MIRANT EL FUTUR | Jornada de debat sobre la qualitat dels habitatges a Catalunya.

L’ecoeficiència en els habitatges és clarament un paràmetre que cal integrar en la seva qualitat: el confort, la qualitat de l’ambient interior, l’eficiència energètica, entre altres paràmetres, són elements claus que estan incorporats al concepte de qualitat de manera integrada.

<ul><li>[[#bloc1|Taula d’ecoeficiència | Introducció al debat]]</li>
<li>[[#bloc2|Conclusions al debat]]</li>
<li>[[#bloc3|Redactat de la noticia]]</li>
</ul>

<span id='bloc1'></span>

==Taula d’ecoeficiència | Introducció al debat==


[[Image:Draft_Garcia_402280090-MIRANT-EL-FUTUR-Jornada-de-deba-imatge-1_congresArquitectura.jpg|center|px|]]

Les '''noves exigències mediambientals''' que ens arriben a través de la normativa o la pròpia societat, demanen models d’habitatges més eficients i sostenibles. Reduir el consum de recursos (energia, aigua, matèries primeres) dels habitatges, generar menys residus i utilitzar materials, productes i sistemes amb menys afectacions per la salut i el medi ambient, són les estratègies que permeten models menys depredadors i millorar la qualitat de vida i el confort dels usuaris dels habitatges.

És clau, per tant, incorporar l’'''ecodisseny''' (és a dir, la presa de decisions amb criteris ambientals i d’eco eficiència, consideracions d’economia circular, entre d’altres) en les diferents fases del cicle de vida de l’edifici, des de la selecció dels materials fins a la gestió de residus. Per tal d’incorporar de manera simplificada aquesta visió de cicle de vida en la presa de decisions en el sector de l’edificació les '''Tecnologies de la Informació i Comunicació''' (Big Data, model BIM, etc.) són elements imprescindibles que permeten avaluar l’impacte i l’eficiència de diferents estratègies, materials, productes o sistemes en cada etapa del cicle de vida. Així mateix, són eines que potencien la millora contínua, ja que es nodreixen de les dades que es generaran des de cada etapa de la vida dels edificis. En aquest sentit, etapes com la de l’ús, manteniment i rehabilitació d’edificis agafen rellevància en les estratègies d’ecodisseny.

L’ecoeficiència però, no va lligada només a aquest canvi de visió de cicle de vida de l’edifici, ni només a la incorporació de les TIC al sector de l’edificació, sinó també ha de passar per noves tipologies d’habitatge i de relació entre els seus usuaris, que facin possible les intervencions més eficients, ja sigui a nivell d’edifici, illa o barri.

Perquè això sigui possible, el debat i '''l’intercanvi constant entre el conjunt d’actors del sector''' de l’habitatge són imprescindibles. Aquests agents han d’actuar com a catalitzadors del procés d’integració de l’ecoeficiència en el sector de l’edificació.


<span id='bloc2'></span>

==Conclusions al debat==

La taula de debat d’ecoeficiència  va comptar amb la participació dels següents ponents: Josep Maria Massip, Cap de la Secció de Sistemes de Qualificació de la Direcció General de Qualitat Ambiental, Albert Sagrera, Arquitecte i Membre de Societat Orgànica, Glòria Díez, Arquitecta del Departament de Construcció Sostenible de l’ITEC i Hernan Córdoba, Coordinador d’Habitatges La Borda, SCCL. Responsable de l’àrea de Suport Cooperatiu i de Projectes de La Ciutat Invisible, SCCL; així com la participació de Marta Arrufí (Moderadora) i Cristina Cardenete (Relatora) de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.

 
Com a conclusions, s’identifiquen '''els principals reptes a afrontar per''' incorporar l’ecoeficiència a la qualitat de l’habitatge del futur:

<ol><li style=''>Incentivar la demanda de l’habitatge sostenible. En aquest sentit, s’identifiquen algunes de les principals accions a impulsar per assolir-ho: <ul style='list-style-type: disc;'><li>Comunicar els beneficis de l’habitatge sostenible: salut, confort, reducció de costos d’ús i de manteniment a llarg termini.</li>
<li>Desenvolupar un paper exemplificador per part de l’administració en la construcció, rehabilitació i gestió i manteniment dels habitatges.</li>
<li>Impulsar el canvi de model: integració de la sostenibilitat en l’educació, flexibilitat en la normativa facilitant l’ecoinnovació, recolzar i promoure els projectes innovadors, entre d’altres.</li>
</ul>
</li>
<li style=''>Incorporar l’anàlisi del cicle de vida en la presa de decisions. Major planificació, incorporació de tots els costos en la presa de decisions, tenir en compte tots els agents implicats en les fases que composen la vida útil d’un habitatge,...</li>
<li style=''>Millorar les eines existents per a valorar l’ecoeficència del habitatges: disposar d’una major i millor informació ambiental, disposar de valors de referència per poder avaluar l’estat dels edificis i habitatges. Cal, a més, que aquesta informació sigui fàcilment disponible i comprensible.</li>
<li style=''>Analitzar i interrelacionar les dades disponibles del parc construït per poder extreure’n conclusions i oportunitats de millora.</li>
<li style=''>Premiar i recolzar les iniciatives que treballen per un canvi de model en que s’incorpora de forma totalment integrada l’ecoeficiència en el disseny, construcció, rehabilitació, manteniment, ús i/o deconstrucció dels edificis, ja sigui a través d’avantatges en la fiscalitat, en la flexibilitat normativa, o qualsevol altra necessitat lligada al procés.</li>
<li style=''>Planificar i impulsar polítiques per un habitatge sostenible i lligades a la qualitat de l’edificació.</li>
</ol>

 
 
[http://territori.gencat.cat/web/.content/home/12_butlletins/butlleti_rdi/b22/noticies/PDF/banner_congresArquitectura.pdf  Programa de la sessió]

 
<span id='bloc3'></span>

==Redactat de la noticia==

Redactat de la noticia: [mailto:martaarrufi@gencat.cat Marta Arrufí Franch]

Per saber-ne més: [mailto:martaarrufi@gencat.cat Marta Arrufí Franch]

 
<span id='bloc4'></span>