Jornada ‘El Medi Ambient a Catalunya i Europa. Estat i perspectives de futur’.

<ul><li>[[#bloc1|Ronan Uhel]]</li>
<li>[[#bloc2|Context]]</li>
<li>[[#bloc3|El missatge clau de SOER 2015:]]</li>
<li>[[#bloc4|Josep Planas]]</li>
<li>[[#bloc5|Aigua]]</li>
<li>[[#bloc6|Medi atmosfèric]]</li>
<li>[[#bloc7|Biodiversitat i patrimoni natural]]</li>
<li>[[#bloc8|Hàbitats]]</li>
<li>[[#bloc9|Residus]]</li>
<li>[[#bloc10|Energia]]</li>
<li>[[#bloc11|Evolució del consum]]</li>
<li>[[#bloc12|Canvi climàtic]]</li>
<li>[[#bloc13|Cloenda]]</li>
<li>[[#bloc14|Autors]]</li>
</ul>

<span id='bloc1'></span>

==Ronan Uhel==

La Jornada es va iniciar amb la presentació de '''Ronan Uhel''', cap del Programa de Sistemes Naturals i Vulnerabilitat de l’Agència Europea del Medi Ambient, el qual va presentar l’informe “[http://www.eea.europa.eu/soer-2015/synthesis/el-medio-ambiente-en-europa El medi ambient a Europa: estat i perspectives- SOER 2015]”, en què s’exposen els principal reptes que Europa té en termes de sostenibilita.

Un desig per a l’any 2050 es “Viure bé dins dels límits del planeta”, en què els recursos naturals es gestionin sosteniblement i es protegeixi la biodiversitat, mitjançant la seva avaluació i restauració en els modes que facin millorar la nostra resiliència com a societat.

Per assolir aquests objectius els sistemes productius globals s’han de reconfigurar; en aquesta gràfica ja es mostra que les previsions conclouen que cap país estarà a la franja de la sostenibilitat mundial (''world biocapacity'').


[[Image:Draft_Garcia_691631573-Jornada-El-Medi-Ambient-a-Catal-imatge_1_noticia_3_DGPA.JPG_1274592660.jpg|center|378px|Petjada global]]


<span id='bloc2'></span>

==Context==

L’ecologia europea i la resiliència de la societat estaran afectades de manera creixent per forces tractores globals: socials, econòmiques, polítiques, medi ambientals i tecnològiques. Aquesta interdependència dóna lloc a reptes i oportunitats en la construcció del futur europeu. Viure bé dins dels límits ambientals demana una transició cap a una economia eficient en recursos, circular i baixa en emissions de carboni i emprar l’economia verda com un entorn d’integració de les diferents etapes d’ús de recursos, traspassar els límits de l’economia circular que només abasten fins al benestar humà.


[[Image:Draft_Garcia_691631573-Jornada-El-Medi-Ambient-a-Catal-imatge_2_noticia_3_DGPA.JPG_1943168496.jpg|center|385px|Abast economies]]


<span id='bloc3'></span>

==El missatge clau de SOER 2015:==

 
<ul style=''><li>Ja s’han endegat polítiques que han proporcionat beneficis substancials per al medi ambient, per a l’economia i el confort de la gent, però són necessaris encara més canvis.</li>
<li>Europa s’enfronta a reptes antics i nous relacionats amb el sistema de producció i de consum, que evolucionen molt ràpidament en un context global.</li>
<li>Aconseguir la visió 2050 exigeix transició cap a sistemes liderats per accions polítiques més ambicioses; per tant, demana més inversió en investigació i innovació. Tanmateix, també s’han de percebre com a oportunitats importants per a l’economia europea, ja que és possible que l’ocupació passi en el futur per la ciència i la innovació.</li>
</ul>

 
L’informe de síntesi estableix tres eixos temàtics:

<ol style=''><li>protegir, conservar i millorar el capital natural,</li>
<li>eficiència en l’ús de recursos i potenciació de l’economia en baixes emissions de carboni i</li>
<li>protecció de la salut davant de riscos ambientals.</li>
</ol>

 
L’eficiència energètica ha crescut, però encara estem lluny d’un sistema lliure d’emissions de carboni. Per exemple, els habitatges són cada cop més eficients des del punt de vista energètic, però més grans, la qual cosa augmenta la pressió sobre el sòl i l’aigua.

Així mateix, els cotxes són més eficients, però el consum global de petroli i les emissions han augmentat.

Alguns canvis en l’aspecte econòmic i de fiscalitat seran necessaris per finançar les transicions (''bonus'' verds) que haurien de ser inversions híbrides publicoprivades.


