L'ATM i el Departament de Territori i Sostenibilitat impulsen una campanya per conscienciar sobre els costos ambientals del comerç electrònic



==L'ATM i el Departament de Territori i Sostenibilitat impulsen una campanya per conscienciar sobre els costos ambientals del comerç electrònic==

==Amb l'eslògan "La compra és en línia. La contaminació, no" es vol promoure un consum responsable, també a internet==

Les compres a través de la xarxa generen tant CO<sub>2</sub> i òxids de nitrogen com 400.000 cotxes durant tot un any

Quan comprem a través d’internet, estem assumint uns costos ambientals dels que sovint no en som conscients. Per això, l’Autoritat del Transport Metropolità i el Departament de Territori i Sostenibilitat llancen una campanya per sensibilitzar la societat, i especialment les persones joves, sobre les conseqüències mediambientals associades al comerç electrònic i fomentar, així, un model de comerç sostenible. Serem al lloc d’entrega, per evitar així un desplaçament innecessari? Segur que necessitem que la comanda arribi avui mateix? Tenim una alternativa de proximitat? Són algunes de les reflexions que poden ajudar a minimitzar l’impacte mediambiental del comerç en línia.

  [[Image:Draft_Torre_570483412-image1.png|600px]]

La campanya, enfocada fonamentalment a un públic jove, busca precisament generar aquestes reflexions per tal de promoure un comportament responsable en el comerç electrònic. Un consum conscient, en què la persona consumidora valori les diferents possibilitats abans de fer la compra i tingui present els costos mediambientals a l’hora de decidir el termini d’entrega, si pot agrupar les diferents comandes, utilitzar punts de recollida o si pot optar pel comerç de proximitat per aquella compra.

 L’estudi <big>'''Comerç online i mobilitat. Evolució 2018-2020.'''</big>

<big>'''L’estudi dut a terme per RDB, es va presentar el passat novembre, i tenia com a finalitat '''</big>'''aportar informació sobre els canvis del comportament de la demanda derivats de la pandèmia provocada per la Covid-19, especialment en relació a les compres a distància. '''En particular, inclou els següents objectius específics:

:<big>'''1. '''</big>Analitzar l’evolució de les compres a distància en el període 2018-2020.

:<big>'''2. '''</big>Analitzar l’efecte de la Covid-19 en les compres a distància.

:<big>'''3. '''</big>Analitzar l'evolució de la logística associada a les compres a distància, prenent com a referència les dades de 2018, per tal d’identificar en quina mesura s’assoleixen els objectius de promoure millors pràctiques en la logística de darrera milla i el ''click&collect ''en les seves diferents modalitats

Aquest treball correspon al desenvolupament d’actuacions de l’'''Agenda Comerç 20/21''', document de planificació estratègica consensuat pel conjunt d’agents del sector a Catalunya. Concretament s’integra en el repte CO.II (Assegurar les eines i instruments suficients perquè les empreses puguin adaptar-se i ser competitives en el comerç del futur), per bé que també respon als objectius plantejats pels reptes TE.I (Situar el comerç en el centre de les decisions municipals) i TE.IV (Promoure un consum conscient i responsable en les compres online)

El volum de compres a distància ha crescut fins a un total d’aproximadament 79 milions de compres l’any, un 27,7% més que abans de la pandèmia (62 milions de compres l’any), i un 44,6% més que al 2018 (53 milions de compres l’any).

En els darrers anys, la importància del comerç electrònic ha augmentat notablement, i amb la situació generada per la covid-19 encara s’ha incrementat més, amb el conseqüent impacte negatiu en la qualitat de l’aire.

El volum de compres a distància ha crescut fins a un total d’aproximadament 79 milions de compres l’any, un 27,7% més que abans de la pandèmia (62 milions de compres l’any), i un 44,6% més que al 2018 (53 milions de compres l’any).

Abans de la pandèmia, a Catalunya el ritme de creixement del comerç electrònic era d’entre un 20 i un 25% anual, amb un volum de 53 milions de compres que comportava al voltant de 39 milions de desplaçaments, dels quals 9 milions eren innecessaris, és a dir, retorns o absència del receptor.

[[Image:Draft_Torre_570483412-image2-c.png|456px]]

<span style="text-align: center; font-size: 75%;">En relació a la logística dels lliuraments: </span>

:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">* El conjunt de lliuraments a domicili creix fins al 84%, uns +10,7 p.p. Respecte al novembre de 2018. Aquest fet es deu especialment al creixement de les compres a distància del producte fresc i alimentari, que donada la seva alta freqüència de compra, augmenten significativament el volum de lliuraments globals. </span>

:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">* Augmenta també la recollida en botiga en +2,1 p.p., fins arribar a un 8,3% del conjunt de les compres a distància. </span>

:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">* Per contra, decauen els lliuraments a l’oficina fins al 3,4% (-8,6 p.p.) per l’efecte del teletreball. </span>

:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">* També es redueix el pes relatiu de les recollides en punts de recollida, que es situen en el 4,4%, -4,3 p.p., efecte que també s’explica parcialment per el creixement de les compres a distància del producte fresc i alimentari (que no s’acostuma a recollir en punts de click&collect), ja que donada la seva alta freqüència de compra, augmenten significativament el volum de lliuraments globals. </span>

Tot i l’increment net de les compres online, millora significativament '''la logística absurda associada als lliuraments fallits i a les devolucions''', que presenten en ambdós casos reduccions al voltant del 50% respecte a novembre de 2018. Aquest fet s’explica per diferents motius: el teletreball, la millora dels processos logístics, la millora de la concertació de cita abans de l’entrega, etc.

