La geoinformació en la nova normalitat



<span id='_GoBack'></span>

==La geoinformació en la nova normalitat==

Un any més la comissió Geocom del Departament va organitzar la seva jornada anual, aquest cop de manera telemàtica degut a la pandèmia de la COVID-19. I és precisament aquesta crisi sanitària mundial que estem vivint la que ha determinat la temàtica abordada en aquesta edició. L’objectiu de la jornada va ser explorar les possibles maneres en que la geoinformació pot ser útil en la gestió de la pandèmia.

L’acte va tenir lloc el passat 6 de novembre, va ser inaugurada pel Director de serveis del DTES, Agustí Paris, i conduïda per Àngels Trèmols de la comissió executiva de Geocom.

La presentació de la jornada, a càrrec de '''Rosa Fernandez,''' de la Secretaria d’Agenda Urbana i Territori i membre de la coordinadora de Geocom, estava centrada en com la pandèmia està posant i posarà en valor la geoinformació. Amb la irrupció de la crisi sanitària s’han ampliat els usos de la geoinformació  per a la gestió i la presa de decisions. Cal que les dades georeferenciades siguin interoperables, és a dir que dades provinents d’orígens diferents es puguin treballar juntes, i cal que aquestes ens proporcionin informació en temps real. Aquestes dades han d’ajudar als que prenen les decisions i també han de ser comprensibles per a la ciutadania.

La crisi també ha fet emergir un problema que ja existia i que no s’ha resolt, com és el dels límits administratius. En aquests temps de límits de regions sanitàries i perímetres municipals i comarcals, cal que aquests siguin físics. Tanmateix no tot són problemes i ens trobem amb que la geoinformació serà bàsica en el replantejament de la gestió del territori degut als canvis provocats per la pandèmia.

Però la geoinformació no només pot ajudar a gestionar la pandèmia pel que fa a temes més geogràfics, sinó que també ens podem beneficiar d’altres tipus de dades també lligades al territori, com l’anàlisi de les aigües residuals, com indicador de la incidència del virus.

I per últim, la pandèmia ens ha dut un nou repte, el teletreball a l’Administració Pública. El treball per objectius, base del teletreball, potser ens durà cap a una organització menys rígida.

'''Josep Lluís Martí''', professor de filosofia del dret i vicerector de la innovació de la Universitat Pompeu Fabra, va exposar la seva ponència “Pandèmies, fronteres i desterritorilització”.

Respecte a la pandèmia que ens està afectant Martí fa la següents afirmacions:

:* La nova normalitat no existeix. Res no és normal ara, i no podem tornar enrere. Cal gestionar aquesta nova etapa.

:* Pandèmia es global, afecta a tot el món, i també és global perquè cap estat per sí sol pot resoldre el problema.

:* No hi haurà solucions màgiques ni a curt ni a mig termini.

:* La pandèmia obliga a accelerar transformacions socials que ja estaven en marxa.

:* La pandèmia ens obliga a interrogar-nos sobre qui som, què esperem del món, com la societat global ha d’articular solucions

:* Fracàs a nivell mundial en la recol·lecció i gestió de dades: diferents criteris per calcular nombre de malalts i morts

:* Fracàs de la OMS, que malgrat que te poders limitats, podria haver proporcionar criteris homogenis per tot el món pel recompte de malalts i de morts. La ONU i la Unió Europea també han fracassat

Anem cap un món de complexitat epidemiològica, les vacunes i les persones que han passat la malaltia donaran diferents graus d’immunitat i potser caldrà prendre mesures individuals depenent d’aquest grau. La geolocalització ens pot donar la clau per poder gestionar la pandèmia amb mesures més individualitzades i no tan generals com les que s’estan aplicant actualment.

I per últim, Martí va abordar el tema de les fronteres i la política democràtica, és a dir, com  decisions sobre un territori poden afectar a altres països sense que aquests puguin dir la seva. Hi ha molts problemes globals on les fronteres no haurien de ser un fre per poder intervenir-hi, com per exemple, el canvi climàtic. Gràcies a les tecnologies la desterritorialització és un fet que permetrà resoldre els problemes de manera més democràtica on tothom hi podrà participar, encara que aquests no afectin al seu territori.

