El barb roig amenaça els prats submergits dels estanys pirinencs.

<ul><li>[[#bloc1|LIFE LIMNOPIRINEUS]]</li>
<li>[[#bloc2|Regressió per falta de llum i deteriorament del fons]]</li>
<li>[[#bloc3|Efectes sobre altres espècies]]</li>
<li>[[#bloc4|Restauració lenta i complexa]]</li>
<li>[[#bloc5|Autors]]</li>
</ul>

<span id='bloc1'></span>

==LIFE LIMNOPIRINEUS==

Un estudi del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), elaborat en el marc del projecte europeu LIFE LIMNOPIRINEUS, i publicat a la revista ''‘Frontiers In Plant Sciences’, ''constata l’afectació en l’ecosistema d’aquest petit peix usat il·legalment per a la pesca de truites i alerta de la necessitat d’implementar urgentment mesures de gestió per preservar, no només els isòets, sinó la integritat ecològica d’aquests estanys, que són molt fràgils, i estan protegits per la Directiva d’hàbitats europea.

L’estudi constata com la introducció del barb roig causa un gran impacte en la riquesa de la fauna i la qualitat d’aquests ecosistemes, a més de ser una amenaça per a les mateixes truites, que acaben desapareixent. És el primer cop que s’estudia l’efecte d’aquest peix sobre els herbassars, ja que els prats subaquàtics s’havien mantingut en bon estat als Pirineus, a diferència del nord i centre d’Europa on estaven afectats.

Els prats d’isòets aquàtics (''Isoetes lacustris'') dels estanys del Pirineu estan fortament amenaçats per la invasió del barb roig, un peix petit que prolifera formant denses poblacions. Els isòets són plantes ancestres de les falgueres terrestres que varen tornar a colonitzar el medi aquàtic i estan perfectament adaptats a les aigües transparents i a les condicions extremes de baixa disponibilitat de nutrients dels estanys

L’isòet estudiat és l’espècie perenne subaquàtica més freqüent i abundant dels estanys pirinencs. És una espècie enginyera de l’ecosistema, que forma prats submergits densos i extensos, i és clau pels estanys poc profunds d’aigües clares i diluïdes, perquè contribueix a la producció primària i a conservar una bona qualitat de l’aigua i del sediment.

Aquestes plantes subaquàtiques afavoreixen el bon estat ecològic dels estanys d’alta muntanya, protegits per la Directiva d’hàbitats europea per la seva fragilitat.  Aquests prats subaquàtics s’havien mantingut en bon estat als Pirineus, a diferència del nord i centre d’Europa on estaven afectats.


[[Image:Draft_Garcia_652778313-El-barb-roig-amenaca-els-prats-Noticia_Barb_roig_imatge_1.png_10810935.png|center|346px|El barb roig (Phoxinus sp.)]]

El barb roig (Phoxinus sp.)


[[Image:Draft_Garcia_652778313-El-barb-roig-amenaca-els-prats-Noticia_Barb_roig_imatge_2.png_565431773.png|center|303px|Isòets a l’estany de Gàrgolhes]]

Isòets a l’estany de Gàrgolhes


<span id='bloc2'></span>

==Regressió per falta de llum i deteriorament del fons==

Després d’estudiar 10 estanys del Parc Nacional d’Aigüestortes i del Parc Natural de l’Alt Pirineu en tres escenaris diferents (sense peixos, amb truita i amb barb roig),  entre els estius del 2015 i 2016, els investigadors del CEAB-CSIC han comprovat que en el tercer escenari els isòets entren en regressió per la falta de llum disponible, la qual limita la seva capacitat reproductora.

El barb roig és el responsable de la manca de llum. Aquests peixos esgoten l’aliment present a l’aigua i remouen el sediment del fons de l’estany per cercar-ne més. Aquest fet provoca l’augment de la concentració de nutrients, sediment en suspensió i el creixement desmesurat d’algues i cianobacteris, la qual cosa genera un desequilibri i una pèrdua de la transparència de l’aigua de l’estany. La manca de llum provoca, d’aquesta manera, que els herbassars d’isòets del fons entrin en regressió.

