Com podem connectar millor amb el món local?

<span id="_GoBack"></span>El 22 de setembre de 2022 la Direcció General d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura (DGOTUA) va celebrar una jornada interna dirigida al personal tècnic dels cossos superior i de gestió, per alinear objectius i per reflexionar sobre com millorar la seva acció regular.

L’objectiu general de la jornada, celebrada al Districte Administratiu, era contribuir a difondre i contrastar la visió estratègica de la Direcció General en relació amb l’acció desenvolupada conjuntament. S’hi van presentar els reptes, les línies de treball i les principals actuacions de la legislatura. I s’hi va aprofundir en una qüestió rellevant: la relació amb el món local i la societat. Hi va haver aportacions de de representants del Departament i del territori.

==Com escoltar millor el territori?==

Agustí Serra, director general d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura va exposar els cinc reptes principals de la DGOTUA actualment:

:1. '''Fer front al el canvi climàtic'''. Les ciutats són un dels focus principals d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle. Des de la planificació es pot treballar per mitigar les emissions, afavorint mobilitat activa i reduint l’ús de vehicle privat. També cal avançar en augmentar l’eficiència energètica del parc d’habitatges, un 70% del qual a Catalunya té més de 40 anys, facilitar la implantació d’energies renovables de manera respectuosa amb el paisatge i millorar la infraestructura verda que proveeix serveis ecosistèmics.

:2. '''Millorar la qualitat urbana'''. Passa per prioritzar la compacitat en els usos urbans del sòl i, per tant, reciclar els teixits urbans, fomentar la mixticitat d’usos, garantir el dret a l’habitatge i impulsar un disseny urbà amb espai públic a l’abast i amb proximitat a serveis i equipaments. L’època expansiva de les urbanitzacions de baixa densitat (que a Catalunya sumen més del 50% del sòl urbà consolidat i allotgen tan sols un 8% de la població) ha de donar pas a un urbanisme curós amb la matriu territorial i els recursos naturals, que tendeixi al balanç zero d’ocupació de sòl que exigeix la Unió Europea per a l’horitzó 2050, o fins i tot redueixi sòl (com fan els nous POUM o els plans directors de sòls no sostenibles).

:3. '''Atendre la diversitat territorial del país'''. Desplegar les polítiques atenent necessitats i característiques diferenciades dels territoris i paisatges catalans.

<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
 [[Image:Draft_Rubert Taya_949693900-image2.png|504px]] </div>

Cal conèixer i utilitzar opcions ja recollides en la legislació per adaptar la pràctica urbanística a la casuística de cada context. I també ajustar la pràctica urbanística de la direcció general a l’escala i el detall adequats, deixant marge als ens locals per gestionar el seu territori també segons els seus criteris.

:4. '''Impulsar l’activitat econòmica innovadora'''. S’està passat de la pràctica històrica atomitzada (només s’ha urbanitzat el 30% del sòl industrial classificat actualment) a una pràctica de sectors d’activitat econòmica territorials competitius, ben connectats, eficients des del punt de vista ambiental i territorial  que responguin a les noves demandes, sovint amb característiques singulars molt atípiques fa pocs anys.

:5. '''Simplificar la tramitació administrativa'''. Escurçar terminis i reduir la complexitat i la durada dels processos, contrarestant l’allunyament de la ciutadania. Cal centrar-se en trepitjar el territori i parlar amb els agents del lloc i, per contra, redactar informes més concisos i pràctics. Es tracta d’ajudar als ajuntaments, no sols de fiscalitzar-los i avaluar-los.

<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
 [[Image:Draft_Rubert Taya_949693900-image3.png|600px]] </div>

Les '''actuacions i prioritats principals''' vinculades a aquests reptes van ser resumides en els punts següents:

:
:1. Aprovar la Llei de territori.

:2. Acabar el nou Pla territorial parcial del Penedès i reflexionar sobre com continuar amb  els set plans territorials parcials de la resta de Catalunya, que tenen horitzó 2026.

:3. Impulsar estratègies territorials sobre temes diversos, com per exemple les unitats de paisatge.

