Aequilibrium: àguiles a l’atac de noves preses

==Aequilibrium: àguiles a l’atac de noves preses==

El [http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/alt-pirineu Parc Natural de l’Alt Pirineu] i la [http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/medi-natural/casa/guia-cacador/on-cacar/reserves-nacionals-casa/alt-pallars/ Reserva Nacional de caça de l’Alt Pallars], en col·laboració amb l’entitat [https://tagonius.org/ Tagonius], l’[https://www.corzo.info/conservacion-corzo-caza-corzo-asociacion-corzo/ace/inicio_15_1_ap.html Associació del Cabirol Espanyol], [http://forestalcatalana.gencat.cat/ca/ Forestal Catalana] i el [http://agricultura.gencat.cat/ca/departament/agents-rurals/ Cos d’Agents Rurals], han iniciat un projecte de monitorització d’un niu d’àguila daurada (''Aquila chrysaetos homeyeri'') per primer cop a Catalunya i als Pirineus.

<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
 [[Image:Draft_Rubert Taya_949981461-image2.jpg|516px]] </div>

El juny de 2020 es va instal·lar una càmera en un niu que s’havia localitzat en un penya-segat del municipi de Tírvia, amb l’objectiu de monitoritzar la dieta de les àguiles que hi havent criat. Atès que l’accés era molt difícil hi va intervenir personal especialitzat en treballs verticals i manipulació d’aus salvatges.

<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
 [[Image:Draft_Rubert Taya_949981461-image3.jpeg|384px]] </div>

'''El mètode'''

L’àguila daurada és una de les àguiles més extenses a l’hemisferi nord. Sol niar en cingleres i roques dels vessants muntanyencs, i construeix nius que reutilitza cada any. Vist que les preses solen tenir un pes considerable, sol fer el niu a cotes inferiors al territori de caça per minimitzar el desgast físic del transport de les preses. Pon entre 2 i 4 ous cada primavera i els cova durant 50 dies. El primer poll en néixer necessitarà 12 setmanes més per volar, durant les quals serà alimentat pels progenitors, que tenen un territori de caça molt ampli. La resta d’aguilons moriran o seran morts pel seu germà quan eclosioni l’ou.

Als 45 dies del naixement de l’aguiló, quan ja estava prou desenvolupat per no causar-li cap dany, es va fixar la càmera al costat del niu i se li va col·locar una anella especial de lectura a distància. Aquesta anella permet la realització de "seguiments passius" (sense necessitat de recapturar l'au ni d’equipar-la amb emissors) mitjançant l’observació directa dels llocs on la portin els seus vols després de l'abandonament del niu.

<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
 [[Image:Draft_Rubert Taya_949981461-image4.jpg|516px]] </div>

Les imatges registrades amb la càmera instal·lada van permetre analitzar la dieta de la parella (Feréstec i Allau) i la cria (un mascle batejat amb el nom de Pyrene). Les imatges i els resultats només s’han difós un cop el poll ha abandonat el niu, per minimitzar el risc que l’interès que generi pugui provocar cap molèstia al seu desenvolupament.

<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
 [[Image:Draft_Rubert Taya_949981461-image5.png|390px]] </div>

'''Els resultats '''

Durant els 66 dies en què va estar col·locada, la càmera va registrar 9.048 imatges. L’anàlisi de les dades ha permès identificar 30 aportacions al niu, d’almenys 9 espècies diferents (per ordre d’importància: entre els mamífers, cabirol, llebre comú, esquirol, guilla, fagina i rata talpera, i entre les aus, gall fer, gaig i merla).

<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
 [[Image:Draft_Rubert Taya_949981461-image6.png|480px]]  [[Image:Draft_Rubert Taya_949981461-image7.png|354px]] </div>

Els resultats més destacats són:

:* Els cabirols són les preses més freqüents (i suposen la majoria de les 30 preses comptabilitzades). Els progenitors n’aporten al llarg de tot el període de desenvolupament del poll.

:* No hi ha aportació de cap rèptil.

:* Diverses espècies silvestres (de ratolí de bosc, marta i fagina) van entrar al niu tant mentre hi era la cria com quan ja havia volat.

:* Hi ha una aportació puntual de gall fer, espècie protegida que fins ara no s’havia documentat com a presa de l’àguila reial a la península Ibèrica (sí a la banda francesa del Pirineus). És una aportació anecdòtica a nivell de dieta però, paradoxalment, es pot considerar una bona notícia ja que l’àguila, com a superdepredador, actua com a “depurador” de l’espècie.

