4a Jornada Tècnica ATLL. Indústria 4.0: l’Aigua, Internet of Things (IoT) i Internet of Services (IoS).

<ul><li>[[#bloc1|Inauguració i introducció]]</li>
<li>[[#bloc2|La política d’R+D+I de l’Agència Catalana de l’Aigua per al període 2016-2021]]</li>
<li>[[#bloc3|Reptes de ciberseguretat de la indústria 4.0]]</li>
<li>[[#bloc4|Tancament]]</li>
<li>[[#bloc5|Autores]]</li>
</ul>

<span id='bloc1'></span>

==Inauguració i introducció==

El director de l’ACA ha destacat que estem davant d’un dels moments que estan marcant un punt d’inflexió en el progrés de les societats: la revolució de la tecnologia digital i la intel·ligència artificial són la clau de volta d’una nova revolució que ens permet ampliar i millorar les nostres capacitats intel·lectuals. El nostre repte és que la innovació, les noves idees i la tecnologia interactuïn per millorar la qualitat de vida de les persones i el seu benestar en tots els nivells de la piràmide social i en tot tipus de societats i, per descomptat, també és aplicable al món de l’aigua. El segle XX ha estat el període dels grans embassaments, la garantia de reserves d’aigua, la laminació per frenar avingudes i per disposar d’aigua per al reg. Durant el segle passat hi havia la creença que l’aigua era infinita. El segle XXI assisteix a un canvi de paradigma amb la conscienciació que l’aigua és un recurs fràgil i finit que cal preservar i en el qual s’aposta per les noves tecnologies com la dessalinització o la reutilització, juntament al la idea de fer servir l’aigua indispensable.

Actualment, Catalunya és el paradigma en l’ús de l’aigua, un binomi integrat per la gestió flexible i eficient dels recursos juntament amb el foment de l’estalvi. Barcelona s’erigeix com un exemple en la gestió flexible de l’aigua al disposar de recursos procedents de quatre orígens (superficial, subterrània, dessalinitzada i regenerada) i l’assoliment de l’excel·lència en la construcció i gestió d’infraestructures hidràuliques.

El següent estadi evolutiu és la revolució 4.0 en l’era digital. A la Jornada precisament s’ha abordat aquest tema així com altres conceptes com el BIM en el disseny d’infraestructures aplicant un model de 3 dimensions intel·ligent o l’aplicació de la intel·ligència artificial per millorar l’eficiència del binomi aigua i energia.

L’ACA, per la seva banda, ha detallat les accions en matèria de recerca, desenvolupament i innovació que es duran a terme d’ara i fins al 2021.  Es preveu una inversió total de prop de 4,5 milions d’euros, a més d’incloure una partida d’1,2 milions d’euros per al desenvolupament de projectes que vagin en la línia de les línies estratègiques establertes per l’Agència.


<span id='bloc2'></span>

==La política d’R+D+I de l’Agència Catalana de l’Aigua per al període 2016-2021==

Les línies estratègiques són:

<ol style=''><li>Tractament de l’aigua. Tecnologies avançades de filtració d’elements nocius, per millorar eficàcia i l’eficiència del procés productiu i del tractament i valorització dels seus residus, reduír costos, dependència i consum energètic de la instal·lació, aplicada tant als processos de potabilització com de depuració i, especialment, les millores que promocionen l’expansió de l’ús d’aigua reutilitzada en els diversos sectors.</li>
<li>Millora del coneixement i identificació dels perills i dels riscos de l’aigua, de l’impacte que produeixen sobre el medi i sobre l’activitat humana, l’escassetat d’aigua així com els episodis de crescudes, incloent-hi les relacions que s’estableixen entre els contaminants i la cadena tròfica així com la coordinació entre els actors i les accions administratives.</li>
<li>Potenciació de les tecnologies de la informació i la comunicació. Millora de l’eficiència en l’exploració de l’aigua, tant en la gestió conjunta (qualitat-quantitat, superficial-subterrània i regional–local) com en l’aproximació de les necessitats de la demanda i les oportunitats de l’oferta així com en l’establiment d’eines i procediments de comptabilitat entre usos i restriccions ambientals pròpies dels condicionants de la Directiva marc i d’altres directives associades, com en el riscos associats al canvi climàtic.</li>
<li>Sistemes d’ajuda a la decisió tant en la gestió del recurs com dels riscos, de la logística, de la transparència i de l’accessibilitat a les dades. Impuls a la interacció amb les xarxes socials i a la participació dels usuaris per tal de desenvolupar el principi de subsidiarietat en la gestió de l’aigua i dels seus riscos.</li>
</ol>