:4. Fer el planejament dels sistemes urbans (Girona, metropolità de Barcelona, Camp de Tarragona).

:5. Impulsar l’activitat econòmica mitjançant els plans directors urbanístics.

:6. Avançar cap un Mapa urbanístic de Catalunya dinàmic i amb valor jurídic.

<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
 [[Image:Draft_Rubert Taya_949693900-image4-c.png|600px]] </div>

:7. Fomentar la qualitat de l’arquitectura.

<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
 [[Image:Draft_Rubert Taya_949693900-image5-c.png|528px]] </div>

A la cloenda va subratllar que la incertesa i el canvi són els factors dominants d’aquesta època i va desitjar uns anys de calma per acompanyar el naixement d’un nou món descarbonitzat, sostenible, connectat i digitalitzat.

==Les altres veus...==

'''Ricard Font''', l’aleshores secretari general del Departament de Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori, va fer una intervenció titulada “L’urbanisme al segle XXI”, en la qual va destacar quatre elements fonamentals de l’actitud necessària davant del servei públic:

:*Visió, compartida per tots els integrants dels equips.

:*Ambició, personal i de país, pensar en gran.

:*Confiança, en un mateix, en l’equip, en la cadena de comandament i en la resta d’agents privats i públics, alhora que capacitat de rectificar, fugint de dogmatismes i inflexibilitats.

:*Valentia, davant dels temes, dels companys i dels caps, per discutir els punts de vista.

Davant de tres canvis amplis i profunds que s’esdevenen actualment –el canvi ambiental, el canvi tecnològic, el canvi d’escala- va apel·lar a la necessitat de tots els qui treballen en l’urbanisme d’estar connectat amb el que succeeix al món i madurant la visió de cap on aquest hauria d’evolucionar.

L’acceleració dels temps porta a accelerar el tempo de la presa de decisions. Això implica que cal donar respostes urbanístiques segures per afavorir la presa de decisions d’interès per al país. La reducció de terminis per fer-les possible també és necessària, però és un altre pas, i ve a continuació, no és tan prioritària.

Cal recuperar la confiança mútua entre sector públic i privat. Només des de la col·laboració es podrà tirar endavant iniciatives de país en un context global complex i interconnectat. Més que blindar-se amb normativa cal aplicar sentit comú i empatia per resoldre el cas a cas en pro de l’interès públic, fent que les coses passin i passin de la millor manera possible.

'''Xavier Fornells''', l’aleshores secretari d’Estratègia Territorial i Agenda Urbana, va partir de l’afirmació que la vida i la llei han de poder coexistir. Des de preguntes estratègiques actuals com si són més importants els milers de quilòmetres de camins rurals o els de carreteres, si cal densificar més l’àrea metropolitana o si es pot seguir perdent encara superfície agrícola va entrar a parlar de filòsofs clàssics com Maquiavel, que parla de la psicoanalítica del poder. Als inicis de la seva trajectòria defensa l’equilibri de poders polítics en una república i més endavant, a ''El príncep'',  parla de l’ús interessat i sense escrúpols del poder. Però sigui com sigui, més enllà del ''governo'' hi ha el ''sottogoverno'', que com a braç executor té el poder de fer possibles les coses, d’interpretar la norma i de tenir clars els principis que guien les polítiques.

Com a eix d’acció principal de la secretaria s’ha treballat pel repoblament. Fugint d’accions basades en la subvenció, s’ha treballat per entendre millor el territori i escoltar els agents i els grups de pressió, sobretot de territoris rurals. S’ha engegat en sinergia i amb coordinació amb la DGOTUA un projecte pilot, que s’ha de convertir en un programa, que impulsa l’acció combinada de totes les competències departamentals en territoris de baixa densitat. Però a banda d’actuacions dirigides a millorar les carreteres, la disponibilitat d’habitatge o fibra, per atreure i fixar població hi ha un tema de fons que és la localització d’inversions que porten llocs de treball associats. I, per tant, en la mesura del possible les inversions públiques s’haurien de descentralitzar. En tots els casos cal analitzar molt bé les dades i abordar amb cirurgia les problemàtiques de cada territori, perquè abordar-les des de l’urbanisme és fer polítiques socials amb un impacte gran en la vida i el benestar de les persones.