[[Image:Draft_Garcia_691631573-Jornada-El-Medi-Ambient-a-Catal-imatge_3_noticia_3_DGPA.JPG_2141446233.jpg|center|375px|Consum total d'energia]]


[[Image:Draft_Garcia_691631573-Jornada-El-Medi-Ambient-a-Catal-imatge_4_noticia_3_DGPA.JPG_2127662475.jpg|center|375px|Creixement i eficiència]]


<span id='bloc4'></span>

==Josep Planas==

Seguidament, el subdirector general d’Informació i Educació Ambiental, '''Josep Planas''', va presentar dos informes ambientals: [/ca/01_departament/06_estadistica/07_publicacions_estadistiques/medi_ambient_sostenibilitat_publicacions_est/ l’Informe sobre l’estat del medi ambient a Catalunya 2006-2010 i l’Informe anual 2013]. Aquests informes tenen dos grans objectius: d’una banda, ser una font de coneixement per tal que la ciutadania pugui exercir el dret de conèixer l’estat del seu entorn; i, d’una altra banda, aportar dades rellevants i experiència per formular polítiques relatives als reptes ambientals actuals i futurs per desenvolupar les estratègies, els plans i les accions oportuns per encarar-los amb rigor i encert.

Aquests documents no són valoratius ni fan projeccions de futur sinó que descriuen i expliquen l’estat del medi ambient que resulta de les pressions que rep i les respostes que es donen per eliminar o mitigar aquestes pressions que l’afecten.

D’aquesta manera, en [/ca/01_departament/06_estadistica/07_publicacions_estadistiques/medi_ambient_sostenibilitat_publicacions_est/ ''l’Informe sobre l’estat del medi ambient a Catalunya. Període 2006-2010''] se segueix, en general, l’esquema estat-pressió-resposta-indicadors, que permet esbrinar quin és l’estat del medi ambient. A més, s’hi inclouen les dades relatives a altres activitats relacionades que afecten el medi ambient, com el transport de persones i mercaderies, el territori, la indústria, l’energia i l’economia i ocupació verda, tractades des de la seva perspectiva ambiental.

D’altra banda, l’Informe anual 2013,  [/ca/01_departament/06_estadistica/07_publicacions_estadistiques/medi_ambient_sostenibilitat_publicacions_est/ Medi ambient a Catalunya. Informe 2013], s’estructura en 7 capítols temàtics (aigua, medi atmosfèric, biodiversitat, residus, energia, canvi climàtic i participació pública)  i un capítol socioeconòmic que ho contextualitza. Aporta les dades de conjuntura ambientals disponibles més recents, que configuren els diferents àmbits ambientals clàssics, i fa èmfasi sobre els fets rellevants que han esdevingut a l’any de l’informe, les qüestions clau de cada àmbit i aporta càpsules d’informació relacionada amb l’àmbit que es tracta en cada capítol.

S’exposen a continuació algunes de les dades tractades a [/ca/01_departament/06_estadistica/07_publicacions_estadistiques/medi_ambient_sostenibilitat_publicacions_est/ l’Informe sobre l’estat del medi ambient a Catalunya. Període 2006-2010] amb referències actualitzades segons la publicació ''[/ca/01_departament/06_estadistica/07_publicacions_estadistiques/medi_ambient_sostenibilitat_publicacions_est/ Medi ambient a Catalunya. Informe 2013]  ''pels àmbits temàtics corresponents:


[[Image:Draft_Garcia_691631573-Jornada-El-Medi-Ambient-a-Catal-imatge_5_noticia_3_DGPA.JPG_2017763476.jpg|center|375px|Informes]]


<span id='bloc5'></span>

==Aigua==

Una de les pressions quantitatives és l’extracció com a conseqüència de la demanda d’aigua. L’any 2007, a Catalunya, aquesta demanda va ser de 2.965 hm<sup>3</sup>/any. El 70% es va consumir en usos agrícoles, el 22% en usos urbans i el 6% en usos industrials; el 2% restant es va emprar en usos ramaders. Diferenciant per conques, es va observar que els usos agrícoles van consumir el 93% de l’aigua a la conca de l’Ebre; en canvi, a les conques internes, l’ús predominant va ser l’urbà, amb un consum del 52% de l’aigua.

Precisament, en els usos urbans resulta molt remarcable la reducció progressiva de consum d’aigua per habitant, fruit de la sensibilització i responsabilitat ciutadana davant l’escassetat del recurs i dels diversos episodis de sequera esdevinguts els darrers anys. Així, s’estima que el consum d’aigua domèstica l’any 2012 va ser de 117 litres per habitant i dia.

