Jornada Tècnica de Projectes LIFE: aigua, residus i economia circular.

<ul><li>[[#bloc1|Jornada Tècnica de Projectes LIFE: aigua, residus i economia circular]]</li>
<li>[[#bloc2|Santiago Urquijo de la Comissió Europea]]</li>
<li>[[#bloc3|Carlos de la Paz (LIFE Programme), Bones pràctiques LIFE sobre gestió d’aigua i economia circular.]]</li>
<li>[[#bloc4|Biotza Gutiérrez (Eurecat), Fomentant la sostenibilitat i l’eficiència a les indústries del procés en continu.]]</li>
<li>[[#bloc5|Sandra Colom (ACCIÓ), La Enterprise Europe Network (EEN), eina de suport a la participació europea en el camp de l’eficiència dels recursos.]]</li>
<li>[[#bloc6|ZELDA: Dessalinització amb descàrrega líquida zero. EURECAT-CTM]]</li>
<li>[[#bloc7|OFREA: Aplicació de l’osmosi directa per a la reutilització d’aigües en agricultura. ACCIONA.]]</li>
<li>[[#bloc8|InSiTrate. Bioremediació de nitrats de l’aigua subterrània. Eurecat-CTM.]]</li>
<li>[[#bloc9|REGENERA LIMIA. Desenvolupament de solucions demostratives per reduir la contaminació de l’aigua d’origen agroramader a la conca del riu Limia. Confederació Hidrogràfica del Miño-Sil.]]</li>
<li>[[#bloc10|REWATCH. Demostració d’un esquema innovador de reutilització d’aigües a la indústria petroquímica Eurecat-CTM.]]</li>
<li>[[#bloc11|WIRE: Millora de l’eficiència del cicle de l’aigua impulsant el reus d’aigües industrials. CETAQUA]]</li>
<li>[[#bloc12|Autors]]</li>
</ul>

<span id='bloc1'></span>

==Jornada Tècnica de Projectes LIFE: aigua, residus i economia circular==

La Jornada va tenir lloc a CTM Centre Tecnològic, a Manresa. El CTM és un centre té com a missió afavorir  la competitivitat de les empreses i de la societat mitjançant la recerca aplicada, la innovació i la transferència de coneixement a l’àmbit de les tecnologies industrials i les digitals.

A hores d’ara disposen de 600 persones amb uns ingressos de 45 M/any i tenen 160 projectes dels quals s’ha derivat 73 patents.

 
[[Image:Torre_2017c-Jornada-Tecnica-de-Projectes-LI-ACALife_Imatge1.png|center|px|]]

 
 
 
[javascript:tornarAmunt();  AMUNT]
<span id='bloc2'></span>

==Santiago Urquijo de la Comissió Europea==

Santiago Urquijo de la Comissió Europea va presentar el Programa LIFE que és l’únic instrument financer a la UE dedicat exclusivament al medi ambient i al canvi climàtic. Està aportant solucions ambientals des del 1992 amb més de 200 projectes/any. És una eina per implementar els objectiu del 7è Programa d’acció del medi ambient.

<ul><li style=''>Subprograma per al medi ambient (75% del pressupost del qual un 50% s’ha de destinar al medi ambient): <ul><li>Medi ambient i eficiència de recursos (ENV)</li>
<li>Natura i biodiversitat (NAT, BIO)</li>
<li>Governança medi ambiental i informació (GIE)</li>
</ul>
</li>
<li style=''>Subprograma pel canvi climàtic : <ul><li>Mitigació del canvi climàtic (CMM)</li>
<li>Adaptació al canvi climàtic (CCA)</li>
<li>Governança i informació del canvi climàtic (GIC).</li>
</ul>
</li>
</ul>

 
A l’àmbit d’ENV que serien els projectes que s’inscriuen a la Jornada les prioritats temàtiques són: 

<ul><li>Aigua (inclòs el medi marí)</li>
<li>Residus</li>
<li>Eficiència en l´ús de recursos inclosos el sòl, els boscos i l’economia circular.</li>
<li>Medi ambient i salut (inclosos els productes químics i el soroll)</li>
<li>Qualitat de l’aire i emissions (inclòs el medi ambient urbà).</li>
</ul>

 
Tots han de ser o bé projectes pilot o bé demostratius en un context concret.

