Cloenda i presentació de resultats del projecte LIFE Futur Agrari.

<ul><li>[[#bloc1|LIFE Futur Agrari]]</li>
<li>[[#bloc2|Minimització del volum de purins i del contingut de nitrogen i altres elements limitants en granges de porcí]]</li>
<li>[[#bloc3|Extracció dels nutrients del sòl]]</li>
<li>[[#bloc4|Eines per a la millora de la fertilització en cultius extensius]]</li>
<li>[[#bloc5|Autoras]]</li>
</ul>

<span id='bloc1'></span>

==LIFE Futur Agrari==

El coordinador és el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i disposa dels col·laboradors següents: ARC, Centre de la Propietat Forestal, Fundació Mas Badia, Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries.

També han participat altres institucions col·laboradores com ara el Centre d’Estudis Porcins, el Centre de Visió per Computador, el Consorci del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i la Universitat de Lleida.


[[Image:Draft_Garcia_499967761-Cloenda-i-presentacio-de-result-ARC_noticia_14_2.jpg|center|px|ARC_noticia_14_2]]

La jornada de cloenda va tenir lloc al final de gener a Vic amb la presentació del document final. El projecte consta de tres parts:


<span id='bloc2'></span>

==Minimització del volum de purins i del contingut de nitrogen i altres elements limitants en granges de porcí==

Durant el projecte s’ha estat treballant en aspectes relacionats amb la reducció a origen (reducció de la quantitat de purí generada i també reducció del contingut de nitrogen al purí) i ens els tractaments de separació sòlid- líquid del purí (és a dir, tractar els purins a les explotacions porcines per obtenir una part sòlida i fàcil d’exportar i una part líquida, més apta per aplicar a distàncies curtes).

<ul><li style=''>Elecció dels abeuradors en granges de porcí: conjuntament amb la Universitat de Lleida i el Centre d’Estudis Porcins, durant els anys de projecte '''s’han caracteritzat 26 tipus d’abeuradors''' de granges de porcí. S’han descrit els diferents tipus amb què s’ha treballat (materials, dimensions, mecanismes de regulació) i s’ha fet proves variant cabals i pressions. Aquestes actuacions s’han executat en granges de porcí en les quals s’han aconseguit reduccions de fins al 50% en el volum generat de purí.</li>
</ul>

La implementació de bones pràctiques en relació amb el maneig de l’aigua en explotacions de porcs (com conèixer amb més detall el tipus d’abeurador o el consum d’aigua) té '''molt potencial per al sector de cara a l’estalvi d’aigua''' o, fins i tot, a la detecció de possibles problemes (malalties, condicions ambientals de la nau, etc.).

Actualment, moltes de les granges de porcí de Catalunya han  adoptat aquestes tècniques amb reduccions molt substancials dels volums de purí generats.

<ul><li style=''>Canvis  en  les  dietes  del  porcí i el nou mètode  del  balanç del nitrogen en explotacions porcines. L’alimentació és on hi ha el cost més gran en les granges d’engreix de porcí, amb la qual cosa reduir el consum de pinso i ajustar-ne la proteïna a les necessitats de l’animal han esdevingut '''mesures molt efectives tant econòmicament com ambiental'''.</li>
</ul>

Les proves executades durant el projecte a l’estació experimental de l’IRTA de Monells i en diverses granges comercials han demostrat que canviant l’alimentació '''és possible generar menys purí i excretar menys nitrogen''', fòsfor i metalls pesants, però sense afectar a la producció ni a la qualitat de la canal.

En aquesta línia, un nombre molt elevat de granges del sector porcí a Catalunya ja han modificat els seus sistemes d’alimentació. Paral·lelament, s’està treballant amb una metodologia pionera a l’Estat espanyol, basada en un balanç d’entrades i sortides, per conèixer la quantitat excretada de nitrogen en cada granja.

