Una idea audaç per fer front a un problema creixent.

Quan el jove Boyan Slat va plantejar la seva proposta de captura dels residus plàstics a mar obert el seu projecte va ser qualificat de forassenyat. Malgrat tot, s’han anat superant les dificultats i aquesta primavera es preveu que es posi a prova en condicions reals el sistema Ocean Cleanup.


<ul><li>[[#bloc1|El problema]]</li>
<li>[[#bloc2|Què és Ocean Cleanup?]]</li>
<li>[[#bloc3|Altres característiques]]</li>
<li>[[#bloc4|Imatges d'Ocean Cleanup]]</li>
<li>[[#bloc5|Autors]]</li>
</ul>

<span id='bloc1'></span>

==El problema==

Segons diversos autors, cada any arriben al mar vuit milions de tones de plàstic, que a causa dels corrents marins acaben acumulant-se en cinc zones principals. Concretament, a l’anomenat ''great Pacific garbage patch ''(també n’hi ha qui en diu el ''setè continent'')'' ''s’hi concentra un terç dels 5,25 bilions de fragments de plàstic que, pel cap baix, es calcula que contaminen els oceans.

Aquestes acumulacions de plàstics tenen greus conseqüències, tant ambientals, com econòmiques, com sanitàries:

Ambientalment, es creu que almenys un milió d’exemplars d’aus i uns cent mil de mamífers marins moren cada any a causa de la contaminació plàstica, que amenaça a més la supervivència d’un centenar d’espècies, des de foques fins a tortugues; d’altra banda, els residus plàstics poden actuar com a vehicle de transport per a espècies invasores que poden malmetre els ecosistemes nadius.

Econòmicament, la contaminació plàstica del mar causa danys a sectors com el de la pesca, la navegació o el turisme. Amb dades de 2014, aquests perjudicis econòmics es xifren en un mínim de 13.000 milions de dòlars anuals. Hi ha, a part, les despeses que generen aquests residus: a tall d’exemple, els estats nord-americans riberencs de l’oceà Pacífic han de gastar uns 500 milions de dòlars anuals per netejar les seves costes, amb un cost mitjà de 1.500 dòlars per tona de residus.

I pel que fa a la salut, els plàstics absorbeixen substàncies tòxiques, com els bifenils policlorats (PCB) i el famós DDT (dicloro-difenil-tricloroetà), i fan que n’augmenti la concentració. Aquests productes entren en la cadena tròfica i s’hi bioacumulen, i acaben arribant a l’ésser humà.

Per intentar fer front a la situació, després de més de quatre anys de desenvolupament sembla que està més a prop de materialitzar-se la implantació d’Ocean Cleanup, una tecnologia ideada pel jove estudiant d’enginyeria Boyan Slat. A les instal·lacions d’onades artificials de la Universitat de Delft (Països Baixos) hi han tingut lloc darrerament les proves de laboratori del sistema. Aquests assajos són previs al desplegament, en breu, d’Ocean Cleanup al mar del Nord, en el que seran els primers tests d’aquesta tecnologia ''in situ.''


<span id='bloc2'></span>

==Què és Ocean Cleanup?==

El sistema creat per Slat, que ha rebut un finançament proper als dos milions de dòlars gràcies a esquemes participatius, consisteix en unes barreres flotants, amb forma de V, que capturen els plàstics i els emmagatzemen en un dipòsit central per tal que posteriorment puguin ser traslladats a terra ferma per ser tractats convenientment.

La tecnologia Ocean Cleanup és passiva: en lloc d’utilitzar vaixells per anar a la recerca dels residus, es pretén crear una xarxa de barreres fixes, ancorades al fons marí, on els corrents aniran dipositant a la llarga els residus plàstics. El sistema preveu també la instal·lació de pantalles impermeables submergides, que alhora que permetrien el pas (per sota) dels corrents i de la vida marina que transporten, farien que el plàstic, més lleuger, s’acumulés davant les barreres de la superfície.

