La infraestructura més gran de Girona: el verd


El projecte gironí La Vora ha guanyat el premi de paisatge Landezine International Landscape Award 2020 en la categoria d'infraestructura. Es tracta d'un seguit d'actuacions orientades a recuperar, desenvolupar i gestionar una infraestructura verda multifuncional que integri els elements naturals dels marges de la ciutat com a actiu estratègic per avançar cap a una conurbació gironina verda i oberta.

==Projecte La Vora==

El Projecte La Vora, de l'Estudi Martí Franch Arquitectura del Paisatge (EMF), es troba en el seu darrer any de desenvolupament a la ciutat de Girona, després de sis anys de treballs. A la pregunta de com es pot bastir una xarxa de verd en una ciutat consolidada com Girona, sembla que la resposta rau en les vores dinàmiques de l'urbs. A partir de les aproximacions dutes a terme des de 2014, EMF ha presentat un mètode replicable, adaptable i que no requereix gaires recursos per aconseguir implantar una malla verda que relligui, valoritzi, permeabilitzi i estructuri els barris de Girona. El Projecte podria arribar a multiplicar per vuit el verd urbà, tot creant-ne sis-centes noves hectàrees.

Un aspecte clau del concepte de La Vora és la comprensió distribuïda de la ciutat, que se centra en els seus marges com a contrapès de la tradicional concepció cèntrica i jeràrquica de l'espai públic urbà, que d'aquesta manera podrà atènyer tots els barris gironins.

D'altra banda, La Vora proposa una aproximació invertida a les actuacions: tot i tractar-se d'un gran projecte d'infraestructura verda, no s'ha iniciat a instàncies de l'administració local, ni molt menys n'ha comptat amb el finançament, sinó que s'ha originat en actuacions de petita escala, iniciades per EMF mateix, amb diversos projectes pilot caracteritzats per la filosofia ''low-tech'', el baix cost i la recerca de la viabilitat: aquestes actuacions, tot sovint basades en la simple redistribució dels elements vegetals presents, han donat bons resultats, visibles i ràpids, i han permès de crear diferents tipologies d'espais amb diverses opcions d'ús per a la ciutadania i la biodiversitat. A partir d'aquestes intervencions localitzades s'ha bastit i desenvolupat més tard el conjunt de l'esquema del Projecte La Vora.


[[Image:Draft_Echave-Sustaeta_480324472-image1.jpeg|600px]]

''Diferents modes de gestió de la vegetació (© EMF)''


La Vora també s'ha basat en les accions recurrents i els ajustaments i l'observació repetitius a fi de trobar el sistema de gestió idoni i específic per a cada entorn, en un procés de disseny que integra la concepció, la construcció i la gestió, cercant la immediatesa.

S'ha assolit així una estètica "naturbana", ni natural ni urbana, o totes dues coses alhora, que aconsegueix combinar els elements per crear un mosaic ric de biodiversitat i, a l'ensems, oferir un aspecte atractiu per a la ciutadania.


[[Image:Draft_Echave-Sustaeta_480324472-image2.jpeg|600px]]

''Biodiversitat i ús social de les diferents franges i nivells, amb especificació del tipus de tractament de la vegetació (desbrossament, poda o sega), i de quan cal dur-lo a terme (© EMF)''


Respecte dels costos de les seves actuacions, EMF estima que els projectes pilot en què es basa La Vora permeten la gestió d'un metre quadrat de terreny per tot just un o dos euros, diversos ordres de magnitud per sota de les intervencions habituals en l'espai públic de els ciutats.

Per a l'esbós i implementació definitius de les seves propostes, EMF suggereix un esquema en què els serveis ambientals de la ciutat i les brigades municipals esdevenen col·laboradors en el disseny, l'execució, la gestió i la replicació del Projecte, en una mena de transferència de coneixement que permet la disseminació de les intervencions.

A més, EMF destaca la flexibilitat i la contínua reformulació dels protocols a seguir en funció de les condicions reals de l'entorn d'actuació com la faceta més resilient i reeixida de La Vora.

Tot plegat contribueix a elaborar un mapa de ruta que dissenya la infraestructura verda multifuncional de la ciutat de Girona abastant totes les seves vores, agrupades en tretze bucles o àmbits d'actuació on s'han identificat prop de trenta potencials parcs "naturbans".

Els bucles són, concretament: Campdorà, les Deveses del Pont, Montjuïc, Sant Daniel i la Vall del Galligants, la Muntanya de les Pedreres, Girona Est, Montilivi-Creueta, els Boscos de Palau, Güell-Masrocs, les Hortes de Santa Eugènia i del Ter, les Deveses de Domenys, Riera de Bullidors, i Fontajau – Sant Ponç. En trobareu el detall de les propostes [https://www2.girona.cat/ca/sostenibilitat/lavora aquí].


[[Image:Draft_Echave-Sustaeta_480324472-image3.jpeg|600px]]

''Estratègia per al bucle 5 (© EMF)''


El Projecte es completa amb la formulació d'una nova imatgeria urbana per mitjà de l'exposició teòrica d'onze possibles maneres d'abordar les vores urbanes. Aquest aspecte de comunicació troba com a exemples la proposta d'un nou eixample verd per a la ciutat o el desenvolupament d'una conurbació gironina mallada de verd.

== Autors ==

Redactat per: [mailto:alfonso.martinezjaume@gencat.cat Alfonso Martínez Jaume].

<span id='_GoBack'></span>Per saber-ne més: [https://landezine-award.com/gironas-shores/ Landezine International Landscape Award 2020].

== Informació relacionada ==

[https://landezine-award.com/gironas-shores/ Landezine International Landscape Award 2020]