CREAF: Catalunya presenta l’inventari dels seus boscos més singulars

<ul><li>[[#bloc1|Inventari]]</li>
<li>[[#bloc2|Jornada]]</li>
<li>[[#bloc3|Propostes]]</li>
<li>[[#bloc4|Autors]]</li>
</ul>

<span id='bloc1'></span>

==Inventari==

La Generalitat de Catalunya va engegar fa quatre anys un projecte pioner a tot Europa per localitzar els millors boscos de Catalunya. El projecte, realitzat pel CREAF, es presenta ara com un catàleg de referència dels millors boscos a escala local i de país. Una eina que permetrà conèixer i millorar la gestió dels boscos catalans.

L’Inventari recull un total de 292 boscos repartits pel territori que presenten uns valors únics que s’han de gestionar. Ocupen el 0,3% de la superfície arbrada de Catalunya.

Són madurs els boscos que ens envolten? Conserven bons índexs de biodiversitat? Quin és el bosc de referència envers el qual hem d’orientar la gestió forestal? Coneixem els màxims de producció i qualitat als quals pot arribar un bosc productiu?

Fins ara, no hi haurien dades per respondre totes aquestes preguntes. A Catalunya, igual que a la resta de països europeus, no es disposava de cap referent pel que fa als boscos que pogués marcar uns objectius de futur en la matèria. Aquesta ha estat la raó de ser de l’Inventari de boscos singulars de Catalunya, un Catàleg amb 292 boscos, els millors del territori català, a escala local i de país, que haurà de poder replantejar les estratègies de manteniment i millora dels nostres espais forestals i ser un referent per als gestors del bosc. El projecte, presentat a l’Institut d’Estudis Catalans, és pioner a Europa i ha estat impulsat per la Generalitat de Catalunya i coordinat pel CREAF.

Després de quatre anys de recerca i un treball de camp intens, s’han inclòs a l’Inventari un total de 292 boscos singulars que representen els diferents usos i valors del bosc en cada zona. Tots ocupen unes 3.200 hectàrees, un 0,3% del total de superfície arbrada del país. Tot i això, el procés participatiu que es va dur a terme per tal de trobar i seleccionar els boscos va comptar amb 3.262 propostes inicials. Quines han estat les claus per considerar un bosc com a singular?


[[Image:Draft_Garcia_503003601-CREAF-Catalunya-presenta-linven-CREAF_noticia_1_imatge_1.jpg_1979054297.jpg|center|894px|Imatge_1_noticia_1_CREAF]]


<span id='bloc2'></span>

==Jornada==

En la jornada sobre el Inventario de los bosques singulares de Catalunya, del 15 de noviembre, en primer lugar, Marc Gracia, Jordi Vayreda y Lluís Comas, investigadores del CREAF responsables del proyecto, recalcan que se ha hecho un esfuerzo para inventariar bosques singulares en todas las comarcas de Cataluña, cada uno con una relevancia relativa a nivel local, de veguería o de país. Bosques grandes y bosques pequeños con diferentes valores a conservar. Así, el bosque singular más grande a escala de país ha sido un abetal de Riu de Cerdanya, que ocupa un total de 120 hectáreas, y el bosque singular más pequeño un bojedal de El Berguedà, que no llega a la media hectárea de extensión. Se han considerado bosques de más de 27 especies de árboles diferentes, pero el pino rojo, la encina y el haya son las especies que forman más bosques singulares alrededor. Asimismo, otros bosques singulares los componen especies que normalmente no forman bosques. El Inventario ha recogido alguna salceda, bojedales, serbales o bosques de arce negro, entre otros. Destacan también los seis bosques de tejo incluidos en el catálogo. El tejo es una especie protegida en la Península y hay que mantener los valores científicos y de biodiversidad que aportan al territorio.

A nivel de territorial, las comarcas gerundenses, L’Alt Pirineu y La Vall d'Aran son las que presentan más bosques singulares. Todas ellas concentran un 60% del total. Hay bosques de propiedad privada, bosques públicos y bosques protegidos. De hecho, el Inventario pone de relieve la importancia de las medidas de protección de nuestros espacios naturales. Más de un 40% de todos los bosques singulares se encuentran en espacios protegidos, como el Parque Nacional de Aigüestortes y L’Estany de Sant Maurici, los Parques Naturales de El Montseny, Collserola, Els Ports, L’Albera y La Garrotxa, entre muchos otros.

