Indicadors de competitivitat del sistema logístic (2018).

<ul><li>[[#bloc1|Tretzena edició]]</li>
<li>[[#bloc2|El context socioeconòmic. Pes econòmic i generació d’ocupació]]</li>
<li>[[#bloc3|Internacionalització de l’economia]]</li>
<li>[[#bloc4|Evolució del sector logístic]]</li>
<li>[[#bloc5|Oferta i demanda]]</li>
<li>[[#bloc6|Transport]]</li>
<li>[[#bloc7|Mercat immologístic i eficiència]]</li>
<li>[[#bloc8|Autores]]</li>
</ul>

<span id='bloc1'></span>

==Tretzena edició==

Des de l’'''Observatori de la Logística''' es redacta anualment el document dels Indicadors de competitivitat del sistema logístic català impulsat pel Departament de Territori i Sostenibilitat  de la Generalitat i Cimalsa, i amb col·laboració tècnica de l’Institut Cerdà. Aquest document forma part d’una iniciativa engegada l’any 2004 que arriba aquest any a la seva '''tretzena''' edició.

La principal tasca dels indicadors de competitivitat és la de monitorar els paràmetres més representatius del sistema logístic català per mitjà dels indicadors, i analitzar-ne l’evolució. L’elaboració del document busca, d’acord amb les dades estadístiques procedents de les principals fonts estadístiques i de recopilació d’informació del sector, donar una visió pràctica i real de quines són les principals tendències del mercat de la logística i el transport a Catalunya.

En la present edició s’ha realitzat un esforç per tal d’avançar en l’'''estudi, avaluació i definició d’indicadors''', amb l’objectiu d’oferir una visió global del sistema logístic català. En aquesta línia, les principals novetats són:

<ul style=''><li style=''>S’ha potenciat i reforçat la unitat de “Transport marítim de curta distancia” iniciada a l’edició anterior (2017).</li>
<li style=''><ul><li style=''>Quota del volum de mercaderies mogut pel transport marítim de curta distancia (TMCD) pel que fa al tràfic total als ports de Barcelona i Tarragona.</li>
<li style=''>Mercaderies per TMCD segons l’envàs.</li>
</ul>
</li>
</ul>

Sobre la base dels dos indicadors introduïts en aquesta temàtica, s’ha realitzat un procés de reflexió sobre el seu enfocament, juntament amb la col·laboració tant del port de Barcelona com el de Tarragona. En aquest sentit, s’han redefinit així com s’han puntualitzat les dades presentades. A més a més, s’aporta la desagregació per tipologia d’envàs d’aquest tipus de tràfic no només pe que fa al port de Barcelona sinó que també s’incorporen les dades pel port de Tarragona.

<ul style=''><li>Introducció de l’Observatori de les empreses emergents en l’àmbit de la logística, la mobilitat i el transport.</li>
</ul>

Aquest treball es basa en l’anàlisi i caracterització de les empreses emergents a l’àmbit català així com la identificació de les eines d’incubació en l’àmbit català per veure quines són les activitats del sector logístic a les quals donen suport.

<ul style=''><li>Dades avançades corresponents a l’any 2018.</li>
</ul>

 
<span id='bloc2'></span>

==El context socioeconòmic. Pes econòmic i generació d’ocupació==

El sector logístic se situa com a part important dins el sector dels serveis a l’economia catalana, genera llocs de treball i dona valor a les empreses dedicades al transport de mercaderies i activitats relacionades amb el comerç.

Segons l’abast de la definició de logística, es consideren tres escenaris en funció dels codis d’activitat CCAE-2009 que integrem el sector, per tal de conèixer el pes de la logística a l’economia catalana:

<ul style=''><li>Escenari bàsic: comprèn les divisions corresponents al transport de mercaderies1 (grups 494, 495 i divisions 50 i 51), emmagatzematge i activitats afins al transport (grups 521, 522) i activitats postals i de correus (divisió 53).</li>
<li>Escenari mitjà: comprèn les activitats de l’escenari bàsic més les de la divisió de comerç a l’engròs i intermediaris (exc. vehicles motor) (divisió 46).</li>
<li>Escenari extens: comprèn les activitats de l’escenari mig més les de la divisió de comerç al detall (exc. vehicles motor i motocicletes) (divisió 47).</li>
</ul>

 
Trencant amb la tímida tendència creixent de l’últim any, el pes econòmic de cadascun dels escenaris proposats és del 3,2, 9,5 i 13,6% respectivament (última dada disponible del 2015).

