Mapa de protecció en vers la contaminació lumínica.

La darrera pràctica innovadora que hem incorporat al BPI (Banc de Pràctiques d’Innovació del Departament) és el Mapa de protecció en vers la contaminació lumínica de la Subdirecció General de Prevenció i Control de la Contaminació Atmosfèrica de la Direcció general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic.

<ul><li>[[#bloc1|Mapa de protecció en vers la contaminació lumínica]]</li>
<li>[[#bloc2|Autors]]</li>
</ul>

<span id='bloc1'></span>

==Mapa de protecció en vers la contaminació lumínica==

==Objectius==

La normativa sobre contaminació lumínica, o sobre l’ordenació ambiental de l’enllumenament, té per objectiu:

<ul style=''><li>Mantenir al màxim possible les condicions naturals de les hores nocturnes en benefici de la fauna, de la flora i dels ecosistemes en general.</li>
<li>Promoure l’eficiència energètica dels enllumenats exteriors i interiors mitjançant l’estalvi d’energia, sens minva de la seguretat.</li>
<li>Evitar la intrusió lumínica en l’entorn domèstic i, en tot cas, minimitzar-ne les molèsties i els perjudicis.</li>
<li>Prevenir i corregir els efectes de la contaminació lumínica en la visió del cel.</li>
</ul>

S’entén per contaminació lumínica l’emissió de flux lluminós de fonts artificials nocturnes en intensitats, direccions o rangs espectrals innecessaris per a la realització de les activitats previstes en la zona en que s’han instal·lat els llums.

==El Mapa de la protecció envers la contaminació lumínica a Catalunya==

La Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn preveu que el territori de Catalunya es divideixi en quatre tipus de zones de protecció en funció de la vulnerabilitat del medi nocturn a la contaminació lumínica. El Mapa de la protecció envers la contaminació lumínica a Catalunya és l’instrument que reflecteix aquestes zones. Així ho estableix l’article 7 del Decret 190/2015, de 25 d’agost, de desplegament de la Llei 6/2001.

El 19 de desembre de 2007 es va aprovar el primer Mapa que seguí els criteris de la normativa vigent en aquell moment. Amb l’aprovació del Decret 190/2015 canvien lleugerament les condicions de zonificació i s’estableix un termini de dos anys per a l’actualització del mapa, per això el juny de 2018 el conseller de Territori i Sostenibilitat aprova el nou Mapa de la protecció envers la contaminació lumínica de Catalunya, després d’haver elaborat una proposta, haver donat audiència als ajuntaments i haver valorat les propostes i al·legacions presentades.

El Mapa determina a quina zona de protecció pertany cada espai del territori de Catalunya. Aquest és l’enllaç al mapa vigent: [http://sig.gencat.cat/visors/pcl.html http://sig.gencat.cat/visors/pcl.html]

Les zones de protecció són quatre: el grau de màxima protecció és per a les zones E1 i el de menor protecció per a les zones E4.

 
[[Image:Draft_dtes_257020491-Mapa-de-proteccio-en-vers-la-co-Mapa.png|center|px|Mapa]]

 
==Zones de màxima protecció==

Les zones E1, amb una protecció màxima de la contaminació lumínica, són les àrees incloses en el Pla d’espais d’interès natural (PEIN); els espais de la xarxa Natura 2000; les platges, les costes i les ribes d’aigües continentals, no integrades en els nuclis de població o en nuclis industrials consolidats.

==Zones d’alta protecció==

Les zones E2, amb una protecció alta de la contaminació lumínica, són les àrees que el planejament urbanístic classifica com a sòl no urbanitzable fora de les zones E1.

==Zones de protecció moderada==

Les zones E3, amb una protecció moderada de la contaminació lumínica, són les àrees que el planejament urbanístic classifica com a sòl urbà o urbanitzable, excepte les àrees que són zona E1, E2 o E4. També es classifiquen com a zones E3 els espais d’ús intensiu durant la nit per l’alta mobilitat de persones o per la seva elevada activitat comercial o d’oci, situats en sòl no urbanitzable, que els ajuntaments proposen com a tals i el departament competent en matèria de medi ambient aprova.

==Zones de protecció menor==

Les zones E4, amb una protecció menor de la contaminació lumínica, són de sòl urbà d’ús intensiu durant la nit per l’alta mobilitat de persones o per la seva elevada activitat comercial o d’oci que els ajuntaments proposen com a tals i el departament competent en matèria de medi ambient aprova.