<ul><li style=''>L’eficiència en la separació mecànica dels purins. L’elevada concentració ramadera en determinades àrees del país, ha fet que el DARP apostés durant els darrers anys per alguns sistemes de tractament amb costos d’instal·lació i de manteniment acceptables per a les explotacions ramaderes. Es tracta dels '''sistemes de separació sòlid-líquid''', utilitzats per separar el purí (un fertilitzant que conté encara massa aigua i, per tant, n’encareix el seu transport) en una '''fracció sòlida''' (que conté molta matèria orgànica, fòsfor i una part del nitrogen, i és rendible per a transportar) i una '''fracció líquida''' (amb gran part del nitrogen i el potassi del purí inicial, i que es pot aplicar prop de la mateixa granja).</li>
</ul>

Durant els anys de projecte, s’han fet proves en 9 explotacions ramaderes que disposaven dels principals tipus de separadors existents al mercat i s’ha determinat els rendiments de separació que es poden obtenir aquests sistemes si es treballa en condicions òptimes. Així, en separadors estàtics i de pressió es pot arribar a '''separar fins a un 20% del nitrogen''' del purí inicial a la  fracció sòlida final, mentre que en el cas d’utilitzar sistemes centrífugs aquestes xifres poden '''incrementar-se fins al 50%.'''

En l’actualitat hi ha prop d’uns 160 separadors sòlid-líquid a Catalunya. La informació generada pel projecte ha  de  servir per millorar  la  seva eficiència atès que, tot i tenir la mateixa tecnologia, els rendiments de separació són molt diferents segons l’explotació. Així, a l’hora d’utilitzar-los, conèixer el tipus de model, millorar el maneig, disposar de complements com ara comptadors o afegir additius, '''podrà permetre exportar més nitrogen de zones excedentàries''' cap a zones on aquest nutrient es pugui aprofitar millor.


[[Image:Draft_Garcia_499967761-Cloenda-i-presentacio-de-result-ARC_noticia_14_3.jpg|center|px|ARC_noticia_14_3]]


<span id='bloc3'></span>

==Extracció dels nutrients del sòl==

Hi ha una sèrie d’actuacions que poden implementar-se en les explotacions agràries per mirar de reduir l’impacte ambiental generat per l’activitat agrícola. Es tracta de mesures que, o bé a un cost mínim o bé pensats com una inversió, aprofiten els nutrients excedentaris. L’objectiu principal del projecte ha consistit en implantar aquestes mesures pioneres a Catalunya, tot i ser molt freqüents en països com França o els Estats Units, i demostrar que són viables tècnicament i econòmicament en les nostres condicions.

<ul style=''><li>Adaptació dels  cultius  captadors  a  Catalunya  i  el  seu  ús  en plantes de digestió anaeròbia. Els '''cultius captadors de nitrogen''' són cultius secundaris que tenen com a objectiu principal reduir o minimitzar les pèrdues de nitrats a través del sòl després del conreu principal (que acostuma a ser un conreu d’estiu com el blat de moro). El cultiu captador absorbeix una part dels nutrients per desenvolupar-se i, alhora, evita el rentatge de nitrats cap a les aigües freàtiques, protegeix el sòl de fenòmens erosius, millora l’hàbitat de la microfauna del sòl i, en ocasions augmenta, la diversitat paisatgística del territori.</li>
</ul>

Amb motiu del projecte s’han estat fent proves amb alguns d’aquests cultius (raigràs, colza farratgera i civada negra) i conclou que amb la seva implantació es podrien arribar a captar cada any  prop de 50 a 150 quilos de nitrogen per hectàrea. Amb aquesta actuació s’aprofitaria aquest nitrogen que ja existeix al sòl (no s’aporta de nou) i '''es reduiria la possible contaminació de les aigües''' en cas de pluges abundants.

 
[[Image:Draft_Garcia_499967761-Cloenda-i-presentacio-de-result-ARC_noticia_14_4.jpg|center|px|ARC_noticia_14_4]]

La bona adaptació dels cultius captadors de nitrogen en una part important de les terres cultivades de Catalunya garanteix rendiments productius elevats en comparació amb altres zones d’Europa i, com a conseqüència, elevades taxes d’extracció de nitrogen i d’altres nutrients. La implantació d’'''aquesta''''''pràctica reduiria substancialment el risc d’eutrofització''' de les aigües a causa dels nitrats.

