Uns nous plànols del territori.

<ul><li>[[#bloc1|Incorporació del paisatge en els processos urbanístics]]</li>
<li>[[#bloc2|Elements del territori que composen els plànols]]</li>
<li>[[#bloc3|Autors]]</li>
</ul>

<span id='bloc1'></span>

==Incorporació del paisatge en els processos urbanístics==

Davant la pressió creixent que suporta l’espai rural i atès que sovint el sòl no urbanitzable no rep un tractament prou acurat en els plans d’ordenació urbanístics municipals, es considera indispensable facilitar les eines que permetin una ordenació, regulació i gestió més eficient d’aquest sòl.

Des del novembre del 2011 la Unitat d’Aplicació de les Polítiques de Paisatge treballa en aquesta línia de facilitar la incorporació del paisatge en els processos urbanístics. Com a resultat de la feina feta, ja és en una fase avançada d’elaboració una nova generació de plànols del sòl no urbanitzable que, a partir dels catàlegs del paisatge, cartografien les directrius del paisatge dels plans territorials parcials que han de servir de base per al planejament urbanístic.


[[Image:Draft_Garcia_422955585-Paisatgenous-planols-Vall-Cerdana-600_pix.jpg_1742544485.jpg|center|600px|Nous plànols]]


<span id='bloc2'></span>

==Elements del territori que composen els plànols==

Les directrius del paisatge identifiquen els elements principals del territori i de cadascun dels quals detallen les qüestions a tenir en compte i a normativitzar pels instruments de planejament de major detall. D'acord amb una primera proposta formulada per Juli Esteban, els elements del territori s’agrupen en 10 components, que són els següents:

<ul><li>Geomorfologia. Els efectes dels processos exògens en el modelat del relleu, ja siguin naturals o antropogènics.</li>
</ul>
<ul><li>Aigua. Els elements naturals i artificials a cel obert de la xarxa d’aigua que assoleixen certa importància estructural.</li>
</ul>
<ul><li>Vegetació. Les masses de vegetació arbòria, arbustiva i herbàcia que atorguen als espais, zones o llocs, estiguin delimitats o no i siguin productius o no, un caràcter eminentment natural i, alhora, en caracteritzen l’aspecte visual.</li>
</ul>
<ul><li>Modelació agrària. Els elements que configuren la fisiografia i la fesomia dels sistemes agrícoles, ramaders i forestals; això és, els camins, la xarxa de drenatge, els canals de reg i les separacions topogràfiques i de vegetació entre parcel·les.</li>
</ul>
<ul><li>Fites i fons escènics. Els elements naturals del paisatge que constitueixen un referent o contra els quals se’n delimiten d’altres, és a dir, l’orografia.</li>
</ul>
<ul><li>Extensions urbanes. Els espais de transició entre els assentaments urbans i l’espai obert, els fronts urbans, els accessos als nuclis i a les àrees urbanes.</li>
</ul>
<ul><li>Construccions aïllades. Les edificacions, construccions i instal·lacions amb valors patrimonials, les associades a patrons de poblament i les relacionades amb el sector agrari.</li>
</ul>
<ul><li>Infraestructures lineals. Les infraestructures lineals tant de mobilitat com de servei.</li>
</ul>
<ul><li>Àrees especialitzades. Les infraestructures de producció d’energia, les àrees d’activitats industrials, logístiques i comercials, les àrees de tractament ambiental o d’activitats extractives, les àrees d’equipaments d’oci, i les àrees d’ús residencial.</li>
</ul>
<ul><li>Miradors i itineraris. Els miradors panoràmics més importants i els vials que no són carreteres com ara, per exemple, els camins veïnals, rurals, forestals, ramaders o senders especialment destacats com a recorreguts de descoberta de l’entorn.</li>
</ul>

De moment, els primers prototipus de plànols elaborats corresponen al Camp de Tarragona i a l’Alt Pirineu i Aran (escala 1:50.000). A mitjà termini es pretén poder disposar dels cinc restants que són els de les Terres de Lleida, Terres de l’Ebre, comarques gironines, Regió Metropolitana de Barcelona i comarques centrals.

No són plànols d’objectius de qualitat genèrics perquè aquests es reserven per als catàlegs del paisatge, com tampoc plànols d’accions i mesures concretes perquè aquests corresponen al planejament de major detall. Aquesta sèrie de plànols proposen els elements més importants del territori que mereixen ser ordenats, regulats i protegits amb la finalitat de millorar i desenvolupar les potencialitats de cadascun dels territoris.

Aquesta nova generació de plànols de directrius del paisatge constitueix una capa més d’informació territorial destinada a sumar-se a les ja existents i a facilitar l’elaboració dels plans urbanístics. Una nova eina per guiar el discurs sempre complex de la percepció de la forma i el significat dels elements del territori que no són ciutat.


<span id='bloc3'></span>

==Autors==

Redactat per: [mailto:fina.royo@gencat.cat Fina Royo], [mailto:josepmaria.bosch@gencat.cat Josep Maria Bosch] i [mailto:cristina.gil@gencat.cat Cristina Gil]

Per saber-ne més: [mailto:fina.royo@gencat.cat Fina Royo] i [mailto:josepmaria.bosch@gencat.cat Josep Maria Bosch]


<span id='bloc4'></span>