Noves mesures urbanístiques de dinamització del territori. M2021



Noves mesures urbanístiques de dinamització del territori. M2021

'''Autors''': jrt i Carles Valls

#M2021

==Direcció de projecte==

Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme

==Període==

Abril-desembre 2021

==Descripció ==

S’han abordat diferents problemàtiques territorials, establint noves mesures normatives des de l’àmbit de l’urbanisme que han de permetre desencallar tramitacions, agilitzar actuacions, millorar la qualitat de vida, promoure l’activitat econòmica i incrementar la sostenibilitat del nostre desenvolupament sobre el territori.

<div id="_GoBack" class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
 [[Image:Draft_Echave-Sustaeta_978081719-image1.png|114px]] </div>

'''Finalitat de l'acció '''

Les mesures persegueixen tres grans objectius: atendre la realitat dels petits municipis i del món rural, facilitar l’impuls econòmic i simplificar tramitacions.

'''Novetats que aporta l'acció '''

Un ajuntament podrà actuar directament en el desenvolupament d’una àrea residencial estratègica (ARE).

La Comissió de Territori de Catalunya podrà donar criteris d’interpretació sobre la legislació i el planejament.

S’amplia la possibilitat d’utilització temporal d’espais destinats pel planejament urbanístic a equipaments, zones verdes i altres sistemes.

S’avaluarà de forma prèvia la viabilitat d’una transformació urbanística del sòl urbanitzable.

Els sectors econòmics privats poden presentar iniciatives d’interès territorial a concretar-se mitjançant un pla director urbanístic.

Una transformació urbanística amb increment d’aprofitaments pot emplaçar les reserves per a zones verdes i equipaments comunitaris fora de l’àmbit d’actuació o substituir-les per l’equivalent en sostre d’equipaments o pel seu valor en metàl·lic si es destina a patrimoni públic d’habitatge.

Es poden adjudicar parcel·les privades a l’administració actuant i que aquestes puguin vendre-les i pagar el cost de l’obra d’urbanització.

S’amplien les possibilitats per implantar equipaments, serveis i altres sistemes sense reserva prèvia del planejament.

S’admet en municipis rurals que un descendent del titular d’una explotació rústica familiar pugui fer-se un habitatge en aquesta o en una altra finca.

Es poden construir allotjaments per a treballadors temporers a partir d’iniciatives col·lectives que donin servei a més d’una explotació rústica.

Es simplifica el procediment d’autorització de construccions agrícoles i ramaderes.

S’amplien els usos i obres admesos en edificacions en sòl no urbanitzable.

Es possibilita executar obres d’urbanització per fases.

Es poden exigir pagaments per avançat específics als propietaris afectats en una fase determinada d’obres d’urbanització.

Es permeten més usos, activitats i obres en edificis disconformes respecte els paràmetres del nou planejament i es possibilita dur a terme en edificis afectats o disconformes la substitució d’elements perillosos.

L’INCASÒL pot exercir la condició d’administració actuant.

<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
 [[Image:Draft_Echave-Sustaeta_978081719-image2.png|108px]] </div>

'''Fonaments de la novetat '''

Les noves mesures aborden distintes problemàtiques territorials, tant pel que fa a l’agilització de l’actuació administrativa en l’urbanisme, com pel que fa al despoblament rural, la transformació dels teixits urbans i el foment d’actuacions rellevants en matèria econòmica pel país.

Així, les mesures permeten que al medi rural hi puguin anar a viure noves persones i s’hi puguin efectuar noves activitats d’acord amb els temps actuals (cosa que fins ara estava molt limitada): professions liberals, creació artística o altres activitats sempre que no comportin un impacte ambiental o paisatgístic negatiu, obrint doncs el ventall de possibilitats d’activar negocis. Esdevé doncs una mesura nova focalitzada a dinamitzar el món rural.

Un altre element clau és que es dona major autonomia a l’administració local, reforçant la subsidiarietat en l’actuació pública: tant a l’hora d’atorgar llicències urbanístiques, com a l’hora de gestionar i validar noves construccions agrícoles.

Un tercer element és que la revisió de la sostenibilitat de qualsevol sòl d’extensió urbana (que estigui ja planificat) passa a ser un fet obligatori, dotant-nos doncs d’una eina que ha de facilitar que el desenvolupament urbà del país es faci amb un criteri adequat als principis de sostenibilitat ambiental, social i econòmica.

Un quart element és que se simplifica i flexibilitza l’acció urbanística per a que aquesta sigui més àgil i més resolutiva, donant noves opcions que han d’ajudar a pagar el cost de l’obra d’urbanització i facilitar així el desenvolupament d’un àmbit.

'''Per saber-ne més '''[mailto:carles.valls@gencat.cat Carles Valls]

==Eixos==

==Eixos temàtics de territori==

1. Planificació territorial

:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">1.1. Valorització territorial</span>

===2. Planificació urbanística===

3.6. Harmonització i sistematització normativa

==Instrumentals==

5. Aspectes jurídics i institucionals

:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">5.1 Avaluació de la legislació vigent </span>