Un cop efectuada la seva funció a terra, els cultius captadors poden ser utilitzats com a '''cosubstrats en les plantes de biogàs per al tractament dels purins'''. El potencial de generació de biogàs dels purins és baix, però si es barregen amb determinats cosubstrats la producció de biogàs s'incrementa considerablement. Durant el projecte s’han fet mesures a l’IRTA de Torre Marimon i s’observa que el seu ús pot '''augmentar un 42% la generació d'energia elèctrica de la planta a partir del biogàs.'''

Els resultats obtinguts en el projecte suggereixen que les plantes de biogàs de purins poden utilitzar cultius captadors, preferiblement una vegada ensitjats, com a alternativa a altres materials per a millorar la producció de biogàs.

 
<ul><li>Viabilitat dels sistemes agroforestals i dels filtres riparis.</li>
</ul>

La combinació de plantacions d’arbres intercalats en conreus en distribució lineal de manera compatible amb tècniques agrícoles modernes s’ha provat amb èxit en diferents zones de Catalunya. Aquestes plantacions ben dissenyades, ja siguin de '''sistemes agroforestals''' o bé de '''filtres riparis''', donen resultats econòmics, productius i ambientals superiors als del sistema agrícola i forestal per separat. Si es compara amb un sistema agrícola (sense els arbres), en un període de 50 anys, el sistema agroforestal és capaç d’aprofitar prop de 3000 quilos per hectàrea que, de no ser-hi, escaparien a les arrels del cultiu agrícola i serien susceptibles d’acabar a les aigües subterrànies. S’estima que la TIR (taxa interna de rendiment) en aquests sistemes que combinen arbres i cultius se situa entre el 4 i el 6%. La plantació de filtres riparis ha permès '''recuperar nitrogen''', uns 300 quilos, i '''obtenir energia''', prop de 355 MWh per cada hectàrea i cada tres anys, a banda de reduir l’erosió i incrementar la biodiversitat de la parcel·la agrícola.

<ul><li style=''>'''Avaluació ambiental del projecte Futur Agrari.''' L'anàlisi del cicle de vida, ACV, estudia els aspectes ambientals i els impactes potencials al llarg del cicle de vida d'un producte o d'una activitat. En el cas del projecte Futur Agrari s’ha comparat '''quin impacte generen''' les alternatives plantejades als cultius convencionals: implantar cultius captadors, sistemes agroforestal i filtres riparis. Tot i que els valors absoluts són difícils de precisar degut a les incerteses inherents en aquesta mena de càlculs complexos, entre els resultats més rellevants del projecte en relació amb l’ACV '''es pot concloure que''': <ul><li>La substitució de fertilitzants químics per digerits implica una reducció de l’impacte de canvi climàtic (prop del 30%), el que representa l’aprofitament d’un residu.</li>
<li>La producció de biogàs mitjançant els purins implica una reducció de l’impacte de canvi climàtic (prop del 40%) per a la producció d’energies renovables.</li>
<li>Una correcta aplicació de l’adobat orgànic pot significar una important reducció d’emissions d’amoni (fins a un 75%).</li>
</ul>
</li>
</ul>


<span id='bloc4'></span>

==Eines per a la millora de la fertilització en cultius extensius==

Una part imprescindible per reduir l’impacte que pot ocasionar la ramaderia intensiva en els sòls i les aigües del territori depèn d’una correcta aplicació de les dejeccions ramaderes. Durant 4 anys de projecte s’ha mirat de donar a conèixer eines i equipaments innovadors poc coneguts pel sector, però que podien aportar molt, de cara a la millora del dia a dia de les explotacions.

