes que caldrà solucionar ben aviat per reduir la reducció de cabal en el futur.

Els estudis duts a terme pel MEDACC demostren que si es reduís l’aportació d’aigua que el Ter fa a Barcelona es constatarien unes millores molt importants en els cabals del riu. Això implicarà també posar a ple rendiment les dessalinitzadores existents, una solució efectiva per a aquesta conca.

En aquest sentit, el projecte LIFE MEDACC considera extremadament positiu que l’aigua del Ter derivada cap a la regió metropolitana de Barcelona durant el primer trimestre del 2018 hagi estat de 27,5 hm<sup>3</sup>, un volum mínim històric, segons dades de l’ACA. Aquesta xifra, assolida en el marc de la Taula del Ter, estableix una sèrie de mesures en els propers deu anys per reduir de manera progressiva les derivacions del Ter cap a Barcelona en gairebé el 50% i, així, potenciar els cabals de manteniment del riu per recuperar-ne el bon estat ecològic.


[[Image:Draft_Garcia_855426714-Catalunya-necessita-repensar-la-Noticia_MEDACC_CREAF_imatge_4.png_979818795.png|center|324px|El riu Ter al seu pas per Osona. Foto: Diputació de Barcelona CCBY]]

El riu Ter al seu pas per Osona. Foto: Diputació de Barcelona CCBY


<span id='bloc5'></span>

==Al Segre cal redefinir les concessions de l’aigua i replantejar el Segarra-Garrigues==

La conca del Segre presenta unes característiques pròpies ben conegudes, és la conca més extensa (13.000 km<sup>2</sup>) en què l’agricultura hi té una influència més important i la construcció del canal Segarra-Garrigues en modifica l’estratègia de gestió a seguir.

Les projeccions indiquen que difícilment serà possible mantenir les produccions agrícoles actuals. Per això, d’acord amb el projecte es proposen una sèrie de mesures que replantegen la gestió i l’ús de l’aigua a la conca del Segre.

<ul style=''><li>Revisar la quantitat d’aigua que ha de passar pel canal Segarra-Garrigues. Si es manté el volum previst a la concessió sol·licitada (342 hm<sup>3</sup>/any), estaran afectats els embassaments de Camarasa i Rialb. De fet, aquest últim embassament podria quedar-se buit un mes cada any a partir del 2027.</li>
<li>Redefinir les concessions d’aigua per a reg, i ajustar-les a les necessitats i a la disponibilitat real: què volem regar, per a qui i per a què.</li>
<li>Considerar que el règim de cabals ambientals a la conca del Segre està molt determinat també per la gestió que en fan les hidroelèctriques a les capçaleres del rius.</li>
</ul>

 
És imprescindible posar en sintonia el cabal ecològic dels rius, les necessitats de l’agricultura i els interessos de les hidroelèctriques, assenyala Gemma Cantos, tècnica de l’OCCC.


[[Image:Draft_Garcia_855426714-Catalunya-necessita-repensar-la-Noticia_MEDACC_CREAF_imatge_5.png_555087164.png|center|338px|Canal Segarra-Garrigues]]

Vista de la traça de les obres de construcció del tram IV del canal Segarra-Garrigues. Foto: Patrimoni Generalitat de Catalunya. CCBY


<span id='bloc6'></span>

==Gestionem els boscos per afrontar les sequeres==

En el cas dels boscos, la tendència per a les tres conques és semblant, ja que, com arreu de Catalunya, durant les darreres dècades la superfície de boscos ha augmentat en detriment de conreus i matollars. Concretament, a la conca de la Muga, només en 35 anys (des de 1970 a 2005), la superfície boscosa ha augmentat un 20%, el cas més extrem de les tres. Aquests nous boscos són molt densos i no solen estar gestionats, la qual cosa comporta una gran competència per a l’aigua. De fet, els resultats mostren que són boscos cada cop més vulnerables a la sequera i als incendis, especialment a la Muga.

Si la tendència continua, els boscos de les tres conques, i de Catalunya en general, patiran un major risc d’incendi i estaran més exposats a sequeres, plagues i altres pertorbacions. Des del CREAF, Eduard Pla exposa que a la Muga algunes zones multiplicaran per dos el nombre de dies l’any amb un risc extrem d’incendi. A més, hi haurà espècies de plantes que no podran suportar les sequeres cada vegada més intenses i freqüents, amb la qual cosa quedaran substituïdes per d’altres més resistents a la manca d’aigua. Tot això portarà a menys productivitat i capacitat per emmagatzemar carboni dels boscos, especialment els de les zones humides. Tanmateix, una correcta gestió forestal pot ajudar a minimitzar les pèrdues de cabal dels rius, d’acord amb les modelitzacions realitzades a les tres conques.

Per amortir aquesta tendència, el projecte LIFE MEDACC ha provat algunes mesures de gestió forestal, fàcilment extrapolables a altres boscos mediterranis, per millorar la seva capacitat de resistir condicions severes d’eixut. Els resultats els exposa Diana Pascual, del CREAF, i estan fonamentats en la gestió forestal que ha reduït ostensiblement el risc d’incendi i el decaïment dels arbres per culpa de les sequeres estivals de 2016 i 2017. Això ha passat sobretot a les parcel·les d’alzina a la conca de la Muga, a les de pi roig al Ter; i, en menys mesura en parcel·les de pinassa a la conca del Segre. En canvi, allà on no s’hi ha actuat, els boscos han patit més decaïment i ha augmentat el risc d’incendi per culpa de la manca d’aigua, en totes tres conques.


