Cercle virtuós en el tractament de l'amiant

Una empresa italiana creu haver trobat la solució a tots els problemes que genera la gestió dels residus d'amiant.


<ul><li>[[#bloc1|Neutralització de residus perillosos, consecució de subproductes útils i rendiment econòmic]]</li>
<li>[[#bloc2|Autors]]</li>
</ul>

<span id='bloc1'></span>

==Neutralització de residus perillosos, consecució de subproductes útils i rendiment econòmic==

Chemical Center, una empresa derivada del Departament de Química de la Universitat de Bolonya, ha desenvolupat un procediment que, fent servir sèrum de llet, és capaç no només de convertir l'amiant en un material inert sinó de transformar-lo en matèries primeres comercialitzables.

Cal assenyalar que les solucions que tradicionalment s'han aplicat per tractar l'amiant són poc satisfactòries: la simple deposició s'acontenta de traspassar el problema a generacions futures; els mètodes tèrmics per fer cristalitzar l'amiant en forsterita i neutralitzar-lo requereixen temperatures de més de 800ºC i procediments costosos, i a més alliberen gasos contaminants; i els mètodes químics habituals comporten l'ús de reactius com els àcids fosfòric, sulfúric, fòrmic o oxàlic, que acaben generant residus de difícil tractament.

El mètode desenvolupat per Chemical Center es compon de dues fases: la primera té lloc a temperatura ambient en un reactor de fibra de vidre on s'introdueix 1 t d'amiant i ciment i 10 t de sèrum de llet. La reacció química subsegüent allibera aigua i CO<sub>2</sub>, i els ions de calci i les fibres d'amiant es dipositen al fons del receptacle. Comença llavors la segona fase, la de tractament de les fibres, de quatre hores de durada, en què gràcies a temperatures moderadament altes, d'entre 150ºC i 180ºC, es produeixen ions metàl·lics recuperables per via electroquímica, mentre que els fosfats, els silicats i els bacteris morts provinents del sèrum esdevenen materials aptes per a fer-ne adob.

Val a dir que el CO<sub>2</sub> alliberat en la primera fase del procés no passa a l'atmosfera, sinó que es recupera per a l'enriquiment de biomassa, per tal de fer-ne biocombustible. D'altra banda, el calci dipositat en la primera fase, convenientment carbonatat i hidratat, pot esdevenir material d'emblanquinament; el magnesi, que compon el 50% de l'amiant, es pot recuperar per via electroquímica, com ja s'ha apuntat.

Segons els responsables de Chemical Center, a més, aquest procediment pot contribuir a eliminar l'excés de sèrum de llet, que en algunes regions d'Itàlia constitueix un greu problema ambiental. Per acabar de tancar el cercle virtuós, cal assenyalar que d'aquest procés de tractament de l'amiant no en resulta cap residu perillós. I pel que fa al rendiment econòmic de l'operació, un cop restats els costos, és de 9.000 euros per tona d'amiant tractada -asseguren a Chemical Center.

 
[[Image:Draft_Garcia_705250292-Amiant-AmiantCC.png_1741260626.png|center|250px|AmiantCC]]


<span id='bloc2'></span>

==Autors==

Redactat per: [mailto:alfonso.martinezjaume@gencat.cat Alfons Martínez Jaume]

Per saber-ne més: [https://www.google.com/patents/EP2428254A1?cl=en Chemical Center [enllaç a la patent]]


<span id='bloc3'></span>

===Informació relacionada===

<ul><li>[https://www.google.com/patents/EP2428254A1?cl=en Chemical Center [enllaç a la patent]]

</li>
<li>[http://www.chemicalcenter.it/2013/10/dallamianto-ai-metalli-preziosi-video-intervista-a-norberto-roveri/  Chemical Center [vídeo]]

</li>
</ul>