Altímetre làser, vuit anys d’experiència a l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).

<ul><li>[[#bloc1|Procés]]</li>
<li>[[#bloc2|La Jornada]]</li>
<li>[[#bloc3|Model d’un edifici de Salou.]]</li>
<li>[[#bloc4|Autors]]</li>
</ul>

<span id='bloc1'></span>

==Procés==

L’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) va començar a utilitzar el lidar (''LIght raDAR'', radar de llum –làser–) de manera rutinària l’any 2002, quan, juntament amb l'Agència Catalana de l’Aigua, va iniciar els estudis de risc d’inundacions dins del projecte 'Planificació dels espais fluvials de Catalunya'.

Val a dir, però, que des d’aleshores hi ha hagut un avenç substancial de la tecnologia i s’ha passat del sensor Optech ALTM 3025, que capturava 25.000 punts per segon, al Leica ALS50-II, adquirit l’any 2008, que pot arribar fins als 150.000 punts per segon. L’Optech mesurava fins a dos ecos per cada pols emès: el primer, que podia haver rebotat sobre la vegetació, i el segon, que sovint arribava fins al terra. El Leica, en canvi, pot detectar fins a quatre ecos d’un mateix pols làser, i emetre’n un altre sense haver d’esperar a captar l’eco de l’anterior. També s’ha guanyat en precisió i flexibilitat en la planificació, ja que ara es pot volar en un interval d’alçades més gran, entre 200 m i 6.000 m, i amb un camp de visió més ampli, fins a 75°. Totes aquestes característiques han propiciat un augment de la productivitat. Alhora, la disponibilitat, des del 2005, de l’avió Cessna Caravan ha permès el vol simultani del lidar amb altres sensors, com les càmeres digitals de fotografia aèria o el sensor hiperespectral CASI (''Compact Airborne Spectral Imager)''.

Del procés de dades lidar que es fa a l’ICC cal remarcar l’ajust de passades, que permet obtenir resultats òptims amb control de camp, i també l’edició manual del model del terreny, que consisteix en una revisió, duta a terme per personal molt experimentat, dels resultats de la classificació automàtica dels punts.

Amb les tecnologies i els mètodes esmentats, les aplicacions més importants de lidar a Catalunya són, actualment:

<ul><li>Estudis de les conques dels rius;</li>
<li>Model del terreny per a tot el territori;</li>
<li>Monitoratge de la costa.</li>
</ul>

 
En són altres aplicacions potencials:

<ul><li>Models de ciutats;</li>
<li>Models forestals i detecció individual d’arbres;</li>
<li>Cartografia de línies elèctriques;</li>
<li>Aplicacions cartogràfiques (rectificació d’imatges, corbes de nivell, etc.).</li>
</ul>

 
Tot i això, encara hi ha una forta tendència a pensar que el lidar serveix només per fer models del terreny i que el producte ha de ser una malla regular d’alçades del terreny, molt densa (de fins a 20 cm de píxel) i molt precisa (de fins a 10 cm en alçada). I és aquesta, certament, la seva principal aplicació. Però el que realment proporciona el lidar són núvols de punts amb coordenades 3D, i aquest potencial no s’ha explotat gaire:

<ul><li>Disposar de punts 3D rebotats en objectes situats sobre el terreny obre tot un nou ventall d’aplicacions, ja que es poden obtenir models molt precisos d’aquests objectes i  mesurar-ne les característiques que interessin. En aquests moments es poden fer models d’arbres, d’edificis i de línies i torres elèctriques.</li>
<li>També cal aprofundir en la fusió de dades lidar i la imatge (aèria o de satèl·lit), ja que el lidar les pot complementar proporcionant informació d’alçades.</li>
<li>El lidar pot ser molt útil en la segmentació de la imatge prèvia a la classificació multiespectral.</li>
</ul>


[[Image:Draft_Garcia_693207268-LidarICC-2-icc_noticia_2_imatge_1.jpg_1617441777.jpg|center|491px|Representació artística de l’avió Cessna Caravan fent captura de dades lídar (M.A. Ortiz)]]

Representació artística de l’avió Cessna Caravan fent captura de dades lidar (M.A. Ortiz).


<span id='bloc2'></span>

==La Jornada==

Precisament per donar a conèixer la tecnologia lidar i les aplicacions que se’n deriven i se’n poden derivar, l’ICC va organitzar, el 22 d’octubre de 2009, la jornada “Altímetre làser, 8 anys d’experiència a l’ICC”.

S’hi va parlar de la ferma implantació de la tecnologia lidar al nostre país en aquest període, atès que representa el 30% dels vols efectuats pels avions de l’ICC. També s’hi va palesar que, tot i la diversitat d’àrees en què són d’aplicació les dades obtingudes, moltes persones usuàries potencials encara no se n’aprofiten, bé per desconeixença, bé per manca d’eines adequades. A la jornada, a més, es va anunciar l’aplicació d’un nou procediment d’edició simplificada que permetrà agilitar la producció i completar aviat el model del terreny de Catalunya en pas de malla de 2 m. I per últim, s’hi van fer públics els nous preus de distribució de dades lidar: 5 EUR/km<sup>2</sup> per a densitats d’1 punt/m<sup>2</sup> i 2,50 EUR/km<sup>2</sup> per a densitats de 0,3 punts/m<sup>2</sup>, més un preu fix pel suport físic i les despeses de manipulació.

L’ICC ha provat moltes d’aquestes aplicacions, i les publicacions tècniques que se n’han derivat estan disponibles al web: [http://www.icc.cat/ www.icc.cat].


[[Image:Draft_Garcia_693207268-LidarICC-2-icc_noticia_2_imatge_2.jpg_2043060214.jpg|center|366px|Model del delta de l’Ebre amb pas de malla d’1 m]]

Model del delta de l’Ebre amb pas de malla d’1 m.


<span id='bloc3'></span>

==Model d’un edifici de Salou.==


[[Image:Draft_Garcia_693207268-LidarICC-2-icc_noticia_2_imatge_3.jpg_592414722.jpg|center|968px|La teulada es descompon en un conjunt de plans. S’hi pot veure fins i tot l’antena parabòlica]]

La teulada es descompon en un conjunt de plans. S’hi pot veure fins i tot l’antena parabòlica.


<span id='bloc4'></span>

==Autors==

Redactat per: [mailto:margarita.torre@gencat.cat?subject=Butlleti%20RDI%20num.2 Marga Torre] i [mailto:antonio.ruiz@icgc.cat?subject=Butlleti%20RDI%20num.2 Toni Ruiz]

Per saber-ne més : [mailto:antonio.ruiz@icgc.cat?subject=Butlleti%20RDI%20num.2 Toni Ruiz]


<span id='bloc5'></span>