Agenda de pobles i ciutats de Catalunya: ciutats intel·ligents i digitalització per abordar un futur sostenible i socialment equitatiu


==Les ciutats com a motor de progrés==

A nivell mundial, les ciutats representen més de la meitat de l'economia mundial i dos terços del consum mundial d'energia. Cada setmana, a tot el món, 1,5 milions de persones es traslladen d'entorns rurals a urbans. Les ciutats són el motor del progrés econòmic i del benestar dels ciutadans, i per al 2030 les ciutats albergaran el 60% de la població mundial (ONU, 2018).

Aquest procés d' urbanització planteja grans reptes a la gestió urbana: tant pel que fa a l' accés als serveis bàsics, l'habitatge, l'urbanisme, la mobilitat, etc., com pel que fa a la sostenibilitat d' aquesta transformació i els seus efectes sobre el clima i el medi ambient.

De fet, la persistència de la pobresa, les desigualtats creixents i la degradació ambiental són els obstacles més desafiants per a un desenvolupament sostenible. Lluny d'advocar per una distribució equitativa del creixement econòmic i la riquesa, durant les últimes dècades les desigualtats han crescut a nivell mundial.

Aquest ha estat el cas especialment a les àrees urbanes, mentre que la pressió sobre els recursos naturals s' ha anat exacerbant. Sens dubte, hem experimentat més sequeres, més intensitat de tempestes i fins i tot inundacions, augment de la velocitat del vent, huracans, etc. El canvi climàtic està succeint.

És indubtable que la urbanització del planeta està plantejant reptes importants al desenvolupament urbà i econòmic, però les ciutats, gestionades des de l'eficiència i la intel·ligència, representen també una oportunitat per al progrés econòmic, el benestar i l'accés a oportunitats, béns i serveis, i per a la distribució més justa de la riquesa.

Què és una ciutat intel·ligent? Es podria dir que una ciutat intel·ligent és aquella que promou el desenvolupament econòmic i la qualitat de vida dels seus ciutadans de forma eficient, gestionant de manera lògica els recursos, sovint escassos, i promovent una governança participativa, on la informació esdevé coneixement.

<br />

<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
 [[Image:Draft_Rubert Taya_364321064-image1.png|600px]] </div>

<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
<span style="text-align: center; font-size: 75%;">Població mundial urbana i rural. Comparativa 1950-2000-2050. </span><span style="text-align: center; font-size: 75%;">Font:Nacions Unides. UN World Urbanisation Prospects: the 2014 Revision</span>
</div>


Segons estimacions de Nacions Unides, en l'actualitat la meitat de la població mundial viu en ciutats, i s’estima que la xifra augmentarà fins al 75% l'any 2050. De fet, també s’estima que des de l'any 2000 més d'un bilió de persones s'ha mudat de zones rurals a zones urbanes (figura 1), pressionant d'aquesta manera el desenvolupament de les ciutats.

Àfrica i Àsia són continents menys urbanitzats i els qui experimentaran els majors desafiaments de la urbanització durant les pròximes dècades. No obstant això, aquests continents no són els únics que s’enfronten al repte de la urbanització, ja que les ciutats més desenvolupades s’enfronten al desafiament de continuar creixent, proporcionant serveis i acollint un major nombre de persones. Gestionant, per exemple, l'ascens dels preus de l'habitatge o l'expulsió de les classes mitjanes cap a la perifèria. Però alhora atraient la inversió estrangera, liderant l' activitat empresarial i creant ecosistemes que promoguin la innovació i fomentin la formació del talent i la creació de llocs de treball.