'''Xavier Flores''', director general d’Infrestructures de Mobilitat, va parlar de com la Covid ha generat oportunitats que s’han sabut aprofitar per implantar nous instruments per millorar la mobilitat. Durant la Covid s’ha fet seguiment del trànsit de manera més exhaustiva amb eines d’anàlisi de dades com el PowerBI, per veure com les diferents restriccions adoptades per frenar la pandèmia  afectaven la mobilitat, i es va trobar l’oportunitat d’implantar un carril Bus VAO a la C-31N entre els municipis de Sant Adrià de Besòs i Montgat. Això ha suposat l’adopció d’un dels carrils per dedicar-lo a vehicles d’alta ocupació (més de dos persones, actualment) per tal de millorar la fluïdesa del trànsit en una de les entrades a la ciutat de Barcelona. La idea d’implantar aquest carril ja hi era abans de la Covid però no s’havia desenvolupat pels costos d’implantació deguts a la poca acceptació inicial per part dels conductors. Amb la mobilitat pre-covid la implantació del bus-vao hauria provocat molts problemes de circulació, mes cues, ja que és una mesura que necessita un temps d’acceptació i de canvi d’hàbits( que es faci servir més transport públic o la compartició de cotxe). Tanmateix, la reducció del trànsit provocada per la Covid ha propiciat la implementació d’aquesta eina disminuint-se els costos de transició. Es va saber aprofitar l’oportunitat.

'''Lluís Vicens''', graduat en geografia de la Universitat de Girona i geògraf(graduat), va presentar algunes aplicacions que han desenvolupat per explicar la situació provocada per la Covid-19 a partir de les dades obertes. Aquestes aplicacions tenen diferents funcions, algunes són bàsicament informatives, d’altres pretenen ajudar a la ciutadania mitjançant mapes, i per últim ajudar a les administracions a prendre decisions.

Com a aplicacions informatives destaquen el visor de casos de Covid-19 detectats els darrers 7 dies a nivell municipal, a partir de les dades obertes del Departament de Salut, i també el visor de l’evolució dels nivells de NO2 a partir de les dades del satèl·lit europeu Sentinel.

Un altre projecte interessant per ajudar a les administracions a prendre decisions és el que mostra quines voreres tenen més problemes de concentració de gent, a partir de les mides de les voreres i de les dades de les seccions censals.

Com aspectes positius de la seva experiència amb aquestes aplicacions destaca la gran quantitat de dades que es disposa, i l’alta freqüència d’actualització. I com a negatius figuren la incompletesa d’algunes dades, la granuralitat d’aquestes, i les dades que es disposen en formats no reutilitzables, com el pdf.

Per '''Anna Mompart''', subdirectora general de la Cartera de serveis i mapa sanitari del Departament de Salut, l’ús de la geoinformació és clau per a la planificació sanitària i els ha sigut de gran ajut durant la pandèmia.

L’objectiu de la seva subdirecció era tenir un GIS per a la planificació sanitària. L’Institut Cartogràfic i Geològic (ICGC) els va ajudar en la tria d’un programari lliure, comú amb altres Departaments(QGIS), en integrar les diferents cartografies i en crear una cartografia pròpia del Departament de Salut.

Així van poder elaborar un mapa de les Àrees Bàsiques de Salut(ABS) garantint la precisió dels límits territorials, prenent la cartografia de base de carrers, municipis, etc. Van incorporar les metadades cartogràfiques afegint les fitxes de cada ABS amb la documentació de la seva creació i les modificacions.

La utilització d’un GIS els ha permès, també, elaborar mapes temàtics.

I per compartir i difondre la cartografia bàsica, es va crear una pàgina web.

L’ús de la geoinformació durant la Covid-19 ha estat clau per:

* Garantir la transparència de la informació de la situació de la Covid a través de dades obertes del Departament de Salut.

* Permetre la cessió de les capes de les ABS als mitjans de comunicació o al personal de centres de recerca

* utilitzar les metadades com a documentació per preparar les resolucions on es concreten territorialment les mesures en matèria de salut pública per a la contenció del brot epidèmic de la pandèmia de Covid-19

* Geolocalitzar les defuncions per Covid.

La intervenció de '''Josep Domingo Ferrer''', enginyer informàtic de la Universitat Rovira i Virgili i director de CYBERCAT- Centre de Recerca en Ciberseguretat de Catalunya, es va centrar en  l’ètica en la geolocalització de les persones, afirmant que més enllà de la llei de protecció de dades, cal tenir seny i ètica en l’ús de la geolocalització.

El Reglament General de la Protecció de Dades (RGPD) es basa en els principis de legalitat, consentiment, limitació de propòsit, necessitat i minimització de dades, transparència i obertura, drets individuals, seguretat de la informació, responsabilitat, i, protecció de dades per disseny i per defecte.

Per tant, apareix una situació de conflicte entre l’RGPD i l’ús de la geolocalització massiva deguda al següent:

:* Les dades de geolocalització són dades personals

:* A no ser que s’anonimitzin les dades de geolocalització, hi ha conflictes amb els principis de la RGPD com:

::* Limitació de propòsit doncs sovint es fan usos secundaris de les dades que no es preveien en recollir-les.