[[Image:Draft_Torre_570483412-image3-c.png|600px]]

Així doncs, la logística absurda creix en valor absolut fins als 7,2 milions de desplaçaments, però millora en termes relatius, reduint-se a un 11% del conjunt de lliuraments a domicili (-12 p.p. respecte al 2018). En particular:

:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">* Els desplaçaments que requereixen segona visita es redueixen fins a un 7% (-8,2 p.p, respecte el 2018), el que representen 4,6 milions d desplaçaments l’any. </span>

:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">* Els desplaçaments derivats de les devolucions es redueixen fins a un 3,8% (-4,4 p.p, respecte el 2018), el que representen 2,5 milions d desplaçaments l’any. </span>

A Catalunya, cada segon es fan 3 lliuraments. Tota aquesta logística suposen 400.000 tones/any de C02 i 1.700 tones de NOx. O el que és el mateix: per compensar aquestes emissions, 1.500.000 persones haurien de deixar d’utilitzar el cotxe i fer servir la bicicleta pels seus desplaçaments dins de la ciutat durant tot un any.

==L’ATM, mobilitat més enllà del transport públic==

Aquesta campanya s’emmarca dins del Pla Director de Mobilitat de l’Autoritat del Transport Metropolità. El PDM 2020-25, aprovat recentment, té per objecte planificar la mobilitat de l’àmbit del Sistema Integrat de Mobilitat Metropolitana de Barcelona (SIMMB), tenint present tots els modes de transport, el passatge i les mercaderies, i per tant, també el comerç electrònic. L’augment important de les vendes en línia comporta dos reptes principals, a nivell de mobilitat: per una banda, aquest va lligat a un fort increment de la distribució urbana de mercaderies, fet que suposa un repte de planificació i gestió. Però també suposa un augment dels costos ambientals, i és en aquest sentit que l’ATM, impulsa aquesta campanya conjunta amb el Departament de Territori i Sostenibilitat. Perquè l’objectiu és aconseguir una mobilitat sostenible, saludable, intel·ligent, productiva, fiable, segura i eficient, i que ho sigui en tots els camps: des del transport públic, fins a la logística.

===La campanya===

Quan comprem a través d’internet, estem assumint uns costos ambientals dels que sovint no en som conscients. Per això, l’Autoritat del Transport Metropolità i el Departament de Territori i Sostenibilitat llancen una campanya per sensibilitzar la societat, i especialment les persones joves, sobre les conseqüències mediambientals associades al comerç electrònic i fomentar, així, un model de comerç sostenible.

<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
<span style="text-align: center; font-size: 75%;">'''Serem al lloc d’entrega, per evitar així un desplaçament innecessari?'''</span></div>

<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
<span style="text-align: center; font-size: 75%;">'''Segur que necessitem que la comanda arribi avui mateix?'''</span></div>

<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
<span style="text-align: center; font-size: 75%;">'''Tenim una alternativa de proximitat?'''</span></div>

Són algunes de les reflexions que poden ajudar a minimitzar l’impacte mediambiental del comerç en línia.

La campanya, enfocada fonamentalment a un públic jove, busca precisament generar aquestes reflexions per tal de promoure un comportament responsable en el comerç electrònic. Impulsar un consum conscient, en què la persona consumidora valori les diferents possibilitats abans de fer la compra i tingui present els costos mediambientals a l’hora de decidir el termini d’entrega, si pot agrupar les diferents comandes, utilitzar punts de recollida o si pot optar pel comerç de proximitat per aquella compra.

[[Image:Draft_Torre_570483412-image4.jpeg|600px]]

L’estudi "Comerç online i mobilitat. Evolució 2018-2020"

L’estudi dut a terme per RDB, es va presentar el passat novembre, i té com a finalitat aportar informació sobre els canvis del comportament de la demanda derivats de la pandèmia provocada per la Covid-19, especialment en relació a les compres a distància. En particular, inclou els següents objectius específics:

:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">1. Analitzar l’evolució de les compres a distància en el període 2018-2020.</span>

:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">2. Analitzar l’efecte de la Covid-19 en les compres a distància.</span>

:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">3. Analitzar l'evolució de la logística associada a les compres a distància, prenent com a referència les dades de 2018, per tal d’identificar en quina mesura s’assoleixen els objectius de promoure millors pràctiques en la logística de darrera milla i el ''click&collect'' en les seves diferents modalitats</span>

Aquest treball correspon al desenvolupament d’actuacions de l’Agenda Comerç 20/21, document de planificació estratègica consensuat pel conjunt d’agents del sector a Catalunya. Concretament s’integra en el repte CO.II (Assegurar les eines i instruments suficients perquè les empreses puguin adaptar-se i ser competitives en el comerç del futur), per bé que també respon als objectius plantejats pels reptes TE.I (Situar el comerç en el centre de les decisions municipals) i TE.IV (Promoure un consum conscient i responsable en les compres online).