==Característiques de l’enllumenat==

El Mapa és un element normatiu, donat que les característiques de l’enllumenat exterior que es pot instal·lar, estan regulades pel Decret 190/2015 abans esmentat, i depenen de la zona on s’ubiqui la instal·lació. És per tant una eina d’obligada consulta per a projectistes d’instal·lacions d’enllumenat i administracions públiques.

Així per exemple, la normativa estableix un tipus de llum permès per a cada zona:

E1 (màxima protecció), llum carbassa.

E2, llum carbassa o blanca càlida

E3 i E4 (entorn urbà), llum carbassa, blanca càlida o blanca neutra.

 
També es limita la proporció de llum que es pot emetre cap a dalt, els nivells màxims de llum que pot envair l’espai privat (Il·luminació intrusa) i la luminància de rètols i façanes il·luminades.

A proposta dels ajuntaments i amb l’aprovació necessària del Departament de Territori i Sostenibilitat es pot augmentar el nivell de protecció, classificant una zona en un nivell de protecció superior al que li pertocaria per aplicació dels criteris generals del Decret 190/2015.

Així, un municipi pot sol·licitar, per exemple, que tot el seu terme municipal, inclòs el nucli urbà (que li pertocaria ser zona E3), sigui classificat com a zona E1, amb la qual cosa mitjançant l’aprovació del Mapa s’està indirectament apostant per un determinat model d’enllumenat. El Mapa, de fet, esdevé a la pràctica un instrument d’ordenació ambiental.

==Altres proteccions==

==Punts de referència==

En els llocs d’especial valor astronòmic o natural que estiguin en zona E1 es poden establir punts de referència per tal d’augmentar-ne la protecció. A l’entorn de cada punt de referència s’estableix una àrea d’influència (la contaminació lumínica es propaga a llargues distàncies i cal establir una àrea de protecció al voltant el més àmplia possible) que es determina en funció de l’orografia de l’entorn.

Es tracta doncs d’espais on s’hi vol desenvolupar un projecte de protecció singular, amb una regulació específica que permeti la preservació i millora de la qualitat del medi nocturn de la zona.

Actualment només existeix el punt de referència del Montsec, que va ser declarat el 2005. A banda, hi ha un projecte molt avançat per a la declaració del Parc Natural de la Serra de Montsant i s’està treballant en la protecció d’altres espais d’interès natural.

==Espais amb un cel nocturn de qualitat==

Amb independència de les zones i dels punts de referència reflectits en el Mapa de la protecció envers la contaminació lumínica, es poden declarar espais amb un cel nocturn de qualitat les àrees que, per les seves singulars característiques, es considera convenient preservar la qualitat del seu cel nocturn.

En particular poden tenir aquesta consideració:

<ul style=''><li>Els espais d’interès natural, espais naturals protegits, espais de la xarxa Natura 2000, reserves de la biosfera o altres espais protegits.</li>
<li>Els entorns d’observatoris astronòmics que es dediquin a estudis científics, acadèmics o de postgrau, i aquells considerats com a observatoris rellevants d’associacions d’aficionats.</li>
<li>Àrees urbanes que engloben parcs, zones enjardinades o altres àmbits similars.</li>
</ul>

La declaració d’un espai d’aquest tipus ha d’incloure un pla que ha de contenir les mesures específiques i necessàries per mantenir al condició de qualitat del cel nocturn de l’àrea que es declara i per garantir que la ciutadania pot gaudir-ne adequadament.

Fins a la data només hi ha declarat com a Espai amb un cel nocturn de qualitat el municipi de Saldes. La declaració es va fer el 2017 i l’Ajuntament està executant un pla d’actuacions que entre altres mesures, inclou la millora de l’enllumenat de la zona i un programa d’activitats de sensibilització ambiental.

==Iniciativa Starlight==

El 20 d’abril de 2007, en el marc de la Conferència Internacional en Defensa de la Qualitat del Cel Nocturn i el Dret a Observar les Estrelles, celebrada a l’Illa de La Palma, es va aprovar la Declaració Mundial en Defensa del Cel Nocturn i el Dret a Observar les Estrelles, coneguda internacionalment com la Declaració de La Palma o Declaració Starlight. Aquesta declaració va ser signada per representants de la UNESCO, l’Organització Mundial de Turisme i la Unión Astronòmica Internacional, entre d’altres.