::* Consentiment, si el propòsit no és clar, no es pot obtenir consentiment.

::* Legalitat ja que sense limitació de propòsit ni consentiment, la legalitat és dubtosa.

::* Necessitat i minimització de dades: es tendeix a acumular dades de geolocalització per a usos potencials.

::* Drets individuals. Ja que els individus no saben ni tan sols quines coordenades o trajectòries es guarden sobre ells.

::* Responsabilitat: si no hi ha compliment de principis no es pot demostrar.

S’ha demostrat que la geolocalitació ha sigut molt eficaç en països asiàtics com Xina o Corea, però a Europa no és implantable perquè topa amb el principi de privadesa del RGPD. Tanmateix, segons l’European Data Protection Board , l’RGPD permet les autoritats europees fer ús de les dades personals de ciutadans en el context d’una pandèmia. Aquest organisme diu que les dades geolocalitzades dels operadors mòbils s’haurien d’anonimitzar de manera que no es pugui reidentificar els ciutadans a qui corresponen. Per tant, és perfectament acceptable fer estudis de mobilitat durant la Covid amb dades anònimes.

Les operadores i empreses de mòbils tenen les nostres dades amb el nostre consentiment, però no poden fer-ne ús si no les anonimitzen.

Les aplicacions de rastreig de la pandèmia, protegeixen la privadesa però tenen problemes tècnics i de motivació. Un dels problemes tècnics que tenen és que es basen en Bluetooth, tecnologia que no distingeix si hi ha un paret de vidre entre dues persones, cosa que no és el mateix en termes de possible contagi, i per tant podrien donar falsos positius. D’una altra banda, la gent pot ser reticent a instal·lar-se una aplicació que li donarà notícies dolentes. Un incentiu seria, per exemple, que aquestes aplicacions ens oferissin informació complementària, com mapes de risc de les zones per les que la persona s’està movent, o també estadístiques geolocalitzades.

'''Sergio Anguita''', enginyer superior de telecomunicacions i cap de l’àrea d’innovació i estratègia digital de l’ICGC, va presentar les eines que van desenvolupar en col·laboració del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) per a la gestió de la Covid-19. L’objectiu era desenvolupar una sèrie de visors per a l’ús intern del SEM en la gestió de la Covid que els ajudés en la presa de decisions a diferents nivells. Els inicis van ser caòtics deguts als canvis constants d’objectius per generar els visors i alhora la necessitat de tenir una resposta ràpida (el primer visor es va generar en menys de 2h). També va aparèixer una altra qüestió a tenir en compte i que era el risc elevat de que persones clau en el projecte poguessin caure malaltes. Per resoldre-ho calia pensar en termes d’automatització, de manera que els processos depenguessin el mínim possible de les persones.

L’ICGC va generar diversos visors, com el de la Covid-19, que conte tant dades de l’evolució de la malaltia com dades dinàmiques del moment puntual, el visor de malalties respiratòries, el dels trasllats a altres centres hospitalaris i el de la taxa d’intervencions per Àrea Bàsica de Salut(ABS).

Finalment, es pot concloure que la col·laboració ICGC-SEM davant la crisi sanitària de la Covid-19 ha estat un exemple d’èxit, i que a més, tots el models i eines utilitzats són extrapolables a altres àmbits com la sostenibilitat o projectes associats a l’agenda verda.

'''Ferran Miralles''', biòleg i director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural del Departament, va parlar de tres projectes impulsats per la seva direcció i tres reflexions personals sorgides arran de la pandèmia.

Els projectes són els següents:

:* La creació de la Unitat d’Informació i Coneixement per abordar els temes de biodiversitat amb una visió transversal.

:* La creació de l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat amb caràcter d’actuació estratègica. El projecte europeu Interreg BID-REX va ser embrió d’aquest observatori.

:* La constitució de l’Agència de la Natura de Catalunya com òrgan executor per generar intel·ligència de manera col·laborativa amb la comunitat científica i els experts per definir les polítiques de biodiversitat.

I aquestes van ser les reflexions plantejades:

:1. De la Covid hem apres la importància d’estar ben connectas i que el lloc físic importa poc. El futur passa per espais col·laboratius , inclosa la ciència ciutadana, per generar xarxes de coneixement.

:2. La gent no vol informació, vol coneixement. La informació de la natura és georeferenciada i s’ha d’afrontar a 3 nivells, un primer de generació d’informació i dades, un segon d’integració i anàlisi de les dades, i per últim, fer síntesi i generar productes que permetin respondre a les preguntes.

:3. El sistema que dissenyem ha de respondre a les preguntes que li fem, ha de ser útil, i en aquesta línia l’observatori pretén aquests objectius.