L’any 2013, l’evolució d’aquests mateixos indicadors és positiva: el 51% de les masses d’aigua subterrànies estava en bon estat; el 69% de les dels rius estava en un estat bo o proper a bo i el  25,7% en un d’inferior a bo. El 61% de les masses d’aigua costaneres estava en bon estat. La resta estava en un estat proper a bo i només 4 masses estaven en estat dolent d’un total de 36 masses d’aigua costaneres.


[[Image:Draft_Garcia_691631573-Jornada-El-Medi-Ambient-a-Catal-imatge_6_noticia_3_DGPA.JPG_2045469106.jpg|center|375px|Consum domèstic per càpita]]


<span id='bloc6'></span>

==Medi atmosfèric==

Les principals fonts d’emissió de contaminants atmosfèrics són el transport terrestre i la mobilitat de persones amb mitjans motoritzats, algunes indústries, la generació elèctrica, el transport aeri i marítim i els sectors domèstics i de serveis.

En general, la qualitat de l’aire a Catalunya és bona, tot i que entre els contaminants principals que estan a l’aire n’hi ha tres que destaquen per sobre dels altres: els òxids de nitrogen (NO), que han presentat superacions a l’àrea de Barcelona i a la del Vallès i el Baix Llobregat; l’ozó troposfèric (O<sub>3</sub>), que és un contaminant secundari i té punts de concentració predominants a zones situades a la plana de Vic, Catalunya Central i, fins i tot, a zones del Pirineu oriental; i les matèries particulades de mesures diferents, a les quals en alguns moments s’afegeix pols d’origen africà que ens arriba en determinades circumstàncies meteorològiques (PM<sub>10</sub>, PM<sub>2,5</sub>).

De l’ambient atmosfèric no tan sols interessa la qualitat de l’aire, sinó que, a més, és un medi mitjançant el qual es transmet el soroll i la llum, que són dos elements que en determinades circumstàncies deriven en contaminació.

El soroll, en el cas d’exposicions intenses o molt continuades a nivells importants, redueix la qualitat de vida i pot afectar la salut. Els mapes de capacitat acústica, els elaboren els ajuntaments per assolir uns determinats nivells ambientals de soroll segons diverses característiques del municipi. Dels 140 municipis que al 2006 disposaven d’aquest mapa, s’ha passat l’any 2013 a 441, i 267 més el tenen pendent d’aprovació.

El 2006 l’enllumenat públic va consumir una quantitat important d’energia elèctrica: 1.000 GWh. Entre el 2006 i el 2010, el servei d’enllumenat públic es va estendre a 377.381 nous habitants, atès que la població de Catalunya va créixer un 5,3%. Tot i això, el consum total d’energia d’aquest enllumenat es va reduir un 17%, gràcies a l’aplicació de la normativa d’ordenació ambiental de l’enllumenament i de les millors tecnologies disponibles en il·luminació exterior. A les imatges es pot comprovar l’evolució de la incidència de la contaminació lluminosa.


[[Image:Draft_Garcia_691631573-Jornada-El-Medi-Ambient-a-Catal-imatge_7_noticia_3_DGPA.JPG_1311200854.jpg|center|375px|Barcelona l’any 2000]]

Barcelona l’any 2000


[[Image:Draft_Garcia_691631573-Jornada-El-Medi-Ambient-a-Catal-imatge_8_noticia_3_DGPA.JPG_1367535635.jpg|center|375px|Barcelona l’any 2009]]

Barcelona l’any 2009


<span id='bloc7'></span>

==Biodiversitat i patrimoni natural==

Catalunya és un mostrari de paisatges europeus a petita escala que, en poc més de 30.000 km<sup>2</sup>, allotgen una gran varietat de substrats, sòls, climes, orientacions, altituds i distàncies al mar. Tot i que més del 60% del territori manté un alt grau de naturalitat és, alhora, molt vulnerable per les pressions a què està sotmès: hi ha més de 7 milions d’habitants concentrats en el 30% del territori.

Els usos del sòl  —la informació disponible es basa en els mapes de cobertes del sòl de Catalunya (MCSC) del 2005 i el 2009— van variar poc entre aquests anys; només les zones artificials es van incrementar en unes 12.000 hectàrees, un 6%, —inferior al que es va registrar a Europa (8%) i a Espanya (20%)—, mentre que els hàbitats naturals i seminaturals van passar del 60% a gairebé un 62% de cobertura.  Els boscos ocupaven gairebé un 37% de la superfície  —xifra que puja al 55% afegint-hi els matollars—, seguits dels conreus (28,6%); en conjunt, els conreus i els sistemes forestals i seminaturals ocupaven més del 90% del territori.

