L’Observatori de la logística, edició 2021



==L’Observatori de la logística, edició 2021==



En aquest lliurament, que fins ara era anual, es produeix una revisió transversal per incorporar la perspectiva de gènere als indicadors i continguts de l’Observatori. Els nous canvis es concentren al bloc 1 d’indicadors, de context socioeconòmic.


També s’ha dut a terme una revisió, reforç i ampliació d’indicadors, en especial d’aquells que tracten sobre la sostenibilitat del transport: reformulació metodològica dels indicadors d’emissions de gasos d’efecte hivernacle i contaminants locals (indicadors 43 i 47), ampliació de la informació disponible de la xarxa de recàrrega de combustibles alternatius (gas natural, electricitat i hidrogen) a la Unió Europea (annexes II.7 a II.9).


[[Image:Draft_Torre_646011513-image2.png|right|264px]]

Pel que fa a la visió general, es constata que el sector logístic representa el 14,4% de l’economia catalana. El pes del sector del transport i activitats afins sobre el conjunt de l’economia de Catalunya només és superat per Països Baixos a la UE. Al llarg del 2020, s’evidencia el major pes del valor dels intercanvis comercials internacionals (44% de les exportacions i 76% de les importacions), tanmateix van disminuir amb major intensitat els fluxos amb Espanya.

==Un sector que genera ocupació, tot i que amb una estructura empresarial atomitzada==

S’ha produït un lleuger descens de l’ocupació al sector del transport i activitats afins al 2020 (‐1,9%), tot i l’augment del número de treballadors autònoms (+1,9%).


[[Image:Draft_Torre_646011513-image3.png|center|500px]]

L’estructura empresarial del sector està atomitzada, amb un alt percentatge d’autònoms respecte d’altres sectors (24,5% ''versus'' 16,6% de mitjana a l’economia catalana) i un baix rati de treballadors per empresa respecte a altres països europeus (2,6 ''versus'' 5,8 de mitjana a la UE).

D’altra banda i pel que fa a les tones gestionades pel sistema logístic català, s’ha produït un decreixement del 8,5% de les tones en el 2020. S’observa una tendència cap a la regionalització de les cadenes, amb una menor pèrdua en els tràfics més propers respecte els de major distància. El transport per carretera continua sent el mode majoritari (76%), especialment en els tràfics interns (99%)


[[Image:Draft_Torre_646011513-image4.png|center|500px]]

Hi ha una assignatura encara pendent del transport per carretera, com són els viatges en buit i l’aprofitament mitjà: a major distància recorreguda, s’observen majors eficiències en el transport per carretera. Tot i així, la majoria d’operacions es concentren en distàncies curtes, de baixa eficiència. Al 2020 es va reduir l’eficiència en totes les franges de distàncies, tret de en les distàncies curtes (< 50 km).


[[Image:Draft_Torre_646011513-image5.png|500px|center]]

==Adopció progressiva dels combustibles alternatius en el transport per carretera==

En els darrers anys s’han implementat noves estacions de subministrament de combustibles alternatius, especialment de recàrrega de vehicles elèctrics. Al 2020 es va trencar aquesta tendència a l’alça, amb un decreixement del 4,6% de les estacions de recàrrega de vehicles elèctrics. S’observa alhora un progressiu creixement de la quota de vehicles amb combustibles alternatius, principalment de vehicles híbrids o GNV (vehicles amb gas natural) al 2020.

[[Image:Draft_Torre_646011513-image6.png|600px]]
''' '''

==Startups i formació==

L’ecosistema català es composa de 351 startups a l’àmbit logístic, 148 agents de suport a aquestes startups, i genera més de 3.600 llocs de treball. El principal hub de startups a Catalunya es troba a Barcelona, que concentra 212 startups (60% del total), molt allunyat de la resta de municipis, que com a molt arriben a 10 startups (3%).

Les plataformes de comerç electrònic van créixer al 2020, augmentant el seu lideratge dins de l’ecosistema del sector.

La formació reglada en logística, majoritàriament d’alta qualificació i a la província de Barcelona.  El 87% de la oferta formativa en logística es correspon a estudis universitaris o postuniversitaris. Tanmateix, al 2020 s’observa un decreixement de l’oferta formativa generalitzada a tots els nivells, tret de en cicles formatius.

[[Image:Draft_Torre_646011513-image7.png|450px]]

'''L’observatori es fa digital'''

<span id='_GoBack'></span>[[Image:Draft_Torre_646011513-image8.png|center|600px]]
'''
'''

A la setzena edició de l’observatori, es produeix l’evolució cap a la nova plataforma. Aquest [eyJrIjoiN2JjZWZiOGMtZjRhNS00ODJiLTg3YzYtOTNjZGY5MjlhN2Q3IiwidCI6IjkxOGY3NTU1LTAzNGQtNDFhZS05OTM1LWJmNzg3YTdjMjk1OSIsImMiOjh9 enllaç] us hi porta,  i aquesta transformació permet incorporar una major quantitat d’informació sense comprometre la seva visualització i lectura, adaptant-se als diferents dispositius mòbils.

:* Amb filtres interactius que permeten la personalització de les consultes de forma fàcil i en temps real, per a que els usuaris puguin consultar només aquella informació que els hi sigui de major utilitat.

:* Aquesta interfície, es podrà fer una actualització continuada dels continguts de l’observatori, i així es podrà oferir, als usuaris, la informació quan estigui disponible.

:* El disseny de la plataforma web s’ha realitzat amb l’objectiu d’oferir una navegació més fluida entre els diferents components de l’observatori (indicadors, annexos, infografies)

:* S’ha habilitat una bústia de contacte per a sol·licituds d’informació i suggeriments de millora de l’observatori, cosa que dinamitza la interacció amb els usuaris.

Aquesta seria la part superior de les dades associades al primer indicador que apareix a l’Observatori: Pes econòmic del sector logístic. A aquest [https://app.powerbi.com/view?r=eyJrIjoiN2JjZWZiOGMtZjRhNS00ODJiLTg3YzYtOTNjZGY5MjlhN2Q3IiwidCI6IjkxOGY3NTU1LTAzNGQtNDFhZS05OTM1LWJmNzg3YTdjMjk1OSIsImMiOjh9&pageName=ReportSection653de4725211015929a6 enllaç] i seleccionant el primer indicador es pot veure complet.

[[Image:Draft_Torre_646011513-image9-c.png|600px]]