==Bosques de referencia con unos valores que hay que conservar==

Todos los bosques singulares presentan unos valores, ligados a la edad, que le confieren un especial interés respecto a los valores locales o globales. Además, estos valores no pueden ser aportados por los bosques de la zona, por lo que su pérdida no se recuperaría hasta pasado cientos de años. Para la determinación de la singularidad de los bosques se han escogido cuatro visiones diferentes según los valores o intereses que tienen para la sociedad:

<ul><li>'''Biodiversidad''': bosques que destacan del resto por presentar una biodiversidad más elevada. Se incluyen también los bosques formados por especies que raramente forman bosque en Cataluña y otras donde encontramos especies de flora y fauna protegida.</li>
<li>'''Madurez''': bosques que han sufrido una baja intervención humana y que tienen un interés científico concreto para las relaciones complejas que se dan entre especies.</li>
<li>'''Silvícola / producción''': bosques donde una gestión modélica ha permitido alcanzar una producción de alta calidad, mostrándonos la potencialidad productiva del bosque.</li>
<li>'''Social''': bosques con un uso cultural, recreativo o incluso educativo importante. Son bosques conocidos pero que hay que inventariar para valorar los riesgos a los que están sometidos.</li>
</ul>

 
Todos estos valores están íntimamente relacionados con la edad, ello quiere decir que todos los bosques singulares son bosques viejos, de más de un centenar de años. Por este motivo, muchos de los bosques singulares inventariados presentaban más de un valor a preservar. Los resultados han sido los siguientes: 71% de los bosques singulares presentan valores de madurez, el 13% valores de biodiversidad, el 83% valores sociales y el 36% valores de producción.

==Una selección de bosques participativa==

El proceso de selección de los bosques llevado a cabo en el marco de este proyecto ha sido muy innovador y único en Europa. Se han tenido en cuenta muchas fuentes de investigación, como la información bibliográfica, los agentes locales y los procesos participativos, los inventarios forestales o las ortoimágenes. Sin embargo, sin duda, las voces de las personas y expertos en bosques han sido las fuentes más eficaces a la hora de localizar los bosques singulares del Inventario. En total, más de la mitad de los bosques incluidos se han encontrado gracias a esta fuente de información.

Según los diferentes valores propuestos que podía tener un bosque para convertirse en singular se han tenido en cuenta las voces de diferentes colectivos. Cuando los valores del bosque que se buscaban eran globales los expertos generalmente provenían del mundo académico. Por otro lado, cuando los valores del bosque eran locales, los expertos eran los usuarios y colectivos que utilizan el bosque normalmente. Así pues, el proceso contemplaba, inevitablemente, un componente de participación importante de todos los colectivos relacionados con el bosque.


[[Image:Draft_Garcia_503003601-CREAF-Catalunya-presenta-linven-CREAF_noticia_1_imatge_2.jpg_1417484949.jpg|center|868px|Jornada]]


<span id='bloc3'></span>

==Propostes==

==Una selecció de boscos participativa==

El procés de selecció dels boscos dut a terme en el marc d’aquest projecte ha estat molt innovador i únic a Europa. S’han tingut en compte moltes fonts de recerca, com la informació bibliogràfica, els agents locals i els processos participatius, els inventaris forestals o les ortoimatges. Tot i això, sens dubte, les veus de les persones i experts en boscos han estat les fonts més eficaces a l’hora de localitzar els boscos singulars de l’Inventari. En total, més de la meitat dels boscos inclosos s’han trobat gràcies a aquesta font d’informació.

Segons els diferents valors proposats que podia tenir un bosc per esdevenir singular s’han tingut en compte les veus de diferents col·lectius. Quan els valors del bosc que es buscaven eren globals els experts generalment provenien del món acadèmic. D’altra banda, quan els valors del bosc eren locals, els experts eren els usuaris/àries i col·lectius que utilitzen el bosc normalment. Així doncs, el procés preveia, inevitablement, un component de participació important de tots els col·lectius relacionats amb el bosc.

==Una eina de gestió estratègica per Catalunya==

Catalunya és terra de boscos. Els darrers anys, l’abandonament de l’explotació dels boscos i de moltes zones de cultiu han permès que les masses boscoses guanyessin terreny fins ocupar un 35,5% del total del territori català. Això, a priori, pot semblar una bona notícia, però el cert és que aquests boscos encara són molt joves i presenten molta densitat. Són, per tant, espais que s’han de gestionar adequadament per tal que puguin donar resposta a la gran diversitat de necessitats econòmiques, socials o mediambientals que exigeix la societat. Disposar d’eines com l’Inventari de boscos singulars de Catalunya és quelcom estratègic per tal de poder donar respostes i propostes innovadores que facin compatibles els diferents usos i serveis dels boscos amb la seva conservació.


<span id='bloc4'></span>

==Autors==

Redactat per: [mailto:contacte@creaf.uab.cat CREAF] i [mailto:margarita.torre@gencat.cat Marga Torre]. Per saber-ne més: [mailto:contacte@creaf.uab.cat CREAF]


<span id='bloc5'></span>