Pel que fa a l’any 2016, s’hi posa més èmfasi a la sostenibilitat i la replicabilitat, cosa que implica tenir una estratègia clara per mantenir els resultats del projecte. També han de disposar d’un pla de negoci obligatori per a projectes propers al mercat. Es fa més èmfasi en projectes que estiguin tècnicament complets i amb quantificació pel que fa als beneficis ambientals.

L’adreça per obtenir més informació:

''[https://ec.europa.eu/commission/index_en https://ec.europa.eu/commission/index_en]''

 
[javascript:tornarAmunt();  AMUNT]
<span id='bloc3'></span>

==Carlos de la Paz (LIFE Programme), Bones pràctiques LIFE sobre gestió d’aigua i economia circular.==

Presenta quatre projectes LIFE

'''Sludge's Wealth,''' l’objectiu principal del qual és demostrar una tecnologia innovadora i econòmica pel tractament de llots d’aigües residuals. La metodologia és construir una planta pilot mòbil i produir '''''pellets''''' amb elevat valor calorífic (màxim contingut en aigua del 18%). Els resultats són:

<ul style=''><li>Secat del llot (14-18% aigua)</li>
<li>Capacitat: 650 t de llot orgànic amb 75% d’aigua.</li>
<li>Producció de 280 t de pellets amb elevat potencial calorífic.</li>
<li>Eliminació dels mals olors.</li>
<li>Allargament de la vida útil de la maquinària perquè està sotmesa a un procediment menys agressiu (sense abrasió i temperatura reduïda).</li>
</ul>

 
'''Podeva''' provar la gallinassa desodoritzada  com agent de ''bating'' per al tractament de la pell.

La desodorització es fa amb biotractament a un laboratori, es fan mesurament enzimàtics en la gallinassa tractada per comprovar el grau d’eficàcia com a agent de ''bating''. Caracterització fisicoquimica i tests microbiològics per verificar l’absència de risc biosanitari per als operadors. Test de gallinassa desodoritzada en diverses mostres de pell a un laboratori i en el terreny semiindustrial.

El pilot dóna bons resultats econòmics ja que les mostres de pell acompleixen els estàndards de la indústria, inclús amb l’Eco-Label per al calçat esportiu, amb una reducció de costos del 0,46€/kg i una reducció de 5,9€/t de pell, un estalvi del 30,9% en comparació amb la tecnologia actual. Quant als residus medi ambientals, es produeix una substitució del 50% dels agents de batin actuals, una reducció d’emissions d’amoníac del 96% i sulfurs 90%, amb millora de la qualitat de les aigües residuals de la indústria.

 
'''INTER-WASTE'''. Desenvolupar un sistema “zero-waste” de gestió de residus orgànics i aigües residuals per a comunitats aïllades:

<ul style=''><li>Bioreactor de membranes (MBR) per a aigües residuals.</li>
<li>Digestió anaeròbia pel tractament de residus biodegradables orgànics.</li>
<li>Unitat de tractament de biogàs.</li>
<li>Unitats de tractament de residu final.</li>
</ul>

 
Els resultats són aplicables a municipis de 1.000 habitants perquè s’implementi el tractament sobre les aigües residuals i els residus alimentaris orgànics, el sistema seria capaç de cobrir les necessitats energètiques de 20 habitatges i produir 150 m<sup>3</sup> d’aigua per irrigació i 12 kg de adob orgànic.

Per a un hotel de 5 estrelles amb 1.200 llits on es produeix el tractament de residus alimentaris i aigües residuals es cobreixen el 3,5% de les seves necessitats energètiques, produeix 250 m<sup>3</sup> d’aigua per irrigació i 26 kg d’adob orgànic.

 
'''BIOTTOPE'''. Davant del problema mediambiental de presència de disruptors endocrins (EDR) a les aigües residuals i els processos cars i complexos d’identificació, l’objectiu és desenvolupar un sistema de detecció d’EDR ràpid i eficaç. La tecnologia FrogBox consisteix en la modificació genètica de larves d’amfibis i peixos, l’exposició de les larves a l’aigua residual, la reacció de les larves a l’EDR, que es tornen fluorescents, i el desenvolupament de programari per controlar el procés i visualitzar els resultats.