Com s’ha apuntat, les barreres derivaran els residus capturats cap a una estructura central d’extracció i emmagatzematge.

La barrera que conforma Ocean Cleanup és fàcilment escalable, de manera que permet diferents longituds. Val a dir que les proves de laboratori s’han dut a terme amb barreres de tot just 100 m, com a pas previ als assajos en mar oberta, on es preveu utilitzar barreres de 2 km. Segons Slat, el desplegament de només 100 km de barrera permetria la captura del 42% del ''great Pacific garbage patch'' en un termini de deu anys.

Precisament, en l’actualitat el projecte se centra sobretot en les tasques d’ampliació de les dimensions dels models experimentals, que haurien de fer possible una plena implantació del sistema, cap a l’any 2020, en tota l’envergadura prevista. També s’està aprofundint en la modelització de costos i eficiència, així com en l’estudi de la legislació marítima existent.

 
[[Image:Draft_Garcia_298781099-Boyan-BoyanLogo.png_1714496105.png|center|253px|BoyanLogo]]


<span id='bloc3'></span>

==Altres característiques==

Una altra característica d’Ocean Cleanup és la presència de sistemes per resistir la força d’onades o corrents: en aquest sentit, per exemple, s’ha optat per desvincular físicament la barrera respecte dels cables tensors, ja que altrament la força de l’aigua faria que tot el sistema adoptés una rigidesa contrària al moviment desitjat de la barrera, seguint les onades.

També s’ha habilitat un sistema pel qual els segments més extrems de la barrera es poden separar de la resta, de manera que es permeti el pas de les onades quan aquestes siguin més grans de l’habitual: si no fos així, tota l’estructura podria quedar destruïda.

Per altra banda, pel que fa a l’eficàcia de la tecnologia, els models informàtics amb què treballen els seus responsables donen uns resultats segons els quals prop del 80% dels plàstics arrossegats pels corrents serien efectivament capturats al seu pas per la barrera.

Pel que fa a la vida marina, es creu que el plàncton superarà fàcilment l’estructura, i l’absència de xarxes la farà segura per a peixos i mamífers.

El cost, de la seva banda, es calcula en 4,53 euros per cada kilogram de plàstic recollit, cosa que segons els promotors d’Ocean Cleanup suposa tot just el 3% dels costos dels mètodes de recollida tradicionals. Diuen a més que si als residus capturats se’ls pogués atribuir algun valor de revenda, el sistema pràcticament seria autofinançable.

Podeu trobar els detalls d’Ocean Cleanup, així com un recull de bibliografia sobre la qüestió dels residus plàstics a la mar, seguint el vincle adjunt.


<span id='bloc4'></span>

==Imatges d'Ocean Cleanup==


[[Image:Draft_Garcia_298781099-Boyan-BoyanTest.png_1660351116.png|center|600px|BoyanTest]]

Proves del sistema en una piscina d'onades artificials (© Boyan Slat)


[[Image:Draft_Garcia_298781099-Boyan-BoyanAeria.png_1696318844.png|center|600px|BoyanAèria]]

Aspecte final que podria presentar Ocean Cleanup un cop desplegat (© Boyan Slat)


[[Image:Draft_Garcia_298781099-Boyan-BoyanCaracteristiques.png_1667689693.png|center|600px|BoyanCaracterístiques]]

Característiques principals de la barrera Ocean Cleanup: captura passiva, forma de V, plataforma central d'acumulació, ancoratge al llit marí, resistència a tempestes i avantatges de rapidesa i cost del procediment (© Boyan Slat)


<span id='bloc5'></span>

==Autors==

Redactat per: [mailto:alfonso.martinezjaume@gencat.cat?subject=Butlleti%20RDI%20num.19  Alfons Martínez Jaume]

Per saber-ne més: [http://theoceancleanup.com The Ocean Cleanup]


<span id='bloc6'></span>

===Informació relacionada===

<ul><li>[http://www.theoceancleanup.com/ The Ocean Cleanup]

</li>
</ul>