Modelització 3D de les discontinuïtats (estratificació i fractures a talussos de carreteres) a partir de dades làser. M2009-10

'''Direcció de projecte''': Direcció General de Carreteres

'''Altres participants''': Institut de Recerca de Geomodels

'''Període''': agost 2008 – setembre 2010

''

==Objectiu:==

Obtenir dades amb molta precisió d’una paret rocallosa per detectar estratificacions i fractures a talussos de carreteres. Aquesta fitxa té una periodicitat pluriennal i la descripció correspon a les feines fetes fins a finals de 2009, atès que durant el període 2010 no s’ha pogut desenvolupar cap activitat.

==Descripció:==

El treball ha consistit en l’obtenció de dades topogràfiques de la paret rocallosa, en el tram de la carretera C-13 comprès entre els punts quilomètrics 45.5 i 46.4.  Per recollir aquestes dades es va emprar un làser escàner Ilris3D marca Optech Inc., un GPS diferencial de la marca TopCon format per un controlador GB-1000 i una antena PG-A1 i una càmera digital calibrada model CANON 40D.

 
[[Image:Draft_Garcia_772277899-DGC_memoria_2-00002-Imatge_1_memoria_2_dgc.jpg|center|px|]]

Mapa de situació de l’àrea escanejada i de les estacions GPS diferencial i d’escaneig

 
Des de cinc estacions es van fer tretze escombratges diferents, a cada estació es recollia la posició GPS diferencial. Es van recollir un total de 31,6 milions de punts amb una densitat aproximada de 150-200 punts per m<sup>2</sup>.

En una segona etapa, les dades recollides pel GPS diferencial van ser tractades per postprocés en el qual es prenia com a base de referència l’estació del Monestir de les Avellanes, Os de Balaguer (la Noguera) que forma part de la Xarxa d’estacions permanents GPS de Catalunya. A més, els escanejos van ser alineats i acoblats en un únic sistema de referència geogràfic, i després es van projectar les dades a UTM, ''datum'' ED50.

En una tercera etapa, la Direcció General de Carreteres va escollir els quatre sectors en què es va dividir el núvol de punts georeferenciat. Per poder discriminar els punts que representen la vegetació es va reduir la densitat de punts a cel·les d’un m<sup>2</sup>. Del núvol de punts resultat per cel·la es va escollir el valor de cota més baixa i es va extrapolar com a cota del terreny natural. L’Institut de Recerca de Geomodels va desenvolupar el programari per fer aquest procés de selecció.

Per acabar, amb el programari MicroStation (Bentley) i el mòdul de topografia Geopak es van generar corbes de nivell. El procés consistia a triangular els punts de cada sector i generar les corbes de nivell cada 5 m amb les dades obtingudes en les cel·les d’1 m<sup>2</sup>, i en corbes de 0,5 m amb les dades procedents de les cel·les de 0,5 m<sup>2</sup>. La simbolització es va fer per colors en funció del tipus de material a modelar. Així doncs, les corbes de nivell en els fitxers treballats amb cel·la d’1 m<sup>2</sup>, en zona de roca tenen colors taronges i a les àrees de vegetació amb materials més tous se’ls va donar colors verds. Igualment, es van generar una sèrie de perfils al llarg del tram escanejat.

<ul></ul>

<span id='bloc1'></span>
<ul><li>7. Xarxa viària.</li>
<li style=''><ul><li>[http://territori.gencat.cat/ca/01_departament/04_actuacions_i_obres/05_actuacions_dr_d_i/04_pla_de_recerca_i_innovacio_2010-2013/eixos_tematics_de_territori_i_mobilitat/7_xarxa_viaria/7_6/index.html 7.6. Manteniment expert]</li>
</ul>
</li>
</ul>