Sessió d’inici del procés de participació del Programa català d’ecodisseny 2011-2015 (EcodisCAT). 25 d’octubre de 2011.

<ul><li>[[#bloc1|Sessió d’inici del procés de participació]]</li>
<li>[[#bloc2|Comparació]]</li>
<li>[[#bloc3|Autors]]</li>
</ul>

<span id='bloc1'></span>

==Sessió d’inici del procés de participació==

El director de l’Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost i el subdirector general d’Intervenció i Qualificació Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat, Pere Poblet, van inaugurar l’acte i van presentar el document de treball del Programa català d’ecodisseny (ECODIScat) 2011-2015.

A continuació es donà pas a la ponència “Present i futur de l’ecodisseny” a càrrec d’'''Ivan Capdevila''', director tècnic de l’Estudi Ramón Folch i Associats, SL, que ha col·laborat en l’elaboració del primer esborrany del Programa català d’ecodisseny 2011-2015.

Al llarg de la seva exposició, el ponent ha presentat pinzellades de les actuacions públiques i privades, que s’han fet a Catalunya i al nostre entorn europeu, orientades a ''ecodissenyar'' productes o serveis, és a dir, a tenir en compte els aspectes ambientals, en el moment de definir i conferir les propietats i característiques que tindrà un nou producte o servei.

Un dels exemples que en els darrers anys ha tingut més popularitat i comprensió, per part del públic en general, ha estat classificar algunes tipologies de productes en funció de la seva eficiència elèctrica. Aquesta classificació es realitza mitjançant l’etiqueta d’eficiència energètica.

L’aplicació de l’ecodisseny consisteix en una nova manera de dissenyar, implementant el principi de millora continua que, a més de conferir un millor comportament del producte o servei al llarg de tota el seu cicle de vida, pot comportar millores econòmiques al llarg del seu procés de producció, així com per a l’usuari final. Un exemple:

<ul><li>Vehicle elèctric: fa quinze anys va aparèixer un model de vehicle elèctric per a dues persones amb 97 g de CO<sub>2</sub> /km. Fa tres mesos que una altra marca anuncia al seu web un vehicle elèctric per a dues persones que pesa la meitat que l’anterior.</li>
</ul>


[[Image:Draft_Garcia_622928412-Nou-article-00443-DGPA_noticia_2_imatge_1.jpg_105582050.jpg|center|848px|Imatge1_noticia_2_DGPA]]


[[Image:Draft_Garcia_622928412-Nou-article-00443-DGPA_noticia_2_imatge_2.jpg_1090074501.jpg|center|889px|Imatge2_noticia_2_DGPA]]


<span id='bloc2'></span>

==Comparació==

La comparació entre aquests dos vehicles és:

Llargada:                   2,695 m         2,337 m

Amplada:                   1,752 m         1,191 m

Pes:                           825 kg           400 kg

CO<sub>2</sub>:                         97 g/km          0/32(*) g/km

En aquests moments es donen més condiciones per fer una aposta en la qual molts factors alteren el resultat, i no només en termes de contaminació, sinó d’eficiència energètica total, per exemple menys pes, menys consum.

En altres casos, el cas d’èxit és conseqüència d’una aposta personal:

<ul><li>El director d’''Interface, Inc'', Ray C. Anderson, va fer a l’any 1995 un canvi de paradigma en la producció i l’ús de moquetes, ja que estava preocupat per la despesa de petroli en fer una moqueta i per la vida útil del producte. Aleshores va començar a plantejar una cadena de producció en què es reduïa a la meitat el consum d’aigua. Aquest canvi, no només era en components, també va transmetre els canvis als enginyers de la cadena de producció i a les persones usuàries, que, en alguns casos, passen a no tenir la propietat de la moqueta, sinó un lloguer i en acabar la retornen a l’empresa.</li>
</ul>

L’objectiu d’aquesta empresa, per al 2020, és obtenir un producte en un cicle tancat. Hores d’ara han reduït el consum de petroli en un 60% del que consumien en 1995, així com la petjada ecològica en el residu de carboni.

A la situació energètica a Catalunya li cal un plantejament similar, el 97% de l’energia primària que consumin la importem, i les fonts són: 48% petroli, 23% gas, 22% nuclear i 4% la resta. L’energia suposa per a Espanya el 5,5% del PIB, cosa que produeix un increment de l’índex dels preus industrials i la pèrdua de competitivitat.