<ul style=''><li>'''Anàlisis del contingut de nutrients en els sòls.''' Les '''anàlisis de sòls''' efectuades al llarg del projecte han servit per constatar el potencial de millora que podien aconseguir algunes de les explotacions agràries col·laboradores. La resposta més que positiva dels agricultors i ramaders assessorats recalca la necessitat del sector en rebre un assessorament tecnificat que els orienti en els aspectes de la fertilització i la gestió de les dejeccions ramaderes.</li>
<li>'''FertiNext: eina virtual per a la planificació de la fertilització.''' Seguint la línia d’assessoraments a la fertilització establerta pel DARP, s’ha generat, conjuntament amb la Fundació Mas Badia, el '''FERTINEXT''', una eina informàtica que permet calcular la dosi d’adob a aportar segons el cultiu i el maneig agrícola de cada situació. Aquesta eina, que inicialment es va dissenyar en suport paper, ara s’ha actualitzat en format web, de manera que és disponible fins i tot per a dispositius mòbils.</li>
<li>'''Instruments de teledetecció per a la millora de la fertilització.''' La inclusió de la teledetecció a l’agricultura ha rebut un fort impuls amb l’aparició dels drons a preus molt assequibles i de gran precisió i, més recentment, amb el desenvolupament del satèl·lit gratuït Sentinel de l’Agència Espacial Europea, que han apropat aquesta tecnologia en el terreny d’explotació als sectors agrari i forestal. Dins el projecte Futur Agrari i amb l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya s’ha desenvolupat el '''''Visor Agroforestal I3''''', una plataforma web ideada per obtenir, de forma gratuïta, imatges de satèl·lit que puguin servir d’ajuda per detectar les carències de nitrogen de qualsevol parcel·la agrícola de Catalunya. El projecte, amb la col·laboració de la Universitat de Lleida, ha tret profit de les imatges de teledetecció per desenvolupar un '''protocol que faciliti l’obtenció de mapes de sòls''' a escala prou detallada com perquè siguin d’utilitat de cara al maneig de les parcel·les agrícoles. D’aquesta manera, es podrà disposar d’informació de sòls molt útil de cara a fer un bon disseny del reg o ajustar la fertilització de les parcel·les.</li>
</ul>


[[Image:Draft_Garcia_499967761-Cloenda-i-presentacio-de-result-ARC_noticia_14_5.jpg|center|px|ARC_noticia_14_5]]

<ul style=''><li>'''Equips de precisió per a l’aplicació de purins.''' Per equiparar-nos amb països d’Europa com Dinamarca o Alemanya, s’ha fet un gran pas en la utilització de nous sistemes de distribució de purins que redueixen pèrdues de nitrogen, causen menys pudors i milloren la uniformitat de l’aplicació de l’adob. Després de 4 anys de projecte, s’ha fet una feina excepcional en la difusió d’aquests equipaments, fins al punt que s’ha passat d’un número pràcticament inexistent d’equips de mànegues l’any 2013 fins a disposar de més de 65 equips distribuïdors de purins (principalment mànegues) a finals de 2017. Aquesta feina de transferència tecnològica s’ha fet paral·lelament amb l’Oficina de fertilització i tractament de dejeccions ramaderes.</li>
</ul>

Un altre avenç significatiu millorat arran del projecte ha estat la utilització cada cop més freqüent del conductímetre, una eina que possibilita conèixer amb força exactitud el contingut de nutrients del purí fins i tot durant el mateix moment de l’aplicació. Anys enrere era impensable conèixer al moment la quantitat de nitrogen que portava cada cisterna de purí. Avui en dia, ja és possible aplicar una dosi agronòmica d’adobs com els purins com si es tractés d’adobs minerals o de síntesi. De fet, en l’actualitat (finals de 2017) hi ha almenys uns 50 conductímetres instal·lats a les cisternes d’aplicació a Catalunya. Durant l’etapa final del projecte, s’han desenvolupat noves rectes de regressió que permeten millorar aquesta precisió.

 
[[Image:Draft_Garcia_499967761-Cloenda-i-presentacio-de-result-ARC_noticia_14_6.jpg|center|px|ARC_noticia_14_6]]


<span id='bloc5'></span>

==Autoras==

Redactat per: [mailto:mpous@gencat.cat Meri Pous] ,[mailto:tguerrero@gencat.cat Teresa Guerrero] i [mailto:margarita.torre@gencat.cat Marga Torre]

Per saber-ne més: [http://www.futuragrari.cat www.futuragrari.cat]

 
<span id='bloc6'></span>