Projecte d’anàlisi de la resiliència de les Terres de l’Ebre (PARTE). M2022-25

<nowiki>#</nowiki>M2022[[File:Un habitat.png|alt=Logotip un habitat|thumb|153x153px|none]]
<br />
==Direcció de projecte==
Direcció General d’Agenda i Renovació Urbana

==Altres participants==

Programa Global de Ciutats Resilients d’ONU-Habitat

==Període==
Gener 2022 a novembre 2025

==Descripció==

El 30 novembre de 2021, l’Administració de la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori i el Departament d’Acció Exterior, i el Programa de les Nacions Unides per als Assentaments Humans (ONU-Habitat) van signar un Memoràndum d’entesa que, entre els seus objectius i compromisos principals, inclou:


:*Reforçar la capacitat de resiliència dels territoris de Catalunya per fer front als múltiples reptes i amenaces actuals, contribuint a la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i a la implementació de la Nova Agenda Urbana.

:*Impulsar la col·laboració de la Generalitat de Catalunya amb ONU-Habitat en el desenvolupament d'una eina d’anàlisi de la resiliència per a escales territorials, que s'estendrà globalment a altres territoris, prenent Catalunya com a referent.


D’aquests objectius en deriva el Projecte d’anàlisi de la resiliència de les Terres de l’Ebre, impulsat conjuntament per la Direcció General d’Agenda i Renovació Urbana -en el marc de l’Agenda dels pobles i ciutats Catalunya 2050- i el Programa Global de Ciutats Resilients d’ONU-Habitat per tal de treballar l’eina a escala territorial, i s’escull les Terres de l’Ebre com a projecte pioner i far.

A l’hora de desenvolupar el projecte, ONU-Habitat segueix les següents fases:

<br />
:Fase I: Estructura

:1. Abast i estructura institucional

:2. Formació CRGP i pla de treball


:Fase II : Diagnosi

:3. Context de resiliència

:4. Diagnosi de resiliència


:Fase III: Recomanacions

:5. Accions per a la resiliència i la sostenibilitat

:6. Implementació i monitoratge de l'estratègia
{| style="width: 100%;border-collapse: collapse;" 
|-
| style="vertical-align: top;width: 100%;" |[[File:Draft_Torre_291914062-image1-c.png|center|600x600px|alt=Imatge de les fases del projecte|Fases del projecte]]
|-
| style="text-align:center;vertical-align: top;" |'''Figura 01:''' Fases principals del projecte
|}


Per tant, durant el primer i el segon trimestre de 2022, l’equip del Programa Global de Ciutats Resilients d’ONU-Habitat, en col·laboració amb la llavors Direcció General de Nació Digital i Agenda Urbana (actualment, Direcció General d’Agenda i Renovació Urbana), va definir el grup de treball responsable del projecte, va formar els tècnics del Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori en la seva metodologia d’anàlisi de la resiliència i va concretar el programa de treball per als propers mesos.

<span id="_GoBack"></span>El llançament institucional del projecte va ser l’1 de juny de 2022 a Ascó. A partir de llavors, i d’acord amb les fases de treball establertes, fins ara s’han organitzat tres sessions de treball a les Terres de l’Ebre, en les quals s’han convocat a una vuitantena d’agents del territori amb perfil ambiental, social, econòmic i institucional. Cadascuna d’aquestes sessions ha comptat amb dues parts diferenciades: una de teòrica i formativa, en què l’equip del Programa Global de Ciutats Resilients d’ONU-Habitat explica la seva metodologia i comparteix els resultats del darrer taller, i una de treball, que implica la participació activa i un debat constructiu amb els agents del territori organitzats en taules temàtiques d’acord amb el seu perfil. Les tres sessions de treball organitzades fins ara són:

:*4 d’octubre de 2022: Tortosa

::Fase II (diagnosi): context territorial

::Objectiu de la sessió: prioritzar els reptes estructurals i emergents més rellevants que limiten la resiliència a les Terres de l’Ebre i les oportunitats més destacades per a la construcció de la resiliència.

