Anàlisi de la susceptibilitat per caiguda de blocs i estimació de possibles volums de sortida a Camarasa. M2011

'''Direcció del projecte:''' Direcció General de Carreteres

'''Altres participants:''' Institut de Recerca de Geomodels

'''Període:''' juny 2011 – desembre 2011

==Objectiu:==

Analitzar la susceptibilitat per causa de les caigudes de blocs i calcular els seus volums, d’acord amb les dades Lidar i la interpretació d’imatges digitals. Per fer l’anàlisi s’ha emprat el programari Matterrocking (Jabodeyoff, 2002) del ''Centre de Recherche sur l'Environnment Alpin'' (CREALP), que permet trobar relacions geomètriques entre els plans de discontinuïtat i la superfície del terreny per a cada cel·la del model digital del terreny (MDT). L'MDT en 3D ha estat el que s’ha calculat amb les dades de l’estudi de l’any 2010 “Modelització de les discontinuïtats mecàniques a Camarasa amb dades làser escàner”. D’acord amb la caracterització de famílies de discontinuïtats presentat en l’estudi de l’any 2010, s’ha aplicat el programari ''Swedge'', per calcular els volums susceptibles de caiguda. Aquest programari es fa servir normalment en enginyeria civil per calcular l'estabilitat de talussos i desmunts. En aquest cas, s’ha aplicat dins l'estudi del vessant natural i a una escala molt més gran que l'habitual.

Aquest treball es desenvolupa a l’espadat rocós en el tram de carretera C-13 comprès entre el PK 45 i el PK 46.5, tram proper a l’embassament de Camarasa –Lleida-. L’àrea estudiada està dins de la làmina encavalcant de Sant Mamet - Montroig - Sant Jordi. Els materials que afloren són dolomites fosques del Juràssic mitjà (Dogger), amb una potència d’uns 160 m a prop de la serra de Montroig. La situació de l'aflorament és al flanc sud del sinclinal de Sant Jordi. Segons l’anàlisi de dades LIDAR, mitjançant el programari de cartografia ''3D GOCAD'', s’ha elaborat un model pseudoideal de discontinuïtat que permet observar les diverses tipologies de caiguda que es poden produir a la zona, condicionades per les relacions geomètriques entre els plans de discontinuïtat i la superfície topogràfica de la paret. Així doncs, observant aquest model 3D de discontinuïtats, podem determinar que en la majoria dels casos, les caigudes s’ocasionen per lliscament planar o per tascó i els blocs estan delimitats a la seva base i/o al sostre per plans d'estratificació. En alguns casos es poden produir caigudes columnars o per bolcada, quan els blocs columnars presenten suport basal. Aquest darrer cas, però, és minoritari en comparació amb les caigudes per lliscament.

Ja a la Memòria esmentada del projecte de l’any 2010 s'hi descriuen les característiques de les 6 famílies de discontinuïtats comprovades a la zona d'estudi.

 
[[Image:Draft_Garcia_972918037-DGC_Caiguda_blocs_Camarasa-dgc_caiguda_blocscamarasa01.jpg|center|px|]]

Visualització gràfica del model morfomètric, en què cada color representa a cada una de les famílies de discontinuïtats.

 
Un cop obtinguda la susceptibilitat per a cada mecanisme de mobilització, s'ha calculat la susceptibilitat total amb la suma dels valors obtinguts en cada cas.

El segon pas és l’anàlisi de possibles volums de sortida, amb el programari ''Swedge'' 4.0 (''Swedge, Rocscience''). L’anàlisi de les diferents famílies de discontinuïtats que afecten la paret rocosa permet detectar aquelles parelles de discontinuïtats que, per les seves orientacions i en relació amb la orientació de la paret rocosa, poden facilitar la formació de tascons. Amb el programari Swedge s’ha calculat les mides dels possibles tascons i amb aquestes mesures s’ha fet una estimació de possibles volums de sortida.

El programari emprat en aquest estudi permet visualitzar també la projecció estereogràfica dels plans considerats en cada cas.

 
[[Image:Draft_Garcia_972918037-DGC_Caiguda_blocs_Camarasa-dgc_caiguda_blocscamarasa02.jpg|center|px|]]

Representació de la paret de l'aflorament on s'indiquen els 4 sectors considerats a l'anàlisi de possibles volums de sortida.

 
<ul></ul>

<span id='bloc1'></span>