Quant a la procedència del sòl que va acabar esdevenint urbà a Catalunya, gran part provenia de conreus, matollars, herbassars i boscos en diferents proporcions.

 
 
<span id='bloc8'></span>

==Hàbitats==

Del conjunt d’hàbitats (més de 600) que hi ha a Catalunya, els que presentaven una tendència més preocupant són les estepes i els hàbitats oberts, que, d’acord amb els indicadors derivats del seguiment d’ocells i les papallones, van tendir a disminuir. També pateixen una pressió directa els hàbitats litorals, vinculada al turisme i la urbanització: entre el 1995 i el 2010, gairebé un 75% de la longitud total de platges va quedar afectada per l’erosió i el delta de l’Ebre en va ser l’espai més afectat.

A Catalunya hi ha més de 30.000 espècies conegudes, la majoria del grup d’invertebrats artròpodes, de fauna i flora. Segons la Llista vermella per a espècies europees, el risc d’extinció d’aquestes espècies és baix i més del 80% es mantindrien si es conserven les condicions actuals. A la gràfica es pot veure l’evolució d’espècies exòtiques i invasores a Catalunya.


[[Image:Draft_Garcia_691631573-Jornada-El-Medi-Ambient-a-Catal-imatge_9_noticia_3_DGPA.JPG_332558158.jpg|center|374px|Gràfic espècies invasores ]]


<span id='bloc9'></span>

==Residus==

La gestió dels residus ha progressat significativament durant els darrers anys. En el període 2006-2010, la generació de residus municipals, industrials i els procedents de la construcció i la demolició va experimentar una reducció més o menys significativa. En paral·lel, les recollides selectives s’han incrementat.

El 2013 es van recollir 3.588 m/t de residus municipals:1,30 kg per habitant i dia, un 21% menys que el 2006. La recollida selectiva es va incrementar un 38%.  L’evolució de la generació de residus municipals a Catalunya es mostra a la gràfica següent.

Pel que fa als residus industrials, el 2013 se’n van generar 3.600 m/t: un 35,8% menys que el 2006. Aquesta xifra reflecteix la millora de l’eficiència en el sector i, especialment, l’impacte de la recessió econòmica en l’activitat industrial catalana.

El sector que va experimentar una reducció més intensa a causa de la crisi econòmica va ser el de la construcció. Aquest fet també es va traslladar a la generació de residus de la construcció i la demolició, que l’any 2010 va ser de 3.527 m/t, un 68% menys que el 2006 (11.000 m/t). L’any 2013, la generació d’aquests residus fou de 2.300 m/t, la qual cosa representa un 2,6% del que es produïa al seu pic de l’any 2006.


[[Image:Draft_Garcia_691631573-Jornada-El-Medi-Ambient-a-Catal-imatge_10_noticia_3_DGPA.JPG_1455270130.jpg|center|375px|Evolució de residus a Catalunya]]


<span id='bloc10'></span>

==Energia==

L’any 2009, últim any amb dades disponibles, es van consumir 24.297 kTEP (milers de tones equivalents de petroli) en forma d’energia primària; és a dir, l’energia inicial que posteriorment és transformada per al seu ús. El 25% d’aquesta energia va ser produïda a Catalunya i el 75% restant va ser importada des d’altres territoris. En aquest sentit, Catalunya és un país importador d’energia.


<span id='bloc11'></span>

==Evolució del consum==

Les fonts de l’energia primària consumida el 2009 van ser, per ordre de consum, el petroli (47%), el gas natural (25%), l’energia nuclear (20%), les energies renovables (4%) i altres energies (4%).

Amb relació a l’energia final, és a dir, la que utilitzen directament els consumidors, l’any 2009 es van consumir 14.548 kTEP en usos energètics a Catalunya. Aquest consum estava compost per l’ús de productes petrolífers (49%), de gas natural (21%), d’energia elèctrica (27%) i d’energies renovables (2%).

Per sectors, va predominar el consum energètic associat al sector transports (41%), seguit pel sector industrial (27%). A continuació, seguia el sector domèstic (16%), el sector serveis (12%) i el sector primari (4%).

L’evolució en el consum de l’energia en el període 2006-2009 mostra que, després de l’increment continuat experimentat des del 1990 i el sostre de consum assolit l’any 2005, la tendència es va invertir. D’aquesta manera, entre el 2006 i el 2009, el consum d’energia primària i d’energia final es va reduir un 8%.