:*14 de desembre de 2022: Amposta

::Fase II (diagnosi): diagnòstic de resiliència (primera part)

::Objectiu de la sessió: identificar i definir els riscos (xocs i tensions) que poden afectar la regió.

:*1 de març de 2023: Horta de Sant Joan

::Fase II (diagnosi): diagnòstic de resiliència (segona part)

::Objectiu de la sessió: finalitzar la identificació de riscos i qüestions (àrees) prioritàries per al territori.

Les propers dues sessions de treball es preveuen a l’inici de l’estiu i a l’últim trimestre de 2023, i se centraran en la tercera fase del projecte, és a dir, en les accions per a la resiliència i la sostenibilitat.

Un cop el projecte s’hagi finalitzat, el Programa Global de Ciutats Resilients d’ONU-Habitat entregarà al Departament de Territori un informe que inclourà una relació d’actuacions prioritàries que serveixin per millorar la resiliència de les Terres de l’Ebre des del mateix territori.

En paral·lel i durant tot el procés, l’equip d’ONU-Habitat també haurà desenvolupat i testat a les Terres de l’Ebre l’Eina de Resiliència Territorial. Com a resultat, elaborarà unes noves guies de treball perquè l’Eina pugui implementar-se en altres regions. En col·laboració amb la Generalitat de Catalunya, aquesta Eina, doncs, s’escalarà a altres territoris del món.

==Finalitat de l'acció==
El Projecte d’anàlisi de la resiliència de les terres de l’Ebre té dos objectius principals:

:*Analitzar el perfil de resiliència de les Terres de l’Ebre des de les perspectives ambiental, econòmica, social i institucional i proposar accions de millora.
:*Adaptar i calibrar a l’escala territorial l’eina de perfils de resiliència d’ONU-Habitat i escalar-la a altres regions del món, partint de l’exemple de les Terres de l’Ebre com a projecte pioner.

==Novetats que aporta l'acció==
El Programa Global de Ciutats Resilients d’ONU-Habitat compta amb una metodologia pròpia per reforçar la resiliència a les zones urbanes: l’eina de perfils de resiliència de la ciutat. Ara, gràcies a la col·laboració amb la Generalitat de Catalunya, per primera vegada el Programa Global de Ciutats Resilients d’ONU-Habitat adapta i calibra a l’escala territorial la seva eina, utilitzant les Terres de l’Ebre com a projecte pilot. Aquesta metodologia s’exportarà a altres regions del món, de manera que les Terres de l’Ebre i Catalunya en conjunt esdevindran un referent en matèria de resiliència a nivell global.

==Fonaments de la novetat==

El Programa Global de Ciutats Resilients d'ONU-Habitat ha implementat l'eina de perfils de resiliència de la ciutat a diverses ciutats del món, donant compliment als projectes operatius de resiliència urbana de les Nacions Unides i contribuint a la consecució de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, el Marc de Sendai per a la Reducció del Risc de Desastres i la Nova Agenda Urbana. Com que la necessitat de tenir territoris més resilients és cada cop més rellevant, el Programa Global de Ciutats Resilients d’ONU-HABITAT, juntament amb la Generalitat de Catalunya, aprofita aquesta experiència i amplia aquesta metodologia a nivell territorial, començant per les Terres de l’Ebre.

<br />

<br />

:*<span style="text-align: center; font-size: 75%;">-</span>Sessió de treball a Amposta (14 de desembre de 2022):

[[Image:Draft_Torre_291914062-image2.jpeg|600px]]


{|
|-
|[[Image:Draft_Torre_291914062-image3-c.jpg|276px]]
|[[Image:Draft_Torre_291914062-image4-c.jpg|center|432px]]
|}


[[Image:Draft_Torre_291914062-image5.jpeg|534px]]

:*Tercera sessió de treball a Horta de Sant Joan (1 de març de 2023):

[[Image:Draft_Torre_291914062-image6.jpeg|600px]]

[[Image:Draft_Torre_291914062-image7.jpeg|600px]]

[[Image:Draft_Torre_291914062-image8.jpeg|600px]]

[[Image:Draft_Torre_291914062-image9.jpeg|600px]]


==Per saber-ne més==
Responsable: [mailto:argeme.perez@gencat.cat Argeme Pérez]