 
En aquesta Jornada es van presentar dues ponències en l’àmbit dels reptes associats a la societat de la informació.


<span id='bloc3'></span>

==Reptes de ciberseguretat de la indústria 4.0==

'''Lluís Vera''' ens presenta dues visions de l’evolució de la Internet de les coses i de les perspectives que es produiran tenint en compte com es projecti l’evolució del nombre de dispositius disponibles.

 
[[Image:Draft_Garcia_918148478-4a-Jornada-Tecnica-ATLL_-Indust-Imatge_1_noticia_8_ACA.jpg|center|px|Imatge_1_noticia_8_ACA]]


[[Image:Draft_Garcia_918148478-4a-Jornada-Tecnica-ATLL_-Indust-Imatge_2_noticia_8_ACA.jpg|center|px|Imatge_2_noticia_8_ACA]]

 
Les amenaces que provenen directament dels beneficis que el sistema comporta: dades distribuïdes, totes accessibles per Internet, gestionades per 3 parts, generades contínuament 24x7, des de múltiples dispositius. Per tant, generen grans volums i sempre estan disponibles i a hores d’ara es poden analitzar de manera més ràpida i econòmica.

I la gestió dels risc: reptes d’Internet, continuïtat dels serveis,  manipulació de dades, fuites d’informació, danys d'imatge i propietat intel·lectual.

La seguretat ''smart''

<ul style=''><li>Govern i gestió del risc de ciberseguretat.</li>
<li>Gestió de la convergència entre IT i OT.</li>
<li>Gestió dels dispositius IoT i ''embedded Systems.''</li>
<li>Protecció de la informació confidencial i propietat intel·lectual.</li>
<li>Projectes de participació publicoprivada en els programes de risc cibernètic.</li>
<li>Capacitats de detecció i resposta d’incidents.</li>
</ul>

 
Com a conclusió, la IoT ens ofereix grans oportunitats per a la indústria i la cadena de subministrament, els incidents de seguretat són un risc seriós atès que el risc 0 no existeix. Per tant, el govern té una importància estratègica determinant en aquest tema en integrar la intel·ligència de riscos en els models de gestió, ja que la capacitat de gestió d’aquests incidents són claus per a la resiliència de la indústria 4.0.


<span id='bloc4'></span>

==Tancament==

Com a conclusió de la Jornada sobre les tecnologies aplicades a la gestió de la demanda, s’exposen diferents exemples:

<ul><li style=''>L’ACA ha participat en projectes com el WATerp, així com algunes empreses de les que han participat en aquesta Jornada. Aquesta iniciativa ha permès crear una plataforma de gestió oberta que integra les dades referides a l’oferta i la demanda d’aigua dins el cicle de subministrament. Aquest projecte ha de permetre fomentar l’estalvi en un 8% i reduir el consum energètic associat prop del 5%.</li>
<li style=''>També en tecnologia per millorar el benestar de la ciutadania: PlatgesCAT, que és una aplicació per informar de l’estat de prop de 300 platges catalanes durant l’estiu i que aporta informació en set idiomes.</li>
</ul>


<span id='bloc5'></span>

==Autores==

Redactat de la noticia: [mailto:malomam@gencat.cat Montserrat Aloma] i [mailto:margarita.torre@gencat.cat Marga Torre]

Per saber-ne més: [mailto:malomam@gencat.cat Montserrat Aloma]

 
<span id='bloc6'></span>