Una illa d'autosuficiència.

La petita illa d’Eigg (30 km<sup>2</sup>) actualment constitueix un exemple de com és possible proveir-se exclusivament d’energia provinent de fonts renovables i de com les societats poden satisfer les seves necessitats d’electricitat sense dependre d’una xarxa nacional: la qüestió no és menor, ja que aquesta és la situació en què es troba una cinquena part de la població mundial.


<ul><li>[[#bloc1|Fer de la necessitat virtut]]</li>
<li>[[#bloc2|Autors]]</li>
</ul>

<span id='bloc1'></span>

==Fer de la necessitat virtut==

L’illa d’Eigg, pertanyent a l’arxipèlag de les Hèbrides Interiors, a 24 km de la costa nord-occidental d’Escòcia, té una connexió amb el món exterior més aviat precària. Segurament per això ha hagut d’aprendre a ser autosuficient: el mes de febrer de l’any 2008 va posar en marxa, en el que aleshores va ser una estrena a nivell mundial, un sistema elèctric fora de xarxa a partir d’energia eòlica, hidràulica i solar. Ho va fer a més amb la implicació i el treball de la població local, majoritàriament llega en la matèria abans d’aquesta actuació. Com a resultat de les iniciatives d’ara fa quasi una dècada, Eigg va començar a disposar d’energia les 24 h del dia, i va poder prescindir dels generadors dièsel que havien estat la seva única font d’electricitat durant molts anys.

El projecte energètic d’Eigg va tenir un cost d’1,6 milions de lliures, finançat principalment pels Fons Europeus de Desenvolupament Regional i algunes institucions britàniques. Els habitants de l’illa també hi van contribuir en menor mesura, a més d’assumir gran part dels treballs d’implantació física al territori de les diferents intervencions que preveia el projecte (detallades més avall).

Les actuacions d’infraestructura es van complementar des de bon començament amb unes polítiques tarifàries que intenten desincentivar el balafiament: a Eigg el kWh es paga a 23 penics (una mica més que en terra ferma); hi ha a més una quota diària de 12 penics. A part d’això, els residents van votar unànimement limitar la potencia instal·lada: a les llars, és de 5 kW, i a les empreses, de 10 kW. Si els comptadors revelen un consum abusiu, es desconnecta del subministrament l’usuari culpable, que només el recuperarà pagant una multa de 20 lliures. En paraules dels responsables del sistema, aquesta sanció s’ha hagut d’aplicar en comptades ocasions. L’ús racional de l’energia generada per les fonts renovables de l’illa es veu incentivat per un sistema d’informació instal·lat al port: quan les fonts disponibles rendeixen poc, un llum vermell avisa els residents perquè mirin de limitar el consum elèctric; quan les fonts rendeixen sense problema, el llum verd els ho indica als habitants, que poden consumir electricitat amb normalitat (amb el constrenyiment assenyalat més amunt).

Les actuacions que es van dur a terme a l’illa i la gestió actual del sistema corresponen a Eigg Electric Ltd., de propietat pública, com també ho és la xarxa de distribució, amb una longitud d’11 km. El manteniment l’executen habitants de l’indret, que s’hi dediquen a temps parcial, al marge de les seves ocupacions principals.

Aquests factors peculiars han fet que l’illa hagi esdevingut una destinació per a tot de persones i institucions que volen prendre’n exemple: hi arriben freqüentment, d’arreu del món, grups interessats en les maneres de fer d’Eigg en el tema energètic: hi ha hagut delegacions provinents del Brasil, d’Alaska o de Malawi, per esmentar-ne algunes; també s’han interessat pel sistema energètic d’Eigg persones i grups procedents del ''mainland'' escocès i britànic en general.

El sistema elèctric d’Eigg, com s’ha apuntat abans, es forneix de tres fonts: energia eòlica, hidroelèctrica i solar, que lliuren la seva producció a una xarxa subterrània d’alta tensió.

