La georeferenciació de mapes antics a la Cartoteca de Catalunya.

[[Image:Draft_Garcia_484412168-ICC_georef_mapes_antics-ICC_georeferencer.JPG_2046936236.jpg|center|400px|icc_georeferencer]]


[[Image:Draft_Garcia_484412168-ICC_georef_mapes_antics-ICC_georeferencer_2.JPG_2104194538.jpg|center|400px|icc_georeferencer2]]


[[Image:Draft_Garcia_484412168-ICC_georef_mapes_antics-ICC_georeferencer_3.JPG_459391390.jpg|center|401px|icc_georeferencer3]]


L’any 2007 l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) va inaugurar la Cartoteca digital. L’any 2012 ja hi ha més de 36.000 imatges en alta resolució de mapes i fotografies antigues, documents molt valuosos per la seva informació històrica i geogràfica que es poden visualitzar i descarregar gratuïtament. Després d’aquesta experiència, hem constatat que creix la necessitat de disposar d’informació antiga georeferenciada en múltiples àmbits d’activitat, tant acadèmica como de negoci.

La tasca de georeferenciar requereix temps, programari específic, entrenament i la destresa de les persones que operen els mapes , recursos difícils de trobar en una biblioteca. Per això, no fa gaires anys s’ha començat a experimentar amb la col·laboració de les persones usuàries: l’anomenat ''crowdsourcing''. Després d’una primera prova efectuada amb èxit a la New York Public Library, ha començat a sortir al mercat programari específic destinat a fer realitat el projecte: que siguin les mateixes persones usuàries les que col·laborin en la seva georeferenciació.

La Cartoteca de Catalunya, seguint l’exemple de les cartoteques de la Biblioteca Nacional d’Escòcia i de la Biblioteca Britànica, va posar en marxa l’any passat un projecte pilot de georeferenciació de mil mapes de la seva Cartoteca digital mitjançant el programa '''Georeferencer'''. Es tracta d’una eina en línia, fàcil d’utilitzar i destinada al gran públic, que permet a les persones usuàries assignar coordenades a mapes antics des de casa i que dóna com a resultat la visualització d’aquests mapes sobre el territori actual. És un procés senzill i divertit, a banda d’un excel·lent exercici de reconeixement del territori i de geografia. Aquest projecte és una de les primeres iniciatives per a la posada en marxa de la web2.0 de l'ICC.

Aquest eina, desenvolupada inicialment a la Moravian Library, permet ajustar-se a les necessitats de cada institució. No és una aplicació de codi obert, sinó que es basa en un bon engranatge de diverses aplicacions com ara GDAL, Proj4, MapServer o MapAnalyst. Es pot implementar fàcilment com una API JavaScript que utilitza JSON per intercanviar dades entre el Georeferencer i terceres parts, com és el cas dels repositoris digitals de las cartoteques.

La Cartoteca de Catalunya feu una tria d’un miler de mapes de la seva col·lecció i els posà mitjançant l’aplicació Georeferencer a l’abast de les seves persones usuàries per tal que hi adjudiquessin coordenades. La facilitat d’ús del Georeferencer, fins i tot per als més llecs en programari d’ordinadors, va ser la clau de l’èxit que va tenir la iniciativa:

 
[http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/georeferenciacio http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/georeferenciacio]

 
Quan l’usuari accedeix al Georeferencer se li obren dues finestres: el mapa antic a l’esquerra (emmarcat a la Cartoteca digital) i a la dreta hi ha el mapa actual en el qual cal cercar la mateixa àrea geogràfica que en el mapa antic. Si bé la capa moderna por defecte és OpenStreetMap, es pot escollir entre Google Maps, Google Satellite o la base topogràfica i l’ortofotomapa de l’ICC, aquestes darreres molt adequades per a la cartografia de Catalunya a gran escala. Un cop els dos mapes representen la mateixa àrea geogràfica, només cal identificar els mateixos punts en un i altre mapa i amb el senzill gest de clicar damunt de l’un i de l’altre les coordenades del mapa actual queden traspassades al mapa antic.

Per tenir un mapa georeferenciat, es demanen un mínim de cinc punts. Un cop finalitzada l’assignació de punts cal identificar-se com a persona usuària amb un compte de Google, Twitter o Facebook o crear un usuari/ària propi dins el Georefenrencer. Els punts de control es guarden juntament amb les metadades de cada document en un full de càlcul centralitzat en una Google fusion table, accessible per al personal de programació i de biblioteques.

L’èxit de la prova pilot del Georeferencer a la Cartoteca de Catalunya, ens ha permès, afegir geoinformació i les URL dels documents georeferenciats a les fitxes catalogràfiques de la nostra Cartoteca digital; així mateix, els mapes es poden visualitzar sobre el territori actual en Google Earth.

<ul><li>[[#bloc1|Resultats de la georeferenciació dels mapes antics]]</li>
<li>[[#bloc2|Autors]]</li>
</ul>

<span id='bloc1'></span>

==Resultats de la georeferenciació dels mapes antics==

Els 999 mapes de la Cartoteca van ser georeferenciats per 88 persones usuàries diferents en 24 dies, les quals van aportar 16.154 punts de control, amb un resultat altament satisfactori.

{| class="wikitable" style="min-width: 60%;margin-left: auto; margin-right: auto;"

|-

| Número total de punts de control (gcp) assignats
| 16154
|-

| Mitjana de gcp/mapa
| 16,17
|-

| Màxim número de gcp
| 246
|-

| Mínim número de gcp
| 5
|-

| Participants diferents
| 88
|-

| Durada en dies
| 24
|-

| Mapes totals georeferenciats
| 999
|}


Ben aviat la Cartoteca digital obrirà una segona etapa d’aquest projecte amb 500 mapes més per ser georeferenciats pels usuaris i les usuàries.


[[Image:Draft_Garcia_484412168-ICC_georef_mapes_antics-ICC_georeferencer_4.JPG_1862888619.jpg|center|275px|La georeferenciació dels mapes antics]]


[[Image:Draft_Garcia_484412168-ICC_georef_mapes_antics-ICC_georeferencer_5.JPG_631166296.jpg|center|401px|icc_georeferencer5]]


<span id='bloc2'></span>

==Autors==

Redactat per: [mailto:cristina.gil@gencat.cat?subject=Butlleti%20RDI%20num.9 Cristina Gil]

Per saber-ne més: [mailto:carme.montaner@icgc.cat?subject=Butlleti%20RDI%20num.9 Carme Montaner] i [mailto:rafael.roset@icgc.cat?subject=Butlleti%20RDI%20num.9 Rafael Roset]