En el cas de l’escenari bàsic aquesta disminució està ocasionada en part per la caiguda de preu del barril Brent, que impacta directament en el cost de les activitats de transport, així com l’augment del valor del VAB de Catalunya respecte del 2014, que fa disminuir alhora el seu valor percentual. Pel que fa als escenaris mitjà i extens, tot i que el VAB del comerç a l’engròs i al detall augmenten, el fet d’arrossegar la reducció de l’escenari bàsic i l’increment total del VAB de Catalunya fa que ambdós escenaris també presentin valors inferiors a l’any anterior.

'''''Seguint amb la tendència decreixent iniciada l’any 2014, enguany (2017) s’ha registrat una disminució en el nombre d’aturats en el sector del transport i emmagatzematge de l’11%, que passa de 13.765 aturats al 2016 a 12.199 al 2017'''.''


<span id='bloc3'></span>

==Internacionalització de l’economia==

La balança comercial catalana de l’últim bienni ha tendit a augmentar lleugerament la diferència entre el valor econòmic de les exportacions i les importacions.

Tot i l’accentuada caiguda de l’any 2009 (18% respecte del 2008), el creixement interanual del valor econòmic de les exportacions catalanes ha estat superior al 4% durant el període 2000-2017, mentre que per a les importacions ha estat del 3% interanual en el mateix període. Durant el darrer exercici 2017 cal destacar l’evolució creixent en valor econòmic de les exportacions en totes les branques d’activitat (exceptuant “agricultura, ramaderia i pesca”) respecte de 2016.

'''''Els 4 primers mesos de 2018 presenten un creixement del valor econòmic de les exportacions del 8,2% respecte de l’abril del 2017. Cal destacar el valor de les exportacions dels vehicles de motor i altres materials de transport.'


<span id='bloc4'></span>

==Evolució del sector logístic==

Així, es comprova com durant el període 2000-2007 el PIB a preus de mercat van augmentar un 7,6% acumulat, mentre el total de mercaderia transportada ho va fer en un 8,4%. No obstant, a l’interval 2007-2013, el PIB a preus de mercat decau un 1 % acumulat, mentre que el total de tones transportades ha disminuït a raó d’un 8,1%. El darrer interval considerat, correspon al període 2013-2017 en què es reactiva el valor del PIB a preus de mercat i el volum de mercaderies, que augmenta un 3,7% i un 5,9% respectivament. Aquestes dades constaten la previsió de la consolidació de reactivació del sector.

Pel que fa a l’oferta infraestructural,  cal destacar les dades positives de l’accidentalitat en carreteres catalanes amb participació de vehicles pesants respecte el total de vehicles accidentats, que acumula una reducció interanual de l’1% en el període 2008-2016, tendència corroborada per les dades de l’última bienni (2015-2016) amb una disminució del 2%. Així mateix, en el 2017 s’ha produït un rellevant augment de la quota ferroviària d’accés tant al port de Tarragona com Barcelona (+23% i 4% respectivament).


[[Image:Draft_Garcia_104635907-Indicadors-de-competitivitat-de-Noticia_Indicadors_logistica_imatge_1.png_1821642059.png|center|490px|Evolució del PIB a preus de mercat en relació amb el volum de mercaderies transportades]]

Evolució del PIB a preus de mercat en relació amb el volum de mercaderies transportades pels modes de transport a Catalunya, en valors normalitzats per a l’any 2000. (Font: AENA, Autoritat Portuària de Barcelona, Autoritat Portuària de Tarragona, DGTIM, FGC, Idescat, Ministerio de Fomento, Operadors privats, Ports de la Generalitat, Renfe).


