Carrer del Paradís, residu zero.

El Consell del districte 10è de París ha seleccionat el carrer Paradis, dʼuns 530 m de llargada, per dur-hi a terme un experiment: aconseguir lʼeliminació progressiva dels residus no valoritzats. Malgrat el nom del projecte, de moment el que es pretén és la reducció del 10% de la generació dʼaquesta mena de residus en un any.

<ul><li>[[#bloc1|Un any per implantar noves pràctiques de reducció i de triatge de residus]]</li>
<li>[[#bloc2|Autors]]</li>
</ul>

<span id='bloc1'></span>

==Un any per implantar noves pràctiques de reducció i de triatge de residus==

Entre aquest mes de desembre i desembre de 2019, el carrer Paradis, al districte 10è de París, esdevindrà el camp dʼassaig de noves pràctiques amb lʼobjectiu dʼaconseguir que sʼhi redueixi notablement la generació de residus no valoritzats: es persegueix una disminució, en un any, del 10% dʼaquest tipus de deixalles (uns 50 kg menys per habitant). Pot no semblar gaire, però el 10% de reducció és el que es preveu que haurà assolit el conjunt de París... en tota la dècada 2010-2020.

Lʼexperiment es durà a terme en el marc del Plan Climat à Paris, orientat a la posada en pràctica dels compromisos adquirits per França a la COP21, i més concretament sʼenquadrarà en lʼobjectiu [https://api-site-cdn.paris.fr/images/102678 “zéro déchet non valoriséˮ] de la capital francesa, que pretén ajudar a aconseguir la neutralitat de la ciutat pel que fa al CO<sub>2</sub> lʼany 2050. La tasca de moment sembla àrdua: tot i que darrerament es va reduint la quantitat de residus generada per cada parisenc, encara en produeixen uns 420 kg/any cadascun. A més, a la ciutat tot just el 18% de les deixalles produïdes es recicla.

Per aquestes raons, lʼactuació que es durà a terme al mig quilòmetre del carrer Paradis aspira a una reducció col·lectiva de les deixalles de rebuig i a la implantació dʼactuacions dʼeconomia circular i dʼecologia urbana. La mateixa densitat del territori a tractar constitueix, segons el responsables del districte, “un avantatge a lʼhora dʼactuar en diferents fronts simultàniament i dʼabordar la multitud de subjectes a qui cal adreçar-se en matèria de reducció, triatge i reciclatge de residusˮ.

Al tram seleccionat, dʼalta densitat urbana com sʼha dit, i molt transitat, hom hi troba habitatges privats, habitatge social, empreses, oficines, magatzems, comerços, dues escoles... cosa que el fa representatiu de la barreja dʼusos que caracteritza gran part de lʼespai urbà parisenc. A més, el carrer Paradis ha assistit recentment a la implantació de diversos projectes amb una certa voluntat de conscienciació ambiental (supermercats de productes orgànics, restaurants vegans...) que conviuen amb una població resident dʼingressos modestos, en un barri que segueix sent popular. Dʼaltra banda, sembla que el districte 10è de París se situa al capdavant dels districtes de la ciutat pel que fa a la generació de residus, amb quasi 490 kg per habitant i any, enfront els 420 kg esmentats abans com a mitjana de París.

Per tot plegat, sembla que el districte 10è (i més concretament el carrer Paradis, que té uns sis mil habitants permanents, a més dʼempleats, comerciants o escolars) reuneix les condicions per assajar-hi tot dʼiniciatives orientades a la dràstica reducció en la generació de residus no valoritzats. En el disseny de les actuacions que sʼhi implantaran a partir dʼaquest mateix mes hi ha col·laborat lʼassociació [https://www.zerowasteparis.fr/ Zero Waste Paris].

Les noves pràctiques miren dʼatènyer tots els col·lectius presents al carrer. Així, per exemple, es proposarà als restauradors la utilització de caixes de cartró (per als seus productes per emportar i per als lliuraments a domicili), de gots reutilitzables o de palletes reciclables (fetes, per exemple, de bambú). Pel que fa al malbaratament alimentari, es preveu dʼinstal·lar al carrer una [http://www.partagetonfrigo.fr nevera compartida].

Respecte dels particulars, es duran a terme pesades de deixalles, amb la possibilitat dʼemplenar uns formularis, públics, per fer el seguiment de lʼevolució mensual de lʼactuació. També sʼimplantaran compostadors col·lectius (10 m<sup>2</sup> de superfície) i vermicompostadors individuals (entre 2 i 3 m<sup>2</sup>), així com alguns contenidors permanents per a la recollida selectiva. A més, sʼorganitzaran activitats de formació per al triatge correcte de residus, i tindran lloc tallers per proposar alternatives (mitjançant el bricolatge, per exemple) al concepte convencional de lʼús únic. I pel que fa als empleats fumadors de les empreses del carrer, seʼls oferiran cendrers de butxaca.

Els responsables de la iniciativa confien que dels seus resultats puguin sorgir pistes per poder establir un model dʼactuació i solucions exportables a altres carrers del districte i de la ciutat. Les bones intencions del projecte, a pesar de tot, no poden ocultar que gran part del problema de les escasses taxes de reciclatge a París és responsabilitat de les autoritats: a tall dʼexemple, a la ciutat, un de cada sis habitatges no disposa de contenidors per a la recollida selectiva de residus.

 
[[Image:Draft_Garcia_882999832-paradis-rueparadis.png|center|px|rueparadis]]

''Carrer de Paradis, al districte 10è de París (© Journal du Dimanche)''


<span id='bloc2'></span>

==Autors==

Redactat per: [mailto:alfonso.martinezjaume@gencat.cat?subject=Butlleti%20RDI%20num.29 Alfonso Martínez Jaume]

Per saber-ne més: [http://www.lamaisonduzerodechet.org Maison du zéro déchet], [https://www.lejdd.fr/JDD-Paris/paris-va-experimenter-une-rue-zero-dechet-3778673#xtor=CS1-4 ''Le Journal du Dimanche'']


<span id='bloc3'></span>
===Informació relacionada===

<ul><li>[https://www.lejdd.fr/JDD-Paris/paris-va-experimenter-une-rue-zero-dechet-3778673#xtor=CS1-4  Le Journal du Dimanche]

</li>
<li>[http://www.lamaisonduzerodechet.org Maison du zéro déchet]

</li>
</ul>