[javascript:tornarAmunt();  AMUNT]
<span id='bloc4'></span>

==Biotza Gutiérrez (Eurecat), Fomentant la sostenibilitat i l’eficiència a les indústries del procés en continu.==

En aquesta ponència es va presentar SPIRE – industries de procés sostenibles – que és una iniciativa publicoprivada que té el suport de la Comissió Europea des de l’any 2013. Agrupa a vuit sectors que representen 6,8M de lloc de feina i 450.000 empreses i una facturació superior a 1.600 M€/any

 
[[Image:Torre_2017c-Jornada-Tecnica-de-Projectes-LI-ACALife_Imatge2.png|center|px|]]

Els objectius per al 2030 són:

<ul><li>Reducció en ús de recursos fòssils > 30%</li>
<li>Reducció de matèria primera primària no renovable > 20%</li>
<li>Reducció de la petjada de carboni > 40%</li>
<li>10 nous tipus de llocs de feina altament qualificats.</li>
</ul>

 
Europa és el segon productor d’acer del mon i disposa de 500 llocs de producció. La meitat de la producció té lloc a forns d’arc elèctric que generen 10-20 kg de residus/t d’acer. El pols (EAFD) es considera un residu perillós i el seu cost de manipulació és de 1,3 m. L’objectiu és reciclar l’EAFD perquè deixi de ser un material perillós i esdevingui un producte no perillós per aplicacions de construcció multifuncional. Hi ha un projecte pilot en les instal·lacions d’FCCCo.

 
 
[javascript:tornarAmunt();  AMUNT]
<span id='bloc5'></span>

==Sandra Colom (ACCIÓ), La Enterprise Europe Network (EEN), eina de suport a la participació europea en el camp de l’eficiència dels recursos.==

El sentiment generalitzat és que Europa té una ciència excel·lent però ha de ser més incisiva l’estratègia de convertir les idees en llocs de feina, negoci i oportunitats. Per tant, l’EEN agrupa més de 600 organitzacions, més de 3.000 professionals i més de 60 països (28 UE) amb l’objectiu de posar en contacte companyies amb l’ecosistema europeu, els resultats del període 2008-2014 són els de la figura. Tenen experiència en 17 sectors clau, poden oferir assistència personalitzada i també aconsellen sobre com trobar socis per sol·licitar projectes de recerca de manera conjunta i finançats per l’UE. [http://www.een.cat http://www.een.cat]

A més, ofereixen serveis com ara “Com d’eficient és la meva empresa en l’ús de recursos”.


[[Image:Torre_2017c-Jornada-Tecnica-de-Projectes-LI-ACALife_Imatge3.png|center|px|]]

 
La conferència es va estructurar en dues àrees: residus i economia circular i aigua.


[[Image:Torre_2017c-Jornada-Tecnica-de-Projectes-LI-ACALife_Imatge4.png_2040114833.png|center|257px|Imatge4]]

[javascript:tornarAmunt();  AMUNT]
<span id='bloc6'></span>

==ZELDA: Dessalinització amb descàrrega líquida zero. EURECAT-CTM==

Tractament de la salmorra basat en electrodiàlisi metàtesi i recuperació de compostos de valor afegit. El projecte tracta de demostrar i difondre la viabilitat tècnica i la sostenibilitat econòmica de reduir l’impacte mediambiental global de sistemes de dessalinització mitjançant l’adopció d’estratègies de gestió de salmorra a força d’EDM i d’estratègies de recuperació de compostos.

Moltes dessaladores no es poden instal·lar perquè no poden eliminar la salmorra, ja que si va al mar crea un problema de gradients de sal molt elevats. La possible solució és fer el residu sòlid perquè és millor per eliminar-lo amb electrodiàlisi que empra diferència de potencial en lloc d’osmosi.


[[Image:Torre_2017c-Jornada-Tecnica-de-Projectes-LI-ACALife_Imatge5.png|center|px|]]

En aquest cas

<ul style=''><li>l’electrodiàlisi de metàtesi (EDM) és una disposició innovadora de les membranes d’intercanvi iònic, que separa el concentrat en dos corrents de sals altament solubles.</li>
<li>l’evaporació solar té un control avançat que permet el control de les condicions de l’aire i l’aigua, així com el controls d’acumulació i optimització de la circulació de l’aire, cosa que redueix les pèrdues de calor i evita l’augment de volum per causa de la pluja.</li>
</ul>

 
A Almeria es va instal·lar una planta pilot per avaluar el tractament i el transport de la salmorra. Les proves en aquesta planta conclouran al juliol de 2017 i ara han començat sense aigua a la dessaladora. Aquesta aigua està en las depuradores internes. Es preveu acabar amb la dessaladora al llarg del darrer any. Les conclusions són:

<ul style=''><li>És una solució cost-efectiva.</li>
<li>No s’hi ha trobat problemes d’escalat pel que fa al sulfats.</li>
<li>Es recupera més del 88% de l’aigua.</li>
<li>Es redueix el volum de rebuig i es recupera una part considerable de sal.</li>
<li>Es redueixen els costos del dipòsit de salmorra a l’interior.</li>
</ul>

 
La darrera fase del projecte empra unes basses per evaporar que possibiliten aprofitar més l’energia del sol i que controla la temperatura, la pressió, etc., per millorar el rendiment de l’assecament. A hores d’ara es preveuen 1,2 m<sup>3</sup>/m<sup>2</sup> l’any i arribar a 2 m<sup>3</sup>/m<sup>2</sup>. Aquestes iniciatives s’han de desenvolupar perquè la legislació determina que no es pot continuar vessant salmorra al mar. En el terreny negatiu hi ha el consum elèctric, que és força superior a l’osmosi normal, ja que la diferència d’entropia entre l’estat inicial i el final és el que condiciona l’energia.

[javascript:tornarAmunt();  AMUNT]
<span id='bloc7'></span>

==OFREA: Aplicació de l’osmosi directa per a la reutilització d’aigües en agricultura. ACCIONA.==

Trobar una alternativa per a l’osmosi inversa per a l’alta salinitat de les aigües reusades en agricultura i demostrar que és una alternativa viable. A la regió de Múrcia el 98% de les aigües residuals es tornen a emprar, sobretot en agricultura, la resta presenta salinitat.

Cal considerar que entre els aspectes tècnics previs al disseny figura la tecnologia FO, que està encara en desenvolupament, Durant el 2014 solament tres proveïdors de membranes les van presentar al mercat. Les conclusions del  pla pilot són:

<ul><li style=''>FO opera a llarg termini amb dades d’entrada reals.</li>
<li style=''>La permeabilitat es manté estable.</li>
<li style=''>Es produeix un elevat embrutiment inicial que després decau.</li>
<li style=''>Alta qualitat de permeat (conductivitat, SAR i bon estan per sota del límit de la legislació).</li>
<li>El cost de les membranes ha baixat, però encara hauria de baixar més per assolir un bon cost-benefici.</li>
</ul>

 
[[Image:Torre_2017c-Jornada-Tecnica-de-Projectes-LI-ACALife_Imatge6.png|center|px|]]

Aquesta tecnologia també es pot aplicar a altres àmbits com ara el gas, el petroli i la industria d’alimentació i begudes per concentrar sucs i salses.

[javascript:tornarAmunt();  AMUNT]
<span id='bloc8'></span>

==InSiTrate. Bioremediació de nitrats de l’aigua subterrània. Eurecat-CTM.==

Estudiar la viabilitat tècnica, ambiental i econòmica a escala pilot del tractament in situ de nitrats de l’aigua subterrània per a la producció d’aigua potable; i el següent pas és escalar la tecnologia. La tecnologia se centra en la injecció de MO a l’aqüífer per convertir nitrat en nitrogen gas + CO<sub>2</sub>. La prova pilot s’ha desenvolupat a Sant Andreu de Llavaneres i s’incorpora àcid acètic. Per fer-ho, és necessari estudiar la zona hidrogeològicament per saber quants pous posar. En aquest cas, hi ha 2 pous d’extracció (per aigua de boca), 2 pous d’injecció (aigües a dalt) i 3 pous de monitorització entre la injecció i l’extracció.

 
En la data de la presentació la planta ja duia 500 dies en marxa, amb un 90% de desnitrificació a la zona de reacció, a la d’extracció no és tan elevada la reducció.

No se n’ha detectat nitrit, ni amoni i l’MO no surt, vol dir que es consumeix totalment.

