Definició de la Xarxa Ciclable Metropolitana i actuacions de millora en àmbit interurbà. M2012

'''Direcció de projecte''': ATM, Autoritat del Transport Metropolità

'''Altres participants''': Assessoria d’Infraestructures i Mobilitat

 
'''Període''': gener 2012 – desembre 2012

 
==Descripció==

Per obtenir aquesta definició es fa una anàlisi d'eixos estructurants amb els fluxos significatius de mobilitat en bicicleta associats. Després es defineix una jerarquia de la xarxa, treball de camp per escollir els recorreguts sobre el terreny per fer la xarxa ciclable i classificació en àmbits urbà i interurbà.

En primer lloc, s’estableixen els criteris d’elecció i jerarquització de nodes d’interès per a la mobilitat quotidiana, així com la definició dels eixos estructurants.

 
[[Image:Draft_Garcia_439241351-ATM_Xarxa_Ciclable_Metropolitan-2-ATM_Xarxa_Ciclable01.jpg|center|px|]]

 
 
S’ha considerat que la xarxa bàsica és aquell conjunt d’eixos:

<ul style=''><li>en els quals s’estima una demanda superior a 200 ciclistes/dia</li>
<li>o bé aquells que, tot i tenir una demanda estimada més baixa, de fins a 80 ciclistes/dia, connecten nodes de primer nivell (nuclis de municipis amb >30.000 habitants o polígons o centre generadors de més de 30.000 desplaçaments/dia) a menys de8 km.</li>
</ul>

La xarxa bàsica prioritària és aquell conjunt d’eixos amb >500 ciclistes/dia.

S’ha fet una anàlisi d’itineraris recurrents mitjançant Wikiloc, amb avaluació de pendents i estat del camí, cas per cas, d’aquells trams recurrents de les rutes que permeten realitzar les connexions entre nodes que són objecte d’anàlisi.

S’ha buscat la coherència amb altres criteris:

<ul style=''><li>Aprofitar la xarxa viària existent sempre que sigui possible i no proposar traçats nous que impliquin costos elevats.</li>
<li>Buscar la proximitat a la xarxa hidrogràfica i ferroviària.</li>
<li>Allunyar-se d’entrada a zones d’elevats pendents màxims (aproximant l’anàlisi de classificació del terreny 0 – 6 – 10%. No superar de manera general un 4% em l’anàlisi del pendent mitjà del perfil de l’itinerari.</li>
<li>Connectar amb altres nodes d’interès quotidià especialment les estacions de ferrocarril, però també altres centres generadors de mobilitat de menys rang.</li>
</ul>

Un exemple és la proposta de la xarxa ciclable sobre el terreny següent:


[[Image:Draft_Garcia_439241351-ATM_Xarxa_Ciclable_Metropolitan-2-ATM_Xarxa_Ciclable02.jpg|center|px|]]

 
Amb una classificació en trams en àmbits urbans i interurbans. De manera que els '''àmbits urbans''' actuals són aquelles àrees de més de 10 ha que engloba una capa amb tots els edificis residencials i peces d’equipaments, considerada una generalització segons un àmbit d’influència al seu voltant de 50 m. I pel que fa als '''àmbits interurbans,''' són la resta de sòl, incloent els polígons industrials, el sòl no urbanitzat, el no urbanitzable i les edificacions aïllades.

L’estudi aborda l’anàlisi de les zones ciclables proposades així com les actuacions que caldria fer a tots els punts on ha estat detectada una mancança. Es pot observar un exemple en la imatge següent:


[[Image:Draft_Garcia_439241351-ATM_Xarxa_Ciclable_Metropolitan-2-ATM_Xarxa_Ciclable03.jpg|center|px|]]

<ul></ul>

<span id='bloc1'></span>