Assistència tècnica a l'ATM per a la millora dels intercanviadors amb una correspondència de llarg recorregut a la Regió Metropolitana de Barcelona M2011

'''Direcció del projecte''': ATM, Autoritat del Transport Metropolità

'''Altres participants''': DOYMO i IPS Vial

'''Període''': gener 2011 – desembre 2011

'''Descripció''':

El treball està adreçat a implantar millores en les condicions de seguretat, senyalització i condicions ambientals dels recorreguts entre estacions de transport. Les etapes han estat les següents:

1. Selecció d’uns intercanviadors de l’RMB susceptibles d’actuació. Els criteris finals de selecció han estat els següents:

a. Distància entre intercanviadors de 200 a 1.000 m b. Manca d’itinerari interior de connexió. c. Intercanvi entre dos sistemes ferroviaris diferents o entre mode ferroviari i estació d’autobús interurbà. d. Amb coherència d’utilització dins del sistema global, perquè les línies no disposen d’alternatives de connexió més ràpides o més còmodes. e. En cas de connexió amb estació d’autobusos, volum significatiu superior a 100 expedicions diàries.

 
[[Image:Draft_Garcia_927126357-ATM_intercanviadors_RMB-atm_intercanviadors_01.jpg|center|px|]]

 
2. Anàlisi d’intercanviadors actuals eficients, en què es tenen en compte:

a. Lluminositatb. Cobertura espacial de la vigilància i de la informació. Presència de vigilants.c. Característiques dels recorreguts, dimensions dels corredors i sales.d. Accessibilitat als PMRe. Netedat (terra i parets)f. Obstacles visuals a la informació

 
3. Caracterització dels punts d’intercanvi. Recollida d’informació amb fitxes d’estacions (entre altres, cal remarcar les dades de passatge (fluxos diaris i horaris en les entrades i sortides) i fluxos de transbordament (aquests darrers es recullen quan ha estat possible fer-ho) i fitxes d’itinerari exterior, amb plànols d’itineraris i inventaris de senyalització, observacions sobre l’estat d’altres equipaments i indicadors de qualitat de les estacions.  Els aspectes més ben valorats són l’absència d’obstacles i la netedat general de les estacions, així com l’absència de punts conflictius. Com a resultats negatius s’ha assenyalat la poca presència de vigilància i l’escassa senyalització dels itineraris.

4. Proposta d’un model de senyalització estàtica que unifica les correspondències entre estacions. Entre altres mesures, s’ha plantejat un senyal específic d’aquest tipus d’itineraris, en el qual s’incloguin els logotips dels operadors i alguna singularitat de forma o de color, mantenint una coherència amb la senyalització habitual de la zona de vianants de cada municipi, amb una senyalística homogènia a tots els intercanviadors.

 
[[Image:Draft_Garcia_927126357-ATM_intercanviadors_RMB-atm_intercanviadors_02.jpg|center|px|]]

Possibles dissenys que l’ATM avaluarà i seleccionarà

 
5. Redacció d’una acció pilot. Es planteja la relació d’un projecte bàsic en tres intercanviadors amb característiques de localització i funcionalitat diferent.

a. Sagrera: intercanviador entre Renfe Rodalies + Metro L1 amb les línies de bus interurbà amb parada a la avinguda Meridiana (a 50 m de les boques de sortida de l’estació de metro). Les línies de bus que circulen per aquest punt son de les empreses Sagalés, Font, Teisa i altres i enllacen amb múltiples destinacions exteriors a Barcelona.

b. Montcada i Reixac: intercanviador entre les línies de Rodalies – RENFE – línies R2 i R2 Nord amb la estació de Montcada i Reixac – Manresa, línies R4, R7 i R12.

c. Intercanviador entre el metro de Can Serra de la línia L1 a l’Hospitalet de Llobregat i el metro de l’L5 - Can Vidalet, a Esplugues de Llobregat.

 
6. Per acabar, es conclou amb una estimació dels costos globals del Pla.

 
<ul></ul>

<span id='bloc1'></span>