'''Josep Maria Vila d’Abadal''', president del Moviment País Rural, va defensar una posició disruptiva: cal eliminar lleis i desregularitzar el món rural. La ruralitat és, per definició en negatiu, allò no urbà però està regulat, paradoxalment, per l’urbanisme. La normativa urbanística, agrària i de medi natural fiscalitza l’activitat agrària i despobla el món rural. La nova llei de territori hauria de corregir efectes no volguts que ha tingut fins avui la reglamentació urbanística, i hauria de desregularitzar, donar marge de decisió, de gestió i d’acció al sector privat i als particulars. En lloc de moments de participació pública cal preveure figures de governança compartida. I permetre habitar els masies, rehabilitar-les sense traves i fer-hi habitatges per a joves generacions. Cal que els projectes personals de la societat rural no topin amb traves que els dificulten i dilaten massa en el temps. Menys lleis i més confiança.

El llegat de les generacions anteriors ha donat un paisatge humanitzat i ric en biodiversitat. I sense posar-hi traves legals pot seguir avançant. Cal permetre l’habitatge en el món rural perquè només vivint en els llocs es poden gestionar. I cal trobar alternatives per generar vida econòmica al territori agrari, buscar complements al sector primari. Autoritzar usos (com les segones residències!) pot permetre ingressos estables que permetin mantenir les empreses agràries, que tanquen a un ritme preocupant (290.000 fa 60 anys, 50.000 actualment, i baixant) perquè no és possible viure exclusivament de l’activitat del sector primària. I vetllar per la sobirania alimentària és un assumpte de país clau (estem al 40% d’autosuficiència i hauríem de garantir-ne un mínim del 60%).

Va tancar amb una proposta inspirada en el Centre de la Propietat Forestal: crear un centre de gestió urbanística compartida que inclogui el sector públic i privat i autoritzi plans de gestió integral de finques, que comprenguin totes les actuacions que s’hi preveu dur a terme en un horitzó temporal ampli, enfocats a fer-les viables econòmicament i que incorporin totes les perspectives sectorials necessàries (urbanisme, medi ambient, turisme...).

==A tall de conclusions==

A la cloenda es van recollir alguns termes repetits al llarg de la sessió: món rural, diversitat territorial, sobirania energètica, sentit comú, connectar amb el territori, flexibilitat, microcirurgia urbanística, escoltar i tenir cura.

<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
 [[Image:Draft_Rubert Taya_949693900-image6.png|600px]] </div>


Com a conclusions generals es van destacar quatre punts:

:1. Cada vegada la tramitació és més complexa. La societat es distancia més de l’Administració per la lentitud dels processos administratius.

:2. Encara planifiquem com al segle XX. Ens costa evolucionar i planificar en funció de les necessitats del segle XXI.

:3. Deixem que el món rural digui la seva. Cal escoltar segons la idiosincràsia del territori.

:4. Solucions adaptades a les característiques i necessitats de cada territori. Aquí tenim el dèficit més gran.

I com a epíleg es va destacar la frase: “Tots vosaltres heu de ser visionaris. No només heu de tenir un discurs de la llei de territori. Heu d’estar connectats amb el que hi ha i el que ha de venir”.


La jornada es va cloure amb una petita explicació sobre la filosofia de l’espai laboral corporatiu del Districte Administratiu, basat en la idea de posar l’espai a la disposició de les persones i les tasques que realitza al llarg de la jornada laboral, a càrrec de Maria José Martí, que n'és la gerent, i amb una visita guiada al complex.

==Autors==

Redactat per: [mailto:julia.rubert@gencat.cat Júlia Rubert i Tayà]

Per saber-ne més: [mailto:elisabet.tua@gencat.cat Beth Tuà], [mailto:carles.valla@gencat.cat Carles Valls]