[[Image:Draft_Garcia_691631573-Jornada-El-Medi-Ambient-a-Catal-imatge_11_noticia_3_DGPA.JPG_1020581303.jpg|center|374px|Consum energia a Catalunya]]


[[Image:Draft_Garcia_691631573-Jornada-El-Medi-Ambient-a-Catal-imatge_12_noticia_3_DGPA.JPG_1020581303.jpg|center|374px|Consum d'energia a Catalunya per sectors]]


<span id='bloc12'></span>

==Canvi climàtic==

Els treballs realitzats pel Servei Meteorològic de Catalunya, d’acord amb l’anàlisi d’un conjunt de sèries climàtiques de temperatura i precipitació del període 1950-2010, mostren un augment de la temperatura mitjana anual de +0,23°C per dècada.

Pel que fa a les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), l’any 2006 es van emetre un total de 54,5 Mt de CO<sub>2</sub> equivalent. L’any 2012 les emissions es van reduir a  43,1m/t, un 20% menys.

El sector del processament de l’energia va generar el 75,6% de les emissions de GEH l’any 2012. Dins d’aquest àmbit, el sector del transport és el dominant amb un 27,5% del total. Els processos industrials diferents de la combustió van produir el 9% de les emissions, el sector agrícola el 8% i el tractament i l’eliminació de residus el 6%. L’1% restant correspon a l’ús de dissolvents i altres productes. Tots els sectors, llevat del tractament i l’eliminació de residus i l’agrícola, van experimentar una reducció d’emissions anuals en el període transcorregut entre el 2006 i el 2010, que va continuar fins al 2012.


[[Image:Draft_Garcia_691631573-Jornada-El-Medi-Ambient-a-Catal-imatge_13_noticia_3_DGPA.JPG_2095339240.jpg|center|375px|Evolució temperatura mitjana anual a Catalunya]]


[[Image:Draft_Garcia_691631573-Jornada-El-Medi-Ambient-a-Catal-imatge_14_noticia_3_DGPA.JPG_2131356559.jpg|center|375px|Tendència d'emissions totals a Catalunya]]


<span id='bloc13'></span>

==Cloenda==

L’acte va finalitzar amb un debat,  moderat per la periodista '''Carme Colomina''', sobre les perspectives per al medi ambient a Europa, en el qual van participar '''Josep Enric Llebot''', secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat''', Joandomènec Ros''', president de l’Institut d’Estudis Catalans i del Consell de Protecció de la Natura, '''Ana Barreira''', fundadora del Instituto Internacional de Derecho y Medio Ambiente, i '''Ronan Uhel'''.

A la pregunta sobre quins són els reptes principals a què s’enfrontarà Europa:

Joandomènec Ros va senyalar: canvi climàtic, pèrdua de biodiversitat, contaminació.

Ana Barreira va establir-lo com el “gap” entre els avenços de la ciència i que la seva aplicació es faci efectiva, discontinuïtat que atribueix a la manca de voluntat política.

Josep Enric Llebot: la inconsistència entre la política internacional i les necessitats del medi ambient. Puntualitza que l’acord de París serà paper mullat si no s’estableixen acords sobre el comerç internacional, etc.

Pel que fa a la incògnita del tipus d’energia que es vol per a Europa? Perquè tot i que no en tenim, continuem basant-la en combustibles fòssils?

El senyor Ros determina que és degut a la pressió del grups de poder en aquests combustibles. El secretari de Medi Ambient estableix que els combustibles fòssils són més barats i a més Europa no té unificació fiscal.

La normativa sobre economia circular és prou ambiciosa?

El secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat concreta que tot i que l’economia circular és un utopia (sense entrades ni sortides) Catalunya la necessita molt, ja que és una zona certament petita, densament poblada i amb problemàtiques de gestió de residus. Fa anys, les directrius eren quan més dipòsits de residus millor; a hores d’ara, el canvi és tractar-los localment, ja que fins i tot es poden gestionar pel preu o la fiscalitat aplicada, i així esdevindran recurs tant per la seva ampliació de vida útil, com pel rendiment econòmic que poden generar.

El director del CADS, Arnau Queralt, va concloure la jornada agraint a tots els assistents i coorganitzadors la seva col·laboració.


<span id='bloc14'></span>

==Autors==

Redactat per: [mailto:rbassols@gencat.cat?subject=Butlleti%20RDI%20num.17 Roger Bassols] i [mailto:margarita.torre@gencat.cat?subject=Butlleti%20RDI%20num.17  Marga Torre]. Per saber-ne més: [mailto:jplanasc@gencat.cat?subject=Butlleti%20RDI%20num.17 Josep Planas]


<span id='bloc15'></span>