A Holanda el paper higiènic usat troba una nova utilitat.

Una pavimentació duta a terme en un carril ciclista de la província neerlandesa de Frísia ha cridat l’atenció les darreres setmanes per una particularitat del material emprat: el fet que inclou paper higiènic usat.


<ul><li>[[#bloc1|Tot es pot aprofitar: l’exemple de Frísia (Països Baixos)]]</li>
<li>[[#bloc2|Autors]]</li>
</ul>

<span id='bloc1'></span>

==Tot es pot aprofitar: l’exemple de Frísia (Països Baixos)==

Un any després que s’executessin les obres de repavimentació del carril per a bicicletes que discorre entre Leeuwarden (la capital provincial) i Stiens (una ciutat propera), s’estan revelant vàlids els resultats de l’actuació, la particularitat de la qual és que s’hi va emprar paper higiènic usat (o més aviat, la cel·lulosa que se’n va recuperar). L’asfalt aconseguit a partir d’aquest residu és visualment indistingible del convencional (tal com assegura l’assessor per al tractament de residus de Waternet, una de les vint-i-quatre ''[https://en.wikipedia.org/wiki/Water_board waterschappen]'' existents al país) i ofereix bones prestacions i durabilitat. A més la cel·lulosa ajuda a espessir la mescla bituminosa i a impedir que es desprengui del conglomerat.

S’estima que la població neerlandesa utilitza unes 180.000 t de paper higiènic per any. Aquest material, en principi, hauria d’acabar a la planta de tractament d’aigües residuals, on seria filtrat, convertit en pasta (juntament amb la resta de sòlids), assecat i incinerat. Ara bé, a part de les grans quantitats de CO<sub>2</sub> que produeix, la incineració també destrueix recursos valuosos, com ara la cel·lulosa.

KNN Cellulose, branca d’una companyia holandesa especialitzada en nous materials, encapçala el projecte de recuperació i reutilització d’aquest recurs amb finalitats constructives. La reutilització, com s’ha apuntat, ha consistit en la repavimentació d’un carril ciclista, en l’asfalt del qual, al llarg d’1 km, s’han incorporat (al 5%) fibres de cel·lulosa recuperada.

 
[[Image:Draft_Garcia_176671098-KNN-knnretol.png|center|px|knnretol]]

''“De residu a asfalt”: un rètol al carril ciclista entre Leeuwarden i Stiens recorda als transeünts la peculiaritat del nou asfalt utilitzat (© KNN Cellulose)''

 
El paper higiènic se sol fabricar amb estella de fusta o amb paper reciclat, per la qual cosa presenta fibres d’alta qualitat. A més, la cel·lulosa que conté es pot recuperar per a una infinitat d’usos: se’n pot fer més paper, però també es pot emprar com a matèria primera en la fabricació de filtres, materials aïllants per a l’edificació, biocombustible, productes tèxtils (tot i que cal assenyalar que en tant que la cel·lulosa present a les aigües residuals ha estat en contacte amb matèria fecal, legalment no es pot fer servir en productes que hagin d’estar en contacte directe amb les persones) o mescles asfàltiques, com ha resultat el cas. Val a dir que també s’ha aplicat asfalt amb aquesta composició en altres actuacions, com ara la reparació d’un dic a l’illa frisona d’Ameland o la pavimentació d’un aparcament públic a Groningen. Amsterdam també s’ha interessat en l’ús d’aquest material per a futures obres de reparació viària.

KNN Cellulose va establir una col·laboració amb la companyia CirTec, també holandesa, a l’hora de dissenyar un sistema per a la recuperació i el tractament de la cel·lulosa present a les aigües residuals. El procediment emprat consisteix a separar les fibres de cel·lulosa amb un colador industrial de 0,35 mm, després de la qual cosa se sotmetran a processos de neteja i d’esterilització (en cas que aquesta resultés imperfecta, els responsables del procediment asseguren que cap agent patogen no podria resistir les temperatures emprades en la barreja de l’asfalt). Posteriorment s’emblanquinen i s’assequen. El resultat de tot plegat són uns pèl·lets esponjosos de color grisenc.

Cal assenyalar que la gestió dels llots de paper és altament costosa i problemàtica per a les ''waterschappen,'' que arriben a pagar cent vuitanta euros per cada tona que se n’ha de transportar a la incineradora. El cost total d’aquest transport es podria reduir en certa mesura si part dels llots de paper es poguessin derivar cap a actuacions com la que aquí s’ha presentat. Altres beneficis d’aquesta manera de procedir serien la major durabilitat de les bombes i mescladores de les plantes de tractament d’aigües residuals, aparells per als quals la cel·lulosa és una càrrega, i la major capacitat de tractament que s’aconseguiria, gràcies al fet que l’espai que ocupen els llots de paper en aquesta mena d’instal·lacions quedaria alliberat.

 
[[Image:Draft_Garcia_176671098-KNN-knnlogo.jpg_1091229426.jpg|center|200px|knnlogo]]


<span id='bloc2'></span>

==Autors==

Redactat per: [mailto:alfonso.martinezjaume@gencat.cat Alfonso Martínez Jaume]

Per saber-ne més: [https://www.youtube.com/watch?v=ITk5xm01O3U&feature=youtu.be KNN Cellulose [vídeo]]


<span id='bloc3'></span>
===Informació relacionada===

<ul><li>[https://www.youtube.com/watch?v=ITk5xm01O3U&feature=youtu.be KNN Cellulose [vídeo]]

</li>
</ul>