Les ciutats constitueixen la meitat del Producte Interior Brut (PIB) mundial, i el 70% del consum energètic. Al seu torn, les ciutats són emissores d'entre el 50% i 60% de les emissions globals de gasos d'efecte hivernacle, xifra que augmenta fins al 80% si tenim en compte les emissions indirectes dels entorns urbans, El consum energètic és intrínsec al desenvolupament urbà: es requereix energia per al transport i la mobilitat, per al desenvolupament d'activitats industrials i comercials, per construir edificis i infraestructures, per distribuir béns, aigua, etc. El 2012, segons dades d'UN Habitat, la principal font d'energia a les ciutats era d'origen fòssil (entorn del 80%: petroli, gas, carbó), un 10% nuclear i només un 9% era d'origen renovable (energia eòlica, hidràulica, biomassa, o solar).

==La nova agenda urbana de les nacions unides: les ciutats com a motor del desenvolupament sustentable del planeta?==

Per la seva banda, Nacions Unides també s'ha manifestat sensible cap als reptes urbans i de desenvolupament de ciutats. De fet, l'any 2005 es van signar els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM, o MDGs segons les seves sigles en anglès: Millenium Development Goals). Aquests feien esment a les mesures per afrontar els principals problemes del món. Deu anys més tard, i després d'un èxit relatiu, el 2015 Nacions Unides va adoptar els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS, o SDGs, per Sustainable Development Goals), que revisen els anteriors i advoquen per la informació, la tecnologia i Internet com a elements clau per aconseguir aquests objectius.

<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
 [[Image:Draft_Rubert Taya_364321064-image2.jpeg|600px]] </div>

<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
Font: Nacions Unides</div>


L'Agenda Urbana, que va seguir a aquests objectius, es va discutir i signar a la Conferència Habitat 11 de Nacions Unides a Quito l'octubre de 2016, i que venia a posar de relleu el paper de les ciutats i les regions en aquest desenvolupament i el seu rol cada vegada més gran en relació amb el desenvolupament global. En definitiva, la Declaració de Quito amb la proposta de la Nova Agenda Urbana, ve a definir com hem d'actuar en el procés d'urbanització per abordar la inclusió social i l’eradicació de la pobresa, una prosperitat urbana sostenible, inclusiva i que brindi oportunitats a tothom, i un desenvolupament urbà resilient i ambientalment sostenible.

En aquest context, la Nova Agenda Urbana pretén ser un recurs per a diferents actors en diferents nivells de govern, i per a les organitzacions de la societat civil i el sector privat. La Nova Agenda Urbana destaca els vincles entre la urbanització sostenible i la creació d' ocupació, les oportunitats de subsistència i la millora de la qualitat de vida, i insisteix en la incorporació de tots aquests sectors en cada política i estratègia de desenvolupament o renovació urbana (Hàbitat ONU, 2020). De fet, la Nova Agenda Urbana destaca i accentua el paper de les àrees urbanes en la promoció d'un desenvolupament sostenible i socialment equitatiu del planeta, des d'una perspectiva de quatre dimensions: sostenibilitat social, sostenibilitat econòmica, sostenibilitat ambiental i sostenibilitat espacial.

<br />

<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
 [[Image:Draft_Rubert Taya_364321064-image3.png|600px]] </div>

<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
<span style="text-align: center; font-size: 75%;"><big>Font: UN Habitat. The New Urban Agenda Handbook. Narobi: United Nation Human Settlements Programme</big></span></div><br />
==Catalunya 2050: implementant la Nova Agenda Urbana==

Catalunya, amb un 0,1% de la població i una contribució al planeta del 0,3% del PIB (Banc Mundial, 2019) també es compromet a participar en els objectius globals cap a l'Agenda 2030 de l'ONU, els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i la Nova Agenda Urbana.

De fet, Catalunya va participar en la Conferència Hàbitat III a Quito, va assistir a l'acte de signatura de la Nova Agenda Urbana, i es va comprometre a impulsar aquesta agenda.

L'objectiu de la nostra pròpia Agenda Urbana és plantejar una planificació, estratègica, integrada i compartida de Catalunya i el seu futur, proporcionant recomanacions i actuacions per aconseguir un model de desenvolupament sostenible des del moment de la seva aprovació fins l'any 2050.

