Văcăreşti, o com la natura aprofita els errors humans.

<ul><li></li>
<li></li>
<li></li>
<li></li>
<li></li>
<li></li>
<li>[[#bloc7|Autors]]</li>
</ul>

<span id='bloc1'></span>
A les acaballes de l'època comunista sorgí la idea de construir un llac artificial a Bucarest, connectat amb el riu Dâmboviţa, a fi de crear un petit port a la capital romanesa. A aquest efecte, centenars de residents del lloc en van ser desallotjats, se'ls confiscaren els terrenys i es construí un mur perimetral de quasi 4 km de longitud, que encloïa unes 190 ha. Certs errors de càlcul i la caiguda del règim de Ceauşescu (1989) van fer que l'obra romangués inacabada durant molts anys. Una de les errades dels enginyers encarregats del projecte va ser el desconeixement de l'existència de fonts subterrànies d'aigua. Amb el terreny tancat al públic per un mur quasi infranquejable, la natura va començar a fer la seva feina, i l'enorme solar va anar convertint-se, amb els anys, en un aiguamoll. Aus migratòries fins aleshores mai vistes a Bucarest van fer del terreny un lloc de descans, i van contribuir a vegetalitzar-lo portant-hi llavors de diverses plantes. D'aquesta manera es acabar creant, a pocs quilòmetres del centre de la ciutat, un hàbitat natural insòlit i imprevist.


<span id='bloc2'></span>
[[Image:Draft_Garcia_910162963-Vacaresti-o-com-la-natura-aprof-VacarestiAeria.jpg_1986027767.jpg|center|500px|imatge_1]]

Vista aèria del llac antròpic de Văcăreşti, de 189 ha.


<span id='bloc3'></span>
En època més recent, els aiguamolls van tornar a suscitar l'interès dels inversors: l'any 2003, per exemple, es van concedir els terrenys a un constructor australià perquè hi construís un hipòdrom, centres de convencions i d'exposicions, hotels i casinos. Tot això, val a dir, amb l'Estat romanès denunciat davant les instàncies judicials internacionals pels antics propietaris dels terrenys, als quals el règim comunista havia desposseït. Afortunadament, la magnitud de l'escàndol, juntament amb la naturalesa geològica de l'indret, que el fa poc apte per construir-hi, van aconseguir avortar el macroprojecte. D'altra banda, recentment el Ministeri de Medi Ambient romanès ha decidit redreçar la qüestió de la propietat de les terres, mitjançant les corresponents indemnitzacions als antics propietaris.

Aquest nou escenari pel que fa a la titularitat dels terrenys, i sobretot una important conscienciació mediambiental de la ciutadania, acompanyada d'una permanent mobilització social, han aconseguit que s'acabin abandonant determinats projectes que amenaçaven de destruir aquest entorn tan peculiar. Sens dubte, va marcar un punt d'inflexió en l'apreciació de l'indret el monogràfic que li dedicà l'edició romanesa de ''National Geographic'' el maig de 2012, que va servir per donar a conèixer al gran públic les característiques úniques del llac Văcăreşti, com per exemple la presència de noranta espècies d'aus (agrons, martinets, corbs marins, fotges... algunes d'aquestes aus estan protegides per la legislació europea i romanesa), a més de rèptils, amfibis i mamífers (rates mesqueres, guineus, llúdrigues...).

Sembla que aviat podria tenir lloc la declaració del llac com a parc natural. La declaració no pot esperar més, ateses les amenaces que pateix el lloc: hi sovintegen els incendis i els abocaments de residus; s'hi practiquen la caça i la pesca furtives, així com la tala il·legal; i hi ha alguns nuclis de barraques.

El Govern preveu dividir el futur parc natural en tres zones: una de protecció integral, formada per les fonts subterrànies, els aiguamolls que les envolten i les àrees de nidificació; una altra d'activitats humanes sostenibles, on es permeti una certa activitat inversora i de desenvolupament; i una tercera d'amortiment, que faci d'interfície entre les altres dues, anomenada de gestió sostenible. El parc podria rebre ajuts de la UE, a través del Programa operatiu sectorial de medi ambient.


<span id='bloc4'></span>
[[Image:Draft_Garcia_910162963-Vacaresti-o-com-la-natura-aprof-VacarestiProposta.jpg_592113990.jpg|center|500px|imatge_2]]

Al llac Văcăreşti, anomenat per molts el delta de Bucarest, hi viuen amfibis i mamífers (com guineus i llúdrigues). A més, és lloc de residència o de pas de nombroses espècies d'aus. A la imatge, proposta de distribució de l'eventual parc natural, amb les zones de vida salvatge (marcades en marró) concentrades majoritàriament a la part oriental del recinte.


<span id='bloc5'></span>
La previsible conversió d'una obra antròpica inacabada en una reserva protegida és fruit de la lluita d'associacions com Salvaţi Delta (Salveu el Delta), que ha portat a terme accions de neteja de la zona, amb més de tres-cents voluntaris, i també activitats de divulgació, com l'obertura, al pis 17.<sup>è</sup> d'un dels edificis veïns, d'un observatori del parc accessible al públic en general, gratuït. Salvaţi Delta, a més, ha editat material informatiu, ha organitzat tallers per als alumnes d'escoles de la zona, i ha posat en marxa campanyes per pressionar els poders públics perquè adoptessin la resolució que, pel que sembla, és a punt de fer-se realitat.


<span id='bloc6'></span>
[[Image:Draft_Garcia_910162963-Vacaresti-o-com-la-natura-aprof-VacarestiPalau.png_2102391413.png|center|500px|imatge_3]]

Aiguamolls de Văcăreşti, amb el palau del Parlament de fons.


<span id='bloc7'></span>

==Autors==

Redactat per: [mailto:alfonso.martinezjaume@gencat.cat?subject=Butlleti%20RDI%20num.13 Alfonso Martínez Jaume]


<span id='bloc8'></span>