Les nostres arrels industrials: Pla director urbanístic de les colònies del Ter i del Freser.

El mes de setembre de 2010 es va aprovar definitivament, després de l’informe favorable de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya, el Pla director urbanístic (PDU) de les colònies del Ter i del Freser.'''Especificitat del PDU de les colònies del Ter i del Freser'''

El Pla és innovador per la doble escala de treball que proposa, no vista fins ara en plans similars, consistent a abordar, de manera paral·lela i coherent, l’ordenació de dos marcs diferents i complementaris:

<ul><li style=''>En el marc territorial, el Pla proposa un projecte de protecció del parc patrimonial i de l’entorn dels rius Ter i Freser, establint criteris generals sobre els sistemes d’espais oberts que envolten les colònies i sobre la seva estructura i relació amb el riu i amb la xarxa de comunicacions;</li>
<li style=''>En el marc urbà, el Pla impulsa la protecció i revaloració del patrimoni industrial de les colònies i del paisatge cultural lligat a la industrialització. Això inclou la consolidació de seixanta colònies industrials i fàbriques de riu. Es preveu, també, d’incloure els establiments industrials del Ter i del Freser en la propera convocatòria de subvencions als ajuntaments de Catalunya per a la millora paisatgística.</li>
</ul>

==Propostes del PDU de les colònies del Ter i del Freser==

El Pla, a més de tenir en compte el que disposen els plans parcials de les Comarques Gironines i de les comarques centrals, proposa crear un parc patrimonial que permeti el desenvolupament d’instruments de projecte i de gestió, de reconeixement i posada en valor d’un determinat paisatge cultural que no tan sols en preservi i en promogui educativament el patrimoni, sinó que afavoreixi el desenvolupament econòmic local i regional. Com a objectius principals es proposen:

<ul><li>Garantir la protecció de l’alt valor paisatgístic, ambiental i patrimonial de les valls dels rius Ter i Freser;</li>
</ul>
<ul><li>Establir directrius per consolidar les colònies industrials com a barris d’un sistema territorial coherent i respectuós amb la seva identitat, així com fixar determinacions per elaborar els corresponents catàlegs de béns protegits;</li>
</ul>
<ul><li>Formular disposicions en relació amb el sòl urbà i urbanitzable previst pel planejament urbanístic: quant al sòl urbà, en conté el creixement vora l’espai fluvial i promou un desenvolupament urbanístic ordenat; quant al sòl urbanitzable, estableix mesures de protecció addicionals;</li>
</ul>
<ul><li>Garantir la gestió unitària i coherent d’aquest PDU creant un consorci del parc fluvial del Ter i del Freser i establint-ne el marc competencial, i harmonitzant el planejament urbanístic amb les directrius de l’Agència Catalana de l’Aigua.</li>
</ul>

==Abast i contingut del Pla==

El Pla és de caràcter fonamentalment físic, i se centra en dos territoris diferents i contigus: d’una banda, la comarca del Ripollès, de l’àmbit de les Comarques Gironines; de l’altra, la comarca d’Osona, de l’àmbit de les comarques centrals. La franja que abasta inclou una superfície de uns 240 km<sup>2</sup> , amb 120 km de distància entre les capçaleres dels rius Ter i Freser fins al pantà de Sau. La secció de la vall analitzada és de 2 km aproximadament, tot i que en llocs puntuals s’eixampla per incorporar elements d’interès ambiental o patrimonial. El recorregut comprèn seixanta colònies industrials i fàbriques pertanyents a vint municipis riberencs del Ter i del Freser. Els recintes industrials es van establir a partir dels anys quaranta del segle XIX com a enclavaments d’activitat, habitatge i serveis associats. El procés de construcció de colònies i fàbriques va representar un enfortiment no només dels nuclis de la vora del Ter, sinó de tot un seguit de municipis propers. El desenvolupament va perviure fins a la crisi del sector tèxtil de la dècada dels noranta del segle XX. Les propostes del Pla s’executaran a través d’instruments de planejament derivat i de catàlegs de béns protegits. Per assolir els objectius esmentats abans, el Pla estableix directrius per als espais oberts, per als àmbits residencials, d’equipaments i d’activitat productiva, i per a les infraestructures de mobilitat.

L’àmbit d’espais oberts comprèn els terrenys al llarg de l’eix fluvial, classificats generalment pel planejament urbanístic com a sòls no urbanitzables, i que tenen valors ambientals i/o agrícoles. A part de les característiques comunes a d’altres plans en matèria d’espais oberts, aquest PDU pren en consideració tres matrius:

<ul><li>La matriu fluvial, que inclou la llera del riu i tot el seu corredor biològic, la vegetació de ribera i l’àrea inundable;</li>
</ul>
<ul><li>La matriu agrícola: el Pla pretén protegir les terrasses fluvials que reuneixen condicions favorables per a l’activitat agrícola;</li>
</ul>
<ul><li>La matriu forestal, per a la qual el Pla estableix disposicions per mantenir les àrees forestals que presenten valors naturals.</li>
</ul>

En els àmbits residencials, d’equipaments i d’activitat productiva l’objectiu és garantir l’ocupació necessària del parc residencial de cada colònia perquè assoleixi una massa crítica suficient que la faci viable, prioritzant la rehabilitació davant les noves construccions, mantenint la morfologia tradicional on sigui possible i garantint als residents l’existència d’equipaments.

Destaquen, entre les disposicions articulades:

<ul><li> La supeditació de la construcció d’habitatges nous a la rehabilitació dels existents desocupats;</li>
</ul>
<ul><li>L’impuls de nous usos terciaris o d’equipaments en els recintes de les fàbriques històriques.</li>
</ul>

Pel que fa a les infraestructures de mobilitat, el Pla aposta per estructurar el patrimoni industrial a partir d’un itinerari lineal, la Ruta de les Colònies, amb el camí vora el Ter (GR-210) com a eix vertebrador de la vall. Actualment el GR-210 mena del pantà de Sau a la Farga de Bebié, i el Pla proposa perllongar-lo fins a la connexió amb el GR-1, que discorre entre Ripoll i Sant Pau de Segúries. La ruta, que es configura com un camí per a mitjans no motoritzats, vol connectar les colònies entre si i amb els nuclis urbans més propers. S’articularà a més un projecte de parc patrimonial.

<ul><li>[[#bloc1|Plànol i detall de la ruta de les colònies]]</li>
<li>[[#bloc2|Imatges de la colònia Estebanell a Camprodon]]</li>
<li>[[#bloc3|Autors]]</li>
</ul>

<span id='bloc1'></span>

==Plànol i detall de la ruta de les colònies==


[[Image:Draft_Garcia_110589840-article-colonies-colonies_modif.jpg_1397225592.jpg|center|687px|Plànol i detall de la ruta de les colònies]]


<span id='bloc2'></span>

==Imatges de la colònia Estebanell a Camprodon==


[[Image:Draft_Garcia_110589840-article-colonies-colonies_02.jpg_244264257.jpg|center|739px|Imatges de la colònia Estebanell a Camprodon]]


<span id='bloc3'></span>

==Autors==

Redactat per: [mailto:argeme.perez@gencat.cat Argeme Pérez]

Per saber-ne més: [mailto:argeme.perez@gencat.cat Argeme Pérez]


<span id='bloc4'></span>
<ul><li>1. Planificació i projectació</li>
<li style=''><ul><li>1.1. [/ca/detalls/Article/1_1-00002 Planificació estratègica d’àmbits territorials específics]</li>
</ul>
</li>
</ul>