===A Catalunya, cada segon es fan 3 lliuraments===

El volum de compres a distància ha crescut fins a un total d’aproximadament 79 milions de compres l’any, un 27,7% més que abans de la pandèmia (62 milions de compres l’any), i un 44,6% més que al 2018 (53 milions de compres l’any).

En els darrers anys, la importància del comerç electrònic ha augmentat notablement, i amb la situació generada per la covid-19 encara s’ha incrementat més, amb el conseqüent impacte negatiu en la qualitat de l’aire. A Catalunya, cada segon es fan 3 lliuraments.

Tota aquesta logística suposen 400.000 tones/any de CO<sub>2</sub> i 1.700 tones de NOx. O el que és el mateix: per compensar aquestes emissions, 1.500.000 persones haurien de deixar d’utilitzar el cotxe i fer servir la bicicleta pels seus desplaçaments dins de la ciutat durant tot un any.

Abans de la pandèmia, a Catalunya el ritme de creixement del comerç electrònic era d’entre un 20 i un 25% anual, amb un volum de 53 milions de compres que comportava al voltant de 39 milions de desplaçaments, dels quals 9 milions eren innecessaris, és a dir, retorns o absència del receptor.

En relació a la logística dels lliuraments:

:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">* El conjunt de lliuraments a domicili creix fins al 84%, uns +10,7 p.p. Respecte al novembre de 2018. Aquest fet es deu especialment al creixement de les compres a distància del producte fresc i alimentari, que donada la seva alta freqüència de compra, augmenten significativament el volum de lliuraments globals.</span>

:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">* Augmenta també la recollida en botiga en +2,1 p.p., fins arribar a un 8,3% del conjunt de les compres a distància. </span>

:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">* Per contra, decauen els lliuraments a l’oficina fins al 3,4% (-8,6 p.p.) per l’efecte del teletreball. </span>

:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">* També es redueix el pes relatiu de les recollides en punts de recollida, que es situen en el 4,4%, -4,3 p.p., efecte que també s’explica parcialment per el creixement de les compres a distància del producte fresc i alimentari (que no s’acostuma a recollir en punts de ''click&collect''), i que donada la seva alta freqüència de compra, augmenten significativament el volum de lliuraments globals.</span>


[[Image:Draft_Torre_570483412-image5.jpg|center|300px]]

La logística absurda associada als lliuraments fallits i a les devolucions

Tot i l’increment net de les compres online, millora significativament la logística absurda associada als lliuraments fallits i a les devolucions, que presenten en ambdós casos reduccions al voltant del 50% respecte a novembre de 2018.

Aquest fet s’explica per diferents motius: el teletreball, la millora dels processos logístics, la millora de la concertació de cita abans de l’entrega, etc. Així doncs, la logística absurda creix en valor absolut fins als 7,2 milions de desplaçaments, però millora en termes relatius, reduint-se a un 11% del conjunt de lliuraments a domicili (-12 p.p. respecte al 2018).  En particular:

:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">* Els desplaçaments que requereixen segona visita es redueixen fins a un 7% (-8,2 p.p, respecte el 2018), el que representen 4,6 milions de desplaçaments l’any. </span>

:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">* Els desplaçaments derivats de les devolucions es redueixen fins a un 3,8% (-4,4 p.p, respecte el 2018), el que representen 2,5 milions de desplaçaments l’any.</span>

[[Image:Draft_Torre_570483412-image6.jpg|600px]]

L’ATM, mobilitat més enllà del transport públic

Aquesta campanya s’emmarca dins del Pla Director de Mobilitat de l’Autoritat del Transport Metropolità. El PDM 2020-25, aprovat recentment, té per objecte planificar la mobilitat de l’àmbit del Sistema Integrat de Mobilitat Metropolitana de Barcelona (SIMMB), tenint present tots els modes de transport, el passatge i les mercaderies, i per tant, també el comerç electrònic.

L’augment important de les vendes en línia comporta dos reptes principals, a nivell de mobilitat: per una banda, aquest va lligat a un fort increment de la distribució urbana de mercaderies, fet que suposa un repte de planificació i gestió. Però també suposa un augment dels costos ambientals, i és en aquest sentit que l’ATM, impulsa aquesta campanya conjunta amb el DTES. Perquè l’objectiu és aconseguir una mobilitat sostenible, saludable, intel·ligent, productiva, fiable, segura i eficient, i que ho sigui en tots els camps: des del transport públic, fins a la logística.

<span id='_GoBack'></span>