A partir d’aquesta Declaració sorgeix el sistema de certificació Starlight, amb l’objectiu de fomentar mundialment la millora de la qualitat de les experiències turístiques i la protecció del cel nocturn d’aquells indrets visitables que presenten excel·lents qualitats per a la contemplació del cel estrellat i la pràctica d’activitats basades en aquest recurs. Segons les seves característiques hi ha quatre tipus de llocs Starlight:

<ul style=''><li>Finestres a l’Univers</li>
<li>Reserves Starlight</li>
<li>Destinacions Turístiques Starlight</li>
<li>StarPArks</li>
</ul>

L’any 2012 el Montsec i el seu cel van ser avaluats mitjançant els processos d’auditories astronòmica i turística establerts per la Fundació Starlight per tal de poder certificar la idoneïtat del Montsec. A inicis de 2013 la Fundació va atorgar a un total de vint-i-quatre termes municipals (total o parcialment) la certificació de DESTÍ TURÍSTIC STARLIGHT i a onze d’aquests municipis (total o parcialment), la certificació de RESERVA STARLIGHT (cels excel·lents). Aquests municipis pertanyen a les comarques de la Noguera i el Pallars Jussà. La certificació ha estat renovada enguany.

 
[[Image:Draft_dtes_257020491-Mapa-de-proteccio-en-vers-la-co-Mapa2.png|center|px|Mapa2]]

 
Actualment està en procés de certificació el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. El Parc Nacional, amb la col·laboració del Servei d’Educació Ambiental de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural i el Servei de Prevenció i Control de la Contaminació Acústica i Lumínica de la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, ha organitzat un procés de participació que tenia com a finalitat recollir i debatre propostes que seran valorades per incorporar en:

<ul><li style=''>La candidatura Starlight: Pla d’acció participatiu, a lliurar juntament amb la resta de documentació per a la candidatura Reserva i Destinació turística Startlight.</li>
<li style=''>El Pla específic de mesures per a la declaració de Zona d’Especial Protecció de la Qualitat Acústica (ZEPQA) i de protecció envers la contaminació lumínica (Punt de Referència).</li>
</ul>

 
 
[[Image:Draft_dtes_257020491-Mapa-de-proteccio-en-vers-la-co-Muntanyes.png|center|px|Muntanyes]]

 
 
==Beneficis econòmics i mediambientals==

A més d’establir la figura del Mapa de la protecció envers la contaminació lumínica a Catalunya, la normativa catalana de protecció del medi nocturn inclou una sèrie de mesures que suposen una important reducció de l’impacte ambiental de les instal·lacions d’il·luminació.

La renovació de tots els aparells i les instal·lacions d’il·luminació exterior de Catalunya, per finalització de la seva vida útil, substituint-los per d’altres que compleixin els criteris del Decret 190/2015, aportarà els següents beneficis:

'''Estalvi energètic:''' es reduirà el cost energètic de l’enllumenat exterior un 39% de mitjana, la qual cosa suposarà un estalvi anual d’uns 92 milions d’euros en la despesa elèctrica del país i d’uns 500 GWh d’energia elèctrica anual. S’incrementarà un 17% de mitjana l’eficiència lluminosa de les noves fonts de llum que s’instal·lin.

'''Contaminació lumínica:''' es reduirà un 28% la llum que s’emet cap al cel, llum que actualment es malbarata.

'''Contaminació atmosfèrica:''' l’estalvi en el consum energètic suposarà la reducció de l’emissió dels gasos generats en la producció d’electricitat. En el cas dels òxids de nitrogen (NOx), la reducció equival a retirar de la circulació uns 900.000 turismes que recorrin 10.000 km l’any.

'''Impacte sobre el canvi climàtic:''' la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH), que intervenen en el canvi climàtic serà superior a 150.000 tCO2eq, quantitat equivalent a les messions d’uns 110.000 vehicles amb recorreguts de 10.000 km l’any.

Utilització de làmpades amb '''menor contingut de substàncies perilloses''' com el mercuri.

'''Preservació de la biodiversitat:''' moltes espècies de costums nocturns veuran millorat i ampliat sensiblement el seu hàbitat natural.


<span id='bloc2'></span>

==Autors==

Redactat per: [mailto:sergi.paricio@gencat.cat?subject=Butlleti%20RDI%20num.28 Sergi Paricio Ferreró]

Per saber-ne més: [mailto:sergi.paricio@gencat.cat?subject=Butlleti%20RDI%20num.28 Sergi Paricio Ferreró]


<span id='bloc3'></span>