Hi ha iniciatives locals que ja han començat a introduir el concepte i també són casos d’èxit:

<ul><li>L’empresa LC Paper de Besalú, que l’any 1999 va obtenir l’etiqueta ecològica de la UE, deu anys després posa en funcionament una nova màquina de paper tissú, per fabricar la gama de productes higiènics, que pren els gasos d’un motor de la central de cogeneració i, un cop travessen la caldera, van a l’economitzador i finalment al recuperador de calor aire-aire.</li>
</ul>

Conclusions:

<ol><li>L’objectiu immediat és ampliar l’abast de l’ecodisseny, ja que influeix directament en la millora de la renda nacional, la competitivitat i la creació d’ocupació.</li>
<li>Molts països, tant de la UE com d’altres, ja han pres posicions amb actituds proactives. Un exemple és el País Basc, en el qual polítiques actives de l’Administració han afavorit la visió de les empreses, els dissenyadors i els consumidors.</li>
</ol>

A la segona part de la sessió, '''Maria José Sarrias''', cap del Servei de Qualificació Ambiental  presenta el document base per elaborar el programa català d’ecodisseny'' ''2011-2015 que inclou alguns antecedents històrics.

La normativa europea va començar a donar impuls al reciclatge dels envasos, va continuar amb els paràmetres ambientals per als vehicles, per passar a l’ecodisseny dels aparells electrònics i arribar a la regulació dels residus. De manera paral·lela, s’han produït avenços en la regulació i restricció de substàncies i preparats químics, mitjançant la regulació europea ''REACH''. Darrerament, la UE està donant impuls a les etiquetes de les categories ecològiques, en particular, ha demanat els experts del Govern de Catalunya perquè aportin la seva experiència en l’etiqueta ecològica en aparells d’estalvi d’aigua.

El Pla de l’energia 2006-2015 té molts aspectes d’ecodisseny, cal remarcar que l’ICAEN està col·laborant en el nou Pla de l’energia i canvi climàtic, que dóna cabuda a aquests aspectes.

L’objectiu del futur Programa català d’ecodisseny (ECODIScat) 2011-2015 és ajudar a les empreses a internalitzar els aspectes ambientals en els seus processos productius, sobretot, en la fase de disseny de productes i serveis, aprofitant l’oportunitat que ofereixen aquests aspectes en la reducció de costos, atribució de valors afegits als seus productes i, per tant, en avantatges competitius. Així mateix, vol establir els mecanismes per a conscienciar la ciutadania a realitzar un consum més sostenible.

El Programa català d’ecodisseny estableix les línies mestres d’actuació que han de permetre al Departament de Territori i Sostenibilitat promoure un mercat més sostenible a Catalunya.

El Govern dóna suport a aquestes polítiques mitjançant el Decret 342/2011, de reestructuració del Departament de Territori i Sostenibilitat, el qual atribueix a la Direcció General de Qualitat Ambiental la funció de '''“realitzar propostes i estudis sobre l’anàlisi del cicle de vida i l’ecodisseny”.''' També cal remarcar que el Pla de Govern 2011-2014, de 3 de maig de 2011, en el seu punt 6.4 de sostenibilitat ambiental i valoració dels espais naturals i la biodiversitat, estableix entre altres:

<ul><li>Col·laborar amb universitats, col·lectius i empreses per introduir millores en els seus processos productius o en el disseny dels seus productes (ecodisseny)</li>
<li>Aprovar l’any 2011 el Programa català d’ecodisseny 2011-2015</li>
<li>Assolir uns nivells d’ambientalització de la contractació pública en línia amb els països més capdavanters a Europa</li>
</ul>

El Programa, que inclou tant la producció i el consum de productes i serveis produïts a Catalunya com el consum de productes i serveis distribuïts a Catalunya, s’estructura en dos grans eixos:

<ul><li>Estimular l’oferta de productes i serveis sostenibles: <ul><li>Incentivar a fabricants i dissenyadors a incorporar l’ecodisseny</li>
<li>Impulsar la transversalitat de l’ecodisseny en universitats i centres de recerca</li>
<li>Agilitar i coordinar la transferència de coneixement entre els diferents actors</li>
</ul>
</li>
<li>Impuls de la demanda d’un mercat sostenible: <ul><li>Incentivar els consumidors</li>
<li>Promoure l’ambientalització de la contractació</li>
</ul>
</li>
</ul>

L’ecodisseny situa la sostenibilitat de manera central en l’acció projectiva i productiva a través de diverses estratègies a aplicar en les diferents fases del cicle de vida del producte o servei:

<ul><li>La millora del concepte del producte: desmaterialització, eficiència, multifunció, etc.</li>
<li>L’ús de materials menys impactants: materials reciclats i reciclables, reducció de tòxics, recursos renovables, miniaturització (reducció de pes i volum), etc.</li>
<li>La producció neta: estalvi d’energia, ús d’energies renovables, etc.</li>
<li>Les millores ambientals en la logística de l’empresa: reducció del consum d’energia, redisseny de la logística, utilització de combustibles nets, etc.</li>
<li>La reducció de l’impacte ambiental dels envasos: reducció de pes i volum, ús de materials reciclats, reutilització d’envasos, envasos reciclables, etc.</li>
<li>L’ús de productes que consumeixen menys recursos i contaminen menys en el seu ús: energies renovables, minimització del consum, durabilitat, estructura modular,  atemporalitat, etc.</li>
<li>La minimització de l’impacte final en la gestió de residus: reutilització de components o materials, productes altament reciclables, materials biodegradables, valoració energètica del rebuig, etc.</li>
</ul>

Les etapes:

La Direcció General de Polítiques Ambientals:

<ol><li>Elaboració del document base de treball. Aquest estudi, ha estat encarregat a l’Estudi Ramón Folch. El document presenta una prospecció de legislació i actuacions vinculades a l’eficiència i a l’ecodisseny tant de Catalunya, com d’Europa. Així mateix, s’han analitzat els potencials problemes i potencialitats d’iniciar aquest procés a partir de l’anàlisi DAFO (dificultats, amenaces, fortaleses i oportunitats).</li>
<li>Coordinació de dues sessions de debat i d’aportació d’idees i opinions amb agents econòmics i socials, per tractar els dos eixos estratègics: estimular l’oferta i impulsar la demanda per a un consum sostenible. Les dates de realització de les dues sessions de debat, dinamitzades per LaVola, són:<ol><li>16 de novembre: “Estímul de l’oferta de productes i serveis sostenibles.”</li>
<li>23 de novembre: “Impuls de la demanda d’un mercat sostenible."</li>
</ol>
</li>
<li>Creació d’un formulari en línia per a la recepció de propostes, idees i opinions</li>
<li>Refosa del document de base previ amb aquestes aportacions i d’altres que procedeixen del web, preparat per recollir-les –procés de participació-</li>
<li>Presentació oficial del document final</li>
<li>Redactar el calendari d’execució de les actuacions.</li>
<li>Definir els indicadors adients.</li>
<li>Establir els acords, sinergies i col·laboracions necessàries per assolir les diferents actuacions .</li>
<li>Detecció dels objectius no assolits i definició dels nous per al Programa català d’ecodisseny 2016-2010.</li>
</ol>

Com a conclusions es recullen:

<ul><li>Són l’oferta i la demanda els dos eixos estratègics sobre els quals cal actuar per a la promoció de productes i serveis més sostenibles</li>
<li>És una oportunitat per reduir costos i aportar valor afegit, així com un factor de competitivitat per a les empreses.</li>
<li>Aprofitar els recursos econòmics associats als programes europeus existents.</li>
<li>Col·laborar i fomentar les sinergies entre els diferents agents socials tant pel que fa a l’oferta com a la demanda per a un consum sostenible.</li>
</ul>

Una reflexió més general de la sessió ha estat que no cal pensar solament en exemples de petita escala, en casos d’èxit d’abast reduït, sinó que grans empreses o bé productes universalment implantats que tenen una petjada ecològica molt gran, per exemple els electrodomèstics, han millorat i encara ho poden fer més des del punt de vista del seu comportament ambiental.

Per a més informació: [http://www.gencat.cat/mediamb/ecodisseny www.gencat.cat/mediamb/ecodisseny]


<span id='bloc3'></span>

==Autors==

Redactat per: [mailto:margarita.torre@gencat.cat?subject=Butlleti%20RDI%20num.4 Marga Torre], [mailto:mjsarias@gencat.cat?subject=Butlleti%20RDI%20num.4 Maria José Sarrias] i [mailto:enric.pueyo@gencat.cat?subject=Butlleti%20RDI%20num.5 Enric Pueyo]

Per saber-ne més: [mailto:mjsarias@gencat.cat?subject=Butlleti%20RDI%20num.4 Maria José Sarrias] i [mailto:enric.pueyo@gencat.cat?subject=Butlleti%20RDI%20num.5 Enric Pueyo]


<span id='bloc4'></span>