<span id='bloc5'></span>

==Oferta i demanda==

El volum total de mercaderies gestionades pel sistema logístic català durant l’any 2017 assoleix la xifra de 401,1 milions de tones. D’aquesta manera, es constata '''la tendència de recuperació iniciada l’any 2014''' amb un augment de més del 9% respecte de l’any 2016.

''Enguany el tràfic més beneficiat pel creixement del volum de mercaderies gestionades és el de Catalunya amb el món, amb un increment del 19% respecte de l’any passat i ocupa la segona posició en percentatge (amb una quota del 23,8%) respecte del volum total. La posició de lideratge la manté el tràfic intern amb una quota del 43% respecte del total de tones mogudes.''

Cal fer especial menció també a l’increment que han experimentat els intercanvis amb Europa, amb un percentatge de creixement de l’11% en volum, que augmenta la seva quota a un 9% respecte del volum total.


[[Image:Draft_Garcia_104635907-Indicadors-de-competitivitat-de-Noticia_Indicadors_logistica_imatge_2.png_2118217044.png|center|365px|Volum de mercaderies mogut a Catalunya, segons origen/destinació]]

Volum de mercaderies mogut a Catalunya, segons origen/destinació


<span id='bloc6'></span>

==Transport==

El sector del transport de mercaderies per carretera és clau per a l’economia productiva del país, intervé prop del 74% de les tones que són mogudes a Catalunya en el marc de les cadenes logístiques nacionals i internacionals. Les dades recollides des de l’inici de la crisi econòmica mostren com és el sector del transport més castigat. Des de l’any 2007 (any en què s’assoleix el volum de tones més elevat de la sèrie), el transport de mercaderies per carretera s’ha reduït fins l’any 2013 en un 45%. No obstant, a partir del 2014 les xifres constaten un canvi de tendència.

Les xifres constaten un canvi de tendència en el bienni 2014-2015, amb un augment proper al 8% en el total de tones mogudes per mode viari a Catalunya. Aquest creixement es constata a l’any 2017 amb un augment del 6% respecte de l’any anterior i assoleix un volum de 295.264 milers de tones.

El consum de combustibles fòssils d’automoció a Catalunya és liderat pel consum de gasoil amb una quota del 77% respecte del total i seguit de la gasolina amb un pes del 17%. En volum, el consum de gasolina presenta un creixement del 1% mentre que el consum de gasoil el 2017 es manté constant respecte del 2016.. Pel que fa als combustibles alternatius, presenten una tendència creixent a partir de 2007, especialment a causa de l’augment obtingut pel GLP i pel GNV en aquest últim bienni (+8% i +9% respectivament) (2016-2017).

La quota del transport per ferrocarril en el transport de mercaderies en tones-km trenca amb la tendència decreixent dels últims anys i se situa després del creixement del 2% respecte del 2016, al 6,7% l’any 2017. Tot i aquesta tendència creixent, la quota ferroviària sobre el transport terrestre està encara lluny de la mitjana europea (EU-28) que se situa a l’entorn del 18,4%.

Pel que fa al transport marítim, en el període 2016-2017, el volum  de mercaderies gestionada pels ports catalans ha crescut un 19%,  i assoleix  un volum de més de 95 milions de tones. El port de Barcelona ha experimentat un creixement del 26% en el període 2016-2017, mentre que al port de Tarragona el creixement ha estat del 8% en el mateix període.

Malgrat que la balança comercial (embarcades-desembarcades) es manté negativa al llarg de la sèrie (2001-2017), es posa en relleu que hi ha una tendència a la reducció progressiva de la diferència entre el volum de mercaderia importada i exportada.

Quant al modus aeroportuari,  durant el 2017 es registra un augment del volum de mercaderies transportades del 17% respecte del 2016, que situa el nombre de tones mogudes en 158 milers.

En el període 2011-2017 s’observa una redistribució de la destinació dels vols amb origen els aeroports catalans així com en la tipologia de transport. Mentre que l’augment de tones de mercaderies transportades en vols internacionals és superior al 74% (2011-2017), el volum transportat en vols interiors disminueix en gairebé un 40% en el mateix període.


