Una iniciativa cooperativa per al renaixement del tren en zones mal servides



==Una iniciativa cooperativa per al renaixement del tren en zones mal servides==

Railcoop ofereix als ciutadans i a les petites comunitats, sense que els calgui tenir cap expertesa en temes ferroviaris, la possibilitat d’esdevenir actors de la mobilitat en tren mitjançant la participació en una empresa ferroviària cooperativa. Aquesta pot constituir l’eina bàsica de les comunitats esmentades per intentar reobrir serveis de tren per tot França, oferint un nou model ferroviari que innovi no només en l’aspecte tecnològic sinó sobretot en els processos de governança i presa de decisions.

==Railcoop: la primera cooperativa ferroviària en el mercat francès alliberat==

[[Image:Draft_Echave-Sustaeta_131050105-image1.png|288px]]

Després de l’obertura del mercat ferroviari francès a la concurrència d’altres agents nacionals i estrangers, Railcoop s’hi presentà amb la finalitat de recuperar la circulació de trens en zones rurals del país, articular la mobilitat entre viles i ciutats petites i mitjanes, i accelerar la transició cap a models de transport de persones i mercaderies ambientalment menys costosos que per exemple la mobilitat per carretera.

La cooperativa va néixer davant la constatació que, per bé que el 90% de la població francesa viu a menys de deu quilòmetres d’una estació de tren, un terç d’aquestes ja no presta servei. D’altra banda, la SNCF, fins fa poc l’operador ferroviari en monopoli, s’ha anat centrant darrerament en el desenvolupament de serveis de gran velocitat entre grans ciutats, mirant d’augmentar els beneficis, de manera que en tot just tres anys un 40% de les connexions interurbanes han estat abandonades.

Tanmateix, Railcoop assegura que més del 60% dels francesos estarien disposats a afavorir el tren davant l’avió, sobretot per raons mediambientals. D’altra banda, com ja s’ha suggerit abans, el tren consumeix dotze vegades menys energia que el transport viari, a igual pes, i per això la mobilitat ferroviària constitueix, segons la cooperativa, una baula essencial en la transició ecològica. De fet Railcoop diu que no aspira a ser competidora de la SNCF, sinó del transport viari.

A més, l’existència de serveis ferroviaris és un element indispensable perquè els territoris augmentin llur capacitat d’atracció, i per això ja hi ha diverses comunitats que s’han interessat a formar part de la cooperativa. És el cas per exemple de Fijac*, al departament d’Òlt, que podria beneficiar-se del servei Tolosa – Rennes, a l’alçada de Caors. L’aglomeració supramunicipal de Fijac, en aquest sentit, ha subscrit 225 participacions, per un total de 22,500 euros, cosa que equival a 0,50 euros per habitant de l’aglomeració del Gran Fijac. Cal assenyalar que la cooperativa té la seu en aquesta població.

Altres administracions territorials que s’han interessat a formar part del projecte cooperatiu de Railcoop, pel fet que es podrien beneficiar de la primera línia proposada, són el departament de Cruesa (amb capital a Garait), la ciutat de Vichèi, prop de Gatnat (al departament d’Alièr) o la comunitat supramunicipal del Libornès, a la Gironda. D’altra banda, la regió d’Alvèrnia – Roine – Alps va acordar cedir a Railcoop nou combois en el marc de l’adquisició de material mòbil que la cooperativa va iniciar el mes de juny d’enguany.

Cal assenyalar que el primer objectiu de Railcoop no està mancat d’ambició, ja que es tracta del restabliment del servei entre Lió i Bordeus, abandonat per la SNCF fa una dècada, passant per Roana, Montleçon, Garait, Sant German dels Fossats, Gatnat, Sent Superis, Llemotges, Peireguers i Liborna. La previsió és que aquesta servei arrenqui l’any vinent.

Es tracta d’una línia no totalment electrificada, que travessa zones de muntanya, amb trams de circulació única i pendents en ziga-zaga. Fa, en total, uns 630 km de recorregut. No és certament una línia de fàcil explotació, però és simbòlica atès que relliga dues ciutats importants sense haver de passar per París. El trajecte entre Lió i Bordeus es podria fer en unes set hores i mitja, hi hauria tres expedicions diàries en cada sentit, i el preu de bitllet que proposa Railcoop és d’entre 30 i 40 euros.

