Tercera jornada d'innovació interna. Novembre 2018


==Xerrada Xavier Marcet==

El passat 15 de novembre es va fer al Departament de Territori i Sostenibilitat la IIIa Jornada d’Innovació. Com en les anteriors, alguns companys van presentar les seves Pràctiques Innovadores que ja formen part del Banc de Pràctiques d’Innovació (BPI) del Departament. Aquest cop els BPI que s’hi van presentar van ser: Ofideute, L’Observatori del territori, La tramitació electrònica d’urbanisme i El projecte pilot BIM.

Aquesta vegada la xerrada que va acompanyar la presentació dels BPI va anar a càrrec de Xavier Marcet, consultor en innovació, que ens va fer reflexionar sobre el moment de canvis en el que ens trobem.

 &nbsp;

[[Image:Draft_Gil Riba_581655496-image1.png|444px]]

Només per començar ja ens va dir que l’únic ofici que hi haurà en el futur serà el d’adaptar-se. Segons ell, les organitzacions viuen del binomi: oportunitats - capacitats. Les oportunitats sempre son més dinàmiques que les capacitats, sobretot en un mon que canvia tant de pressa. Aprofites o crees noves oportunitats en la mesura que tu no tens unes capacitats molt estables o estancades; i aquest és el nostre repte.

Ens va dir que parlem d’innovació quan parlem d’aquest esforç o capacitat d’arribar a explorar bé aquest món que canvia i que ens dona noves oportunitats per crear valor per als ciutadans. I en aquesta lògica tenim davant una sèrie de canvis. Un dels canvis més interessants de tots és en relació al volum de les dades, del qual en podrem treure realment profit quan siguin les màquines les que el treballin, no les persones i, d’aquesta manera, ens donin una part dels anàlisis fet, segons les polítiques, valors, etc. que vulguem desenvolupar.

Les dades son la benzina de la intel·ligència artificial; la capacitat de prendre decisions sobre informació completament actualitzada, molt dinàmica, que no la podríem tenir si no tinguéssim eines de big data, algoritmes d’intel·ligència artificial, que ens permeten prendre decisions d’una forma molt diferent.

Els canvis que es van produir durant els anys noranta ens va canviar la forma de comunicació i la forma d’organitzar la informació, però no ens va canviar tant la forma de prendre decisions. Ara canviarem la forma de prendre decisions, i per tant, necessitarem organitzacions àgils que s’adaptin amb agilitat als canvis; que no perdin les oportunitats.

I aquest canvi ha de ser en primera persona. Aquest serà el nostre repte de futur: no com canviar la nostra organització, sinó com canviem nosaltres dins el canvi de la nostra organització. Això serà encara més important ara que tindrem màquines que faran el que fem nosaltres. Nosaltres, però, en farem d’altres de feines; però sempre que fem un esforç de canvi.

 &nbsp;

[[Image:Draft_Gil Riba_581655496-image2.jpeg|486px]]

    Xavier Marcet ens va introduir també tots aquests conceptes:

1.- UNA NOVA RELACIÓ PERSONA-MÀQUINA

La nova relació persona - màquina ha de ser de sumar intel·ligències, no de que la màquina d’intel·ligència artificial substitueixi la intel·ligència natural. No es tracta d’enfrontar intel·ligències sinó sumar-les.

  2.- Hem de ser T-SHAPE PEOPLE

Hem de ser experts en un camp, però també hem de tenir coneixements en altres camps que no s’ensenyen a cap assignatura: tenir empatia, saber treballar en grup, saber fer síntesis,...

  3.- TREBALL LÍQUID

L’ofici del futur és adaptar-se. Es calcula que a finals de la dècada vinent hi hauran més treballadors que treballin pel seu compte que treballadors que treballin per organitzacions. Les administracions seran gairebé l’únic lloc amb carreres professionals garantides de per vida: i, per tant, se’ls avaluarà constantment. I si les administracions públiques encara es continuen regint per la relació de llocs de treball aleshores estaran mortes professionalment. Ens hem d’adaptar i si ens adaptem les capacitats de crear valor són extraordinàries.

  4.- TALENT

Les organitzacions son la suma del talent i el no talent. I el que costa de gestionar és el “no-talent”. Si cada dos o tres anys de la nostra vida professional no hi ha un punt i apart, potser tenim molt talent, però els altres no ho veuen.

  5.- INNOVACIÓ

És molt important, en aquesta lògica de canvis personals, entrar en una dinàmica d’aprendre i desaprendre. Sense desaprendre és molt difícil innovar. Si vols innovar has d’observar, crear una proposta nova, fer un prototipus, mirar que fan la gent amb el prototipus i aleshores preguntar-los com el pots millorar. Preguntar és necessari per millorar el que estem fent.

  6.-EMPATIA

Si el que vols és fer una cosa nova el que has de fer és aprendre a observar, tenir molta empatia, posar-te molt en el lloc de l’altre. Això es fonamental per innovar. Hem de trobar el paper de les persones en aquesta nova organització, però no es pot renunciar a crear més valor pels ciutadans perquè no siguem capaços d’adaptar-nos

  7.- LA TRANSFORMACIÓ DIGITAL VA MÉS DE PERSONES QUE DE TECNOLOGIA

En aquest mon de transformació digital el més fàcil és injectar tecnologia i el difícil és canviar la mentalitat de les persones.

  8.- AUTENTICITAT

Hi ha un factor clau en les organitzacions que és l’autenticitat. Avui tot és transparent i l’autenticitat és un factor diferencial. Que el gap entre el que diem i el que fem sigui el menor possible. És el gran antídot contra la mediocritat.

  9.- NOU LIDERATGE

 El paper dels líders és molt important en aquest procés de canvis. Es necessiten líders capaços d’omplir les agendes de sentit; capaços de fer que la gent que treballa en un equip trobi sentit a la feina que fa. Els bons líders no son els que motiven, son els que no desmotiven. Son els guardians contra l’arrogància i l’autocomplaença de l’organització.

    Per acabar, ens va fer reflexionar amb aquesta frase: “Strategy is a commodity, execution is an art”

 &nbsp;

[[Image:Draft_Gil Riba_581655496-image3.jpeg|600px]]

 &nbsp;

<br /><span id="_GoBack"></span>

== Autores ==
Redactat de la noticia: [mailto:ana.enjuanes@gencat.cat Anna Enjuanes], [mailto:aechave@gencat.cat Ana Echave-Sustaeta]