<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
 [[Image:Draft_Rubert Taya_949981461-image8.png|336px]] </div>

'''El projecte Aequilibrium'''

L’àguila daurada és una au caçadora i tradicionalment s'alimentava de llebres, conills i perdius, així com d’altres animals com marmotes alpines, isards joves, guineus i perdius. A l'hivern, quan les seves preses eren escasses, també menjava carronya i, quan l'aliment escassejava, podia arribar a caçar ducs, falcons, aligots, gamarussos o goluts.

Darrerament, s’ha constatat un canvi en la dieta de l’àguila daurada a diferents parts del territori espanyol, dieta que ha passat a estar constituïda fonamentalment per cabirols (''Capreolus capreolus''). Els resultats a Catalunya confirmen aquesta tendència.

<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
 [[Image:Draft_Rubert Taya_949981461-image9.jpeg|348px]] </div>

Aquest canvi de dieta sembla estar lligat al considerable augment de les poblacions de cabirol en àmplies zones de la península (augment que també sembla haver afavorit les poblacions de llop, un altre dels seus depredadors natural). Els cabirols han passat d’ocupar petits reductes de supervivència a mitjans del segle XX a superar avui la capacitat de càrrega del medi. Això comporta conseqüències negatives per a la salut de la pròpia espècie i per a l’equilibri ecològic dels ecosistemes on habita (i en el sector cinegètic està disminuint la qualitat dels trofeus dels exemplars abatuts, la qua cosa preocupa els aficionats). Aquesta variació de l’equilibri ecològic ve lligada sovint a la disminució de preses de caça menor (conills, llebres, etc.). L’àguila reial podria estar-se adaptant a la nova realitat ecològica —abundància de cabirols i escassedat de les preses habituals— variant la composició de la dieta de les seves cries. L’abundància de cries de cabirol podria fins i tot estar permetent a l’àguila daurada tirar endavant dues cries, i seria un factor de control de les poblacions de cabirol.

Així doncs, els objectius del [https://aequilibrium-project.org/ projecte Aequilibrium] són:

:* '''Incidència depredadora''': estimar l'impacte de la depredació de l'àguila real sobre les cries de cabirol, la seva possible influència en la taxa de reclutament anual de l'espècie i com a conseqüència, intentar confirmar el paper sanitari que poden estar jugant les àguiles per al manteniment de les poblacions de cabirols en nivells ecològicament adequats i en la previsió de patologies i malalties densodependents. Per a aquesta estimació, es realitzen censos de les poblacions de cabirol en els territoris d'àguila real sotmesos a estudi.

:* '''Aportació nutricional''': conèixer la possible influència de les cries de cabirol com a presa rellevant per a la conservació de l’àguila daurada, determinant quantitativament el factor nutricional que puguin constituir aquestes preses durant el període reproductor de les àguiles daurades estudiades.

:* '''Etologia específica''': estudiant molt detalladament el comportament de les parelles d'àguiles daurades en què es constati predació sobre cabirols (per establir patrons horaris, comportaments curiosos, etc.).

<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
 [[Image:Draft_Rubert Taya_949981461-image10.png|348px]] </div>

<span id='_GoBack'></span>El projecte Aequilibrium té diversos anys de durada i se centrava en la monitorització de 30 territoris reproductors d'àguila daurada de l'interior de la Península Ibèrica (a les comunitats autònomes de Madrid, Castella i Lleó i Castella-la Manxa). Aquesta és la primera acció del projecte desenvolupada a Catalunya, gràcies a la col·laboració del Parc Natural de l’Alt Pirineu juntament amb la Reserva Natural de caça de l’Alt Pallars. S’espera poder continuar amb el seguiment d’aquesta parella d’adults en futures temporades de cria. La intenció és emprar aparells que permetin un seguiment en directe dels animals, per a agilitzar l’estudi.

<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
 [[Image:Draft_Rubert Taya_949981461-image11.jpeg|372px]] </div>

'''Autors'''

Redactat per: [mailto:julia.rubert@gencat.cat Júlia Rubert i Tayà]

Per saber-ne més: [mailto:mlujan@gencat.cat Marc Garriga], [mailto:garabatodelince@gmail.com Enrique Navarro]