I també...


==HICKEL, J. Less Is More – How Degrowth Will Save the World. Londres: William Heinemann, 2020. 336 p.==

[[Image:Draft_Echave-Sustaeta_456115730-image1.jpeg|156px]]

[https://www.jasonhickel.org/about Jason Hickel] és doctor en antropologia econòmica. La seva recerca i les seves obres se solen centrar en les desigualtats globals i l'ecologia política. Tres anys després que publiqués ''The Divide – A Brief Guide to Global Inequality and its Solutions ''recentment ha escrit aquest ''Less is More – How Degrowth Will Save the World''.

En aquesta obra l'autor fa notar que mentre l'economia global es basi en el creixement mai no es podrà resoldre la crisi climàtica, atès que constantment ens veurem obligats a seguir produint i consumint, i tot plegat resultarà en desforestació, extracció, exhauriment de recursos i extincions.

L'autor afirma que no tota la culpa de l'anterior és de les companyies petrolieres i dels polítics al seu servei, sinó que tothom té part de responsabilitat en tant que tots ens trobem subjectes al capitalisme, i el fem funcionar. El creixement roman com a ideologia hegemònica, amb la dreta i l'esquerra polítiques diferenciant-se només en les seves propostes de redistribució dels rendiments d'aquest creixement que, com a tal, ningú sembla qüestionar.

A l'obra l'autor traça un recorregut històric sobre el naixement i establiment del capitalisme, on destaca per exemple la teoria de Hume sobre l'escassedat (els defensors del capitalisme creuen necessari empobrir la gent per generar creixement: les persones treballen més i durant més temps si són pobres, i la seva feina serà més barata). Arribant als temps actuals, Hickel connecta i compara la nostra economia basada en els combustibles fòssils amb la colonització i l'esclavitud: tot plegat, una nova apropiació de recursos que en aquest cas serveixen per promoure encara més pràctiques de destrucció: mines més profundes, pesca a major fondària, agricultura intensiva i mecanitzada, vaixells, camions i avions per moure tota la mercaderia arreu a gran velocitat... Com a resultat, el procés d'apropiació esdevé exponencialment més ràpid i expansiu.

Com a solució, Hickel descarta la tecnologia, i diu expressament que una transició a energies renovables, tot i que necessària, no és suficient. L'autèntica transició, per ser viable, coherent en termes ecològics i justa en termes socials, passa per l'abandonament de la idea que podem seguir augmentant la demanda total d'energia al ritme actual. Cal doncs una aproximació diferent, el decreixement.

Per assolir-lo, Hickel proposa un seguit de passes, com ara acabar amb l'obsolescència programada, limitar la publicitat, passar de la idea de propietat a la idea d'ús, posar fi al malbaratament alimentari, reduir la dimensió de certes indústries ambientalment nocives, i assolir la plena ocupació disminuint dràsticament el nombre d'hores de treball. L'autor fa notar que el decreixement no apunta a la reducció del PIB, sinó a la reducció de les necessitats energètiques i materials de l'economia per retrobar l'equilibri entre aquesta i el món vivent, alhora que els ingressos i els recursos es redistribueixen de manera més equitativa, que la gent es veu alliberada de tot treball que no sigui estrictament necessari, i que s'inverteix en els béns públics que realment necessiten les persones per prosperar.

Podeu comprar l'obra [https://www.waterstones.com/book/9781785152498?awc=3787_1608293237_566fb60df73f80a6b7a71d45381f15a1&utm_source=117976&utm_medium=affiliate&utm_campaign=Penguin+Books aquí].

<br />

==GUBRI, A. Écologique sans me ruiner. París: Robert Laffont, 2020. 176 p.==

[[Image:Draft_Echave-Sustaeta_456115730-image2.jpeg|198px]]

En ecologia no es tracta de fer-ho tot (com postulen els qui volen trencar el model actual i viure en completa autonomia) o de no fer res (com cada cop més gent creu, fatigada, veient que els seus gestos individuals semblen inútils davant els grans contaminadors, els superproductors i els governs còmplices). Segons l'autora, especialitzada en economia circular i residu zero, i responsable del blog "Consommons sainement", es pot romandre al mig dels dos extrems, però aplicant algunes estratègies amb benefici ambiental, com les que ella presenta en aquesta obra, que conté cent una alternatives convenientment quantificades en termes ambientals, econòmics i fins i tot de salut, per persona i any.

Es tracta, segons Gubri, que puguem veure-hi més clar en l'àmbit del nostre consum quotidià. I atès que la perfecció ambiental, dins el sistema actual, sembla impossible i inassolible per a la majoria de gent, cal celebrar els petits canvis d'hàbits: una mica millor ja pot ser prou, diu l'autora, si a més aconseguim de qüestionar-nos els costums i condicionants heretats.