L'horitzó definit no ho ha estat a l'atzar: incorpora l'horitzó 2030, per al qual, a través de l'Agenda Catalunya 2030, ja hem definit alguns objectius i avancem de forma consensuada a través del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS). A més, la Comissió Europea marca l'any 2050 com la data en què Europa ha de ser climàticament neutra, és a dir, una economia de zero emissions netes de gasos amb efecte d’hivernacle.

Per aconseguir-ho, cal una reflexió profunda del nostre model econòmic, energètic i urbà, ja que aquests han portat a les situacions actuals de consum, malbaratament i contaminació.

Durant els darrers anys, Catalunya ha fet un gran esforç per apropar la connectivitat digital a tot el seu territori. En aquest context, la connectivitat ha demostrat ser una eina molt eficaç per impulsar transformacions i generar noves oportunitats.

De fet, fins i tot els més recelosos d'aquests plantejaments van canviar de parer arran de la pandèmia de la covid-19: el fet de disposar d'una bona connectivitat de fibra òptica o no, implicava que podies seguir amb la teva activitat: treball, estudis i fins i tot socialització i altres activitats de lleure.

Així doncs, la covid ha accelerat l'adopció de la digitalització de moltes maneres. Ara estem «acostumats» al treball remot o teletreball, i estem més acostumats que mai a les videoconferències amb la nostra família. Comprem per Internet, veiem sèries i pel·lícules de plataformes en línia, xerrem amb el nostre metge per WhatsApp i fins i tot anem a sessions de gimnàs en línia. Aquestes són coses a les quals no estàvem acostumats fa només dos anys. No obstant això, aquestes són també coses que sens dubte transformen les nostres vides i els nostres hàbitats: les nostres llars que ara serveixen com a oficines i gimnasos; els nostres barris, on valorem tenir comerços, restaurants i altres serveis; les nostres ciutats, amb hospitals i centres educatius, etc. Ja no veiem els nostres hàbitats com abans de la covid. Catalunya és, i ha estat tradicionalment, un territori innovador d'emprenedors, obert al comerç global, a l'avantguarda de la innovació digital i líder en el desenvolupament de les tecnologies més disruptives. Comptem amb estratègies i programes específics per desenvolupar 5G, intel·ligència artificial, tecnologia ''blockchain'', la nova economia de l'espai (nanosatèl·lits), i som un hub digital reconegut internacionalment. Barcelona, la capital de Catalunya, és una ciutat intel·ligent mundial de renom, que actua com a inspiració per a la xarxa de ciutats sota el paraigua de SmartCatalonia.

El 2019, durant el Mobile World Congress, a Catalunya es va dur a terme una cirurgia a distància, on el cirurgià estava ubicat en un auditori i el pacient i l'equip mèdic al quiròfan de l'Hospital Clínic de Barcelona, a quilòmetres de distància. El cirurgià estava donant instruccions en temps real guiades per una càmera. Això es va fer gràcies a la tecnologia 5G, que permet una menor latència i la capacitat de comunicació instantània. Bàsicament, el cirurgià podria haver estat a qualsevol part del món amb connectivitat 5G.

Ara imagineu el que això significa en termes del futur de l'atenció mèdica i el nostre propi futur com a humanitat, És indubtable el paper accelerador de la tecnologia en aquestes transformacions, i com a catalitzador de solucions eficients als desafiaments globals. Internet ha canviat la forma en què aprenem, ens comuniquem i treballem. Internet ha ampliat i democratitzat el coneixement, i ha universalitzat l' accés a la informació.

Per això, l'Agenda Urbana de Catalunya planteja la digitalització com a vector transversal, per impulsar, potenciar i ajudar a complir amb els objectius de sostenibilitat econòmica, equilibri territorial i equitat social.

Necessitem la digitalització per promoure una planificació eficient dels nostres espais urbans i territoris; hem d'evolucionar cap a una economia digital i digitalitzada, i haurem d'empoderar digitalment la nostra societat, fent partícips a tots dels desenvolupaments actuals i futurs.