Conclusions:

<ul><li>La desnitrificació in situ és factible en aqüífers al·luvials</li>
<li>Es poden aconseguir reduccions del 80 % del nitrat</li>
<li>L’operació de la planta és automàtica i no necessita personal</li>
<li>La tecnologia demana un manteniment periòdic dels pous</li>
</ul>

Característiques emplaçament:

<ul><li>Aqüífer porós</li>
<li>Aqüífer no confinat</li>
<li>Possibilitat de construcció de pous en un radi < 30 m des del pou d’abastament</li>
<li>Cal estudi hidrogeològic complet de la zona d’actuació</li>
</ul>

Cost de tractament

<ul><li>Competitiu amb les tecnologies ex situ</li>
</ul>

Avantatges respecte de les tecnologies convencionals

<ul><li>No genera residus a gestionar</li>
<li>Requereix menys reactius que els sistemes biològics ex situ.</li>
</ul>

 
[[Image:Torre_2017c-Jornada-Tecnica-de-Projectes-LI-ACA_Imatge8.png_360730661.png|center|520px|Situació de la prova pilot]]

[javascript:tornarAmunt();  AMUNT]
<span id='bloc9'></span>

==REGENERA LIMIA. Desenvolupament de solucions demostratives per reduir la contaminació de l’aigua d’origen agroramader a la conca del riu Limia. Confederació Hidrogràfica del Miño-Sil.==

El projecte implementarà un conjunt de tècniques demostratives per reduir la presència de nutrients, sobretot d’origen agr-ramader, en les masses d’aigua de la comarca de Limia. També té com a objectiu demostrar la viabilitat d’un nou enfocament que integra mesures preventives i de regeneració a Limia per assolir els objectius mediambientals de la Directiva marc de l’aigua.

La situació a Limia, que es compartida per altres regions, presenta els factors següents:

<ul style=''><li style=''>Grau elevat d’aprofitament agrari.</li>
<li style=''>Càrrega ramadera avícola i porcina elevada.</li>
<li style=''>Producció i ús d’adob orgànic elevat.</li>
<li style=''>Superfície agrària insuficient per emprar els purins generats com a fertilitzants.</li>
<li style=''>Problemes d’innundabilitat  </li>
<li style=''><ul style=''><li>a gran part de la superfície destinada per a ús agrícola.</li>
<li>a parcel·les on es localitzen granges de porcí i avícoles.</li>
<li>pas de fertilitzants a les aigües continentals.</li>
</ul>
</li>
<li style=''>Problemes de contaminació difusa d’origen agroramader.</li>
<li style=''><ul style=''><li>amb nivells significatius de nitrats, tot i que per sota de 50 mg/l</li>
</ul>
</li>
<li style=''>Problemes d’eutrofizació i d’episodis de cianobacteris</li>
<li style=''>Masses d’aigua que no assoleixen un bon estat sobretot pel que fa als indicadors biològics i hidromorfològics</li>
</ul>

 
El Pla d’acció considera quatre aspectes:

<ul style=''><li>Sistema de control integrat de gestió de fertilitzants i adobs a sòls agraris (SCI) <ul><li>Mapa de sòls i capacitats de retenció i assimilació de nutrients depenent del tipus de conreus.</li>
<li>Programari d’accés en línia per integrar la informació georeferenciada, capes d’informació i dades d’analítiques.</li>
<li>Sistema d’avís per a missatges electrònics als titulars de parcel·les pel que fa a tipus d’adob i fertilitzacions individualitzades.</li>
<li>Acció pilot d’acompanyament a 10 parcel·les agràries pilot.</li>
</ul>
</li>
</ul>

Els resultats esperats són: Reducció en un 30% de l’ús de fertilitzants i adobs en patata, cereal i hort. Reducció en un 50% de l’ús de purins en pastures. Reducció en un 60% de GEH.

<ul style=''><li>Depuració zona humida artificial. Projecte pilot per construir un sistema de lagunatge artificial intensiu de macròfits pel tractament de purins de porcí mitjançant mètodes naturals de depuració.</li>
<li>Rehabilitació de Limia. Recuperar i rehabilitat la connexió transversal de la llera fluvial de Limia a la zona protegida de As Veigas de Ponteliñares per millorar la capacitat de retenció i assimilació de nutrients del curs fluvial. <ul><li>Execució de les actuacions i infraestructures destinades a eliminar barreres o motes existents i permeabilitzar el flux de l’aigua del llit fluvial envers les planes d’inundació.</li>
<li>Restauració ambiental dels marges de ribera i bosc ripari.</li>
</ul>
</li>
</ul>

Els resultats esperats són: Reducció objectiu aproximat (un 15%) de la concentració mitjana dels paràmetres de contaminació en l’aigua de sortida de la zona pilot d’actuació en relació amb els valors d’entrada de nitrat, d’amoni i de fòsfor total. Recuperació ambiental d’una superfície de 8,5 ha de planes d’inundació del riu Limia a una zona ZEPA.

