I també...

==CERPINA, Zane; STENSLIE, Stahl. The Anthropocene Cookbook. Recipes and Opportunities for Future Catastrophes. Cambridge (EUA): The MIT Press, 2022. 272 p.==
[[Image:Draft_Echave-Sustaeta_330902102-image1.jpeg|270px]]

Aquesta obra parteix de la constatació que l’antropocè (l’era en què els humans han començat a exercir un impacte significatiu en el planeta) requereix repensar què mengem, i com ho fem. Així, el llibre aborda aproximacions alternatives a la seguretat alimentària i a nous ingredients potencialment comestibles, i pretén provocar un pensament crític i creatiu en relació amb les futures crisis que sens dubte arribaran.

El llibre és un recull de projectes d’art i disseny que desenvolupen idees com ara la bioenginyeria aplicada al cos humà perquè creï el seu propi ecosistema d’algues, la impressió 3D de parts d’animals en perill d’extinció perquè puguin seguir complint el seu paper en certes cultures tradicionals, o la incorporació del plàstic a la cadena alimentària.

S’intueix doncs que l’obra no és un receptari tradicional: més aviat proporciona una nova visió ètica i estètica per a aquesta època de crisi i per a les futures. Segons els autors de l’obra, la repugnància i el recel són reaccions comunes davant tot allò que és radicalment nou, també la cuina i el menjar; tanmateix, en temps de canvi, una certa dosi de curiositat per allò que és nou i una certa capacitat d’acceptar riscos són instruments útils per afrontar nous reptes. Segons els autors, els tabús canvien, i allò que avui provoca aprensió pot deixar de fer-ho més endavant: fet i fet, per exemple, no fa pas tant el sushi repugnava la mentalitat occidental, i ara és una menja acceptada arreu del món.

L’obra constata que la disponibilitat d’aliments tradicionals està canviant ràpidament a causa de la pèrdua de biodiversitat, l’escassedat d’aigua dolça, la degradació dels sòls i el canvi climàtic; tot plegat afecta la seguretat alimentària global, els nostres menús actuals s’estan extingint, i cal incorporar-hi, des d’ara, elements nous i estranys per tal d’assegurar la supervivència i el progrés de la humanitat.

Podeu accedir als diferents canals de compra de l’obra [https://mitpress.mit.edu/9780262047401/the-anthropocene-cookbook/ aquí].

Vegeu a continuació cinc projectes-receptes-actuacions, extrets d’entre els més de seixanta que recull l’obra:


'''Tiger Penis Project (2018), de Kuang-Yi Ku'''

La demanda de certs ingredients per part de la medicina tradicional xinesa posa moltes espècies animals al caire de l’extinció. Aquest projecte combina biotecnologia i impressió 3D per reproduir parts del cos dels animals amenaçats per les pràctiques mèdiques tradicionals i oferir, així, una alternativa que permeti la conservació de les tradicions culturals tot respectant la vida salvatge.


[[Image:Draft_Echave-Sustaeta_330902102-image2.jpeg|366px]]


'''Gilpin Family Whisky (2010), de James Gilpin'''

La diabetis és freqüent en la família de James Gilpin. Ell mateix té la malaltia, i ens va inspirar en el fet que les persones diabètiques presenten alts nivells de sucre en l’orina per mirar d’aprofitar aquest recurs i utilitzar-lo per crear un producte únic: un whisky. S’aborda d’aquesta manera el tabú del consum d’orina mitjançant la seva descomposició en compostos químics bàsics per als quals hom pot trobar un ús pràctic.


[[Image:Draft_Echave-Sustaeta_330902102-image3.jpeg|600px]]


'''Human Hyena (2014), de Paul Gong'''

Les crisis alimentàries actuals i futures ens empenyeran a incorporar noves fonts de nutrició. Recursos que actualment es consideren no comestibles podrien ser aprofitats mitjançant l’ampliació de les nostres capacitats digestives. És el que imagina Paul Gong: la biotecnologia aplicada a la transformació anatòmica i fisiològica de l´ésser humà perquè pugui gaudir de productes com ossos o matèria en putrefacció, i digerir-los. Com les hienes.


[[Image:Draft_Echave-Sustaeta_330902102-image4.jpeg|600px]]


'''Fungi Mutarium (2014), de LIVIN Studio'''

En els darrers temps diversos estudis han informat sobre organismes que poden digerir el plàstic. Fungi Mutarium és un prototip d’estri de cuina per a la cria de biomassa fúngica comestible (sobretot miceli) a partir de residus de plàstic. S’aconseguiria així que l’excés de plàstic al medi ambient esdevingués una baula útil de l cadena alimentària.


[[Image:Draft_Echave-Sustaeta_330902102-image5.jpeg|600px]]


'''BUGBUG (2016), de Wataru Kobayashi'''

Per popularitzar l’entomofàgia i crear noves experiències vinculades al consum d’insectes pot ser necessari tot un nou parament de taula, com BUGBUG: plats, i coberts d’acer inoxidable, específicament dissenyats per fer més fàcil el consum d’aquest nou menjar.


[[Image:Draft_Echave-Sustaeta_330902102-image6.jpeg|600px]]

<br />

==LANG, Ruth. Building for Change. The Architecture of Creative Reuse. Londres: Die Gestalten Verlag UK Ltd., 2022. 256 p.==
[[Image:Draft_Echave-Sustaeta_330902102-image7.jpeg|210px]]

Davant el canvi climàtic pot ser crucial afavorir la reutilització i la reforma d’edificis en lloc de demolir-los i construir-ne de nous. La doctora Ruth Lang, arquitecta i professora al Royal College of Art i a la London School of Architecture, mostra en aquesta obra les grans possibilitats de la renovació i el reaprofitament d’edificis ja existents.