En definitiva, l'Agenda Urbana a Catalunya ha d'advocar per un enfocament integrat i coordinat de la planificació urbana i territorial, per a generar igualtat d'oportunitats i igualtat de condicions de competitivitat en tot el territori de Catalunya, i això ha de fer-se a través de la digitalització.

La digitalització aportarà a l'Agenda Urbana de Catalunya intel·ligència en la gestió urbanística i les polítiques urbanes; promoure un territori més eficient, que maximitzi i faci un ús més eficient dels recursos, que millori la qualitat de vida dels ciutadans i que promogui la generació contínua de benestar local de manera sostenible.

L'Agenda Urbana de Catalunya garantirà un desenvolupament sostenible, socialment equitatiu, segur i resilient, alhora que farà que els beneficis dels avanços digitals, amb internet al capdavant, arribin a tots els ciutadans i a tots els racons de Catalunya.

D'altra banda, entenem per transició verda, aquell procés necessari per a convertir l'actual model de creixement econòmic, perjudicial per al medi ambient i que contribueix a l'escalfament global i a l'acceleració del canvi climàtic, en un nou model de creixement sostenible i climàticament neutral. Al costat de la transició digital, la transició verda defineix la visió estratègica a llarg termini de la Unió Europea, que es desenvolupa a través del pla de transformació, recuperació i resiliència impulsat per la Comissió Europea.

Catalunya es fa seva la necessitat de transitar cap a un model social, econòmic i territorial que faci de la sostenibilitat ambiental i de la neutralitat climàtica un objectiu principal.

En aquest sentit, l'Agenda Urbana representa un pas estratègic per a accelerar la seva adaptació al canvi climàtic, introduint la transició verda com a vector estratègic i d'impuls per a transformar Catalunya.

A més, la digitalització s'alça com a instrument per a planificar de manera eficient els espais i territoris urbans i per a evolucionar cap a una economia digital i digitalitzada: la descarbonització com a eina per a aconseguir la neutralitat climàtica del territori de Catalunya d'acord amb els objectius de la Unió Europea per al 2050.

Important destacar també la governança de l'Agenda, amb la promoció de l'Assemblea Urbana de Catalunya, que integra més de 100 membres. En la seva composició s’hi troben tots els departaments de la Generalitat de Catalunya, la societat civil, els sectors econòmics i patronals, universitats i col·legis professionals, així com diversos ajuntaments i organitzacions municipals.


<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
 [[Image:Draft_Rubert Taya_364321064-image4.png|600px]] </div>

<div id="_GoBack" class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
<span style="text-align: center; font-size: 75%;">Transicions i dimensions de l’Agenda Urbana: Catalunya 2050</span></div>



Així mateix, contemplem aquestes transicions en cadascuna de les dimensions de l'Agenda Urbana:

D'una banda, la dimensió territorial i urbana abasta el conjunt del territori i relaciona, inevitablement, les ciutats i el territori, tenint en compte també l'estructura, el disseny, la conservació i la regeneració d'entorns urbans. Considera els efectes que les ciutats tenen en la resta del territori, ja que la vida urbana té implicacions que van més enllà dels assentaments urbans, en camps tan rellevants com les infraestructures, la mobilitat, l'energia o l'aigua. En aquest sentit, el vincle que tenen les ciutats amb l’entorn territorial és de dependència de recursos. S'introdueix la dimensió territorial i urbana per a vetllar per l'equilibri territorial. En aquest marc d'equilibri territorial, la transició digital i de neutralitat climàtica hi juguen un paper fonamental. La connectivitat física i digital del territori, així com el model energètic, són clau per a garantir la sostenibilitat i l'equilibri. És a partir d'aquesta visió integral del territori, que l'Agenda dibuixa el model territorial i urbà a aconseguir al llarg dels pròxims 30 anys en l'horitzó 2050.