 
 
[[Image:Draft_Garcia_377427469-eigg-eiggmix.jpg|center|px|]]

''Les tres fonts de generació elèctrica d'Eigg i les bateries d'emmagatzemament (© Alamy)''

 
En un penya-segat de la muntanya An Sgùrr, d’uns 400 m d’alçada, quatre turbines eòliques subministren 24 kW d’electricitat a la xarxa de l’illa. A Eigg hi funcionen també tres generadors hidroelèctrics, que aprofiten l’abundor d’aigua dels mesos d’hivern: el més gran dels tres, al nord de l’illa, es beneficia d’una caiguda d’aigua de 100 m d’alçària i pot rendir fins a 100 kW; al sud de l’illa n’hi ha uns altres dos de més petits, amb rendiments de 5 kW cadascun. El conjunt es completa amb els panells fotovoltaics presents al nord d’Eigg, que amb el seu angle de 20⁰ poden capturar l’escassa llum solar que arriba a l’illa (hi sol fer núvol); tenen una capacitat teòrica de 50 kW, tot i que llur rendiment normalment assoleix només el 10% d’aquesta xifra (amb pics en els mesos d’estiu, quan la llarga durada dels dies a causa de la septentrionalitat de l’illa permet rendiments de fins al 25%; són també els mesos on les altres dues fonts rendeixen menys, amb la qual cosa queda palès el caràcter complementari dels panells fotovoltaics respecte de les altres dues fonts).

Com es veu, els rendiments que s’assoleixen amb els aerogeneradors, els generadors hidroelèctrics i els panells fotovoltaics són modestos, 184 kW en total, en condicions òptimes. Cal tenir present però que també és reduïda la xifra de població permanent de l’illa, de tot just un centenar de persones. Per altra banda, val a dir que en l’època en què es van implantar les actuacions descrites la població era encara més baixa, de tot just una seixantena de persones; però pel que sembla el sistema ha assumit els nous consums derivats de l’increment demogràfic (i de l’obertura d’establiments) sense cap tipus de problema i sense que s’hi hagi fet cap modificació, cosa que segurament parla d’un calibratge correcte i de la bona previsió de les actuacions des de bon començament.

La quota de renovables a Eigg supera el 98% en mitjana anual. Pel que fa al 2% restant, val a dir que, en casos d’emergència, quan la meteorologia no permet els màxims rendiments de les fonts descrites, cal recórrer a dos generadors convencionals que rendeixen 70 kW; això sol passar a la primavera. A l’hivern, en canvi, la situació normalment és la contrària, amb excedent de producció: en aquestes ocasions, a manca de costoses instal·lacions d’emmagatzematge (més enllà d’un modest sistema de bateries instal·lat a l’edifici de control d’Eigg Electric, amb noranta-sis unitats, de 4 V cadascuna, i que admeten un màxim total de 60 kW), el que es fa és donar sortida a l’excedent posant en marxa la calefacció de l’edifici administratiu de l’illa, de les instal·lacions del petit port i de les dues esglésies d’Eigg, cosa que segurament s’agraeix en l’hivern escocès.

Trobareu més informació sobre energia i insularitat al [[Martinez_2015x|Butlletí 17]].


<span id='bloc2'></span>

==Autors==

Redactat per: [mailto:alfonso.martinezjaume@gencat.cat Alfonso Martínez Jaume]

Per saber-ne més: [http://www.isleofeigg.org/eigg-electric/ Eigg Electric], [https://www.youtube.com/watch?v=HMCgSf-QSKo Eigg [vídeo]]


<span id='bloc3'></span>
===Informació relacionada===

<ul><li>[http://www.isleofeigg.org/eigg-electric/ Eigg Electric]

</li>
<li>[https://www.youtube.com/watch?v=HMCgSf-QSKo Eigg [vídeo]]

</li>
</ul>