Per ser rendible, Railcoop considera que hauria de transportar prop de set-cents mil passatgers per any, amb uns costos d’explotació d’uns cinc milions d’euros anuals, un 25% més baixos que els de la SNCF. La línia Bordeus – Lió podria crear uns cent llocs de treball directes, amb contracte indefinit.

[[Image:Draft_Echave-Sustaeta_131050105-image2.png|600px]]

''Railcoop espera poder posar en servei la línia entre Bordeus i Lió l’any 2022, i les altres dues el 2023. Per a la Lió – Thionville, s’estudia a més un branc des de Dijon fins a Grenoble, i per a la Tolosa – Rennes, un perllongament Bretanya endins, fins a Sant Brieg. L’expedient es troba actualment al Ministeri de Transports, pendent d’aprovació (© Railcoop)''

Cal assenyalar que tant les línies de 2023 com la Lió – Bordeus prestarien bàsicament servei per a viatgers més que no pas per a mercaderia, segons planteja Railcoop (tot i que existeix un projecte de logística ferroviària per relligar Tolosa – Sent Jòri amb Capdenac i Vivièrs – La Sala, al departament de l’Avairon, vegeu imatge següent).

[[Image:Draft_Echave-Sustaeta_131050105-image3.png|600px]]

''L’únic projecte de transport ferroviari de mercaderies de Railcoop relliga Tolosa amb poblacions de l’Avairon. S’espera que pugui començar a operar el novembre de 2021, i en principi oferirà serveis flexibles, multiclient, sense exigència de transportar combois plens, i sota demanda més que no amb horaris fixos. La dissenyadora del servei de mercaderies de Railcoop prové de la multinacional francesa de la logística ''[https://www.bollore.com/en ''Bolloré'']'' (© Railcoop)''

Per a terminis més llargs, els cooperativistes han expressat la conveniència d’analitzar la viabilitat d’altres rutes. A notar que només una d’elles passaria per la rodalia de París, la que enllaçaria amb Brest. Vegeu el mapa següent.

'' [[Image:Draft_Echave-Sustaeta_131050105-image4.png|600px]] ''

''Possibles implantacions futures de línies Railcoop, a proposta dels socis cooperatius (© Marc Schneiders per a Railcoop)''

Pel que fa als aspectes burocràtics i legals, el mes de març de 2021 la cooperativa va superar una etapa decisiva en reunir un capital social d’1,5 milions d’euros, la quantitat necessària per tal d’obtenir la llicència ferroviària per a passatgers de l’Autoritat francesa de Regulació dels Transports. Actualment, el setembre de 2021, prossegueixen els tràmits d’obtenció del certificat de seguretat ferroviària i de llicència ferroviària, ara davant el Ministeri de Transports. La cooperativa resta pendent de la resposta final.

Segons la llei francesa, com a cooperativa d’interès públic Railcoop ha de mantenir un equilibri financer i invertir almenys el 57,5% dels seus beneficis en la companyia. No pot repartir dividends, i el seu Consell d’Administració ha de ser representatiu de treballadors, usuaris, cooperativistes, empreses i administracions locals. Tots els cooperativistes tenen veu a les assemblees generals. Cal assenyalar que en l’actualitat, dos anys després de la seva creació, la cooperativa té prop de 7.500 socis cooperativistes, alguns dels quals de fora de França. La subscripció mínima és de 100 euros.

Direm per acabar que la plantilla de Railcoop està formada per persones amb àmplia experiència en el camp de la mobilitat ferroviària i les qüestions ambientals: el director general és enginyer i va treballar al [https://sgae.gouv.fr/sites/SGAE/accueil.html Secretariat General d’Afers Europeus] en temes climàtics. Hi ha també un antic responsable de la seguretat logística ferroviària provinent de CFL Cargo, la companyia ferroviària luxemburguesa. Hi trobem a més un antic inspector de l’[https://securite-ferroviaire.fr/ Establiment Públic de Seguretat Ferroviària], i ex empleats de la SNCF.

==Autors==

Redactat per: [mailto:alfonso.martinezjaume@gencat.cat Alfonso Martínez Jaume]

Per saber-ne més: [https://www.railcoop.fr/ Railcoop]

* En absència de topònims catalans normalitzats, el text empra els topònims en occità i en bretó per a les localitats i departaments d’Occitània i Bretanya que s’esmenten. Podeu remetre-us a les imatges per als topònims en francès.]

<span id='_GoBack'></span>