<span id='bloc7'></span>

==Agricultura: reguem millor, optimitzem els conreus i gestionem els secans==

Com en el cas dels boscos, les tendències són semblants per a l’agricultura en les tres conques i a tot Catalunya. Per una banda, s’han detectat canvis fenològics en els conreus de les tres conques -s’ha vist que ara alguns conreus com la pomera inicien abans la seva activitat degut a les altes temperatures de l’hivern i la primavera, i veuen compromesa la seva floració per manca de fred així com la qualitat del fruit a causa dels cops de calor.

Per altra banda, la reducció de les precipitacions i la demanda hídrica més gran ha provocat que hi hagi una disminució en la disponibilitat d’aigua, tant en quantitat com en qualitat,  especialment acusada a les planes litorals de la Muga i el Ter. Aquest fet, necessàriament, implicarà una adaptació dels conreus –el 70% de l’agricultura a Catalunya és de secà- i una millora en l’ús de l’aigua. Des de l’IRTA, Robert Savé determina que caldrà escollir les espècies i les varietats més resistents a la sequera, i aplicar la rotació de conreus, el guaret, i adoptar altres sistemes de cultiu més sostenibles.

Tot i les tendències generals, el cultiu predominant de cada zona sí que és diferent.

<ul style=''><li>La conca del Segre és l’única de les estudiades on el conreu de la vinya és prou rellevant. En aquest cas, el projecte ha provat i demostrat que, a part del reg ja emprat, amb tècniques d’encoixinament del sòl (''mulching'' en anglès, una tècnica que cobreix el sòl amb matèria orgànica o plàstic i que en redueix l’erosió i permet retenir més aigua) la vinya creix millor tot i incrementat l’eficiència en l’ús de l’aigua.</li>
<li>A les conques de la Muga i del Ter s’han aconseguit grans estalvis d’aigua en camps de blat de moro i pomeres en seguir les recomanacions de la quantitat d’aigua necessària per al reg en cada moment segons la fase de creixement del conreu, la previsió meteorològica setmanal i la informació obtinguda d’uns sensors d’humitat instal·lats als camps.</li>
</ul>

 
Aquests estalvis són conseqüència dels estudis duts a terme per l’IRTA – Mas Badia (GIROREG) en els diferents conreus actuals i potencialment futurs, tant pel que fa a les necessitats hídriques com a la seva estacionalitat degut als canvis fenològics.

L’investigador comenta que aquells pagesos que han seguit les recomanacions de reg del sistema GIROREG han aconseguit reduir d’un 20 a un 30% la quantitat d’aigua utilitzada en el cas del blat de moro.

A més, la rendibilitat econòmica de les parcel·les de pomera ha estat un 4,2% més gran que la d’aquelles en què s’ha seguit el criteri tradicional del pagès, segons els investigadors de l’IRTA Francesc Camps i Inma Funes. A més, ressalten que en el marc actual de gestió de l’aigua no s’incentiva l’estalvi.

Per tant, cal un esforç d’integració de diferents estratègies que involucri el màxim d’actors possibles (agricultors, tècnics, comunitats de regants, gestors territorials, etc.) per tal de gestionar l’aigua de manera eficient i sostenible, afegeixen Carme Biel i Xavier Aranda, investigadors de l’IRTA.


<span id='bloc8'></span>

==Procés participatiu==

Durant el desenvolupament del projecte s’ha establert una xarxa permanent d’actors locals de les tres conques i d’actors transversals de tot el territori que han treballat conjuntament amb els responsables del projecte. Amb això s’ha assolit que en tot moment l’equip de treball fos multidisciplinar i fes seves les necessitats i els interessos de les conques implicades. A les diverses reunions realitzades periòdicament han treballat plegats sectors provinents de l’Administració pública, els espais naturals, les empreses, l’agricultura, les ONG, la ciutadania, les universitats i els centres de recerca.

Un dels objectius d’aquestes activitats participatives ha estat el desenvolupament d’uns plans d’acció a les tres conques consensuats per tots els sectors. A més, s’ha aconseguit decidir on fer les proves pilot de gestió forestal, conèixer quines mesures d’adaptació i iniciatives ja s’estaven aplicant sobre el territori (millores en el reg, actuacions forestals per fer més resistents els boscos als incendis), quines noves mesures caldria implementar. Fruit d’aquest treball col·laboratiu, el projecte ha proposat un seguit de recomanacions per generar canvis en el desenvolupament i l’aplicació de les polítiques d’adaptació als impactes del canvi climàtic.


<span id='bloc9'></span>

==Autors==

Redactat per: [mailto:a.naya@creaf.uab.cat.cat Albert Naya] i [mailto:margarita.torre@gencat.cat Marga Torre]

Per saber-ne més: [mailto:a.naya@creaf.uab.cat Albert Naya]


<span id='bloc10'></span>