1a Jornada d'Innovació Interna.

<ul><li>[[#bloc1|1a Jornada d'Innovació Interna]]</li>
<li>[[#bloc2|Autors]]</li>
</ul>

<span id='bloc1'></span>

==1a Jornada d'Innovació Interna==

 
El passat 27 de novembre va tenir lloc la 1a Jornada d’Innovació Interna del Departament amb aquests objectius:

<ul><li>Donar a conèixer el Pla d’Innovació Interna (PI2) del Departament</li>
<li>Presentar algunes de les pràctiques que formen part del Banc de Pràctiques d’Innovació (BPI) del Departament</li>
<li>Debatre sobre el valor i el reconeixement de la innovació en la nostra tasca diària</li>
</ul>

==El programa:==

{| class="wikitable" style="min-width: 60%;margin-left: auto; margin-right: auto;"

|-

|

Presentació de la jornada

Ferran Falcó, secretari general del Departament

 
Objectius del PI2 i dels BPI

Xavier Baulies, responsable de Recerca i Innovació

 
Presentació de les següents pràctiques del BPI:

 
<ul><li>Pla de Formació</li>
</ul>

Annabel Moncayola, cap de l’Àrea de Formació i Desenvolupament

 
<ul><li>Metodologia del treball multidisciplinari del Pla de simplificació administrativa (PSA)</li>
</ul>

Esther Peña, cap del Servei d’Organització

 
<ul><li> Mapa urbanístic de Catalunya (MUC)</li>
</ul>

Júlia Trias, cap del Servei de l'Observatori del Territori. DGOTU

 
<ul><li>Metodologia SCRUM</li>
</ul>

Javier Elvira, cap del Servei de l’Oficina Tècnica i Tecnologia. DGIM

 
<ul><li>Indicador global d’adaptació al canvi climàtic (IGA)</li>
</ul>

Gabriel Borràs. Oficina Catalana del Canvi Climàtic

 
Conferència: “El paper de cadascú en la innovació de tots”

Manel Muntada, expert en gestió del coneixement, desenvolupament i canvi organitzatiu


|-

|

Cada responsable va presentar la seva pràctica. En el cas de l’aplicació de la metodologia SCRUM al GRAF de carreteres la presentació va anar a càrrec de Joan Ignasi Herrera.

 
Manel Muntada, expert en gestió del coneixement, desenvolupament i canvi organitzatiu ens va parlar sobre “El paper de cadascú en la innovació de tots”.  Ell sol fer cursos per a l’Escola d’Administració Publica i ha treballat com assessor i formador de directius en l’àmbit de l’administració pública (estatal, autonòmica i local) i en el privat. També ha estat professor en matèria de lideratge i de gestió del canvi en vàries institucions, entre elles l’Instituto Nacional de Administraciones Públicas, la Universidad George Washington [USA], l’Associació Catalana de Municipis i l’Instituto de Ciencias Políticas y Sociales  de la Universitat Autònoma de Barcelona.

 
Vam quedar molt impressionats amb la seva xerrada perquè Manel Muntada sempre planteja reflexions molt encertades. Va felicitar a tots els companys que havien presentat la seva feina i va dir que ells eren els veritables experts en innovació. Va ressaltar un comentari de Joan Ignasi Herrera que sobre l’SCRUM; va dir que havien deixat de fer el blog perquè ningú no se’l mirava. El Manel Muntada va dir que innovació és això; no fer les coses perquè toquen sinó anar més enllà i fer les que realment funcionen. No perdre el temps. Ens va dir que ell no tenia res de nou a aportar-nos, que els veritables innovadors eren els que havien presentat cadascun dels BPI. Ell, si de cas, el que podia fer era dir-nos coses que ja sabíem nosaltres perquè amb la conversa moltes vegades diem coses que no sabíem que sabíem.

 
Va fer èmfasi en dues actituds contraposades que es donen tant a nivell de les organitzacions com també de les persones; per ell hi ha dos tipus de persones o organitzacions; les que són depredadores i només van a veure què en poden treure de cada situació i, contràriament, les que són generoses i pensen sempre en el que poden aportar. Per suposat que les persones generoses també volen un retorn, una compensació; però posen l’èmfasi en el que poden aportar i no en el que en poden treure.

 
Ens va fer reflexionar sobre quin tipus de models organitzatius trobem avui en dia tant a les empreses com a les organitzacions privades. Es va plantejar si en realitat són models basats en la confiança o en la desconfiança. Això és important perquè aprenem més dels nostres fracassos que no pas dels nostres assoliments per tant, permetre’ns l’error i admetre’l ens ajuda a aprendre i això només és possible quan hi ha confiança.

 
També ens va parlar dels valors. Ens va dir que s’han intel·lectualitzat massa. Al final els valors es basen en la “consciència” i no en l’intel.lecte. El que ens guia per determinar els nostres valors és com tu creus que t’has de conduir; el que has de fer per sentir-t’hi bé. Els valors que es publiquen en el web d’una organització fins a quin punt estan assumits per les persones de l’organització? Els valors tenen un caràcter emocional; són el que fa que et moguis, el que fa que triïs.

 
Després ens va parlar de la cultura de la innovació i ens va citar l’estil de direcció i el compromís de les persones com a elements determinants del canvi. Va remarcar que la gent es comporta de manera irresponsable quan hi ha algú que es fa responsable de tot. Això lliga amb la confiança.

 
També va explicar l’existència del coneixement col·lectiu que cal tenir en compte també al parlar d’organitzacions i d’innovació. Tenim un doble cervell; l’endo i l’exo. Tots participem d’un cervell col·lectiu. És important conèixer també l’existència de les neurones mirall que ens fan projectar-nos en els altres; no veiem a l’altre sinó que hi veiem un reflex de nosaltres mateixos.

 
Ens va dir també que cal muscular el factor “CO” de la col·laboració i també promoure la cultura de la reciprocitat. A ell li sobta i li molesta que hi hagi tanta gent que no respongui als whatsapps ni als mails.

 
Pel que fa a la feina; el nostre cap ens hauria de demanar què necessitem per treballar millor i ens hauria de dir què ens dona per poder-ho fer. També ens va fer notar el fet que a vegades hi ha persones que físicament són a la feina però en realitat ja no hi són; no hi són presents; en realitat ja han desertat. El compromís és un signe de maduresa; quan et compromets decideixes tu com perdre la teva llibertat. El compromís revitalitza el sentit del desenvolupament personal.

 
Bibliografia recomanada:

Héctor Garcia i Francesc Miralles. “Ikigai. Los secretos del Japon para una vida larga y feliz”.

Daniel Kahneman<span id='_ftnref1'></span>
[[#_ftn1|[1]]].  “Pensar rápido, pensar despacio”.

Viktor E. Frankl. “El hombre en busca de sentido”.

Daniel Pennac. “Como una novel·la”.

 
[[Image:Draft_Garcia_948714805-1a-Jornada-dInnovacio-Interna-BPI.jpg|center|px|BPI]]


|}


 
<span id='_ftn1'></span>
[[#_ftnref1|[1]]] Premi Nobel d’Economia 2012


<span id='bloc2'></span>

==Autors==

Redactat per: [mailto:ana.enjuanes@gencat.cat Anna Enjuanes Balaguer]

Per saber-ne més: [mailto:ana.enjuanes@gencat.cat Anna Enjuanes Balaguer]

 
<span id='bloc3'></span>