Habitualment tenim poc temps per reflexionar sobre el que comprem i llancem, i sobre com consumim, i el màrqueting és llavors qui decideix per nosaltres, i en detriment nostre tot sovint. I l'obra pretén si més no fer-nos comprendre que existeixen alternatives al sistema actual, i quin és el preu real, en tots els sentits, dels hàbits que el màrqueting i la manca de temps per reflexionar ens han fet adquirir. Idealment, el llibre aspira a aconseguir fins i tot que apliquem alguna de les seves estratègies.

N'hi ha de tota mena, adreçades a tot tipus de públic sigui quin sigui el seu nivell de conscienciació, i en general són de fàcil aplicació: utilitzar fulles d'afaitar irrompibles, d'acer; emprar retalls de roba per embolicar regals; netejar amb vinagre; comprar articles de segona mà; instal·lar filtres a les aixetes i evitar l'aigua envasada... Cada alternativa al model habitual de consum ve quantificada, i aprenem així que les fulles d'afaitar d'acer permeten d'estalviar 50 € l'any, o que l'ús de roba per embolicar regals pot contribuir a disminuir les 20.000 t de paper d'embalar que es llencen cada any a França. Ens podem assabentar de quant perdem, en termes econòmics, ambientals i de salut, si vivim en el model convencional, imposat; i de quant en podrem guanyar amb cada actuació alternativa.

Aquestes xifres són al capdavall les que ens poden fer percebre el benefici directe de les nostres accions i les que ens permetran d'avaluar-ne els guanys reals, contradient o almenys contrastant, per exemple, la idea rebuda que els productes ''bio ''són més cars i estan reservats a les classes més afavorides econòmicament.

També important és el fet que la guia defuig en tot moment la temptació culpabilitzadora per intentar obligar el lector a aplicar les alternatives que proposa.

Podeu comprar l'obra [https://www.cultura.com/ecolo-sans-se-ruiner-9782221249574.html aquí].



== HOLTHAUS, E. The Future Earth – A Radical Vision for What's Possible in the Age of Warming. Nova York: HarperOne, 2020. 256 p. ==

[[Image:Draft_Echave-Sustaeta_456115730-image3.jpeg|168px]]

Eric Holthaus, meteoròleg i corresponsal per a temes científics en diferents mitjans nord-americans i africans, parteix en aquesta obra de la premissa radical segons la qual la mentida climàtica més gran és que l'acció individual sigui l'única resposta: això, segons ell, és una recepta per al desastre final. L'acció individual només és útil quan aconsegueix que tota la societat s'inclini cap a un canvi radical, i l'única manera de generar un canvi durador és treballar cap a un futur on tothom compti. I el canvi durador és, ni més ni menys, la destrucció del sistema actual.

Holthaus pren en aquesta obra l'any 2020 com a punt de partida, i fa un esbós de com podria ser el canvi, dècada a dècada (els anys 20, 30 i 40), fins a la construcció d'un món veritablement pròsper. Així, el llibre té tres parts principals, una per decenni, amb previsions i descripcions dels canvis que es poden produir en el clima, de com aquests afectaran la població, i de possibles respostes. Algunes de les parts estan formulades a manera de cartes des del futur: com s'aconseguí d'evitar el pitjor.

Veient que certs efectes del canvi climàtic s'estan produint més ràpidament que hom no pensava, que ja hi ha ciutats negades i crisis de refugiats, Holthaus planteja què podria passar si la comunitat internacional cooperés per donar una resposta adequada al problema; quina mena de solucions serien possibles si els estats deixessin de banda el tacticisme i els interessos nacionals; o què succeiria si hom fos capaç de veure-hi més enllà del capitalisme i els seus fallits paràmetres d'èxit. Es pregunta si podríem arribar a veure una mena de Pla Marshall global, o una transició energètica justa, amb eliminació dels combustibles fòssils, restauració ecològica i eventuals reparacions als pobles indígenes que han patit l'extractivisme energètic –Holthaus, cal assenyalar, és plenament conscient de la injustícia social, econòmica i ètnica que porta aparellada el model energètic actual, i no té embuts a declarar culpable una certa elit blanca, occidental, capitalista, que està provocant la destrucció planetària per mera cobdícia al capdavall. Segons diu el llibre: "Els miners del carbó no són l'enemic; ton cosí, que vola en primera classe, no és l'enemic; el teu veí, que menja carn, no és l'enemic. L'enemic és el sistema en què tots ens trobem incardinats –el mateix sistema que ha estat el motor de l'explotació extractiva, colonial i genocida de l'únic planeta que tenim tots plegats".

Malgrat l'anterior, l'obra no es queda en la queixa o la indignació: el seu contingut és radicalment esperançador, i per bé que reflecteix el pitjor de la humanitat també apel·la als millors aspectes de la nostra naturalesa, com ara la compassió.

Holthaus conclou que els trenta anys de 2020 a 2050 seran els més transformadors de la història de l'home però malgrat tot pot acabant havent-hi un món millor al final.

<span id="_GoBack"></span>Podeu comprar el llibre [https://www.harpercollins.com/products/the-future-earth-eric-holthaus?variant=32207535046690 aquí].