Atès que el 80% dels edificis que es preveu que existiran l’any 2050 ja estan fets, l’obra ''Building for Change. The Architecture of Creative Reuse ''vol remarcar la necessitat de reutilitzar-los de manera creativa si es vol assolir una reducció significativa de les emissions carbòniques associades a l’edificació i per tant mirar d’evitar els pitjors efectes del canvi climàtic. Dit d’una altra manera, incidir en les emissions carbòniques dels edificis de nova construcció només suposarà un 20% de l’impacte necessari, i el que cal és preservar i mantenir el diòxid de carboni ja incorporat en estructures existents –el 80% de les que hi haurà d’aquí a 2050 com s’ha dit.

Lang creu que la reutilització i el reaprofitament, lluny de ser un fre per a la creativitat, són de fet una invitació a l’originalitat i la inventiva per aprofitar allò de què ja es disposa. Creu també que caldria abandonar la demolició com a actuació quasi per defecte un cop un edifici ha deixat de complir la seva funció original.

Per tal d’ajudar a reconsiderar els projectes en les seves fases inicials, i a identificar com les estructures ja existents poden respondre en el futur immediat, així com escatir el seu impacte a més llarg termini, Lang ofereix en aquesta obra els perfils de nombrosos projectes de reutilització ja realitzats, arreu del món, amb esment especial dels processos per a la implantació de les solucions de reaprofitament creatiu –és a dir, sense centrar-se només en el resultat final.

Lang confia a més que els propietaris dels edificis i els seus clients es convencin que la reutilització no només no impacta negativament en la qualitat general, sinó que pot tenir també beneficis econòmics i ambientals. A més, considera que la reforma, la reutilització i el reaprofitament contribueixen a prendre en consideració tot un altre conjunt de valors relacionats amb el caràcter, la història i la vinculació emocional amb els edificis amb què hom interactua quotidianament.

Els exemples recollits a l’obra intenten oferir una visió optimista de la reutilització a fi de crear edificis que segueixin funcionant durant generacions i generacions.

Podeu comprar l’obra [https://uk.gestalten.com/products/building-for-change-architecture-creative-reuse aquí].

Vegeu a continuació alguns dels exemples recopilats per Lang al seu llibre.


[[Image:Draft_Echave-Sustaeta_330902102-image8.jpeg|498px]]

''Tai Kwun Arts Center, Hong Kong (per Herzog & De Meuron, Purcell): davant la manca de documentació tècnica relativa a un edifici de l’entorn, que havia acollit la policia i els tribunals de Hong Kong, va caldre sotmetre’n les instal·lacions a un procés d’assaig i recerca per comprovar si la seva integritat estructural seria suficient per als nous usos proposats i si per tant es podria mantenir l’edifici antic, en convivència amb insercions modernes. (© Iwan Baan)''


[[Image:Draft_Echave-Sustaeta_330902102-image9.jpeg|282px]]

''Zeitz MOCAA, Ciutat del Cap (per Heatherwick Studio): aquest museu d’art contemporani africà conserva unes antigues sitges de formigó; val a dir nogensmenys que el reaprofitament de l’estructura existent va necessitar treballs de reforç i d’addició de formigó, duts a terme durant trenta-sis mesos. (© Iwan Baan)''


[[Image:Draft_Echave-Sustaeta_330902102-image10.jpeg|534px]]

''Centre de serveis públics i instal·lacions del PCX, Yuanheguan, Xina (per LUO Studio): aprofitant els marcs de formigó que van quedar com a únics testimonis d’un habitatge que no es va arribar a finalitzar, i prèvia anàlisi de l’abast del seu deteriorament, els arquitectes van aconseguir transformar aquella ruïna en un espai d’ús comunitari, sense a penes demolició, i aprofitant les juntures preexistents com a elements de transició entre la part antiga, arran de carrer, i la nova, al pis de dalt i que fa un ús generós de la fusta. (© Jin Weiqi)''


[[Image:Draft_Echave-Sustaeta_330902102-image11.jpeg|600px]]

''Kibera Hamlets School, Nairobi (per SelgasCano): sovint els pavellons d’exposicions i biennals, pel seu caràcter intrínsecament efímer, es podrien considerar un malbaratament de recursos i materials. SelgasCano, però, ha intentat lluitar contra aquesta percepció dissenyant un pavelló que incorpora una visió a llarg termini. Es tracta d’una instal·lació per a l’educació i l’emprenedoria, que fa ús de bastides, malla metàl·lica, cartró i làmines de plàstic (policarbonat), materials fàcils d’obtenir als assentaments informals de Nairobi. El balast de l’estructura el formen bidons d’aigua (© Iwan Baan)''


[[Image:Draft_Echave-Sustaeta_330902102-image12.jpeg|366px]]

[http://dk-cm.com/dkcmprojects/harrow-arts-centre/ ''Harrow Arts Centre, Londres (per DK-CM'']''): subvertint el procés habitual, els arquitectes DK-CM van aconseguir convèncer el client final que una actuació estratègica de rehabilitació i reutilització li aportaria més valor final. De vegades requereix coratge renunciar a un edifici nou  i icònic, i optar en canvi per un procés d’anàlisi i rehabilitació, que en ocasions necessita més treball que no un edifici de nova construcció. Tanmateix, els beneficis sembla que han estat nombrosos: ambientals, de connexió social i comunitària, i també com a exemple d’actuació. (© Neil Perry)''

<span id="_GoBack"></span>