[[Image:Draft_Garcia_104635907-Indicadors-de-competitivitat-de-Noticia_Indicadors_logistica_imatge_3.png_1159726801.png|center|436px|Balança comercial (embarcades-desembarcades) ]]


<span id='bloc7'></span>

==Mercat immologístic i eficiència==

L’any 2017 a Espanya augmenta l’oferta de superfície útil de magatzem respecte del 2016 en un 3%, xifra lleugerament per sota de l’observada per a Catalunya (4%). Així doncs, Catalunya continua encapçalant el rànquing estatal amb més de 7 milions de metres quadrats disponibles de superfície de magatzem.  Degut a un entorn de consum, industrial i logístic privilegiat, la província de Barcelona lidera el rànquing no només quant als m<sup>2</sup> disponibles, sinó també quant als preus de lloguer en l’àmbit provincial (5,3 €/m²/mes.

Si es compara el preu de lloguer a la primera corona de Barcelona amb les principals zones logístiques d’Europa, s’observa que Barcelona presenta un preu de lloguer (6,3 €/m<sup>2</sup>/mes) lleugerament superior a la mitjana europea (5,6 €/m<sup>2</sup>/mes).

En l’apartat d’eficiència cal subratllar alguns indicadors com ara la '''intermodalitat''', que al 2017 ha augmentat la quota del transport intermodal un 5% respecte del 2016, amb una quota del 26,9%.

La reducció del nombre de '''desplaçaments en buit''' i l’optimització dels processos de càrrega de les mercaderies als camions són elements que repercuteixen directament en l’augment de l’eficiència de la logística catalana, sobretot en referència al transport intern on els desplaçaments en buit representen més del 45%. L’elevada atomització del sector ha impedit la reducció del percentatge d’operacions en buit, i s’ha mantingut estable prop del 40% durant tota la sèrie d’estudi (2004-2017), i arriba a quotes per sota del 40% en els darrers 4 anys, en concret del 39,4% l’any 2017 amb un decreixement del -0,6% respecte de l’any 2016. Les dades analitzades en determinen una relació entre el percentatge de les operacions en buit i les distàncies de desplaçament. Per a distàncies inferiors a 50 km, la quota és gairebé el 49%. Tanmateix, per a distàncies més grans de 400 km aquesta quota és  del 6% a l’any 2017.

Quant a les '''emissions del transport de mercaderies''', durant l’interval 2006-2015 el consum de combustible i emissions de gasos i partícules del transport de mercaderies viari han experimentat un descens acumulat d’entre el 2%, i la forquilla 2-5% (segons tipus d’emissió) respectivament. No obstant, a l’any 2016 s’observa un lleu repunt tant del consum com de les emissions de CO<sub>2</sub>.

I per acabar, '''el pes dels combustibles alternatius''', tot i trobar-se encara en una fase incipient, en els darrers anys la importància del GLP com a combustible d’automoció ha crescut significativament i ha multiplicat el seu consum gairebé per 10 entre 2007 i 2017, amb una variació interanual de més del 25% (2007-2017), el que suposa un volum de consum actual (2017) de 8,9 ktep.


[[Image:Draft_Garcia_104635907-Indicadors-de-competitivitat-de-Noticia_Indicadors_logistica_imatge_4.png_1197484924.png|center|519px|Rànquing de la mitjana del preu del lloguer el 4t quadrimestre del 2017 de naus logístiques de més de 5.000 m2 a les principals zones logístiques d'Europa.]]

Rànquing de la mitjana del preu del lloguer el 4t quadrimestre del 2017 de naus logístiques de més de 5.000 m2 a les principals zones logístiques d'Europa.


<span id='bloc8'></span>

==Autores==

Redactat per: [mailto:jcivil@icerda.org Jessica Civil], [mailto:fjarque@cimalsa.cat Fina Jarque] i [mailto:margarita.torre@gencat.cat Marga Torre]

Per saber-ne més: [mailto:jcivil@icerda.org Jessica Civil] i [mailto:fjarque@cimalsa.cat Fina Jarque]

 
 
<span id='bloc9'></span>