En aquest context, les plantes dediquen tots els seus esforços únicament a sobreviure i deixen de produir espores i de reproduir-se. A més, la desaparició dels isòets també es deu a la pèrdua de qualitat i del grau de compactació del sediment. L’efecte combinat de la manca de llum i el deteriorament del fons provoquen el desarrelament de l’isòet i la pèrdua de cobertura del prat. És un problema de caire general i comporta una pèrdua de la qualitat ecològica global dels estanys, un efecte que encara és més acusat en estanys petits i poc profunds.


<span id='bloc3'></span>

==Efectes sobre altres espècies==

La introducció de peixos afegeix un nivell predatori superior dins de l’estructura tròfica de l’estany, cosa que pot conduir a canvis ecològics profunds. En tots els casos en què s’han introduït peixos, la seva presència porta a la reducció o, fins i tot, a l’extinció d’espècies aquàtiques natives d’invertebrats i amfibis.

En peixos més petits com el barb roig, la introducció té, a més, un fort impacte en la biomassa d’herbívors, de zooplàncton i de la resta d’organismes de l’estany, i provoca canvis ecològics encara més importants que la truita. I mentre les truites adultes se n’alimenten, la voracitat del barb roig el duu a alimentar-se també dels ous del seu depredador, que acaba desapareixent.

El projecte LIFE LIMNOPIRINEUS (2014-2019) té com a un dels seus objectius la recuperació de les poblacions d’amfibis en vuit estanys d’alta muntanya mitjançant el control o erradicació dels peixos que s’hi havien alliberat anteriorment. Cinc dels vuit estanys estan situats al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, i els altres tres al Parc Natural de l’Alt Pirineu. Durant els estius de 2014 a 2017 des del Parc s’han extret més del 99% dels peixos presents en sis dels vuit estanys i bona part dels presents en els altres dos.


<span id='bloc4'></span>

==Restauració lenta i complexa==

L’equip investigador considera molt difícil la restauració dels isòets dels estanys en cas de desaparició, ja que la recuperació dels prats no només requereix l’eliminació dels peixos de l’estany, sinó també la restauració de la qualitat i propietats del sediment. Tot i així, un cop restablertes les condicions ambientals naturals dels estanys, la recuperació seguiria sent extremadament lenta.

L’isòet viu durant molts anys, però el seu creixement és tant lent que s’estima que la recuperació dels prats podria sobrepassar els 60 anys.

'''El Parc Natural de l’Alt Pirineu''' és la zona dels Pirineus que actualment presenta la proporció més alta d’estanys on, posteriorment a la introducció del barb roig, les truites han desaparegut. Precisament, des d’aquest Parc s’han impulsat diferents actuacions amb l’objectiu de millorar l’estat de conservació dels estanys al llarg dels últims anys.

En aquest sentit, a més de la feina conjunta amb el projecte LIFE LIMNOPIRINEUS, aquest 2018, gràcies al finançament conjunt de la Generalitat i dels ajuts del Pla de desenvolupament rural (PDR) dels fons FEDER , es durà a terme una prova pilot per reduir la població de barb roig a l’estany del mig dels Tres Estanys, inclòs en aquest estudi. Una actuació consensuada amb la Societat de Pescadors Local Guingueta Espot i l’Ajuntament de la Guingueta d’Àneu, propietari de la muntanya on s’ubica l’estany.

Tot i que els estanys de la zona estan en indrets remots, els arriba contaminació difosa de les capes altes de l’atmosfera que es detecta principalment en les espècies que estan a dalt de tot de la cadena alimentària.

 
[[Image:Draft_Garcia_652778313-El-barb-roig-amenaca-els-prats-Noticia_Barb_roig_imatge_3.png|center|px|Noticia_Barb_roig_imatge_3]]

Tres Estanys


<span id='bloc5'></span>

==Autors==

Redactat per: [mailto:mlujan@gencat.cat Marc Garriga] i [mailto:margarita.torre@gencat.cat Marga Torre]

Per saber-ne més:  [http://www.lifelimnopirineus.eu/ http://www.lifelimnopirineus.eu/]


<span id='bloc6'></span>