<ul style=''><li>Recuperació d’areneres amb un projecte pilot d’integració en el cicle hidrològic de bassals en antigues explotacions mineres d’extracció arenera, per reconvertir-les en un sistema de llacunes que potenciï la capacitat de depuració del curs fluvial. Aquest fet  repercuteix en una recuperació d’espais humits en la ZEPA anterior. Els resultats esperats són: Reducció objectiu aproximat (un 30%) de la concentració mitjana dels paràmetres de contaminació en l’aigua de sortida de les basses objecte d’actuació en relació amb els valors d’entrada de nitrat, d’amoni i d’un 15% en fòsfor total. Recuperació ambiental e integració en el cicle hidrològic del canal de la laguna de Antela de dues basses d’antigues explotacions d’extracció d’arena de 4,5 ha totals.</li>
</ul>

 
[[Image:Torre_2017c-Jornada-Tecnica-de-Projectes-LI-ACALIfe_Imatge9.png_262080576.png|center|506px|Projecte en 4 fases]]

[javascript:tornarAmunt();  AMUNT]
<span id='bloc10'></span>

==REWATCH. Demostració d’un esquema innovador de reutilització d’aigües a la indústria petroquímica Eurecat-CTM.==

L’objectiu és implementar un sistema de reciclatge d’aigües residuals in situ per augmentar l’eficiència en l’ús de l’aigua en un complex petroquímic a Tarragona, reduint el consum d’aigua dolça. El projecte es desenvoluparà entre el 2016 i el 2019. A la imatge es pot observar el pla de treball.


[[Image:Torre_2017c-Jornada-Tecnica-de-Projectes-LI-ACALife_Imatge10.png|center|px|]]

 
==Procés:==

<ol><li>Pretractament ACTIFLO: coagulació. Microsorra per sedimentar més ràpidament.</li>
<li>Biopel·lícula de llit mòbil reactor (MBBR).</li>
<li>Ultrafiltració.</li>
<li>Osmosi inversa.</li>
<li>Resines d’intercanvi iònic.</li>
</ol>

[javascript:tornarAmunt();  AMUNT]
<span id='bloc11'></span>

==WIRE: Millora de l’eficiència del cicle de l’aigua impulsant el reus d’aigües industrials. CETAQUA==

L’objectiu és demostrar quina configuració tecnològica d’entre l’ultrafiltració (UF), material d’absorció d’alt rendiment (CNM) i osmosi inversa (RO) són viables tecnològicament i optimitzar-les en termes energètics, consum de productes químics i subproductes generats.

La planta prototip ha pogut treballar contínuament recuperant aigües urbanes residuals, i dóna com a resultat aigua de qualitat estable i aprofitable per a gran part dels usos previstos. El rendiment hidràulic és competitiu amb d’altres tecnologies de sanejament.

La planta pilot planteja un absorbent de Brucher amb alta superfície d’evaporació entre 2 m<sup>3</sup>/h i 1,5 m<sup>3</sup>/h segons el pendent, per passar a un permeat d’osmosi, que s’aplica aquesta tècnica quan la conductivitat és baixa i el nitrogen amoniacal també.  <sup> </sup>

IES. Simulareg. Eina per a la millora continuada de les pràctiques de reg.EURECAT


[[Image:Torre_2017c-Jornada-Tecnica-de-Projectes-LI-ACALife_Imatge11.png|center|px|]]

Les bones pràctiques permetran estalviar un 18% del volum d’aigua a Catalunya i augmentar un 9% la producció. Amb l’ús d’aquest simulador la producció per m<sup>3</sup> d’aigua de reg podria incrementar fins al 33%. El simulador permet la millora del coneixement en bones pràctiques de rec en un 50% i permet simular 68 tipus de conreu, ha estat validat per més de 500 alumnes de DARP. Es pot provar a l’adreça [http://www.ies-sim.com www.ies-sim.com]

[javascript:tornarAmunt();  AMUNT]
<span id='bloc12'></span>

==Autors==

Redactat de la noticia: [mailto:margarita.torre@gencat.cat Marga Torre]

Per saber-ne més: [mailto:margarita.torre@gencat.cat Marga Torre]

 
[javascript:tornarAmunt();  AMUNT]
<span id='bloc13'></span>
[javascript:tornarAmunt();  AMUNT]