La dimensió econòmica es refereix a aquelles activitats que es relacionen amb el model productiu de Catalunya. Considera les oportunitats que les noves tecnologies aporten al model econòmic i productiu i en cadenes de valor complementàries i basades en la digitalització i la circularitat.

Contempla també el talent necessari per a aprofitar el nou model, així com aspectes com les noves formes de treball, la indústria 4.0 o la digitalització i automatització de sectors més tradicionals.

Finalment, la dimensió econòmica posa l'èmfasi en la millora de la productivitat de l’economia, basant-se en activitats d'alt valor afegit, respectuoses amb el medi ambient i que entenen la digitalització, la recerca i innovació cientificotècnica i sobre nous models organitzatius, la circularitat, i la transferència tecnològica i del coneixement, com a instruments estratègics per a aconseguir un model econòmic de territori equilibrat i econòmicament resilient en 2050.

La dimensió social posa el focus en la persona i la societat i és imprescindible per a entendre com els assentaments humans són espais d'interacció social, de desenvolupament d'activitats econòmiques, i en general, de generació d'oportunitats, en aglutinar i concentrar persones en espais territorials definits i limitats. La AUC la concep de manera integral i participa en la dimensió social per a gestionar els riscos associats en matèria d'inclusió social, segregació, i generació d'ineficiències i desequilibris socials.

A partir d'aquestes tres dimensions, l'Agenda desenvolupa una sèrie de recomanacions per a aconseguir el canvi de model i transitar cap a la Catalunya 2050. Així doncs, com hem vist, el procés d'urbanització global representa un dels grans reptes del planeta, i el paper de les ciutats en la promoció d'un desenvolupament sostenible i socialment equitatiu, un dels grans objectius actualment. Les aproximacions de ciutat intel·ligent o les Agendes Urbanes de Nacions Unides són importants en tant que posen l'accent en com esdevenir les transicions digital i verda, des del prisma del desenvolupament d'un nou model econòmic més sostenible que promogui l'equilibri territorial i l'equitat social, tenint en compte un model de governança global, coordinat a nivell regional o local, i que promogui l'adopció d'estratègies conjuntes que permetin accelerar les transicions

==Referències==

UN Habitat (2020). The New Urban Agenda Handbook. Nairobi: United Nations Human Settlements

Programme.

UN (2016). The New Urban Agenda.

https://habitat3.org/wp-content/uploads/NUA-English.pdf

UN, (2018). World Urbanization Prospects. https://population.un.org/wup/Publications/Files/WUP2018-Report.pdf

Puigneró, J. (2020). El cinquè poder. La república digital a les teves mans. Barcelona: La Campana.

ITU (2020). World Telecommunication/ ICT indicators database. Published by The World Bank.

https://data.worldbank.org/indicator/IT.VNET.USER.ZS

Urban Assembly of Catalonia. (2018). Declaration for an Urban Agenda for Catalonia. [http: http:] /agendaurbanacatalunya.cat/la-declaracio?.

Asamblea Urbana de Catalunya (2018): Declaración por una Nueva Agenda Urbana (castellano).

UN. (2016). ICT Sector helping lo tackle climate change.

https://unfccc.int/news/ict-sector-helping-to-tackle-climate-change

WEF. (2020). The Future of Jobs Report 2020. https://www.weforum.org/reports/the-future-of-jobsreport-2020

ACCIÓ. (2021). ICT Sector in Catalonia. http://catalonia.com/.content/documents/ict-in-catalonia.pdf

Universidad de Deusto, Orkestra. (2020). Digital Economy and Society in Catalonia 2019.

https://tools.orkestra.deusto.es/desi/site/catalunya-2019?lang=en

==Autors==

Redactat per: [mailto:maria.galindo@gencat.cat Maria Galindo]

Per saber-ne més: [mailto:maria.galindo@gencat.cat Maria Galindo]